L’ESTOMAC: anatomia i disfuncions

A l’octubre del 2016 (em sorprenc el temps que fa que anem cultivant Apapatxar) vaig fer una entrada sobre el fetge i les seves funcions, i més tard vaig parlar sobre les patologies que es podien desenvolupar a l’òrgan. La idea era fer-ho amb quasi totes les vísceres, però hi ha tants temes interessants que me’n vaig oblidar. Així que he decidit recuperar la idea i aquesta entrada centrar-la amb l’estomac.

Existen cosas que nos decepcionan cuando las conocemos mejor. (…) Hay muchas cosas que tienen mucho mejor aspecto de lejos que de cerca.

No es el caso del intestino.

La digestión es la cuestión – Giulia Enders

L’ESTOMAC

L’estomac és el segon òrgan per ordre digestiu que presenta el cos. La seva forma és una gran bossa, amb un forat d’entrada que es comunica amb l’esòfag i un de sortida que es comunica amb el duodè (la primera porció de l’intestí prim). Malgrat que en els dibuixos d’anatomia sempre ens el fan igual, pot tenir moltes formes diferents i que la seva localització també variï. Es troba al costat esquerra, habitualment just al principi de les costelles.

Irrigación Gástrica.jpg

Es poden diferenciar a nivell anatòmic:

  1. Càrdies: és la vàlvula que hi ha entre l’estomac i l’esòfag.
  2. Fundus: és la part alta i que habitualment està buida fent que l’única manera per localitzar-la sigui a través de la percussió.
  3. Cos: d’on podem diferenciar la curvatura major i la curvatura menor.
  4. Pílor: és la vàlvula que hi ha al final de l’estomac per impedir que els aliments tornin enrere una vegada han entrat en el duodè.

L’estomac està format per fibres musculars orientades en diferents direccions. Aquestes fibres musculars permeten que, a més de la digestió química que es produeix amb l’àcid clorhídric (HCl), hi hagi també una digestió mecànica a brunton2_ch08_fig-08-01.pngtravés de les contraccions que fa el propi òrgan.

La innervació de l’estomac es produeix a través del sistema nerviós autònom, del qual podem diferenciar:

  • Sistema nerviós simpàtic: Del nivell de T5 a T9, el nervi toràcic esplènic major i el plexe celíac.
  • Sistema nerviós parasimpàtic: El nervi vague.

Us recordo la importància de conèixer els segments vertebrals de cada òrgan, com ja vaig fer amb el fetge: És important saber els segments vertebrals d’on arriba la innervació ja que alguns cops s’han de buscar relacions. Amb això em refereixo al segment facilitat, que ja vam parlar fa uns mesos (aquí teniu el post), i on us explicava que la hipersensibilitat d’un segment vertebral pot estar causat per una excessiva irritabilitat del dermatoma, l’esclerotoma, el miotoma o el viscerotoma del mateix segment vertebral. A més a més, l’estomac també pot donar un dolor referit a l’espatlla dreta, al centre de l’esquena i/o al centre de la part alta de l’abdomen.

Les funcions de l’estomac són:

  • Emmagatzemar els aliments
  • Digerir o absorbir de nutrients
  • Eliminar possibles bacteris que hi hagi als aliments

Vull que aprofundim una mica més en gran funció de digerir que ha de fer l’estomac:

  1. Amb el pes del menjar que entra a l’estomac s’activen unes cèl·lules, anomenades cèl·lules G, que produeixen gastrina i aquesta substància provoca que unes altres cèl·lules produeixen histamina.
  2. La unió de la gastrina i la histamina produeix la secreció d’àcid clorhídric (HCl) per part de les cèl·lules parietals. Aquest últim provoca, arribats a uns nivells, un biofeedback negatiu, és a dir, que atura la producció de gastrina que desenvolupa tota la cadena productora de àcid HCl.
  3. També existeix una altra substància molt important per a la digestió, la pepsina. L’alliberació de la pepsina s’estimula amb la presència de àcid HCl i l’acetilcolina (un neurotransmissor que arriba a través del nervi vague) juntament amb la presència d’àcid HCl estimulen que les cèl·lules pèptiques alliberin pepsina.

La combinació de la pepsina i l’àcid HCl és el que permet la degradació completa de les proteïnes.

I tots aquests sucs gàstrics, es produeixen en 3 fases:

  • Fase cefàlica: Representa el 30% de la resposta gàstrica; s’inicia per l’anticipació, l’olor i el gust de l’aliment.
  • Fase gàstrica: És el 60% de la resposta àcida de l’aliment, és a dir, la distensió de l’estomac que indueix la secreció de totes les substàncies anteriorment mencionades.
  • Fase intestinal: El 10% restant de la resposta; s’inicia per la distensió del duodè.

DISFUNCIONS ESTOMACALS

Dins de les possibles disfuncions de l’estomac trobem:

  • Gastritis: Aquesta disfunció és la inflamació de la mucosa gàstrica. Pot ser aguda o crònica i arribar a provocar ulceracions a la mucosa. Habitualment es produeix per una infecció bacteriana, però també pot estar causada per l’ús de medicaments. El mecanisme és per una lesió a la mucosa la qual funciona com una barrera protectora, fent que es vagi lesionant lentament. A conseqüència d’això la persona acaba desenvolupant una hipoclorhídria (disminució d’àcid HCl) o aclorhídria (absència d’àcid HCl).
  • Ulcera gàstrica: És la pèrdua de la integritat de la mucosa gàstrica. Molts cops va precedit d’una gastritis, encara que no hi ha la suficient evidència que ens faci assegurar que sigui per infecció bacteriana.
  • Hèrnia d’hiat: Es diagnostica una hèrnia d’hiat quan es produeixhiatal_tipos una protrusió de l’estomac cap a la cavitat toràcica a través del diafragma. Es diferencien: la produïda per lliscament (la més habitual i que produeix reflux), la paraesofàgica (es produeix només en un 5% i els pacients expliquen que tenen una sensació com si el menjar se’ls quedés enganxat), la mixta i la massiva. Es pot associar a una esofagitis per reflux gastroesofàgic, és a dir, la inflamació de l’esòfag per presència d’àcid estomacal.

Aquestes disfuncions són les més habituals en la població, però malgrat això hi ha un signe que refereixen moltes persones, que he mencionat més amunt, i que hi ha tendència a fer-ne un abordatge erroni. Em refereixo a la hipoclorhídria.

La definició d’hipoclorhídria és la disminució o la falta d’àcid HCl a l’estomac per a poder desenvolupar una bona digestió i aprofitar els nutrients. Els símptomes que refereixen els pacients són: dificultat de digerir grans quantitats de carn, sensació d’acidesa després d’haver menjat, rots, flatulències o distensió després dels àpats i símptomes histamínics (vermellures, diarrea, picor…)

Existeixen varies possibles causes:

  • Consum de “protectors gàstrics” = El més conegut és l’omeprazol. En aquest cas, es produeix una inhibició de la bomba productora de prutons que intervenen en la creació de l’àcid HCl.
  • Infeccions, habitualment de l’Helicobacter Pylori = Aquest bacteri està present en el nostre cos i té un efecte regulador del sistema immunitari. A vegades sobrecreix i provoca que el pH augmenti permetent-li atravessar la mucosa fins arribar al teixit i provocar una Captura-de-pantalla-2018-05-21-a-las-5.43.10-p.-m.lesió (úlcera). Aquesta ferida provoca que augmenti el mucus (donant simptomatologia inflamatòria en forma de gastritis) i que s’inhibeixi la creació d’àcid; manera que el bacteri pot sobreviure. A vegades, malgrat haver superat l’H. Pylori amb antibiòtics, el dany estomacal es manté.
  • Desregulació de la unitat funcional duodenal = El sistema digestiu funciona amb ordre i coordinació, és a dir, que les diferents parts que conformen la unitat duodenal s’influencien entre elles. Estomac, pàncreas, vesícula biliar i duodè, que han de secretar els seus sucs coordinadament per actuar bé. Per exemple, si l’àcid de l’estomac no es produeix, arribaran al duodè aliments amb possibles bacteris que s’haurien d’haver eliminat i això pot generar un sobrecreixement bacterià o presència de bacteris a nivell duodenal que no hi haurien de ser.
  • Absència de grassa o proteïna a la dieta
  • Deficiència de clor
  • Immunitat o autoimmunitat = En aquest cas, l’afectació autoimmunitària implica una interacció complexa d’anticossos, que ataca la bomba de protons de les cèl·lules parietals provocant hipoclorhídria i, a llarg termini, aclorhídria.

Les opcions terapèutiques pel tractament de les disfuncions de l’estomac són molt variables, però habitualment és necessari suplementar amb àcid per a què la mucosa es pugui regenerar, a més d’una bona alimentació.

Marta S.

BIBLIOGRAFIA

One thought on “L’ESTOMAC: anatomia i disfuncions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s