Síndrome del canal carpià

Aquesta setmana comptem amb una nova col·laboració, la del nostre amic i company fisioterapeuta Albert Domínguez. Ens hi vam posar en contacte perquè teníem ganes de començar a parlar de les patologies que afecten al Sistema Nerviós Perifèric  (SNP), ja que és un tema que havíem tractat poquíssim, i com veureu, ningú millor que ell per il·lustrar-nos. Si voleu veure la seva feina el podeu seguir al seu blog (https://fisiomans.wordpress.com/) i també per Instagram (@fisiomans.and).

I a continuació us deixem amb ell…

“El tractament d’aquesta patologia té un fort component educacional, ja que el pacient ha d’entendre que és ell mateix el que s’està realitzant la lesió”.

Apreciats amics, el meu nom és Albert Domínguez Arasa. Sóc fisioterapeuta especialista en lesions de l’extremitat superior i estic encantat de poder tenir una oportunitat en aquesta magnífica finestra que és aquest blog digital.

Avui vull parlar-vos d’una de les lesions nervioses més comuns, i que de ben segur que vosaltres mateixos, un familiar o un amic, ha patit, el síndrome del canal carpià. Aquesta és, sense dubte, una de les lesions més freqüents que veiem a les consultes els terapeutes especialistes en mans, i els fisioterapeutes en general.

-A nivell anatòmic la regió del canal carpià és força complexa: la conformen els ossos del carp per la seva part posterior, i a la part anterior el lligament transvers del carp. Entre aquestes dues estructures es situen 9 tendons i el nervi mitjà, així que el nervi té poc espai per poder bellugar-se.

 cts_anatomy

El teixit neural és especial ja que pot transmetre impulsos nerviosos gràcies als canvis de potencial que tenen lloc a la membrana, a nivell de l’axó. Aquests impulsos nerviosos es veuen fàcilment alterats si el nervi es troba comprimit, estirat o mal nodrit. És per aquest motiu que el nervi mitjà és l’estructura del canal carpià que es veu afectada més ràpidament si hi ha un augment de pressió a dintre del canal.

Després de sortir del canal, el nervi mitjà dóna innervació muscular (motora) al dos primers lumbricals i a tota la musculatura de l’eminència tenar (la massa muscular de la zona del polze), menys al cap profund del flexor curt del polze. A nivell sensitiu recull els estímuls de les puntes del 3 primers dits i de la cara palmar d’aquests tres dits, i de la part radial de la mà.

inervacic3b3nmotoraysensitivanerviomediano

-L’etiologia del síndrome del túnel carpia (STC) és variada:

  • Primerament hem de pensar en una reducció de la llum del canal carpia. Això pot ser degut a una sinovitis (inflamació) del flexors de dits o del flexor llarg del polze, a un edema generalitzat en aquesta regió o, en alguns casos, a tumoracions.
  • Un altra possible causa podrien ser les activitats repetitives amb posicions de tancament de la mà.
  • La compressió directa sobre el canal de manera repetitiva.
  • I una de les causes més freqüents i menys coneguda és la posició fetal nocturna. Això és la flexió de canell i dits. Aquesta posició fa que els lumbricals llisquin cap a proximal (cap al cos) i una part es pot introduir dintre del canal, amb el conseqüent augment de pressió dintre del canal.

 

-La simptomatologia del STC sol ser prou clara:

  • parestèsies (sensacions de formigueig) a la zona palmar dels tres primers dits
  • dolor a la mà
  • pèrdua d’agilitat en activitats manipulatives fines
  • atrofia muscular a la zona tenar
  • agreujament de tota aquesta simptomatologia a la nit

Aquesta simptomatologia però, no s’ha de confondre amb altres lesions del nervi mitjà, ja que el nervi neix a la zona cervical i existeixen altres zones on el nervi es pot veure compromés, és per això que una bona exploració i anamnesi son essencials.

-L’exploració d’aquesta patologia compta amb unes quantes proves que es poden realitzar sobre el pacient.

  • Signe de Tinnel: és la percussió amb el dit o amb el martell de reflexes sobre el túnel carpià; la prova és positiva si desperta simptomatologia.
  • Signe de Phalen: consisteix en realitzar la flexió de canell a 90º, aquest fet genera augment de pressió sobre el nervi. El signe és positiu si apareix simptomatologia.6fc80f_473abeae0f5c153cd720a8b17596b09e
  • Signe de Durkan: és la flexió de canell + compressió directa sobre el canal amb els dits de l’explorador.
  • Signe de Berger: consisteix en realitzar la flexió de canell i dits activament i amb força durant 60”. El signe és positiu si apareix simptomatologia.

-El tractament d’aquesta patologia té un fort component educacional, ja que el pacient ha d’entendre que és ell mateix el que s’està realitzant la lesió.

  • Si els símptomes són de predomini nocturn, serà necessària una fèrula de repòs nocturn que impedeixi la flexió de dits i canell, per evitar que els lumbricals irrompin dintre del canal.
  • També està indicat realitzar exercicis neurodinàmics per tal d’afavorir la nutrició i la mobilitat del nervi mitjà, sempre recomanat i pautat per un fisioterapeuta. Aquí teniu un bon exemple i explicació dels exercicis. https://www.youtube.com/watch?v=BA79sesXdCI
  • La teràpia ocupacional pot ser de gran ajuda. En aquest cas s’haurien d’adaptar activitats de la vida quotidiana, per tal d’evitar els mecanismes de lesió.
  • A nivell de teràpia manual caldria veure si existeixen altres zones on el nervi mitjà pot estar compromès i tractar-les.

 

-Bibliografia:

  • Atlas d’anatomia humana Netter.

*(per a més concreció, consultar amb l’autor)

-Albert Domínguez Arasa-

Fragilitat

Reflexió: “Fer-se gran en aquest país implica renegociar cada dia amb els límits de la dignitat personal i passar a concebre l’ètica i els valors humans com un tresor que es presenta poques vegades i que has de caçar al vol quan els veus”.

Aquesta entrada, malgrat no ho sembli, abarca una gran complexitat perquè fa referència a múltiples aspectes de la persona. Intentaré transmetre el concepte el millor que pugui.

Havia decidit que la frase amb la que començaria el text seria aquesta: “Lo esencial es invisible a los ojos” (Antoine de Saint-Exupéry). Però, finalment m’he decidit per una reflexió que vaig fer un dia que estava molt indignada. És la que heu llegit a dalt, i ara, rellegint-ho, m’adono que cert lligam sí que tenen…

Comencem doncs. El 1r que faré és donar-vos la definició clàssica de fragilitat.

Podríem definir la fragilitat com un estat fisiològic de major vulnerabilitat als factors estressors resultants de la disminució de reserves fisiològiques o la desregulació de múltiples sistemes fisiològics. I això, què vol dir?

Fins ara, els criteris per medir la fragilitat passaven per dur a terme mesures del rendiment físic, indicadors de fatiga o mesures de comorbilitat o discapacitat.

Des del punt de vista de la pràctica clínica, hi ha 2 grans tipus de definició de fragilitat: els que fan referència a factors biomèdics i, per altra banda,  aquelles definicions més holístiques que inclouen factors psicosocials i ambientals (el fet de tenir en compte la POR de la persona, n’és un factor clar, però en parlarem en una futura entrada sobre les caigudes).

La definició més acceptada fins ara per diagnosticar “fragilitat” és la proposada per la “Cardiovascular Health Study for Fried” (englobada dins de la que contempla factors biomèdics) i es basa en la presència d’almenys 3 d’aquests 5 criteris:

  1. Pèrdua d’uns 5kg o més de forma involuntària durant més d’1 any.
  2. Força de prensió dèbil.
  3. Esgotament.
  4. Enlentiment de la velocitat de la marxa (sent aquest especialment remarcable**).
  5. Escassa activitat física.

**Actualment, i gràcies a un estudi dut a terme en un CAP de València, s’ha confirmat que el Test “Timed Up & Go” serveix per determinar de forma precoç el risc de fragilitat de la gent gran, sent una prova fàcil i ràpida d’administrar, senzilla, sense costos i que ens ajudarà a prevenir els problemes derivats d’aquesta situació. Això és especialment important en gent que té de forma evident un deteriorament funcional que el predisposa a la malaltia, però que no té cap diagnòstic que ho justifiqui de per sí.

Té més utilitat en dones, ja que el sexe i l’edat són determinants per a diagnosticar la fragilitat, i l’exercici és l’únic factor protector.

La fragilitat és doncs un predictor de discapacitat, hospitalització, caigudes, pèrdua de la mobilitat i malaltia cardiovascular. La importància de detectar-la recau doncs en el fet que, suposa el pas previ a tots aquests problemes i, per tant, totes aquelles intervencions que es puguin dur a terme de forma preventiva seran la clau per retrassar i/o disminuir el deteriorament, per exemple, en les activitats bàsiques de la vida diària de caire instrumental, que són les primeres afectades i un senyal més que alguna cosa no funciona com toca. A més, la prevenció suposarà un gran estalvi.

El cost anual que s’estima de la fragilitat a partir del cribatge fet amb el “Timed Up & Go” és de més de 3000€ per persona.

097_ancianosentadogorrabast

Abans de veure les estratègies que poden anar dirigides a la prevenció de la fragilitat, cal entendre els reptes que es presenten en geriatria (gràcies, Carles Salvadó):

  1. Dificultats per la persona gran
    • Sensació d’abandonament, tristesa constant.
    • Manca d’atenció, comprensió, afecte.
    • Exigència de rapidesa per part de l’entorn.
    • Incomprensió del procés de dependència.
    • POR (al buit, generat per les caigudes i les pèrdues d’equilibri; i por emocional).
  2. Dificultats del propi professional
    • Manca de paciència en determinats moments.
    • Manca de més i millors habilitats comunicatives.
    • Manca de millors tècniques de mobilització.
    • Consensuació d’objectius amb la persona i la resta de l’equip.
    • Problemes econòmics.
  3. Dificultats de l’entorn laboral
    • Manca de recursos econòmics, problemes infraestructures.
    • Manca d’escolta activa (tant de la direcció com de companys d’equip).
    • Manca de temps o ratios excessives.
    • Manca de valoració de la pròpia feina.

Com veieu, s’han de destinar accions directament a la persona, que ara les comentarem, però també hem de treballar per millorar nosaltres com a professionals (reciclant-nos i posant-nos a prova constanment) i intentar fer entendre a les institucions que ens contracten i als companys amb qui treballem, perquè és tant important canviar i atacar el problemes abans que sorgeixin del tot.

Estratègies preventives de fragilitat:

  • Fomentar l’activitat física adaptada, però no per això de menys exigència, dins el col·lectiu de les persones grans (hi ha molts estudis que recolzen tots els beneficis, però en deixo 3 de bastant recents i diferents a la bibliografia que m’han semblat interessants de compartir).
  • Dur a terme tallers de prevenció de caigudes. Aquests hauran d’incloure exercicis de reforç muscular, d’equilibri (treballant les diferents estratègies i reaccions, a diferents velocitats), d’adaptació postural i l’entrenament de les seqüències de caiguda i d’aixecament de terra.

*Aquest punt serà especialment important, ja que les caigudes són el principal símptoma associat a la fragilitat, a més de les fractures (que són, alhora, el principal factor d’augment de la mortalitat). En una futura entrada parlarem en profunditat d’aquest tema.

  • Treballar la marxa i les transferències amb diferents estratègies i sense oblidar el treball de doble tasca.
  • Fomentar el treball de les diferents sensibilitats (olfactiva, gustativa, auditiva, visual, propioceptiva).
  • Avaluar i treballar les AVD (activitats de la vida diària).
  • Avaluar i saber detectar correctament els indicadors de fragilitat i abordar-los amb la major celeritat possible.

A Espanya, des de fa uns mesos s’ha començat a desenvolupar el programa ADVANTAGE, cofinanciat per Institucions Europees, per abordar la fragilitat d’una manera més uniforme. Cliqueu aquí per tenir-ne més detalls.

I fins aquí l’entrada d’aquesta setmana. Fins aviat!

-Bibliografia:

  1. http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S2254-28842016000200010
  2. https://academic.oup.com/biomedgerontology/article/59/3/M255/579713
  3. Apunts del curs: “Fisioterapia en geriatria: actualització, avaluació i tractament terapèutic i preventiu”, a càrrec de Carles Salvadó.
  4. http://www.infosalus.com/mayores/noticia-investigacion-permite-detectar-anciano-fragil-atencion-primaria-20170328105743.html?utm_content=bufferee7c8&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer

*Estudis: http://bjsm.bmj.com/content/51/24/1750https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28286988https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22211512

 

-Anna-