Mes: Març de 2020

Trastorns de l’Espectre Autista (TEA)

Sabem que el moment actual ens condiciona en com vivim, però des d’Apapatxar volem aportar una mica d’informació diferent i continuar amb la programació que teníem prevista.

El proper 2 d’abril és el Dia Mundial de l’Autisme i volem aprofitar per parlar-ne una mica. Ho farem de la mà de dos amics que en el seu dia a dia tracten amb nens i nenes amb diferents trastorns de l’espectre autista. L’Oriol García, neuropsicopedagog, ens farà una entrada introductòria per posar-nos en context, i entrevistarem Ginés Ruiz, terapeuta ocupacional, ja conegut pels nostres lectors gràcies a una col·laboració que va fer amb nosaltres.

Amb aquestes dues entrades també volem aprofitar per explorar el treball transdisciplinar del fisioterapeuta amb altres professionals, que tan ens agrada mostrar al blog.

Des d’Apapatxar presento l’Oriol García com una persona que no passa desapercebuda dins un grup. Ell és actiu, inquiet, curiós i afectuós. És un apassionat per allò que el fa vibrar i l’autisme n’és un gran tema. Tot i així, us deixo la seva pròpia presentació i l’entrada introductòria del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).  A gaudir-la!

 

DSC_0020

Em dic Oriol Garcia Sanmartín i fa 10 anys que treballo en el camp de l’educació especial, tant en l’àmbit privat com en el públic, tant en l’educació formal com en l’educació no formal. Sóc neuropsicopedagog i he tingut la sort de poder acompanyar a diferents persones amb TEA en el seu procés de desenvolupament personal en diversos contexts: l’escola ordinària, l’escola d’educació especial i també a les seves llars treballant conjuntament amb les famílies en el seu dia a dia.

El meu recorregut professional m’ha permès conèixer persones meravelloses, les quals s’esforcen dia a dia per poder encaixar en aquesta societat, tan diversa però excloent alhora.

“Dóna’m la veu que m’han robat, per poder explicar-te com visc, què sento i què necessito” 

Una peça de trencaclosques no té cap valor si no l’ajuntem amb la resta de peces. Si la mirem de forma aïllada, en mancarà tota la informació que la rodeja, tot el seu conjunt; ens mancarà  la seva relació amb el context i la resta de peces que intervenen i permeten entendre la globalitat, el trencaclosques sencer. Dit en altres paraules; més del 90% de les persones amb diagnòstic d’autisme presenta una comorbilitat amb un altre trastorn mental i el 70% és amb el trastorn d’ansietat (IV Congrés Estatal sobre Alteracions de la Conducta, novembre 2017). Aquestes dades ens ajuden a entendre l’autisme d’una forma més holística, més global. Si entenem l’autisme només com a autisme, se’ns farà molt difícil entendre realment el seu significat al complet. Cal tenir present tot allò que interacciona amb la persona amb autisme: l’entorn familiar, l’escola, els recursos del país on visqui i inclús l’edat de la pròpia persona.

A nivell neurològic, hi ha evidència científica que demostra diferències en les seves neurones mirall o en els nivells d’oxitocina del seu sistema límbic. Tot això, a la pràctica, condueix a un nadó/infant amb TEA a mostrar més interès en els objectes i no tant en les persones i, per tant, durant la seva etapa de desenvolupament més important, s’està perdent moltíssims aprenentatges socials (interpretar cares, comunicar-se amb llenguatge no verbal, etc.).

Els aprenentatges que fa un infant en tan sols una hora són immensos. Imagineu la limitació d’aquests aprenentatges si només es fan amb els objectes. Qui aporta els aprenentatges socials d’una persona amb autisme? Mirem aquest vídeo per entendre-ho:

Time lapse of a baby playing with his toys

Hi ha algunes persones que tenen dificultats sensorials, i això comporta una dificultat afegida en el seu dia a dia. La hipersensibilitat pot provocar molta dificultat en filtrar els estímuls. Un exemple perquè nosaltres ho poguem entendre seria el soroll que fa un fluorescent fent pampallugues; molesta?  Imaginem, llavors, que una persona amb TEA ho viu així sempre. Aquest vídeo ens pot ajudar a entendre-ho:

Cómo percibe el mundo una persona con Autismo

Hi ha tants tipus de TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) com persones amb TEA  existeixen:

  • Alguns parlen, d’altres no.
  • A alguns no els hi agrada el contacte físic, a d’altres els hi encanta.
  • Alguns van a escoles d’educació especial i d’altres tenen doctorats universitaris.

Com ja he dit, costa molt poder entendre l’autisme si només mirem una peça del trencaclosques. Per això és important poder-nos donar temps per observar i entendre, donar-los l’espai que necessiten per expressar-se, respectar les seves conductes tot i que, a vegades, pensem que són estranyes.

Ara imagina’t que et despertes i ningú parla el teu idioma, no et pots comunicar i no entens el que et diu la gent. Et molesten els sorolls del teu voltant, et porten a un lloc desconegut sense saber què esperen de tu, sense saber què has de fer a cada moment… Et sents com una maleta a la que porten a tot arreu. No entens el que et diuen i ningú t’enten; inclús alguna vegada et criden! La teva angoixa comença a pujar i pujar fins que finalment, explotes i t’aïlles completament de tot i et tanques sense voler que ningú et toqui ni et parli. L’angoixa és un foc que creix en el teu interior i cada vegada es fa més i més gran, fins que finalment apareix un fum molt negre que molesta molt a la gent.

FOC entendre autisme

COM PODEM AJUDAR?

No bufant el fum negre sinó intentant entendre quin és el foc que origina tot això. Entendre a la persona, connectar amb ella i a partir d’aquí, donar-li l’espai que necessita per aprendre a caminar.

A continuació podem veure algunes de les ajudes que podem oferir i que acostumen a anar bé a les persones amb autisme:

  • Anticipar tot allò que passa. La informació dóna seguretat i sovint donem per suposat què ja saben tot el que passarà quan ningú els hi ha explicat. Per això, ajuda molt poder explicar en detall què passarà, amb qui i a on passarà. Per exemple, si fem una sessió d’una hora, explicar l’estructura: “Primer parlarem d’aquest tema, després farem uns exercicis i a l’acabar farem un joc”.
  • La gestió del temps per a les persones amb autisme acostuma a ser una tasca molt difícil. Un comentari tan habitual com “Espera un moment” pot generar molta angoixa al no entendre quan dura exactament un moment. En canvi, si li mostrem visualment quant dura el moment, guanyarà més seguretat, com per exemple amb un rellotge de sorra o amb les agulles d’un rellotge analògic.
  • Les imatges. Són pensadors visuals. El llenguatge resulta molt abstracte i difícil de comprendre, en canvi, les imatges els ajuden a retenir la informació que reben. Mariano Grueiro, un adult amb autisme, parla sobre la seva vivència i el seu dia a dia, explicant que ell utilitza un “traductor intern” d’imatge a paraula i de paraula a imatge a cada interacció que fa amb la resta de persones. Explica com de feixuc resulta fer això durant tot el dia (us deixo un enllaç més avall).
  • No ser literals. “Som-hi, posat les piles que marxem! […] Jo no tinc piles, com ho faig?” Algunes vegades pot generar angoixa quan parlem amb tanta abstracció. Molt sovint, sense donar-nos-en compte, fem ús de metàfores o frases fetes que resulten molt ambigües de cara a les persones amb autisme.
  • Donar facilitats per comunicar-se. Hi ha algunes de les persones amb TEA que mostren dificultats per parlar i necessiten ajuda amb algun SAAC (Sistema Alternatiu i Augmentatiu de la Comunicació). Per exemple, per preguntar-li què vol de berenar podem mostrant una imatge d’un iogurt o una fruita perquè pugui escollir la que prefereix. D’aquesta manera estem facilitant un canal comunicatiu que ajuda a què pugui donar una resposta i pugui viure de forma positiva la relació amb l’altre.

 

Per a més informació podeu visitar els següents enllaços:

– Oriol García Sanmartín –

EL PERITONEU

“Ni la mort ni la fatalitat ni l’angoixa poden produir la insuportable desesperació que resulta de perdre la pròpia identitat”.

Howard Phillip Lovecraft

Qui em coneix, sap la meva passió per les vísceres. Crec que el món visceral és fascinant i sorprenent! M’encanta notar com es mou una víscera, com respon davant el tacte i com es comunica.

  • Unes vísceres que no parlen quan les toquen, m’alerten de la dificultat del moviment.
  • Unes vísceres que no es relaxen quan les toques, m’alerten de l’estat d’alerta que viuen.

Les vísceres sanes han de fluir, has de lliscar entre elles.

Un dels grans responsables del dolors que succeeixen a nivell visceral és el protagonista d’aquesta entrada: EL PERITONEU.

DEFINICIÓ

El peritoneu és una membrana prima i translúcida que cobreix la cavitat abdominal. És una de les membranes més grans i complexes del cos. Es divideix en peritoneu parietal, que és el que cobreix la paret abdominal, i peritoneu visceral, que és el que cobreix les vísceres.

La definició anterior ens dóna a entendre que totes les vísceres estan cobertes per aquesta fina pel·lícula, però no és així. Hi ha alguns òrgans que estan fora del peritoneu, els quals els podem dividir en infraperitoneals (vagina, bufeta, recte, úter, gònades i trompes) o retroperitoneals (part del pàncreas, colon i ronyó).Peritoneal-Cavity

Durant el seu recorregut, el peritoneu va fent petites modificacions en quant a consistència, fent que es puguin diferenciar estructures de subjecció amb noms propis:

  • Mesos

Són duplicacions del peritoneu per subjectar una víscera, permetent-li alhora la seva mobilitat. A més a més, serveixen com a canals d’irrigació sanguina i nerviosa.

Es diferencia: mesenteri, mesogàstric, mesoduodè i mesocolon.

  • Epiplons

Són estructures de peritoneu que uneixen dues vísceres entre sí. El seu paper de subjecció és escàs, encara que tenen una funció vascular i nerviosa important.

En el cos se’n diferencien dos: epipló menor i epipló major.

  • Sistema lligamentós

Són replecs de peritoneu més gruixuts que uneixen la víscera a la paret abdominal.

Es diferencia el lligament suspensori de la cúpula pleural, el lligament coronari i el lligament triangular.

FUNCIONS

Arribats fins aquí sé que la pregunta que us fèieu és: “molt bé Marta, però quina funció té tot això?”

Així com ja indica la seva definició és un sistema de subjecció visceral permetent alhora la mobilitat, la motricitat i la motilitat visceral. Abans de continuar amb les funcions, m’agradaria explicar la diferencia entre els tres termes anteriors:

  • Mobilitat: És el desplaçament que fa una víscera. El diafragma és un dels grans provocadors de la mobilitat de descens visceral durant la inspiració.
  • Motricitat: És el desplaçament que té una víscera respecte el sistema de suspensió que l’uneix a estructures òssies. Llavors, serien tots aquells moviments que tenen les vísceres pel simple fet de moure’ns nosaltres.
  • Motilitat: És el moviment propi que fa la víscera. Per exemple, serien els moviments que fa l’estomac en la digestió mecànica, com us vaig explicar en una entrada anterior.

També, amb el que he explicat, hem vist que és un mètode per permetre l’arribada de vasos sanguinis i nervis.

I a més a mes, té de funcions de:

  • Sistema de protecció i de barrera defensiva ja que té funcions immunològiques importants.
  • Sistema d’aïllament tèrmic mantenint els òrgans a una temperatura constant.

PATOLOGIES DEL PERITONEU

La innervació de les vísceres és molt difusa, amb això vull dir que aconseguir identificar un punt concret de dolor en una víscera és quasi impossible. A més a més, molts dels dolors que sentim poden ser per varies causes com per exemple falta de motilitat d’una víscera, per adherències, per postures mantingudes, per irritació del peritoneu a causa de la inflamació de l’òrgan, entre altres.referido_orig

En una entrada anterior vam parlar del dolor referit i en aquest cas és bàsic entendre que la víscera en sí pot expressar la seva incomoditat a través de dolors molt allunyats d’ella. Un dels millors exemples és el dolor a l’espatlla dreta que provoca el fetge quan està irritat o quan està sobrecarregat. El més interessant d’aquesta lectura és també la possibilitat de fer-ho a la inversa, és a dir, poder treballar la zona des de la distancia quan, per exemple, està molt inflamada i el moviment articular és difícil.

TRACTAMENT DEL PERITONEU

A través de la teràpia visceral podem aconseguir millorar la mobilitat i la motricitat de la víscera, sobretot quan s’aconsegueix relaxar els sistemes de subjecció. Altres vegades es treballa directament sobre la víscera o sobre els esfínters i les vàlvules.

Abans de començar a fer el tractament sempre s’han de fer alguns tests d’avaluació. Un dels més simples i que ens informa molt sobre el nivell d’irritació del peritoneu és el Test de Blumberg: consisteix en realitzar una pressió a nivell abdominal i deixar-la anar ràpidament. I després fer una palpació més específica per notar si hi ha  dolor o sensibilitat, les regularitat en la superfície visceral, testar la tensió, el to i el moviment, així com també si apareixen reaccions vegetatives.

La sensació després d’una sessió de teràpia visceral és molt agradable i la majoria de pacients marxen amb sensació de descongestió, de tranquil·litat. Amb la següent foto us deixo un exemple d’estirament del mesenteri perquè es pugui intuir una mica en què consisteix.

20191221_EquilaterMarta_249

Però també crec que és clau parlar d’alimentació quan es vol fer treballar sobre les vísceres. Per molt que relaxis, inhibeixis i estiris les estructures, necessitem que el context sigui de la màxima desinflamació abdominal possible.

BIBLIOGRAFIA

 

Marta S