“Envejecer es como escalar una gran montaña; mientras se sube las fuerzas disminuyen, pero la mirada es más libre, la vista más amplia y más serena”.
Ingmar Bergman
Fer l’entrada d’aquesta setmana m’ha costat moltíssim. En primer lloc perquè a vegades és difícil seleccionar quina informació dones i quina no per fer un escrit que no sigui massa complicat. I en segon lloc, perquè no vols deixar de transmetre-ho amb el màxim rigor científic i professional però, al final, a “Apapatxar” pretenem divulgar la nostra feina, i a vegades, a mi em passa que em perdo en tecnicismes i em falta ser més pragmàtica. Però tot i així, que res ens aturi: “¡vamos a ello!”.
El tema que vull abordar és complex i crec que s’ha analitzat des de tots els punts de vista. LES CAIGUDES EN LA GENT GRAN (per a aquesta entrada considerem gent gran qualsevol persona major de 65 anys; d’aquí en pot sortir un altre debat però siguem pràctics). Suposen la 2ª causa de mort per lesions accidentals; unes 646.000 persones en moren cada any (2016).
Dividiré l’entrada en 2 parts, que m’agradaria que servíssin a qualsevol que no es dediqui a abordar caigudes a trobar-hi maneres pràctiques i correctes de fer-ho, però també per generar debat entre aquells que us hi dediqueu cada dia.
Aniré explicant l’entrada en base a unes preguntes. A partir de les respostes podem començar a plantejar-nos si “jo” sóc una persona amb possibilitat de caure, quines actituds i hàbits tinc a favor i quines en contra, i què puc fer per millorar. M’ho puc plantejar com a èsser individual afectat directament per la problemàtica, com a familiar o com a professional.:
- Què és o què es considera una caiguda? La OMS defineix una caiguda com una pèrdua involuntària d’equilibri i que el moviment resultant del cos quedi aturat per alguna superfície rígida (2016). Així doncs, segons aquesta definició, si jo em desequilibro i quedo recolzat a la paret, també hauria de comptar com a caiguda, però, ho és realment? Segurament si tinc en compte les conseqüències directes que això té per la meva salut, o si ho he de tenir en compte a l’hora d’elaborar un registre en alguna institució o la recerca d’estudis, no ho veuré com a tal comparat amb el fet d’impactar contra el terra, però si em quedo amb la potencialitat de fer-me mal i amb el fet de què alguna cosa hagi fallat en els sistemes que té el meu cos per mantenir-me estable, llavors sí que ho podríem considerar com a tal. Serà important, doncs, que valorem com usem el concepte segons l’entorn en el que ens movem, intentant consensuar-ho amb l’equip de treball.
- Quins factors creus que influeixen en la persona gran i la fan més susceptible de patir una caiguda? Les persones majors de 65 anys són les que més caigudes mortals pateixen i són un sector poblacional amb alta probabilitat de patir-ne degut a diverses dificultats afegides. Conèixer el món de la geriatria i els comportaments motrius específics de la gent gran ens ajudarà, sens dubte, a entendre-ho millor.
- Les dificultats afegides poden venir per part de:
- la pròpia persona: sensació d’abandonament, tristesa, manca d’atenció i afecte constants; incomprensió del propi procés de de dependència; POR (emocional i al buit).
- l’entorn que envolta la persona, especialment familiars i/o professionals sanitaris, per manca de paciència en moments puntuals, de millors habilitats comunicatives, de millors tècniques de mobilització, de recursos econòmics o d’infraestructures en bon estat, d’escolta activa, de temps, de valoració de la feina que un fa; exigència de rapidesa; no coordinació/consens d’objectius en comú.
- Pel que fa als comportaments motrius (no hi entraré en detall), tan sols m’agradaria destacar:
- la tendència al desplaçament en espiral a l’hora de realitzar les transferències (especialment quan s’aixequen del llit i quan s’aixequen i s’asseuen a la cadira).
- les característiques principals de la marxa, que difereixen de les de l’adult “no gran”:
- en bloc, és a dir, que no hi ha una una dissociació de cintures.
- amb el centre de gravetat més proper a terra
- amb un augment de la base de sustentació i novament el desplaçament en espiral, més econòmic.
- altres comportaments típics:
- mans recolzades al sacre (punt fix amb el que milloren el redreçament)
- cap molt avançat i una cifosi toràcica molt marcada
- passos curts i ràpids
- traspàs lateral de pes insuficient (fet que condiciona que el taló xoqui bruscament amb el terra)
- *possibilitat del fenomen de “freezing” en els pacients parkinsonians (quan han de passar el marc d’una porta o entrar en ascensor, quan canvia la superfície de terra o inclús el color, davant d’unes escales, etc. aquests pacients poden experimentar un bloqueig temporal a l’hora de caminar).
- Les dificultats afegides poden venir per part de:
- Com expliquem a una persona gran què és o què implica una caiguda? El llenguatge, o més aviat la manera de comunicar-lo és l’element clau de qualsevol relació interpersonal, i d’aquí no se n’escapa la relació que un professional de la salut té amb un pacient. Per tant, la manera com ens dirigim a la persona gran que ha caigut per atendre-la, per resoldre els seus dubtes, el què li transmetem i com, marcaran sens dubte com viurà les següents caigudes i com es relacionarà amb l’entorn a partir d’aquest fet. No hem de perdre de vista que el fet que una persona gran caigui és un esdeveniment important, ja que pot ser l’element diferenciador per identificar-lo com a persona fràgil (amb totes les seves conseqüències), pot suposar un canvi radical en la vida d’aquella persona (pot haver de traslladar-se a la llar d’un familiar o a un centre geriàtric, pot augmentar el seu grau de dependència, etc.); pot resultar, gairebé amb un 100% de seguretat, l’inici de la POR. Les conseqüències de la caiguda (que les comentarem al següent apartat) implicaran un o diversos dols que la persona haurà d’elaborar i, segons com ens hi dirigim, o la importància o fredor amb la que tractem el fet, marcaran la diferència.
- Quines conseqüències tenen les caigudes?
- Funcionals: entès com a físiques, ja que les lesions que en derivaran, determinaran el grau de mobilitat i, per tant, de dependència, i de por, i també poden alterar la percepció de l’esquema corporal i de l’espai.
- Psicològiques: afectació de l’autoestima, novament la por, el·laboració de dols (per pèrdua de capacitats, de relacions, etc.), percepció del grau de soledat, de comprensió, etc..
- Socials: poden suposar un punt d’inflexió en la independència a l’hora de sortir i establir relacions, amb la imatge que tindran familiars-amics d’aquella persona, d’accessibilitat a serveis que pugui necessitar, afectació de la capacitat de comunicació no verbal, etc.
- Funcionals: entès com a físiques, ja que les lesions que en derivaran, determinaran el grau de mobilitat i, per tant, de dependència, i de por, i també poden alterar la percepció de l’esquema corporal i de l’espai.
- Què fem i què no fem “bé” actualment quan ens trobem davant d’una caiguda? Al que em vull referir quan dic que què fem bé i que no és una pregunta que, segons a qui dels 3 interpel·lats que he mencionat ens dirigim variarà una mica.
- “jo”persona susceptible de caure: procuro cuidar-me (fer exercici físic, dieta sana, tenir una bona higiene de la son, etc.) i seguir els consells que em dóna el meu entorn o puc canviar alguna cosa?
- familiar: acompanyo a la persona i resolc els seus dubtes sense jutjar o enfadar-m’hi? faig tot el que puc per entendre com se sent la persona que tinc al davant? intento aprendre i saber més per fer-ho millor la propera vegada?
- professional: puc aplicar-me totes les preguntes dirigides al familiar i hi afegeixo: ser transmetre adequadament la informació a la persona i als seus familiars? em mantinc actualitzat respecte a com valorar i tractar aquell fet? ser demanar ajuda/derivar?
I fins aquí la reflexiva entrada d’aquesta setmana. La 2ª part, ho prometo, serà més pràctica, però crec que és necessari valorar tot el que hem anat comentant. La veritat és que m’agradaria moltíssim generar un debat a partir d’aquesta entrada, així que us convido a totes i tots, professionals de l’àmbit sanitari i especialment als que no en sou, a compartir inquietuds, punts de vista, etc.
*Agraïments especials a Carles Salvadó i Luis Soto per introduir-me les reflexions clau que aquí veieu i per ensenyar-me molt del que aquí hi ha reflexat.
-Bibliografia:
*http://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/falls
*Apunts del curs “Fisioteràpia en geriatria: actualització, valoració i tractament terapèutic i preventiu” (Carles Salvadó).
*Apunts del curs “Fisioteràpia en geriatria basada en l’evidència” (Luis Soto).
*https://japon-secreto.com/dia-respeto-los-mayores-japon/ (entrada a mode anecdòtic sobre el Dia Nacional del respecte a la Gent Gran que se celebra al Japó, Keirō No Hi).
-Imatges:
*https://dharamvigyaan.blogspot.com/2016/05/why-we-touch-feet-of-our-elders-or.html
*Apunts del curs “Fisioteràpia en geriatria: actualització, valoració i tractament terapèutic i preventiu” (Carles Salvadó).
-Anna-
Apapatxar 
