Vitamina D

“Que tinguis somnis gegants

i que tot allò que no somiïs dormint

ho trobis quan et despertis.”

Camina – Alguer Miquel i Gemma Capdevila

Ja ha arribat l’estiu i amb ell les vacances, el sol, el descans… És per això que hem pensat que abans de marxar de vacances fins al setembre, des d’Apapatxar volíem dedicar una entrada a parlar de la vitamina D.

Aquesta vitamina és molt important pel cos ja que participa en moltes funcions. Aquí us deixem la informació de manera més detallada, però també us hem preparat un poster per si us el voleu descarregar i que tingueu la mateixa informació però amb una mica més de… “salero”!

Esperem que gaudiu del canvi de rutina però sense oblidar-vos que la salut s’ha de guardar tot l’any. BON ESTIU!!!!!

382651_10150478944648487_475726688_n.jpg

QUÈ N’HEM DE SABER?

-El cos humà ha tingut tanta vitamina D procedent del sol, que considera que en podrà absorbir en abundància sempre.

-És una vitamina liposoluble, és a dir, que s’emmagatzema al teixit gras del cos.

-El nostre cos en té receptors nuclears a llarg del sistema nerviós central i a l’hipocamp.

-L’única manera de sintetitzar-la és a traves del sol, però per absorbir-la també necessitem el greix.

-Pel que fa als aliments, la podem trobar al fetge de bacallà i xai cuits, a l’oli de fetge de peix, a la sardina, la tonyina, el salmó o al verat i al rovell de l’ou.

FUNCIONS

-Ajuda a fixar el calci i el fòsfor als ossos i n’afavoreix la seva absorció a nivell de l’intestí.

-Ajuda al bon funcionament del sistema músculo-esquelètic.

-A nivell del sistema nerviós, activa i desactiva enzims que afavoreixen el creixement dels nervis i la síntesi de neurotransmissors.

-Regula la tensió arterial i el sucre en la sang.

-Regula la proliferació cel·lular, per tant ajuda a prevenir el cáncer, especialment de colon, mama i próstata.

-Ajuda al manteniment del sistema immunitari, equilibrant la càrrega bacteriana i viral del cos.

POBLACIONS PER A LES QUE POT SER MÉS FAVORABLE LA VITAMINA D

-Gent gran i especialment dones a partir de la menopausa, com a preventor de l’osteoporosi, les fractures i altres problemes que en puguin derivar.

-Persones que pateixen malalties autoimmunitàries (us recordem l’entrada en què ja parlàvem sobre la relació entre la vitamina D i l’escleròsi múltiple), al·lèrgies, dermatitis, etc.

-Persona amb diabetis, hipertensió i/o obesitat.

-Malalts de càncer.

-Persones amb fatiga crònica o fibromiàlgia.

 

Bibliografia:

https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/002405.htm

https://medlineplus.gov/spanish/vitaminddeficiency.html

https://www.investigacionyciencia.es/revistas/mente-y-cerebro/deconstruccin-de-la-memoria-509/es-importante-la-vitamina-d-8290

-Apunts

-El mono obeso – José Enrique Campillo Álvarez

-Apapatxar-

L’obturador intern i les patologies del sòl pelvià

“La pressa ens condemna a l’oblit. Passem per les coses sense habitar-les, parlem amb els altres sense sentir-los, reunim informació que no arribem a pair mai. Tot transita a un galop sorollós, vehement i efímer”.

Tolentino Mendonça

Aquesta setmana vull tractar un tema molt concret, però que l’he elegit des de la curiositat. Apapatxar és, moltes vegades, l’excusa per endinsar-me en temes que em criden l’atenció.

Fa dues setmanes a uns dels centres on treballo vam fer una formació amb el Sergi Rull (fisioterapeuta i osteòpata especialista amb el tractament visceral) i es va dir una relació que em va despertar aquesta curiositat. Llavors, aquesta setmana us vull parlar sobre la relació que hi pot haver entre l’obturador intern i les patologies del sòl pelvià.

OBTURADOR INTERN

L’obturador intern és un múscul que es troba a la part interna de la pelvis. S’origina a la membrana i als marges del forat obturador, des d’on desenvolupa un recorregut complex d’entrada i sortida per acabar al trocànter major del cap del fèmur (maluc).

Us deixo una imatge de l’obturador intern vist des de dins de la pelvis i una altra des de fora.

 

La seva funció és la rotació externa de maluc quan la cadena cinètica és oberta, però quan la cadena cinètica és tancada participa en la retroversió pèlvica. Aquesta segona funció, i també la posició que té, el converteixen en un influenciador de la continència urinària a nivell mecànic, entre altres.

**Aclariments**

  1. Forat obturador: Si busquem una imatge de la pelvis veurem que està formada pel sacre, l’ili, l’isquion i el pubis. A la part frontal, entre el pubis i l’isquion hi ha un forat; aquest és el forat obturador.
  2. Cadena cinètica oberta i cadena cinètica tancada: El concepte de cadena cinètica en biomecànica fa referència al conjunt de músculs que cooperen per a la realització d’un moviment. Quan es parla de cadena cinètica tancada (CCT) es fa referència als moviments en els quals l’extrem distal de l’extremitat (peu o mà) està fixada. En canvi, quan es parla de cadena cinètica oberta (CCO) fa referència als moviments en què l’extremitat està lliure i es desplaça, sent el cos el punt fix.
  3. Retroversió pèlvica: És el moviment que fa que la pelvis caigui endarrere per l’acció dels músculs isquiotibials i els glutis. Quan estem asseguts, seria el moviment que provocaria que ens assentéssim sobre el sacre i el còccix.

OBTURADOR INTERN I SÒL PELVIÀ

La influencia de l’obturador intern en relació al sòl pelvià és principalment perquè tapa el forat obturador per dins i, per tant, format part de la paret lateral de la cavitat pèlvica. Però també influencia perquè provoca la retroversió pèlvica podent alterar el funcionament de la pelvis i, per tant, també la postura.

Quan es treballa en la reeducació del sòl pelvià, és necessari sortir de la pròpia cavitat pèlvica i ampliar la mirada ja que hi ha altres aspectes que influencien molt en el funcionament, o més ben dit, en el mal funcionament del sòl pelvià i que es relacionen entre ells. S’ha de tenir en compte el diafragma toràcic, la musculatura de l’abdomen, l’estat visceral, les cicatrius, la postura, l’hiper-activació dels adductors, el funcionament dels glutis, etc.; però ens podríem allunyar encara més del sòl pelvià i pensar en els diferents diafragmes que hi ha al cos i com s’influencien entre ells.

En què pot influir un obturador intern hipertònic?

He decidit parlar d’hipertonia perquè és el que és més habitual de trobar a consulta. Això és així perquè en el nostre dia a dia ens passem moltes hores assegudes i indueix a que la pelvis caigui en retroversió pèlvica.

**Aclariments**

  1. To vs Força: El to és la dificultat que ofereix el múscul a la seva deformació, seria com la forma que té en passiu. Un múscul pot estar hipertònic (per sobre del to normal), normotònic (to adequat) o hipotònic (per sota del to normal). En canvi, la força és la capacitat contràctil que té un múscul i que activa les seves fibres amb o sense moviment.

v4-728px-Improve-Your-Posture-Step-1-Version-8

Ja hem dit que la retroversió pèlvica podia ser per acció de l’obturador intern quan aquest està en cadena cinètica tancada. Però el que influencia encara més és que després de 8 hores assegudes treballant, continuem amb la pelvis en retroversió pèlvica per acció de la postura de tancament d’espatlles i la sensació de cansament que habitualment ens acompanya, i que està influenciada per la falta de moviment precisament.

A més a més, aquesta postura provoca una hipotonia dels glutis, grans estabilitzadors de la pelvis; un escurçament dels isquiotibials, una desconnexió del transvers de l’abdomen i dolor a nivell cervical, entre altres.

Després d’aquestes reflexions anem a respondre la pregunta del principi. Un obturador intern hipertònic pot provocar, en si mateix, dolor al tacte o en les relacions sexuals, dificultat de moviment a nivell de la pelvis i/o del maluc i alteracions en la micció.

  • Dolor

El nervi pudend és el gran innervador del sòl pelvià, tan a nivell sensitiu, motor com vegetatiu. S’origina a nivell sacre, penetra a la regió glútia sota del múscul piramidal; i després passa per l’extrem del lligament sacre-espinós i sacre-tuberós. Continua el seu recorregut desplaçant-se per sota del múscul elevador de l’anus i passant pel canal d’Alcock on després es divideix en les seves diferents branques. Aquest canal està format per l’obturador intern i és on es produeixen el 20% dels atrapaments del nervi.

Quan el nervi és atrapat pot aparèixer dolor perineal que augmenta amb la sedestació, sobretot en superfícies planes i dures, i que el dolor és de tipus cremant, irradiat o com d’electricitat. Però també pot cursar amb símptomes urinaris, defecatoris i/o sexuals.

  • Micció

El raonament de perquè pot alterar la micció seria la influencia sobre les branques vegetatives del nervi pudend.

Però també es creu que hi podria haver una influencia mecànica ja que l’elevador de l’anus passa lateralment al costat de l’obturador intern, i per tant podria alterar la seva posició o subjecció (encara que no s’inserta directament en ell).

**Aclariments**

  1. Elevador de l’anus: És el principal múscul profund del sòl pelvià i participa en la suspensió del mateix. Està format pel pubo-rectal (intervé en la formació de l’angle ano-rectal), el pubo-coccigi i l’ilio-coccigi.
  • Moviment

En quant al moviment, seria la relació que ja he comentat abans amb la postura i la retroversió pèlvica.

Abans d’acabar, vull donar una mica més d’importància a la postura i en com pot ser la gran influenciadora d’incontinències urinàries d’esforç. A varies entrades he parlat sobre l’esfera abdomino-pelviana o de l’influencia de l’abdomen en relació a patologia del sòl pelvià. Crec que senzillament amb una bona postura aconseguim que els músculs abdominals treballin en sinèrgia amb el periné, reduïm o gestionem millor les pressions que es generen en el dia a dia, hi ha un millor funcionament visceral, estabilitzem millor la columna i la pelvis, disminuïm els dolors a distància (com per exemple a nivell cervical o lumbar) i, com a conseqüència de tot això la musculatura del sòl pelvià treballa millor i pot fer millor la continència o la subjecció d’òrgans.

TRACTAMENT

Com sempre el tractament d’un obturador intern hipertònic es pot solucionar amb teràpia manual directe, però també amb un treball més global de correcció de la postura i activació dels músculs estabilitzadors de la pelvis (glutis, transvers de l’abdomen, multífids, quadrat lumbar…).

 

Marta S.

 

BIBLIOGRAFIA

Caigudes en la gent gran (II)

“Que el pitjor de la por és quan ens fa de pilot, quan s’instal·la al volant. La por de la veritat ens fa mentiders, la por de sentir emocions fortes ens fa freds, la por del risc ens fa tirar massa tovalloles, i la por de morir ens pot impedir viure” – Carles Capdevila.

I arriba la segona part de l’entrada sobre les caigudes. La primera va ser teòrica i enfocada al problema: les caigudes en sí i l’anàlisi de què podíem fer millor. Aquesta és més pràctica, buscant la prevenció i solucions, així que som-hi! A nivell introductori us deixo un [vídeo] amb consells generals.

-El primer que m’agradaria comentar és com hauria de ser la seqüència típica d’aixecament:

20180619_172612

  • Avançar les natges cap a la punta de la cadira.
  • Parar atenció a què els nostres peus quedin una mica per darrere els genolls.
  • Flexionar el tronc ben endavant, fins que notem que el cul es vol desenganxar del seient (si això ens és molt difícil, podem posar les mans sobre les nostres cames i fer força contra elles per anat amunt i endavant).

 

-En segon lloc, aquí teniu un seguit de trucs i consells que poden facilitar les transferències i el dia a dia de la persona i eliminar riscos fàcils o típics de caigudes (1-6):

  • Potser us sembla una obvietat, però les persones grans prenen bastants medicaments i la majoria d’ells poden causar somnolència, reducció del to muscular o bé alteracions del son, per tant, serà important revisar amb el metge els efectes de cada medicament i que ho tinguem en compte. A vegades pot ser possible fer un reajustament de l’horari en el que es prenen perquè provoquin menys risc de caiguda [sempre parlant amb el metge abans!] (1).
  • Procurar evitar l’ús de calçat obert per darrere o xancles de dit, ja que llisquen amb facilitat i el peu no està ben subjecte. Es recomana un calçat més agafat, intentant però respectar al màxim les preferències de la persona. Per l’estiu, que fa calor, que siguin espardenyes de cotó o fil, o sandàlies ben agafades. En el cas de les senyores, molt taló no és recomanable tampoc, però sempre es pot arribar a un consens de portar taló més baix i ample. 

  • Intentar eliminar objectes que entorpeixin el pas dels llocs per on passa la persona i que no hi hagi cables o catifes. Si aquestes són molt importants per la persona, però, entrenar la persona perquè sigui capaç d’alçar més els peus o usar algun material per fixar-los a terra.
  • Al bany, sempre que sigui possible, optar per un plat de dutxa enlloc de per una banyera i, millor que quedi arran de terra. Al mateix temps, seria bo posar algun agafador i, si és necessari, col·locar una cadira. Al costat del WC podem usar baranes i pot ser recomanable l’ús d’una alça, però sempre a valorar amb l’ajuda d’un professional.
  • Evitar enfilar-nos a tamborets o escales, ja que és molt fàcil perdre l’equilibri o que ens maregem quan hi estem enfilats. Ja de passada, la solució més senzilla és col·locar els objectes, roba, aliments el més a mà possible.
  • La il·luminació també s’ha de tenir en compte. Si sabem que la persona no vol encendre el llum quan s’aixeca de nit, procurar reforçar-li que ho faci o instal·lar algun sistema de llum de menys intensitat o d’encesa automàtica amb el moviment.
  • Durant les transferències al llit, serà important recordar a la persona que s’aixequi posant-se de costat primer i que es prengui el seu temps, i si té molta dificultat per incorporar-se es pot posar mitja barana al capçal del llit que afavorirà el desplaçament en espiral. Així mateix, si el llit és articulat podem regular l’alçada per facilitar el pas a bipedestació: com més alt més fàcil (però adaptant-nos a l’alçada de la persona!); quan no es disposa de llit articulat, sempre es pot comptar amb les potes d’elefant o petites alces fetes amb fusta, igual que al sofà (com us vaig explicar en aquesta entrada). Pel que fa a les cadires i als sofàs, s’ha de comprovar que la persona no quedi molt enfonsada. Si els coixins són molt tous, podem posar una post de fusta per sota o intentar canviar-lo per un de més dur. El seient dur i alt facilita la transferència ja que augmenta el to muscular .

*Pel que fa al llit, i en el cas especialment de gent que pateix Alzheimer voldria fer un petit comentari: és molt fàcil que durant la nit el son estigui alterat, que hi hagi deambulació sense sentit (o “vagabundeo”) i que la persona s’aixequi repetidament del llit, però en un estat de somnolència important, fent que siguin més probables les caigudes. Moltes vegades, per manca de recursos, s’opta per la contenció física o química de la persona. Seria bo valorar, en cas de tenir un llit articulat, de posar-lo el més arran de terra possible, perquè si la persona cau, hi ha una menor probabilitat que es faci mal i si es vol aixecar ho farà amb menys risc.

  • Quan una persona és usuària d’una ajuda tècnica (bastó, crossa, caminador, cadira de rodes, etc.) la probabilitat de caure augmenta. Amb això vull dir que no s’han d’usar? NO, ni molt menys, però sí que s’han d’utilitzar en base a les recomanacions i consells d’un professional.
  • La incontinència (per diferents raons) força comú en gent gran, també pot ser motiu de caiguda així que s’ha de revisar que l’accès al WC pugui ser fàcil/ ràpid (en cas d’incontinències d’urgència) i estar atents a si la persona s’orina a sobre (per incontinència d’esforç o per rebossament) i així atendre-la de seguida perquè no rellisqui (i fer ús de compreses i/o bolquers si és necessari a més d’intentar millorar la incontinència amb rehabilitació específica).
  • Quan la persona té més dolor en una extremitat, obligar-lo a que carregui pes en aquella cama a l’hora de posar-se de peu pot facilitar una caiguda. Sempre que sigui possible, explicarem a la persona que deixi l’extremitat més dolorosa una mica més avançada perquè no hi posi tota la càrrega i intentar facilitar-li la transferència.

-Finalment, també volia compartir amb vosaltres vídeos de situacions típiques per saber com actuar davant d’una caiguda:

  • Si veig algú que ha caigut, què haig de valorar i com l’he d’aixecar? (mireu el següent vídeo) Serà important veure si la persona està conscient i respira; també valorar si té alguna fractura, en especial de fèmur (en aquest cas la cama quedarà caiguda en rotació externa) i trucar immediatament a urgències en cas afirmatiu; si només està atordida, posar de costat fins que estigui una mica més tranquil·la, ajudar a posar de peu sense estirar-la i que descansi en una cadira. Pensar sempre en el servei de teleassistència.
  • I si la persona és hemiplègica?
  • I si jo caic, com m’he d’aixecar? [vídeo] Haureu de seguir el que s’anomena seqüència de sirena (ho podeu veure a la imatge de sota): passar d’estar estirat boca amunt a posar-se de costat, d’aquí a recolzar-se sobre el colze, d’aquí a quatre grapes, d’aquí a estar sobre els genolls, de genolls a posició de cavaller (avançant una cama), i finalment seure a la cadira. Al vídeo es mostra la mateixa seqüència però després d’estar de costat es passa a estar boca terrosa. Aquesta opció serà per gent que tingui força suficient als braços; sinó optar per la sirena.20180619_165904.jpg
  • I si la persona físicament no pot fer aquesta seqüència de moviments? Si està sola, el millor serà que truqui al servei de teleassistència. Si es sospita de fractura informeu d’immediat. Si la persona està amb algú, i es veu que no hi ha fractura i que la persona està bé, serà millor demanar ajuda a una tercera persona i que entre els 2 l’alceu. Podeu veure com fer-ho de forma segura al següent vídeo (a partir del minut 5:58).

I ho deixem aquí. Abans d’acabar però, m’agradaria comentar que, la frase inicial parlava de POR a propòsit, per recordar la por emocional i al buit de la que vaig parlar ja en la primera entrada sobre caigudes. Aquesta, moltes vegades, la perpetuem els professionals sanitaris que atenem la persona. Hem d’educar per evitar les falses creences i vigilar amb el llenguatge com ja vaig comentar. Si la por fa de pilot res tornarà a ser com abans.

 

Bibliografia:

  1. http://www.elsevier.es/es-revista-vigilia-sueno-270-articulo-farmacos-que-pueden-producir-somnolencia-13109171
  2. https://www.alzheimeruniversal.eu/2016/06/27/caidas-ancianos-definicion-y-prevencion/
  3. https://www.alzheimeruniversal.eu/2015/08/04/ejercicio-fisico-para-adultos-y-prevencion-de-osteoporosis-caidas-y-fracturas/
  4. https://www.alzheimeruniversal.eu/2012/12/11/los-cinco-mayores-peligros-para-una-persona-mayor-en-casa/
  5. http://www.personamayor.org/consejos/incontinencia-urinaria-en-ancianos/
  6. http://www.igerontologico.com/salud/sindromes-geriatricos/incontinencia-urinaria-6442.htm
  7. Apunts del curs “Fisioteràpia en geriatria: actualització, valoració i tractament terapèutic i preventiu” (Carles Salvadó).
  8. Apunts del curs “Fisioteràpia en geriatria basada en l’evidència” (Luis Soto).
  9. https://fisiotv.cat/index.php?menu=menu16&f=14&b1=Ciutad%C3%A0&b2=Gent%20gran&b3=

 

-Anna-