“Aprenguem a posar delicadesa en les situacions delicades (…), i per això cal treure els cossos de l’armari i revestir-los de la seva dignitat com a generadors d’universos de percepcions i d’expressions, com a comunicadors que volen parlar i escoltar”.
El regal de la comunicació – Sebastià Serrano
Continuem aquest mes de setembre amb el tema de les HORMONES, per definir el concepte i parlar, en aquest cas, de les hormones sexuals masculines.
LES HORMONES
Abans de res hem de tenir clar què són les hormones. Molts cops en parlen, de les pròpies (“els adolescents van hormonats”, “després de l’embaràs, hi ha un festival d’hormones”), les dels animals que ens mengem (“aquesta carn està hormonada”), entre altres. Però què són?
Les hormones es defineixen en el diccionari de medicina VOX com: “Molécula de naturaleza proteica, lipídica, etc. segregada por glándulas y transportadas por la sangre hasta los órganos en los que ejerce su acción (activando o inhibiendo su actividad)”. Per tant, podem dir que són un tipus de missatgers per comunicar-se entre les cèl·lules del nostre cos, i aconseguir així que les funcions es facin de forma coordinada. Malgrat això, hem de saber també que existeixen altres tipus de missatgers: els neurotransmissors, les neurohormones, la paracrina i l’autocrina.
Vull donar una explicació en el cas de les neurohormones, ja que el control nerviós i l’endocrí es troben molts cops units o coordinats a través de les cèl·lules neuroendocrines localitzades a l’hipotàlem i que arriben fins a la hipòfisis, estructures cerebrals molt importants per a la regulació endocrina. Aquestes cèl·lules neuroendocrines alliberen les següents neurohormones: hormona antidiürètica, oxitocina i hormones hipofisotropes.
Les funcions que poden desenvolupar les hormones (o les neurohormones) són molt importants per a la regulació i l’equilibri (homeòstasis) del cos i poden anar des del creixement, el metabolisme, el desenvolupament, la reproducció, la conducta, etc.
La classificació de les hormones i neurohormones es fa en funció de la seva estructura química i, per tant podem diferenciar:
- Proteïnes i pèptids: es sintetitzen en el reticle endoplasmàtic.
- Esteroides: es sintetitzen a partir del colesterol.
- Derivats de l’aminoàcid tirosina: diferenciem les hormones de la glàndula tiroides (tiroxina i triiodotironina) i les de la medul·la suprarenal (adrenalina i noradrenalina).
El control de la segregació de les hormones s’aconsegueix, majoritàriament, a travès d’un sistema de retroalimentació o biofeedback negatiu. És a dir, que l’excés de presència de l’hormona necessària, provoca que un efecte regulador sobre la glàndula endocrina aturant o disminuint la segregació de l’hormona.
Aquí us deixo un vídeo sobre les hormones que he trobat de la magnifica col·lecció de Érase una vez… el cuerpo humano: https://www.youtube.com/watch?v=XktP1NX1JrM
HORMONES SEXUALS
El cicle de les hormones sexuals, tan femenines com masculines, comença a nivell de l’hipotàlem. Aquesta estructura cerebral és qui comença amb la segregació de gonadotropines (GnRH), que aquesta provoca l’alliberació de dues hormones més a nivell de la hipòfisis, la hormona foliculoestimulant (FSH) i la hormona luteïnitzant (LH). La FSH i la LH influenciaran en les gònades sexuals provocant la producció de testosterona, en el cas dels homes, o d’estrògens i progesterona, en el cas de les dones.
Així com ja he explicat abans, la presència d’aquestes hormones (testosterona, progesterona i estrògens), provocaran una efecte regulador damunt l’hipotàlem i la hipòfisis. Per exemple, en el cas de l’augment de la concentració de testosterona, provoca que la FSH i LH disminueixin per la inhibició que exerceix sobre l’hipotàlem i la hipòfisis.
Hormones sexuals masculines
Si ens centrem ara en les hormones sexuals masculines, parlarem única i exclusivament de la testosterona. Aquesta és una hormona esteroide, és a dir sintetitzada a partir del colesterol, i secretada per les cèl·lules de Leydig localitzades en els testicles.
La testosterona té efectes sobre els òrgans sexuals i no sexuals, i és necessària per a la diferenciació en la pubertat, encara que és present durant tot el desenvolupament. 
Participa en el desenvolupament dels testicles, del penis, de les vesícules seminals i la pròstata, la distribució del pèl i l’augment de l’espessor de la pell; però també en l’estimulació del creixement, en la proliferació de les cèl·lules òssies, en les funcions del fetge, l’estimulació de la síntesis de factors de la coagulació, entre altres.
La seva secreció es produeix, com ja he dit, a partir de l’augment de l’alliberació de LH i FSH en la hipòfisis, iniciada per la presència de gonadotropinas. La LH estimula la formació de testosterona per les cèl·lules de Leydig, i la FSH estimula l’espermatogenia i l’espermiogenia. L’espermatogenia és el procés de formació dels espermatozoides i l’espermiogenia és una part d’aquesta formació, concretament el procés de transformació dels espermàtides en espermatòcits.
BIBLIOGRAFIA
- Apunts
- Comprendio de Fisiología médica – Guyton & Hall
Marta S
ter uretral extern en les disinèrgies vesicoesfinterianes.
ral Anterior Root Stimulation) que consisteix en la implantació d’una series d’elèctrodes a les arrels sacres (S2, S3 i S4) per a què el pacient pugui tenir control sobre la micció, però també sobre l’evacuació intestinal i la funció sexual que alguns cops també poden veure’s afectades. L’inconvenient d’aquesta tècnica és que és irreversible. (
Apapatxar 