“La medicina casi siempre empieza salvando a las personas de caer por debajo de la norma, pero las mismas herramientas y conocimientos pueden usarse entonces para sobrepasar la norma”.
Homo Deus – Yuval Noah Harari
A partir de la situació actual he decidit parlar en aquesta entrada sobre l’estrès i el part.
Ja en entrades anterior he parlat sobre el cortisol, l’hormona de l’estrès. Per exemple la de contacte matern i cortisol o l’entrada sobre el mastòcit. Si hi ha algun dubte sobre d’on sorgeix el cortisol, us recomano que visiteu aquestes entrades.
La influència del cortisol arriba a tots els nivells. Per entendre com aquesta hormona pot influir en el part, abans hem de parlar de la placenta i com comunica mama i bebè.
La placenta
La placenta és un òrgan en si mateix. La seva importància recau, sobretot, en la influència que té en la programació del bebè.
Es crea a partir de la unió de l’òvul i l’espermatozoide. La implantació d’aquesta placenta i de l’òvul fecundat és realment una invasió de la mama per aconseguir tot l’aliment necessari per créixer.
La localització habitual de la placenta és a la part superior de l’úter, però es pot trobar a altres zones podent ser un problema, tan durant l’embaràs com durant el part.
Llavors podríem definir la placenta com el canal pel qual la mare proporciona oxigen i aliment, però també és el mètode a través del qual el fetus expulsa el diòxid de carboni i altres metabòlits de rebuig. El creixement fetal depèn de la facilitat de la placenta per transportar els nutrients de la mare al bebè.
A més a més, la placenta segrega les seves pròpies substàncies per crear el millor context pel fetus. Algunes de les més importants són: gonadotropina coriònica humana, estrògens, progesterona i somatomamotropina coriònica humana.
Comunicació
La fórmula en què la mare i el bebè es comuniquen és a traves de les hormones. I el canal, la placenta. Aquest és el motiu pel qual es considera la placenta com un òrgan neuro-endocrí on el sistema nerviós i endocrí de la mare influenciaran en el sistema nerviós i endocrí del bebè.
- Cortisol
Com ja vaig dir en entrades anteriors, el cortisol és l’hormona que ens permet estar en alerta i prepara el cos per passar a l’acció.
En el cas del bebè, durant la seva gestació es veu un augment de la secreció de glucocorticoides per ajudar a l’entrada d’aliment, concretament d’aminoàcids, i poder crear els teixits.
En canvi, en la mama s’intenta controlar. Hi ha un enzim que evita que el cortisol de la mama arribi al bebè. El problema llavors semblaria que està solucionat: encara que la mama estigui estressada, el bebè no ho rep. Però existeixen alguns factors que fan que l’enzim, anteriorment mencionat, disminueixi la seva funció. Alguns exemples podrien ser els tòxics (tabac o alcohol), la inflamació, les infeccions o l’estrès crònic.
A més a més, un augment de cortisol matern també provoca que la capacitat de secretar progesterona per part de la placenta es vegi disminuïda.
- Progesterona
La progesterona és una de les hormones més importants de l’embaràs. Durant la gestació va augmentant la seva concentració fins a duplicar-se.
Algunes de les funcions de la progesterona durant l’embaràs són assegurar la nutrició del fetus, reduir la contractibilitat de l’úter o preparar el pit per a la lactància.
Part
Les hormones presents en el part també són fonamentals i tenen funcions molt importants. Per exemple, l’augment d’estrògens i la disminució de la progesterona, o la presència d’oxitocina en la mare ajuden a produir les contraccions uterines.
S’ha vist que el fetus allibera hormones per ajudar a la seva sortida, com per exemple oxitocina, cortisol o prostaglandines.
M’agradaria centrar-me en les prostaglandines. Són una de les substàncies més importants durant el part i, si el part no avança, es poden administrar a nivell vaginal des de la medicina. De forma natural, les prostaglandines són alliberades per les membranes fetals per augmentar la intensitat de les contraccions.
Cortisol i part
Arribats aquí, crec que veure la relació entre el cortisol i el part és una mica més fàcil:
1) L’estrès crònic fa que l’enzim que evita que el cortisol arribi fins al bebè, es vegi inhibit.
2) L’excés de cortisol en sang provoca que la placenta secreti menys progesterona.
3) Tenir menys progesterona augmenta les possibilitats de contracció per part de l’úter.
A més a més, s’ha vist que la hormona anticipatòria del cortisol, l’hormona alliberadora de corticotropina (CRH), té un efecte regulador sobre les prostaglandines que participen en el part. Per tant, si hi ha molt de cortisol, significa que també hi ha molt de CRH.
4) L’augment de CRH provoca menys regulació sobre les prostaglandines que participen en el part.
Si tot això succeeix en els primers mesos, ens trobarem davant un avortament.
Si tot això succeeix en el sisè o setè mes, ens trobarem davant un part prematur.
Conclusions
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va deixar clar en un comunicat que totes les dones, inclús aquelles que tenien la Covid-19, tenien dret a ser respectades i informades durant l’embaràs o el part. Les investigacions actuals conclouen que no hi ha suficients proves que demostrin que les dones embarassades tinguin més risc que la població general, encara que el cos i els sistema immunitari estiguin en transformació.
Aquesta situació no és tranquil·litzadora. La situació actual és incerta i això ens pot crear angoixa.
Tot i això, sí que recomano aprendre a gestionar les situacions estressants, ja que és el primer i millor aprenentatge que li podem regalar al nostre fill.
- Com ho podem fer?
El moviment pot ser una gran decisió per a què el cos gestioni aquell cortisol que córrer pel cos.
Els pensaments o les frases en positiu poden ser allò que tranquil·litzi la ment. Informar-nos des de fonts oficials i no anticipar el que encara no sabem què passarà.
La confiança en el propi cos, si la gestació està més avançada. La decisió de posar-se de part és un concepte ambigu per la ciència, però no forcem al cos a l’abisme si encara no és el moment.
Bibliografia
- Web de El Parto es Nuestro
- Blog de Regenera
- Llibre: Niños Sanos, Adultos Sanos
- Compendio de Fisiologia médica – Guyton & Hall
- Tratado de Ginecología y Obstetrica – Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia
-Marta S.-
En quant a l’alimentació, el 2012 es va fer un estudi amb 29 dones embarassades que es van repartir en tres grups i se’ls va assignar aleatòriament dos tipus de bacteris diferent o placebo durant 14 dies. En els resultats exposen que la suplementació probiòtica materna modula significativament l’expressió de gens relacionats amb un tipus de receptor immunitari (TLR) tant en la placenta com en l’intestí fetal. Això es pot concloure dient que l’alimentació materna pot modular la fisiologia immunitària del bebè [7].
Apapatxar 