L’activitat física i l’embaràs

“M’enamoro de la persona en què em converteix el moviment.”

Aprofitant que n’Anna va fer l’entrada sobre activitat física relacionant-la amb el dia Mundial de l’Activitat Física del passat divendres dia 6 d’abril, jo he decidit que aquesta setmana us parlaré sobre la importància de l’activitat física durant la gestació.

No he parlat gaire sobre l’embaràs, malgrat que treballo amb dones embarassades. No us hem concretat mai exercicis específics (fins a l’última entrada), malgrat sempre diem que l’activitat física és important. Així que aquest cop ho fusionarem tot.


Per què és important fer activitat física?

Aquesta pregunta per la que sembla tan òbvia la resposta, la podríem canviar per Per què, sabent que és tan important l’activitat física, en fem tan poca? Llavors la resposta seria una llista eterna d’excuses. Mai he sigut molt esportista i per això no he posat Per què és important l’esport?, sinó que parlo d’activitat física perquè crec que realment és el que el cos necessita i està a l’abast de tots i totes.

Així com va dir Moshé Feldenkrais “La vida es movimiento, sin movimiento la vida es impensable”. I quan et pares a analitzar la frase t’adones que té raó: la concepció, l’alimentació, l’aprenentatge, la set, el fred… tot ho fem a través del moviment.

EsquemaAnem a recórrer al passat per entendre aquest moviment: Si visualitzem la imatge que ens han venut dels nostres avantpassats, podem veure persones físicament atlètiques i fortes. Pensar en el seu dia a dia, que consistia en sortir a caçar i recol·lectar, ja és un determinant per a què fos així. Havien de ser àgils, flexibles, forts, resistents perquè s’hi jugaven la vida. Aquell ésser humà caçador-recol·lector tenia un 50% de múscul, actualment està al voltant només del 30%.

Hi ha estudis que demostren que la inactivitat física actual és la influencia d’algunes de les malalties modernes o l’augment de la predisposició genètica a sofrir-les, així com també la quarta causa de mort en el món. Una bona proporció muscular dóna tranquil·litat. L’activitat física dóna suport a tasques del sistema immunitari, de resolució de la inflamació, de control neuro-endocrí i de regulació de l’estrès. Si no hi ha moviment, el cos activa l’alarma.

Llavors, si al cos li agrada tan, per què ens costa? Perquè abans ens movíem per necessitat i ara ja no existeix aquesta. Vivim tan en l’abundància, tan en les recompenses artificials que ens és impossible notar la satisfacció del moviment. Llavors, hem de recórrer al moviment cortical, és a dir, a moure’ns a través la decisió conscient i que fa que decaiguem fàcilment.

El cos, fisiològicament parlant, no entén perquè s’ha de moure si hi ha menjar al seu voltant, si les reserves energètiques estan plenes. Però, si tot i així aconseguim moure’ns a través de la decisió cortical, entra en un estat d’incomprensió quan els moviments no són fisiològics. Amb això vull dir que ens hem de moure amb una lògica pel cos, amb uns moviments que s’assimilin a accions quotidianes ja que així la recompensa serà major.

I per què durant l’embaràs?

Els beneficis generals de l’activitat física també s’apliquen durant l’embaràs. Però a més a més:

  • Redueix els mals d’esquena.
  • Ajuda a mantenir una bona postura.
  • Ajuda a controlar el pes i a prevenir o controlar la diabetis gestacional o la preclàmpsia.
  • Prepara físicament a la dona per afrontar el moment del naixement.
  • Facilita la recuperació post-part.
  • Millora les digestions i redueix l’estrenyiment

És important, però s’han de tenir en compte les contraindicacions ja que no totes les dones gestants poden fer activitat física i assegurar-nos d’això amb un consentiment mèdic. Alguns exemples seria la incompetència cervical, l’hemorràgia genital, insuficiència cardíaca, la ruptura prematura de les membranes ovulars, entre algunes altres. Tot i així, també hem de tenir en compte que hi ha algunes senyals d’alarma que ens han de fer parar l’activitat física: mal de cap, bradicàrdia, sagnat o mareig.

El Col·legi Reial de Obstetres i Ginecòlegs (RCOG) va fer una guia oficial d’activitat física durant l’embaràs el gener del 2006 on determinava que:

  • Durant l’embaràs s’hauria de motivar a les dones a realitzar exercici aeròbic i de força uns 30 minuts la majoria del dies, com a part d’un estil de vida saludable.
  • L’exercici aeròbic ajuda a mantenir un bon nivell de condició física, no amb l’objectiu d’arribar a un nivell màxim o de competicions atlètiques.
  • Les dones han d’elegir activitats que minimitzin el risc de perdre l’equilibri o de trauma fetal.
  • Iniciar exercicis del sòl pelvià immediatament després del part pot reduir el risc de sofrir incontinència urinària futura.
  • L’exercici moderat no afecta a la lactància i no té impacte en el creixement fetal ni del nadó.

pregnant-2568395_960_720

També existeix un projecte anomenat Gestafit que investigen sobre l’activitat física en l’embaràs impulsat per la Universitat de Granada, la Junta d’Andalusia i els hospitals San Cecilio i el Materno (article).

Consideracions

Per evitar possibles riscos en el cas de treballar amb dones embarassades, és important tenir en compte:

  • Evitar les posicions boca-amunt, ja que, si l’estat ja és molt avençat, es comprimeix l’arteria aorta i poden sofrir marejos. Si es realitza algun exercicis en aquesta posició, evitar estar més de 3 minuts.
  • Evitar les posicions boca-avall.
  • Evitar les Valsaves, és a dir, mantenir l’aire a dins mentre es fa l’esforç físic.
  • Condicionar l’entorn per a què no pugi més de 38ºC la temperatura corporal.
  • No realitzar moviments violents o d’impacte.

Esquema d’una sessió i alguns exemples d’exercicis

Una sessió sempre l’haurem d’estructurar d’una manera similar, i que no es diferencia tan del que faríem per sessions “normals”.

  • Escalfament: exercicis que facilitin la mobilitat articular i una mica de treball aeròbic. Un exemple seria la classe d’embarassades de la plataforma Ejercicios Posturales de la Clara Nebot (https://ejerciciosposturales.com/sesi%C3%B3n/embarazadas/).
  • Part principal: exercicis de força, tonificació i reeducació postural. En aquest cas us deixo una compte d’instagram que pengen vídeos molt interessants @pregnancyworkout
  • Fase final: exercicis respiratoris i relaxació.

Això sempre s’ha de fer sota la supervisió d’un fisioterapeuta o preparador físic especialitzats en aquest camp.

Marta S.

Bibliografia

Activitat física a la feina

“Es función primordial de los Fisioterapeutas hacer entender a la población, que deberían tener más miedo del reposo que del movimiento.” – Manel Domingo (degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya.

Aquesta setmana dediquem l’entrada a l’activitat física, ja que aquest proper divendres dia 6 d’abril serà el Dia Mundial de l’Activitat Física (DMAF ’18). Aquest any, la campanya que el Departament de Salut de la Generalitat duu a terme unint-se a l’OMS i Agita Mundo, té com a lema “+ actius cada dia!” i pretén fomentar que els adults acumulem un mínim de 30 minuts d’activitat al dia, i 60 minuts els infants i adolescents. A més a més, la campanya va especialment dirigida a les dones, ja que en general som un públic menys actiu (almenys pel que fa a activitat física reglada), i aquesta diferència és més important entre la població adolescent. A continuació us deixo els cartells de la campanya. A l’enllaç de dalt els podreu descarregar i modificar en cas que ho volgueu.

Una vegada explicat això, centrem-nos en el tema que ens ocupa aquesta setmana.

M’agradaria que reflexionéssiu veient el següent vídeo, titulat 23 horas y media. I també que penseu que, activitats tan simples com: pujar i baixar escales, baixar 2 o 3 parades abans del previst de l’autobús o el metro i fer el camí que resta a peu, netejar la casa mentre ballem, etc. també són alternatives vàlides per començar a trencar amb una rutina de sedentarisme (però això és l’inici; després ens haurem de posar les piles!).

Tots tenim clar que l’activitat física hauria de ser un pilar del nostre dia a dia, però moltes de les feines actuals no fomenten precisament el moviment. Les empreses poden posar-hi problemes; sentim que no tenim gaire temps; no acabem de tenir clar quin tipus d’activitat hem de fer o com; creiem que no tenim alternatives si, per exemple, tenim al nostre càrrec familiars que usen ajudes tècniques, especialment cadires de rodes; creiem que ja som suficientment actius; els nostres desplaçaments requereixen sí o sí l’ús del transport públic o el cotxe, etc.

Per posar una mica de llum sobre aquests dubtes i proposar una alternativa a les infinites que es poden crear, vull compartir amb vosaltres 4 iniciatives que us poden ajudar a canviar d’idea i, a més, us compartiré una breu sessió d’exercicis (d’aprox. 5 minuts de durada) que podeu fer als vostres llocs de feina (ja que no requereix més material que una cadira i l’espai d’1m2).

INICIATIVES

Google Maps afegeix informació de rutes accessibles en cadira de rodes. Aquesta opció, de moment, només està disponible a Londres, Nova York, Tokyo, Ciutat de Mèxic, Boston i Sidney. Podeu consultar més informació aquí.

-A Moscú es regalen bitllets de metro a canvi de fer 30 “squats” o “sentadilles”. Podeu veure’n un vídeo aquí. Us proposo que, com a ciutadans, pressionem als ajuntaments i als departaments de salut per ajudar a implementar-ho.

Algunes empreses sueques han començat a obligar als seus treballadors a fer exercici: hi ha llocs on es tanquen les oficines durant 1h 1 vegada per setmanahttp://www.ccma.cat/324/empreses-sueques-obliguen-a-fer-esport-als-seus-treballadors/noticia/2842062/

-La Universitat de Lleida ha el·laborat una aplicació per fomentar l’activitat física entre els seus usuaris i conscienciar sobre la importància de dur un estil de vida saludable. L’APP monitoritza l’activitat de la persona i la guia i motiva (amb premis) per a que vagi millorant cada dia. De moment, en principi, només està disponible pels ciutadans lleidatans. Us la podeu descarregar al següent enllaç.

 

RUTINA D’EXERCICIS PER FER A LA FEINA

*Abans de començar vull fer un petit apunt sobre un dels conceptes que utilitzaré. Us vull parlar de la diferència entre el que es pot anomenar com a sedestació relaxada (quan estem recolzats al respatller de la cadira i el pes del nostre cos recau sobre el sacre; la nostra pelvis cau en retroversió, descansant) i la sedestació recta (quan la nostra esquena no es recolza al respatller de la cadira i el pes del cos recau sobre els isquions, dos petites “boletes” que notem sota el cul si el belluguem una mica de banda a banda; la nostra pelvis està en avantversió, preparada per a l’acció).

 

I ara sí, comencem amb la descripció de la rutina que us proposo:

-Exercicis asseguts a la cadira:

  • Estiraments musculatura coll:
    • Ens asseiem amb sedestació recta i flexionant només les cervicals, col·loquem les 2 mans al cap SENSE FER FORÇA. Mantenim la posició 15 segons.

3-Estirament cervicals 2 mans

    • Asseguts també en sedestació recta inclinem i rotem el cap (com si mirèssim en diagonal), primer cap a una banda i després cap a l’altra. Aquesta vegada col·locarem al damunt del cap el braç de la banda cap a la que mirem. Mantenim la posició 15 segons.             *Si voleu donar més intensitat a l’estirament, podeu col·locar el braç contrari darrere l’esquena.

 

  • Dinàmic d’esquena 1: aquest exercici ens ajudarà a relaxar el tub neural, posant tensió a una banda i traient-la de l’altra. Haurem de passar de sedestació relaxada a sedestació recta i combinar-ho amb flexió i extensió cervical. Ho farem de forma dinàmica durant 30-45 segons.

*El moviment serà: sedestació relaxada + extensió cervical – sedestació recta + flexió cervical.

17-GIF dinàmic esquena I

  • Dinàmic d’esquena 2: ens col·locarem en sedestació recta i els colzes en flexió de 90º i enganxats al cos. El moviment consistirà en tirar els colzes enrere buscant ajuntar les escàpules, com si traguéssim pit (quan fem aquest moviment inspirarem) i després a estirar colzes endavant metre flexionem l’esquena, buscant separar molt les notres escàpules, com si dibuixéssim una “c” amb el nostre cos (quan fem aquest moviment espirarem). Ho farem de forma dinàmica durant 30-45 segons.

19-GIF dinàmic esquena II

  • Dinàmic d’esquena 3: ens col·locarem en sedestació recta i arrossegarem les mans per les cames fins a arribar als peus i, si podem, deixarem el cap relaxat entre les cames; mantindrem uns segons la posició i pujarem poc a poc fins a la posició inicial. Tant la baixada (cervicals-dorsals-lumbars-sacre i còccix) com la pujada (sacre i còccix-lumbars-dorsals-cervicals) la farem vèrtebra a vèrtebra. Com en l’exercici anterior, ho combinarem amb la respiració. En aquest cas, repetirem el moviment complet 3 vegades.

GIF Dinàmic esquena III

-Exercicis drets:

  • Fer moviments circulars amb els turmells en els dos sentits. Farem 10 voltes cap a l’interior i 10 cap a l’exterior amb cada peu. Aquest exercici ens ajudarà a millorar la circul·lació de les cames.

22-GIF mobilitat turmells

  • Posar-se “de puntetes” i de talons de forma dinàmica durant 15 segons i després fer equilibri 5 segons en cada posició (3 vegades sobre les puntes i 3 vegades sobre els talons). Igual que l’exercici anterior, ens servirà per millorar la circul·lació, fomentant el retorn venós.     *A l’última imatge podeu veure una posició que no és correcta, ja que sempre s’ha de mantenir l’esquena recta.
  • Fer 5 “squats” (o “sentadillas”): aquest serà l’exercici més intens, per treballar una mica la força de les cames i mobilitzar tot el cos. El més important serà seguir les indicacions:
    • Separar les cames a l’alçada dels malucs, amb els peus assenyalant lleugerament cap a fora.
    • Iniciar el moviment des de la pelvis, com si traguéssim el cul enfora.
    • Portar el pes del cos cap a posterior, com si volguéssim seure.
    • Els genolls no han de sobrepassar les puntes dels peus.
    • Mantindrem l’esquena alineada en tot el moviment.

11-Squat correcte   GIF squat

*A continuació dues imatges de com NO heu de realitzar el moviment.

  • Fer moviments circulars amb els canells en els dos sentits. Farem 10 voltes cap a l’interior i 10 cap a l’exterior amb cada mà.

25-GIF mobilitat turmells

  • Fer estiraments dels flexors i els extensors de canell: recordem que ho haurem de fer a cada braç i mantindrem cada estirament 15 segons. A les imatges inferiors (1-flexors i 2-extensors) podeu veure com fer-los, en aquest cas al braç dret.    *Serà important que en els 2 casos mantenim les espatlles relaxades i no elevades. // Si podem, mantindrem el colze en extensió màxima; si no és possible el podem doblegar una mica per treure certa tensió.

*Us deixo també aquest enllaç on us podreu descarregar la Rutina exercicis feina i així la pogueu tenir a mà per quan la volgueu utilitzar. No dubteu en contactar amb nosaltres si teniu algun dubte.

Feliç i activa setmana!

 

-Bibliografia:

*http://esport.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/activitat-fisica-i-salut/dia-mundial-de-lactivitat-fisica-dmaf.-6-dabril/

*https://www.youtube.com/watch?v=wYwHIkpQmqQ

*https://www.elperiodico.com/es/extra/20180316/google-maps-anade-rutas-accesibles-en-silla-de-ruedas-6694349

*https://www.youtube.com/watch?v=xvds0y6QX1E&feature=youtu.be

*http://www.ccma.cat/324/empreses-sueques-obliguen-a-fer-esport-als-seus-treballadors/noticia/2842062/

*https://play.google.com/store/apps/details?id=com.marvengar.dots.o10k

*http://www.ccma.cat/324/la-udl-crea-una-aplicacio-per-a-mobils-per-combatre-els-sedentarisme-amb-reptes-i-premis/noticia/2845143/

-Imatges:

Totes les imatges i vídeos han estat realitzades per l’equip d’aquest blog. No està permès el seu ús per a cap tipus de finalitat lucrativa i/o comercial.

 

-Anna-

 

Exercici i funcions cognitives.

“Nuestra naturaleza está en movimiento. El reposo absoluto es la muerte.”– Blaise Pascal

Com ja us avançava la Marta la setmana passada, voldria parlar-vos de com n’és d’important moure’s. Hi ha uns beneficis més que evidents, com per exemple, el manteniment d’una correcta funció dels nostres ossos, músculs, lligaments i resta de parts toves (quan no fas servir una part del cos, aquesta es va deteriorant, com passa amb els objectes que ens rodegen en la vida quotidiana; amb el cos, el mateix.). Però i a nivell cerebral? Quines implicacions té el moviment? Comencem amb una imatge…

brain-benefits-exercise
Activació del cervell estant assegut o després de 20′ de caminar.

A mode introductori us tradueixo un paràgraf d’un blog que he trobat xafardejant que crec que és perfecte per aquesta entrada i per reflexionar (recomano que llegiu la resta de l’entrada). Us deixo l’enllaç al text original:

“El cos contribueix a molt més durant la nostra vida que només a atributs físics com poden ser la força o la resistència; juga un paper plau en les emocions, l’aprenentatge i les relacions interpersonals. El cos està íntimament involucrat en tots els nostres processos de pensament, aprenentatge, comprensió, emocions i presa de decisions. El cos i la ment són inseparables, des del nostre sistema endocrí fins al “2n cervell”; el cos és el teu cervell!

La majoria de nosaltres necessitem una experiència més “anti-fràgil” [NOTA: jo ho interpreto com que la gran majoria de nosaltres hauríem de viure amb menys pors], però amb massa freqüència vivim extrems d’inactivitat i manca d’esforç o intensitat inadequada que fa que posem al nostre organisme, ja estressat, al límit. “La dosi fa el verí” i és just això, trobar aquest punt dolç. Hi ha exercici, i hi ha moviment. Això no va de deixar de cop de ser nosaltres mateixos i maleïr-nos per seguir negant l’estil de vida delirant en el que estem immersos. Completar una  rutina d’exercicis per aconseguir un objectiu a expenses de no disfrutar el procés és tenir poca vista i a la llarga, insostenible.

Qualsevol aprenentatge, per molt abstracte que sigui, és físic. “Les primeres experiències de moviment són beneficioses per a un desenvolupament cerebral òptim” – Gabbard, 1998″.

 

I ara passem a qüestions concretes…

Quan vaig fer el post sobre tractaments no farmacològics de l’Alzheimer, ja vaig donar a entreveure el paper neuroprotector de l’exercici sobre el cervell, és a dir, com l’activitat física podia prevenir el deteriorament cogntiu. L’evidència científica afiança els beneficis de l’exercici físic sobre la funció cognitiva de les persones amb demència, independentment del diagnòstic clínic o la freqüència d’intervenció. Això sí, la rutina d’exercici ha d’anar acompanyada d’una dieta sana i d’estimulació cognitiva, i s’han de treballar els diferents aspectes de l’exercici (la mobilitat, la força, la coordinació, l’equilibri, etc.). (1, 2)

Per resumir aquest efecte neuroprotector podríem dir que, fer exercici millora el nostre estat metabòlic general, prevenint malalties que és fàcil que apareguin amb l’edat (obesitat, diabetis, hipertensió, etc.) i que poden influir en el funcionament del nostre cervell; millora la plasticitat neuronal, potenciant la qualitat de les sinapsis i afavorint la formació de noves neurones, en especial de les que es troben a l’hipocamp, estructura cerebral clau en la memòria i l’aprenentatge. Així mateix, augmenta la producció de l’anomenat “factor neurotròfic derivat del cervell” (un factor neuroprotector, important per la supervivència de les neurones i la creació de noves sinàpsis i dendrites) i de la proteïna irisina, durant l’exercici de resistència, que activaria circuits neuronals destinats a lluitar contra la neurodegeneració.(3)

En concret, pel que fa a les persones amb Alzheimer, a part dels efectes ja descrits, l’activitat física regular disminueix els símptomes conductuals i frena el deteriorament en la realització de les activitats de la vida diària (AVD); a més s’ha demostrat com a un factor clau per disminuir el risc de desenvolupar la malaltia. (4)

En contra del que he dit fins ara, hi ha una recent revisió Cochrane (un recurs utilitzat per consultar l’evidència científica sobre qualsevol tema en ciències de la salut/ www.cochrane.org) d’estudis on es valorava la funció cognitiva en gent gran sense deteriorament cognitiu conegut després de dur a terme programes d’exercici aeròbic, que no mostra que realment hi hagi una millora de les funcions cognitives.(5)

Llavors, això vol dir que l’exercici no és bo? Que tot lo mencionat anteriorment és mentida? Doncs ni sí ni no. M’explico. Les revisions tenen el gran avantatge de condensar i resumir molta informació, però el que ens passa en ciències de la salut és que moltes vegades és difícil definir intervencions concretes i estàndard, així com els tests o escales amb els que es medeixen els resultats, fet que fa tremendament difícil comparar estudis a posteriori. Es fa, però les conclusions que se n’extreuen tenen certes limitacions; malgrat això, s’han de tenir en compte.

Per escriure aquesta entrada m’he basat en dues revisions de 2016 feta sobre pacients amb demència (2,7), en una de 2017 on s’analitzaven estudis tant sobre humans com models animals i alguns amb deteriorament cognitiu ja instaurat i altres que no (6), i la revisió Cochrane de 2015 feta sobre pacients sense, aparentment, deteriorament cognitiu. El fet que ja hi hagi instaurat o no el deteriorament cognitiu sembla marcar diferències en el resultat (quan ja hi ha deteriorament cognitiu, l’activitat física és clarament beneficiosa). Una mostra que en salut no hi ha mai blanc o negre; sempre és gris.

A pesar d’aquesta revisió amb resultats no concloents, quan s’analitzen aspectes concrets com la memòria, l’atenció, la creativitat, etc. en grups d’edats diferents, els resultats sempre són positius a favor de l’exercici. En un recent article de “The Guardian” ho resumeixen molt bé. Pel que fa a la memòria, per exemple, diversos estudis conclouen que el que fa l’exercici és engrandir l’hipocamp (estructura de la que ja us he parlat més amunt) i per tant, aquesta funció; això sí, mentre es fa exercici, no després de fer-ne. L’atenció, en les seves diferents facetes (la selectiva, la sostinguda i la dividida), també millora, però aquesta vegada només està clarament provat en nens. A més, remarca els efectes de l’exercici en la millora del nostre estat d’ànim, el foment de la creativitat i el fre a la davallada cognitiva. (8)

A part de la prevenció enfront el deteriorament cognitiu, l’exercici serveix per prevenir la FRAGILITAT durant la vellesa, un concepte que es mereix una entrada a part (la fragilitat es podria entendre com un síndrome geriàtric que provoca grans pèrdues funcionals a tots els nivells de la persona que la pateix). El missatge que voldria aprofitar per destacar és: fer activitat física és important a cada etapa de la vida, i la vellesa no és l’excepció (vídeo). Crec que vivim en un entorn de sobreprotecció a la gent gran, que constantment rep missatges de por pel que fa a l’exercici físic: “compte amb el cor”, “vigila que no et pugi massa la tensió”, “tindrà dolor segur perquè ja ha desenvolupat artrosi i no hauria de passar-se”, etc. Totes aquestes frases i moltes altres són les bombardejades per professionals i no professionals de la salut, i res més lluny de la realitat. Sempre s’ha d’adaptar l’exercici a les nostres capacitats i dosificar-lo (és millor la constància que la potència en aquest cas), però això no vol dir que l’haguem d’eliminar o relegar a moments molt puntuals o a exercicis molt suaus. El moviment és el millor antidot contra el dolor, i no el repós com tendim a pensar. Els exercicis de força i resistència, així com els d’equilibri, són bàsics per prevenir una caiguda o respondre-hi millor en cas de produir-se. També són molt útils per reforçar l’estat dels ossos i prevenir l’osteoporosi. Mantenir una bona elasticitat permetrà reduir molèsties articulars, prevenir l’aparició de lesions i, una vegada més, respondre millor davant de situacions inesperades. Fer exercici permet mantenir un bon estat circulatori i les capacitats cardio-pulmonars preservades. I per mi, un dels problemes que no se solen mencionar del sedentarisme és que la manca de moviment genera una pèrdua de l’esquema corporal a nivell cerebral. Això vol dir que el nostre cervell va perdent la capacitat d’identificar bé les parts del cos, per la qual cosa cada vegada ens és més difícil moure aquella part, i els missatges que ens arriben d’ella, tendeixen a distorsionar-se, és a dir, que és més probable que el cervell interpreti la zona com a dolorsa, però no hi ha un dolor real…

*Respecte a aquest últim punt us enllaço 2 articles molt interessants [https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23245864https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18606561], i al peu de l’entrada podreu trobar articles que parlen sobre tot el que us he mencionat en aquest últim paràgraf; per qui hi estigui interessat.(9)

Fins la propera setmana!

 

*Fonts i enllaços consultats:

  1. http://www.neurologia.com/noticia/5853/noticia
  2. Groot C, Hooghiemstra AM, Raijmakers PG, van Berckel BN, Scheltens P, Scherder EJ et al. The effect of physical activity on cognitive function in patients with dementia: A meta-analysis of randomized control trials. Ageing Res Rev. 2016 Jan;25:13-23. doi: 10.1016/j.arr.2015.11.005.
  3. http://abcblogs.abc.es/cerebro/public/post/por-que-el-ejercicio-fisico-es-bueno-para-el-cerebro-15949.asp
  4. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28067736
  5. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25900537
  6. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28051833
  7. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27819000
  8. https://www.theguardian.com/education/2016/jun/18/how-physical-exercise-makes-your-brain-work-better
  9. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24291279https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24010748https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3416807/https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27984675https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26645282https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28286988https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27330282.

*Imatges:

-Anna-

 

 

 

Activitat física i Sòl pelvià

“Es por eso que cada cual debe buscar dentro de sí mismo el motivo por el que quiere generar un cambio.”

Paleovida – Carlos Pérez

Iniciem amb un nou tema: l’activitat física.

Aquesta setmana jo us parlaré de l’impacte que té en el sòl pelvià, sobretot algunes disciplines, i el motiu pel qual apareixen els símptomes. I la setmana que ve l’Anna us parlarà de la relació de l’exercici físic i la funció cognitiva. Així, que… ¡allá vamos!

Com ja he mencionat altres vegades, per a poder entendre com funciona el cos és necessària l’anatomia. En aquest cas haurem de recuperar l’entrada de pelvic floor on us vaig parlar com era la musculatura de la zona pèlvica, així com també el post de diàstasi on us vaig explicar l’anatomia de la musculatura abdominal.

Si li sumem el diafragma, qua ara us explicaré, tenim el que s’anomena esfera abdomino-pelviana.

  • El diafragma toràcic

El diafragma és el principal múscul inspiratori. Es considera el múscul més pla del cos; malgrat això té forma de cúpula, que permet separar la cavitat toràcica de la cavitat abdominal. En el centre hi ha una aponeurosi, anomenada centre frènic, des d’on surt la part contràctil que s’inserta a les costelles de la caixa toràcica i a les vèrtebres. A més a més, el diafragma presenta alguns forats per on passen l’esòfag, l’aorta, la vena cava, alguns nervis i altres vasos.  8.-Inserciones diafragma

El moviment que realitza el diafragma és el que ens permet respirar. Quan volem agafar aire, el diafragma es contreu per aconseguir expandir la caixa toràcica i, pel canvi de pressió que suposa, l’aire exterior entra als pulmons. Això ho aconsegueix provocant el seu descens fins que el centre frènic es queda damunt les vísceres (això les comprimeix una mica), permetent que aquest esdevengui un punt fixe i pugui obrir les costelles cap als costats. Durant la respiració també hi intervenen altres músculs externs, com per exemple els intercostals externs, els escalens, el subclavi, entre altres.

En canvi, l’espiració és totalment passiva amb la simple relaxació de la musculatura inspiratòria. Tot i així, hi ha certs músculs que es consideren que són espiratoris ja que és necessària la seva intervenció quan es vol fer una espiració forçada. Alguns exemples són els intercostals interns, el transvers de l’abdomen o el recte de l’abdomen.

ESFERA ABDOMINO-PELVIANAíndex

Ens hem d’imaginar els tres elements que hem comentat (diafragma, musculatura abdominal i musculatura del sòl pelvià) col·locats sobre un esquelet, per adonar-nos que formen una cavitat on s’alberguen les vísceres. És una cavitat envoltada per musculatura i l’acció d’un grup muscular influirà molt en els altres grups musculars, però també en el comportament visceral (dibuix). Això és el que s’anomena esfera abdomino-pelviana. És bàsic tenir-ho en compte quan es vol treballar/tractar sobre alguna de les estructures que la forma.

Quan es parla d’esfera abdomino-pelviana també és important tenir en compte la postura, ja que això també influencia. En la següent imatge us vull explicar aquesta relació: quan les curves de la columna vertebral estan distorsionades, sigui per comportaments posturals o per problemes articulars, la pressió que hi ha dins l’esfera abdomino-pelviana es veu alterada, però també aquesta relació entre els grups musculars. El cos té tendència a compensar per solucionar un problema. En el cas que ens importa avui, el dibuix B té una faixa abdominal distesa a causa de l’augment de la curva dorsal de la columna verterbal. la-postura-01

ACTIVITAT FÍSICA EN EL SÒL PELVIÀ

La OMS defineix l’activitat física com qualsevol moviment del cos realitzat pels músculs i que exigeixi un cost energètic. La inactivitat física és la causant d’aproximadament el 21-25% dels càncers de mama i còlon, el 27% de diabetis i el 30% de la càrrega de cardiopatia isquèmica. Llavors, un nivell adequat d’activitat física regular ajuda a:

  • Reduir el risc d’hipertensió, cardiopatia coronària, accident cerebrovascular, diabetis, depressió, càncer de mama i còlon.
  • Millora la salut òssia i funcional.
  • Influencia en l’equilibri calòric i el control del pes.

Si l’activitat física té tants beneficis, per què estic fent una entrada en relació al sòl pelvià? Perquè hi ha disciplines esportives que provoquen una pressió important sobre el sòl pelvià, sigui per l’exercici en sí o perquè el cos no està preparat per fer aquell exercici. En una noticia sortida recentment en el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya deien que “entre el 20% i el 51% de les dones esportistes de 25 a 45 anys pateixen d’incontinència urinària, al marge que tinguin o no fills” (1).

Les disciplines esportives més “perjudicials” són atletisme, bàsquet, voleibol, gimnàstica esportiva, aeròbic, running… perquè provoquen salts repetits que el sòl pelvià ha de contrarestar o absorbir. Si sumem una mala postura en la realització de l’activitat física, un sòl pelvià dèbil, una mala respiració, una faixa abdominal incompetent, és a dir, una esfera abdomino-pelviana inadequada poden aparèixer símptomes com la incontinència urinària.

Amb aquest post no estic dient que no s’hagi de fer exercici, sinó que es faci en unes bones condicions (físiques i de consciència del cos) o que es tingui en compte quina disciplina estem elegint per a què no hi hagi lesions. “No se trata de ponerse una compresa y seguir con tu vida de antes (si es que con una compresa se puede conseguir eso…). Se trata de que vuelvas a poner en forma tu periné y descubras que hay técnicas y accesorios que pueden servir de ayuda en este proceso de reeducación de tu suelo pélvico.” (3)

Abans d’acabar, m’agradaria esmentar algunes activitats físiques que són respectuoses amb el sòl pelvià. Entre les més acceptades hi ha la natació, caminar, el ciclisme o spinning suau, l’aquagym; i en quant a pilates i ioga si hi ha una consciència del cos (control de la faixa abdominal,  co-activació entre l’abdomen i el sòl pelvià i bona respiració) són disciplines que també van molt bé.

Si tot i així, no es vol deixar l’activitat física d’impacte, és important tenir coneixement d’accessoris que poden ajudar a donar suport al sòl pelvià per a què no apareguin els símptomes (ja us en parlaré més endavant). Així com també, realitzar Gimnàstica Abdominal Hipopressiva després de l’exercici físic per compensar l’impacte.

BIBLIOGRAFIA

  1. http://www.fisioterapeutes.cat/comunicacio/noticies/noticia.asp?id=4385
  2. http://www.who.int/dietphysicalactivity/pa/es/
  3. http://www.ensuelofirme.com/deporte-y-suelo-pelvico-2
  4. Músculos respiratorios (I. García-Talavera, S. Díaz Lobato, P.R. Bolado y C. Villasante). Hospital de la Paz. 1992

Marta S