“La dona d’avui porta unes quantes vides al mateix temps, però li queda ben poc espai per descobrir sense exigències les seves autèntiques fonts de plaer, per realitzar-se sense tenir per referència un enfora, lliure i, naturalment, sense expectatives”
Nascudes per al plaer – Mireia Darder
Així com us va dir n’Anna fa dues setmanes, aquest mes el volem dedicar al dolor. Des del meu àmbit us vull parlar de les diferents disfuncions que es poden desenvolupar en el sòl pelvià i que van acompanyades de dolor, molts cops relacionades amb les relacions sexuals.
N’Anna ha fet referència a la seva entrada, altres cops hem parlat del dolor, però des d’una visió més fisiològica. És a dir, us vam explicar el circuit neuronal que seguia per tal de percebre el dolor, els diferents tipus de dolors, entre altres. En aquesta entrada anem a parlar de dues disfuncions concretes que habitualment es desenvolupen en les dones i que afecten a la zona pèlvica: la disparèunia i el vaginisme.
- Disparèunia
La disparèunia es defineix com el dolor o malestar persistent associat a la penetració vaginal. A vegades pot associar-se senzillament a l’intent de la penetració i pot aparèixer abans o després del coit.
Es diferencien dos tipus de disparèunia, en funció de la localització del dolor:
- Disparèunia superficial: dolor localitzat a nivell del pubis.
- Disparèunia profunda: dolor localitzat més profundament, més a nivell dels òrgans.
L’origen d’aquest dolor es pot veure relacionat amb processos infecciosos, inflamació, fibrosis a causa de cicatrius (per extirpació de les glàndules de Bartholin o per la realització de l’episiotomia en serien alguns exemples), hiperactivitat muscular, problemes neurològics, canvis hormonals (com per exemple la menopausa), alteracions en la irrigació vascular, processos de radioteràpia endopèlvica o altres disfuncions com l’endometriosis, dolor pelvic crònic, EPI, varicocele… També es creu que hi ha algun component emocional (conflictes físics o sexuals, mala relació amb la parella, depressió, ansietat, abusos sexuals antics…).
- Vaginisme
El vaginisme és un dolor sever durant la palpació de la regió vulvar. El dolor és tan intens que provoca incapacitat per les relacions sexuals, però també els provoca impossibilitat d’exploracions ginecològiques, d’estar molta estona assegudes i/o de portar roba molt ajustada. Aquest dolor està causat per una contracció involuntària, de forma recurrent o persistent, del terç distal de la musculatura de la vagina, és a dir, tan dels músculs superficials com dels profunds. En algunes dones, només la idea de la penetració vaginal pot provocar més espasme muscular.
L’origen de la contracció pot ser sobtat durant els primers intents de penetració sexual, el primer examen ginecològic o l’intent de posar-se un tampó. Aquestes situacions estan acompanyades de molt dolor, que provoca l’activació d’un mecanisme de defensa a nivell emocional.
Aquestes disfuncions, així com ja diuen les definicions, provoquen una alteració en les relacions sexuals. Segons l’OMS, les disfuncions sexuals d’origen no orgànic, és a dir, aquelles on no hi ha una lesió que les expliqui, són formes d’incapacitat per a participar en una relació sexual desitjada. En la DSM-V (un manual de diagnòstic de trastorns mentals que conté descripcions, símptomes y criteris de diagnòstic fet per l’Associació Americana de Psiquiatria) es classifiquen de la següent manera:
El fet que estigui dins aquesta classificació no vol dir que la disparèunia i/o el vaginisme siguin trastorns psiquiàtrics, sinó que molts cops aquella reacció del cos va acompanyada d’un impacte emocional anterior i és interessant el treball conjunt amb psicoteràpia.
EL TRACTAMENT DE FISIOTERÀPIA
El tractament de fisioteràpia es basa molts cops en la demostració, amb molta cura i evitant a tota costa el dolor, de la capacitat d’introduir un aparell mentre es va flexibilitzant la musculatura. Llavors serà interessant fer un treball de flexibilització del al zona amb el massatge perineal, però també amb dildos, globus vaginals o amb l’EPI-NO. Un treball molt interessant per ajudar a la relaxació de la musculatura és l’ús de radiofreqüència que alhora ens ajuda amb l’aport de nutrients als teixits, i que la pacient perceb com a molt agradable.
A més a més, prèviament també és important la descoberta de la zona mitjançant imatges anatòmiques, l’ús del mirall i el descobriment de les sensacions mitjançant el propi tacte o vibracions, així com també notar el moviment de la contracció i, sobretot en aquests casos, el moviemnt de la relaxació.
Particularment jo també treballo a nivell visceral, sigui traient pressió per congestions intestinals o mobilitzant òrgans per evitar que estiguin en una mala posició. I molt relacionat amb això es podria incorporar algun treball postural per intentar que les estructures superiors, com el diafragma i la faixa abdominal, vagin en concordança amb la musculatura del sòl pelvià.
CONCLUSIÓ
Vull tancar aquesta entrada amb una reflexió ben clara: Cap cosa que ens faci infeliços o ens sentim incòmodes, ha de ser normal; està a les nostres mans treballar per solucionar-ho.
El treball dels dolors durant les relacions sexuals, com els que us he exposat en aquesta entrada, són llargs i simbolitza obrir portes que hem tingut tancades durant molt temps, fent que deixessin una marca en la nostra persona. Totes les vivències deixen petites taques a la nostra pell, com si fossin pigues, i podem odiar-les o acceptar-les a través d’un treball profund de nosaltres mateixes.
BIBLIOGRAFIA
- Apunts personals
- https://psicovalero.files.wordpress.com/2014/06/manual-diagnc3b3stico-y-estadc3adstico-de-los-trastornos-mentales-dsm-iv.pdf
- Rehabilitación del Suelo Pélvico Femenino – Ramírez, Blanco, Kauffmann
- Obstetricia y Urogiencología – Carolina Walker
- El silencio pelvico – Pilar Pons
- La ciencia del sexo – Pere Estupinyà
- http://indibaactiv.com/
- http://lowpressurefitness.com/lpfworld/es/fisioterapia-ayudar-dolor-dispareunia/
Marta S.
Apapatxar 