El contacte matern i el dolor

Es difícil volver a tus raíces cuando son débiles y están lejos. Es difícil volver a tus raíces cuando el idioma que usas a diario como adulto no es tu lengua materna.

El Bebé es un Mamífero (Dr. Michel Odent)

Aquesta setmana us vull parlar del contacte matern com a regulador del dolor.

Ja fa uns mesos vaig fer una entrada sobre com aquest contacte matern ajudava a regular la resposta a l’estrès del futur adult. Partint de la introducció (transcric paraules textuals: hem de tenir clar que davant d’una situació d’estrès el sistema nerviós autònom simpàtic s’activa per a preparar el cos per lluitar o fugir), és també aquest sistema autònom el gran protagonista amb el dolor, malgrat que en aquesta entrada ens quedarem en estructures cerebrals.

DOLOR

Fa alguns anys (i que orgullosa em sento de poder escriure això) vam estar parlant del dolor: dels tipus que hi havia, del dolor crònic, del que succeïa en el cervell… I és aquí on vull expandir-me una mica més i acabar relacionant-ho amb com el contacte matern ho pot regular.

El dolor es defineix com una experiència sensorial i emocional desagradable provocada per estímuls que lesionen, real o potencialment, els teixits.

L’estimulació d’unes fibres nervioses anomenades Aδ i C són les responsables de transportar la sensació de dolor, entre altres sensacions (fred, calor, picor, set, gana, etc.), fins a la medul·la espinal. En aquest punt les fibres faran connexions amb el sistema nerviós autònom per crear un canvi de conducta i solucionar aquella situació d’alarma. Però no vull entretenir-me molt en aquest punt, sinó entrar més en aquelles estructures que hi ha a nivell cerebral que ens fan conscients del dolor i/o provoquen la inhibició d’aquest.

Hi ha el Locus Ceruleus (inhibició a través de noradrenalina* en situació de por o amenaça), el Rostral Ventromedial Medulla (regió sensible a la serotonina*, però on també s’hi poden trobar receptors µ-opioides*), el Periaqueductal Gray, el Thalamus (filtra quina informació es farà conscient), la Insular Cortex (percep que alguna cosa no va bé) i la Anterior Cingulate Cortex (relacionada amb l’emoció que afegim en aquest estat d’alarma). Totes aquestes estructures es troben en el tronc cerebral o ja en el cervell i intentaran influir en les interneurones inhibitòries, atenuant la sensació de dolor.Illustration-showing-the-central-role-of-the-periaqueductal-gray-PAG-in-the

El Periaqueductal Gray (PAG) o la substància gris periaqüeductal és l’estructura on em vull centrar. El PAG es troba al voltant de l’aqüeducte cerebral, dins del tegmen del cervell mig. Forma part del sistema de supressió del dolor a través de l’alliberació d’endorfines* i encefalines* que van al nucli major del rafe que allibera serotonina* i que baixa fins a les interneurones inhibitòries de la làmina II del la medul·la espinal. Però a més a més, el PAG també s’activa amb situacions de defensa o amb el comportament reproductor i s’ha vist que el desenvolupament neurològic de l’estructura està molt associat al contacte físic. Respon a receptors µ-opioides i cannabinoides.

*Per tots els dubtes en relació als neurotransmissors que he comentat més amunt, us deixo una entrada que vam fer en aquest blog: Segment Facilitat I també en aquesta página on, de forma clara i senzilla s’expliquen els principals i la seva funció.

En un article (3) es va estudiar la contribució dels receptors opioides en el comportament de rates lactants. Ho van fer mesurant la sensibilitat de la morfina (un tipus d’opioide) en el comportament agressiu, la cura de les cries, la resposta al dolor i la temperatura corporal. Es va veure que la morfina va disminuir significativament el comportament agressiu, que eren menys sensibles a les acciones analgèsiques però igualment eren sensibles a la seves propietats hipo-tèrmiques: “los animales lactantes experimentan cambios funcionalmente relevantes en la regulación de la sensibilidad al dolor de los opioides”.

En un altre article (4) es va plantejar la hipòtesi de què el PAG mesurava les respostes a les amenaces i l’aïllament social. En condicions normals, quan s’aïllen les rates bebès de les seves mares, elles produeixen vocalitzacions ultrasòniques i mostren una disminució a la sensació de dolor; en canvi quan s’exposen a un mascle adult desconegut, es queden immòbils i segueixen sentint menys el dolor. En l’estudi es van lesionar electrolíticament el PAG en dues zones diferents, lateral i ventro-lateral. Després van aïllar les rates i uns dies més tard les van exposar a un mascle. En la primera prova (aïllament) van veure disminuïda la reacció d’ajuda (les vocalitzacions) i l’analgèsica en els dos tipus de lesions; i en la segona prova (mascle) també van observar disminuïda la immobilitat i l’analgèsia en la lesió ventro-lateral. En conclusió, “el PAG parece desempeñar un papel de desarrollo continuo en las respuestas específicas a la edad a amenazas como la vocalización ultrasónica, la analgesia y la inmovilidad”.

CONTACTE MATERN

A partir de la recerca de tota la informació, m’ha portat a un seguit d’articles sobre el pell-amb-pell o Mètode Cangur i que crec que també és important.

El Mètode Cangur consisteix amb el contacte nu de la mare amb el seu fill just després de nèixer. Ajuda a establir un bon vincle afectiu i millorar la maduració neurològica de la criatura.

love-3315769_960_720.jpg

En aquesta revisió (5) volien determinar l’efecte del pell-amb-pell davant el dolor per procediments mèdics en nounats en comparació amb cap intervenció, l’ús de sacarosa o d’altres analgèsics. Les conclusions dels autors diuen que el pell-amb-pell sembla ser efectiu per als indicadors del dolor, però també per altres indicadors com la freqüència cardíaca o el temps de plor. Malgrat això es necessiten més estudis.


Considero que és molt fàcil el que s’ha de fer per donar als nostre fills un bon nínxol intern on créixer. Porto dues entrades on l’únic que demano és que s’abraci i s’envolti d’amor maternal/paternal/familiar als nadons. Així de senzill i simple.

Alguns cops he criticat mentalment a dones que ho deixen tot per ser mare (incloent-hi la meva pròpia), però ara m’adono que senzillament segueixen el seu instint més primitiu i que amb això asseguren que el seus fills visquin des de l’estimació i la felicitat.

BIBLIOGRAFIA

  1. Apunts PNI
  2. Comprendido de Fisiologia – Gyuton & Hall
  3. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2498961
  4. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10775771
  5. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28205208
  6. El Bebé es un Mamífero – Dr. Michel Odent
  7. Niños Sanos, Adultos Sanos – Xavi Cañellas y Jesús Sanchis

-Marta S-

Empatia i afàsia

“Nosotros necesitamos de las personas que ven y sienten de una manera diferente al resto para poder entender este mundo caótico nuestro. Esa es la gran riqueza de la humanidad” – Olivia Rueda (No sabes lo que me cuesta escribir esto).

L’entrada d’aquesta setmana parlarà de fisioteràpia, però d’una manera diferent a la que ho fa habitualment. Us vull parlar d’un llibre que m’ha fet recordar perquè dono tan valor a la meva feina. Aquesta afirmació pot sonar, a priori, pedant però precisament vull transmetre el contrari. “No sabes lo que me cuesta escribir esto” m’ha permès recordar-me que els fisioterapeutes, així com la resta de professionals sanitaris, no seríem res si a l’altra banda no hi hagués el pacient, la persona que s’enfronta al problema. I dono valor a la meva feina perquè em permet aprendre, cada dia, de les persones que tinc a davant.

olivia

Quan vaig acabar la lectura vaig escriure la següent reflexió: “Hi ha llibres i llibres i aquest és, sens dubte, un dels que més m’ha tocat últimament. Per ser fisioterapeuta i tenir coneixements de neurorehabilitació (et posa al teu lloc i et recorda exactament quin ha de ser el teu paper); per malalta crònica (encara que el patir sigui diferent, la por, la ràbia, les lluites o la soledat que sents, s’assemblen); però per damunt de tot perquè l’Olivia diu haver perdut el llenguatge, però el que ha estat capaç de fer amb el nou, amb la seva nova comunicació, és simplement extraordinari. Molts no afàsics “físics” ho són en realitat “mentals”, i aquest llibre ho demostra. Gràcies Olivia per obrir-nos el teu món i compartir-lo. I per plasmar les veritats sense anestèsia, així com també te les transmet la vida”.

Amb la reflexió us faig una mica d’spoiler, però em va bé per introduïr-vos el resum de la seva història…

L’Olivia treballava de muntadora d’imatge a TV3 fins que un dia va patir un atac epilèptic. La crisi va permetre que els metges descobríssin que l’Olivia tenia una MAV (malformació arterio-venosa). Això implicava diferents opcions: no fer res (podia trencar-se en qualsevol moment i provocar una hemorràgia cerebral amb les diferents conseqüències) o tractar-ho via operació quirúrgica (amb grans riscos de mort o discapacitat) o via embolització (també requeria la via quirúrgica i en més d’una ocasió, cada vegada amb el risc de mort o dany cerebral). A partir d’aquí comença el periple i la lluita de la protagonista, detallades amb una cruesa i una puresa que valen la pena, per decidir què fa. L’Olivia, acaba patint un ictus hemorràgic que li deixa, com a seqüela principal, una afàsia de Broca, el procés de rehabilitació de la qual és el centre de la història, així com la importància del llenguatge dins les nostres vida.

I a partir d’aquí us voldria parlar dels diferents conceptes que he marcat en negreta:

Resultado de imagen de MAV

  • MAV (malformació arterio-venosa): es tracta d’una connexió anormal entre les venes i artèries del cervell, fent que aquestes estiguin unides directament sense capil·lars pel mig. Poden ser de diferents tamanys i estar situades en diferents punts del cervell i, si es trenquen (a causa d’un excès de pressió o dany del teixit), poden provocar una hemorràgia cerebral. Mentre no es trenquen poden ser assimptomàtiques o produir símptomes com dolor, visió doble, etc. ja que la sang no hi circul·la del tot bé.
  • Embolització: procediment quirúrgic que consisteix en l’ús d’embolitzants líquids (una mena de pega instantània) per omplir les MAVs i evitar que es trenquin. És menys invasiu que una cirurgia oberta.
  • Ictus hemorràgic: consisteix en la ruptura d’una artèria i la corresponent sortida de la sang cap al cervell o a nivell subaracnoideu (a l’espai que queda entre el cervell i l’aracnoides, una de les capes que el recobreix).Imagen relacionada      aracnoides
  • Afàsia: qualsevol trastorn de la comunicació resultant d’una lesió a nivell cerebral. Pot afectar la comprensió i/o l’articulació de la parla, la lectura i l’escriptura. Depenent de l’àrea cerebral afectada les conseqüències seran diferents. El món de l’afàsia és molt complicat i necessitaria de diverses entrades per explicar-lo com toca. El professional que millor us pot assessorar en aquest àmbit és un logopeda. Si voleu més informació podeu llegir el següent document “informacio_sobre_afasia” o consultar aquesta web.
  • Llenguatge: tots sabeu què és el llenguatge, però molt poques vegades som conscients del munt d’àrees i processos cerebrals que hi ha implicats en la seva producció, de la complexitat de la seva el·laboració. A més, ens serveix per desenvolupar-nos en totes les esferes de la nostra vida, i la seva concepció i valor han anat canviant amb el pas dels anys. Us recomano que llegiu els 3 últims articles referenciats.

    Resultado de imagen de estructuras cerebrales del lenguaje
    Àrees cerebrals llenguatge

Aquest llibre m’ha portat a reflexionar sobre la meva feina perquè l’Olivia explica el perfil que em puc trobar a la rehabilitació. I la sinceritat amb la que explica tot el seu procés rehabilitador et fa entendre millor quin paper hi pots jugar tu com a professional i com hauries d’actuar. A part de la rehabilitació més purament física, el fisioterapeuta també ha de comunicar-se amb el pacient, i quan aquest és afàsic és encara més important trobar la manera efectiva de fer-ho (deixo un llistat de recursos que ens poden ser útils a peu de pàgina). Tampoc es pot separar la rehabilitació del dany motor de la de la paraula, ja que hi ha àrees cerebrals implicades que són les mateixes per les 2 funcions, és a dir, que la recuperació de l’una ajuda a l’altra i viceversa.

Voldria acabar l’entrada deixant-vos un enllaç a una entrevista que van fer a l’Olivia: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tot-es-mou/al-tigre-nomes-li-demano-que-visquem-junts-en-pau-o-que-em-mati-del-tot/video/5758874/

 

Bibliografia:

*https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000779.htm

*https://www.radiologyinfo.org/sp/info.cfm?pg=dc-embol

*http://www.fundacioictus.com/que-es-lictus/tipus-dictus/lictus-hemorragic/?lang=es

*http://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Afasia

*https://www.neuronup.com/es/areas/functions/language

*http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0325-00752017000400016

*https://arpaafasia.es/tipos-de-afasias/

Llistat de recursos

*www.ceapat.es/InterPresent1/groups/imserso/documents/binario/cuadernoafasia.pdf

*http://xn--daocerebral-2db.es/publicacion/guia-afasia-vol-1/

*https://arpaafasia.es/nueva-herramienta-rehabilitacion-afasia/#

*http://www.sld.cu/galerias/pdf/sitios/rehabilitacion-logo/afasias_1.pdf

 

-Anna-