Etiqueta: OMS

El sucre

“Ara ve nadal,

menjarem torró,

i amb sa guitarreta

cantarem cançons.”

I així és, a 3 dies de Nadal hem volgut fer una nova entrada per parlar de la quantitat de sucre que ingerim habitualment i, especialment, en aquestes dates.

Abans de res hem de saber la reacció que fa el sucre en el nostre cos i així entendre per què pot arribar a ser tant addictiu.

Quan es consumeix un aliment qualsevol es divideix en els diferents components que el formen per a poder absorbir els nutrients durant la digestió. En el cas del sucre, present, per exemple, en els torrons; aquesta descomposició és totalment buida ja que està privada d’impureses, vitamines, minerals, enzims i d’altres elements vitals; és únicament sacarosa pura i artificial. La presència d’aquesta substància també es dirigeix al cervell provocant l’alliberament de dopamina, un neurotransmissor que activa el sistema de recompensa i genera una sensació de plaer.

Llavors, el cos cercarà sempre els aliments dolços com el sucre perquè es poden absorbir i convertir en energia de manera ràpida. A més a més, l’aportació d’aquesta energia obtinguda és premiada pel cervell generant bones sensacions. Llavors, què més es pot demanar?

El major problema, però, apareix quan el consum de sucre es prolonga en el temps. Aquest fet porta a una presència de dopamina permanent provocant una major excitació de les vies de gratificació del cervell i la necessitat de més sucre per activar els receptors de dopamina del mesencèfal, com abans. El cervell es torna tolerant al sucre i, per tant requereix majors quantitats per a prolongar l’efecte. És en aquest punt en què podem parlar de l’addició. En les següents imatges es visualitza tal addicció:

  • En la primera foto es compara el que succeeix en el cervell quan es consumeix sucre i cocaïna.
  • I en la segona la diferència de quantitat de dopamina (color vermell) que s’allibera en un procés de recompensa en una persona normal, en un addicte a la cocaïna i en una persona obesa.

Però el major problema actualment no és la reacció que provoca el sucre en el nostre cos, sinó la presència d’aquesta substància en molts dels aliments que ingerim habitualment, fent que aquests productes siguin cada com més gustosos i addictius. Si pensem en els nostres avantpassats, aquells simis que van començar a ser homes, la presència del sucre estava presents en pocs aliments i aquests eren difícils d’aconseguir. Això ens ajuda a entendre per què el cos desenvolupa aquesta reacció, aquesta addició.

L’OMS recomana reduir la ingesta de sucres lliures a menys del 10% de la ingesta calòrica total, que es considera la suma de les calories consumides diàriament a partir dels aliments i les begudes, i que està al voltat de 2.000 kilocalories. La part més curiosa d’aquesta recomanació és que en els torrons ja trobem de 30 a 60 grams de sucres en 100 grams del producte.

Llavors, jo em pregunto…

Necessita realment el nostre cos tanta glucosa per a funcionar? És aquesta la causa de l’obesitat o hi ha altres factors?

És real l’addició al sucre en la societat? Quin plaer ens proporciona? Hi ha situacions d’estres emocional/psicològic/laboral… en què el sucre és qui ens dóna serenitat?

Estem tornant els nostres infants/joves addictes al sucre des de ben petits?

Aquí us deixo aquestes preguntes per reflexionar durant el Nadal. I esperem que passeu molt bones festes.

Aquestes són les pàgines que he consultat:

-Marta-

Estil de vida saludable

…la “Díaita” (de la que deriva el vocablo “dieta”), hacía referencia al estilo de vida, a la manera de vivir.

…los pitagóricos aplicaban a esta palabra el equilibrio entre cuerpo, mente y espíritu. Comer saludablemente todos los días, y no solo durante una temporada, realizar ejercicio físico a diario, mantener una buena relación con nuestros congéneres y respetar el medio ambiente, todo eso significaba seguir una buena dieta. – Julio Basulto (al seu article “Por qué no funcionan las tres dietas más buscadas” a El País, del 23/9/2015).

Aprofitant que la Marató de TV3 d’aquest any ha anat dedicada a la diabetis i l’obesitat, hem volgut començar el blog. El tema que tracta és part de la raó de ser d’aquest espai: promoure un estil de vida saludable per prevenir aquests i altres trastorns metabòlics, entre d’altres (i explicar què hi pinta en tot això la fisioteràpia).

I en què consisteix l’estil de vida saludable? Doncs en fer exercici, evitar el sedentarisme (sembla redundant, però no ho és; ara us ho explico), dur una bona dieta i, com no, parar i pensar en el què estem fent.

La idea que tinc quan parlo de “dur una bona dieta” és que no existeix cap miracle. Estic 100% en contra del “funciona per tothom”, del “aquesta és la definitiva” o del “aquest aliment o aquell altre són verí i aquests altres són la panacea”; la dieta ha de ser personalitzada. La base és educar nutricionalment, és a dir, transmetre la importància de menjar bé, informar-nos sobre els pros i els contres de consumir els diferents aliments, del seu origen, estar oberts a incorporar aliments diferents als de consum habitual i, amb els que consumim habitualment, valorar com ens senten i si poden ser causants d’algunes dolències que tinguem, acostumar-nos a aprofitar els productes de temporada i estar ben informats per poder ser crítics amb el bombardeig diari de “consells nutricionals” que arriben de qualsevol banda.

I per què dic fer exercici i evitar el sedentarisme? No són el mateix? Doncs resulta que no, que es pot ser sedentari i fer exercici al mateix temps. I segurament us estareu preguntant com. És molt senzill d’entendre si sabem què impliquen les definicions de cada concepte:

  • Ser sedentari implica inactivitat física que, segons la OMS, és el 4t factor de risc de mortalitat a nivell mundial (aprox. uns 3’2 milions de persones moren cada any d’inactivitat física) i un dels principals factors de risc per desenvolupar una malaltia no transmissible (malalties cardiovasculars, càncer, etc.). El contrari és, doncs, l’activitat física, que la OMS defineix com a “qualsevol moviment corporal produit pels músculs esquelètics, amb el conseqüent consum d’energia. Això inclou les activitats que es realitzen al treballar, jugar i viatjar, les feines de casa i les activitats d’oci”.
  • No hem de confondre però, activitat física amb exercici, que és una categoria dins l’activitat física. Aquest es planeja, està estructurat, és repetitiu i té com a objectiu mantenir un o més components de l’estat físic.

La intensitat i la duració de l’exercici variaràn segons la persona, però la OMS recomana:

  • per nens i adolescents: 60 minuts diaris d’activitat moderada o intensa.
  • per adults (+18): 150 minuts setmanals d’activitat moderada.

A més, sapigueu que segons la American Journal of Clinical Nutrition per accelerar el metabolisme i evitar el temut sedentarisme hauríem d’aixecar-nos de la cadira o el sofà cada 30 minuts i fer 1 minut i 40 segons d’activitat física (amb moure’s i estirar-se una mica n’hi ha prou).

Els fisioterapeutes juguem un paper molt important en aquest procés, perquè som els professionals que més entenem l’efecte del moviment sobre el nostre cos i hauríem de ser els “receptadors” d’activitat física. Amb la nostra feina podem fer molt per tractar dolors i altres problemes derivats de la manca d’activitat física (circulatoris, respiratoris, pèrdua de massa òssea i muscular, etc.), a més de ser els qui aconsellen sobre el tipus d’activitat física que més convé a cada persona segons les seves capacitats o el seu estat físic. Però la feina principal hauría de ser la de prevenir, la d’aconseguir ser la figura en qui la gent confiï per resoldre els seus dubtes. Així doncs, us animo a que contacteu amb un fisioterapeuta quan no sàpigueu quina és la pràctica física que més us convé.

Finalment, i per lligar-ho tot amb l’inici de l’article, us deixo amb unes quantes estadístiques, i un vídeoconsell per saber qué podem fer els fisioterapeutes per la gent que pateix diabetis:

  • L’esperança de vida a nivell mundial es troba en 83,2 anys i a partir dels 68’1 es viu amb algún tipus de discapacitat, en gran mesura degut a que no duem un estil de vida saludable. Ens hauríem de plantejar el lema “sumar salut als anys, i no anys a la vida (sense salut)”.
  • Almenys un 60% de la població mundial no realitza l’activitat física necessària per obtenir beneficis sobre la salut.
  • L’any 2013, més de 42 milions de nens menors de 5 anys teníen sobrepès.
  • L’any 2014 més de 1900 milions d’adults (un 39% de la població mundial) de 18 o més anys teníen sobrepès, i d’aquests més de 600 milions (13%) eren obesos.
  • Hi ha 347 milions de persones que pateixen diabetis al món.
  • La càrrega de morbilitat de la diabetis està augmentant a nivell mundial, i en particular als països en desenvolupament. Les causes són complexes, però majoritàriament estan relacionades amb el ràpid augment del sobrepès, l’obesitat i l’inactivitat física.
  • A Catalunya, 1 de 4 persones pateixen diabetis i/o obesitat i la meitat no ho saben.

Fonts consultades i enllaços d’interés:

–http://www.who.int/dietphysicalactivity/factsheet_inactivity/es/

–http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs311/es/

–http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs385/es/

–http://www.who.int/features/factfiles/diabetes/es/

–http://www.fisioterapeutes.cat

–http://www.seedo.es/

–http://www.sediabetes.org/

–http://www.fundaciondiabetes.org/

-Anna-