Canvis

Había sido simplemente un ser humano que permaneció vivo desde un nanosegundo al siguiente, inhalando una bocanada después de otra, completamente consciente de que cada una podría ser la última. Sintió que nunca volvería a ser el mismo.

Homo Deus – Yuval Noah Harari

Com cada any, aquesta és l’última entrada de la temporada, però aquesta vegada la vivim diferent ja que hem decidit prendre’ns un descans. Ja fa 5 anys que anem invertint hores i energia per descobrir noves curiositats del cos humà, però necessitem aturar un temps.

Marta

Els tancaments de la temporada han sigut diferent cada cop, però aquest any, després de tot el que hem vist i viscut, crec que necessito fer una reflexió.

Sempre ens han dit això: la vida són canvis. La frase dóna una força espiritual i no controlable a la vida, però realment cada persona té la capacitat de generar els seus propis canvis i la vida (ara sí com a entitat espiritual) serà la que acompanyarà aquestes decisions. Aquesta és la raó per la qual penso que la frase inicial té part de raó, però també té part de mentida.

Si mires al voltant t’adones que qualsevol humà té la necessitat de cercar alguna cosa millor: millor feina, millor sou, millor casa, millor cotxe, millor parella… I, ha reflexionat si realment és això el que busca? O potser és una vida millor? O una millor llibertat? O relacions de millor qualitat? Jo crec que realment tots busquem una felicitat millor: the best happiness.

Tot i així, si volem algun d’aquests canvis serà necessari prendre una decisió, fer un pas endavant. Ha de ser un mateix que incentivi el canvi de la vida. La fórmula per a fer aquest pas no està escrit: hi ha gent que ho medita prèviament i altres que ho fan de forma impulsiva; hi ha qui necessita un temps fora per entendre-ho i altres que ho poden fer sense allunyar-se… Però, és realment important la fórmula per arribar a l’objectiu desitjat?

Fa unes setmanes tan n’Anna com jo, vam decidir deixar allò conegut i segur per intentar trobar el que ens faltava. Vam decidir silenciar la por i donar veu al canvi. Cadascuna a la seva manera, però vam prendre LA DECISIÓ de canviar la rutina per una incertesa que ens feia més felices.

I potser és per això que Apapatxar també agafa un canvi.

Anna

La veritat és que no és gens fàcil posar en paraules tot el que suposen aquests canvis. Per això escric unes hores més tard que la Marta hagi publicat aquestes paraules que tan comparteixo (és ara que hem surt allò que crec que val la pena compartir). Apapatxar ha esdevingut un projecte enorme dins les nostres vides: allò que va nèixer d’una petita conversa entre nosaltres ha acabat sent part de la nostra feina durant 5 anys. Ens ha servit per fer-nos millors fisioterapeutes, però també per creure en nosaltres (l’una en l’altra, i en nosaltres mateixes) i a mi, particularment, per fer-me adonar que sense la Marta, sense ser un equip, aquest blog no haguès tirat endavant. Sempre que una estava bloquejada, l’altra l’ajudava. Gràcies Marta per haver fet possible l’aventura.

No sé si tornarem o no, ni en la forma que ho farem, però estic molt orgullosa d’aquest espai que hem creat. Visca els canvis i visca la vida i la passió per lluitar per allò que una vol amb l’energia que es mereix.

Gràcies per acompanyar-nos i llegir-nos.

Una abraçada gran i molta salut!

El contacte matern i el circuit de la recompensa

“Los lujos de ayer se convertiran en las necesidades de hoy”

Homo Deus (Yuval Noah Harari)

INTRODUCCIÓ

La situació de la Covid-19 ens ha obligat a canviar una de les coses que teníem més integrades: el contacte. Ara que ja tornem a una certa “normalitat” m’adono que això ens costa molt. No podem negar que som éssers socials i de contacte. El fet de veure un amic i no poder-lo abraçar, besar o apropar-t’hi en una conversa, és lluitar contra l’instint.

He parlat ja varies vegades del contacte matern, però aquesta vegada us vull presentar l’evidència científica que dóna valor a la necessitat del contacte físic del recent nascut i l’impacte que té en el circuit de la recompensa.

CONTACTE FÍSIC

El neurocientífic perinatal Nils Bergman va demostrar, en un estudi del 2004, que el contacte pell en pell entre la mare i el recent nascut era molt important. En aquell estudi comparava la rapidesa en la recuperació de les alteracions cardíaques i respiratòries en nadons prematurs que estaven pell en pell o en una incubadora. A la conclusió, va expressar que la necessitat de cridar al metge es veia disminuïda si els bebès estaven pell en pell.

Si cerquem una informació més recent, trobem una revisió del 2019. En aquesta, es reafirma que la pell en pell té beneficis tan per la mare com pel nadó. En el cas del bebè, hi havia una disminució de les conseqüències negatives de “l’estrès de néixer”, una regulació de la temperatura més òptima, menys plor i millores en la lactància materna.

CIRCUIT DE LA RECOMPENSA

El contacte físic és la primera gran recompensa que rebem com a recent nascuts i ens aporta una dosi molt alta de dopamina. La dopamina és una hormona que s’allibera a nivell cerebral. Ens ajuda a la recerca del plaer, però també participa en la recompensa juntament amb les endorfines, fent que repetim comportaments que ens aportin plaer.

El tacte i l’olor de la mama aniran estructurant el circuit de recompensa del nouvingut. Aquest circuit de recompensa també s’activa a través de l’alimentació, de la hidratació i del moviment. Aquests 4 pilars (contacte, alimentació, hidratació i moviment) són els que formen el circuit de recompensa, però tots ells són fàcilment alterables.

Relacionat amb el circuit de recompensa, he de parlar de la leptina. La leptina és una hormona anorexigènica, és a dir, provoca que el cos comenci a consumir greix. L’alliberament de la leptina es produeix quan les reserves energètiques estan plenes, provocant la sensació de sacietat. Per esgotament dels transportadors, afectació dels segons missatgers o per atròfia dels circuits pot aparèixer la resistència a la leptina. Aquesta produeix que el cervell interpreti que estem sense reserves, és a dir, que és necessari aconseguir aliment aviat i intentar gastar el mínim. El cos tradueix aquesta senyal en immobilitat, infertilitat, mala regulació tèrmica, aïllament social, dolor, cansament, problemes d’atenció… I, a més a més, hi ha una incapacitat per generar canvis.

I quina relació hi ha entre la leptina i el circuit de la recompensa?

La leptina juga un paper important en el circuit de la recompensa a través de la segregació de dopamina alterant el comportament alimentari i l’equilibri energètic. Però, a més a més, en una revisió del 2014 es concloïa dient que la leptina, juntament amb la insulina, també tenien projeccions neuronals a altres regions del cervell que són importants en la regulació de l’estat d’ànim.

CONCLUSIÓ

A llarg termini, aquells nadons que no han tingut el contacte físic i l’amor dels pares es tornen adults que estan buscant recompenses fàcils i a grans dosis. Ens tornem addictes a la pujada de dopamina que aporta, per exemple, el sucre, la cafeïna, les drogues o el reconeixement social.

Llavors, hem de tenir clar que la separació després del part i durant el primer període de temps crea un estrès en el bebè que provoca canvis hormonals, metabòlics i cognitius que l’afectaran durant tota la vida.

BIBLIOGRAFIA

• Bergman N. Linley LL. i Fawcus SR. (2004). Randomized controlled trial of skin-to-skin contact from birth versus conventional incubador for physiological stabilization in 120-to-2199 grams newborns. Acta Pædiatrica; 93, 779-785.
• Widstöm, AM., Brimdyr, K., Svensson, K., Cadvell, K. i Nissen E. (2019). Skin-to-skin contact the first hour after birth, underlying implications andclinical practice. Acta Pædiatrica; 108, 1192–1204
• Bystrova K, Widström AM, Matthiesen AS, Ransjö-Arvidson AB, Welles-Nyström B, Wassberg C, Vorontsov I, Uvnäs-Moberg K. (2003). Skin-to-skin contact may reduce negative consequences of “the stress of being born”: a study on temperature in newborn infants, subjected to different ward routines in St. Petersburg. Acta Pædiatrica; 92(3), 320-326.
• Hu H. (2016). Reward and Aversion. The Annual Review of Neuroscience; 8(39), 297-324.
• Esch, T. I Stefano, G.B. (2011). The neurobiological link between compassion and Love. Medical Science Monitor; 17(3), RA65-75
• Doan V. Khanh, Yun-Hee Choi, Sang Hyun Moh, Ann W. Kinyua, Ki Woo Kim. (2014). Leptin and insulin signaling in dopaminergic neurons:relationship between energy balance and reward System. Frontiers in psychology; 5(846).

Marta S.