Sexualitat en gent gran i fisioteràpia

Com que sabia que la Marta volia parlar sobre el sexe durant l’embaràs, i aprofitant que el mes de maig és el mes de la masturbació, vaig pensar que seria interessant investigar com, la fisioteràpia, podia ser útil per treballar la sexualitat en gent gran. La veritat que és un tema que no he tocat mai, més enllà de l’entrevista que li vam fer al psicogerontòleg Josep Fabà, qui ens va parlar de la concepció i la realitat del sexe en la gent gran.

Em serviré precisament dels principals punts de l’entrevista per fer caure falces creences que tenim sobre aquest tema i abordar aquells punts on la fisioteràpia pot ajudar.

  • “Quan parlem de sexualitat ens referim a una dimensió de l’ésser humà, una dimensió, de fet, molt rellevant, que inclou la pràctica sexual i la reproducció però que va molt més enllà […]”.
  • “[…] a la vellesa, cal tenir en compte que les pràctiques sexuals no es redueixen al sexe amb penetració, ni han d’implicar sempre els genitals, sinó que hi ha moltes altres maneres d’experimentar plaer a través del cos, sigui o no amb la companyia d’una altra persona. Per a algunes persones, tombar-se al llit amb la seva parella, donar-se petons, i fer-se abraçades i carícies pot ser una important font d’excitació i plaer, i ajudar a satisfer necessitats afectives importants, com la de sentir-se estimat, encara que no s’acompanyi de penetració ni d’orgasme”.sexualitat gent gran
  • “En alguns casos, es pot renunciar a la pràctica sexual per una disminució del desig sexual, molt sovint combinada amb la monotonia. […] aquesta monotonia es pot veure agreujada per la manca de comunicació sobre la vida sexual entre ambdós membres de la parella, o per la falta d’iniciativa a l’hora de buscar o introduir canvis”.

Aquest punt crec que més que abordable des de la fisioteràpia en sí, és qüestió d’abordar-lo com a professionals sanitaris que som. Malgrat que alguns de nosaltres sabem que la sexualitat i l’afectivitat són fets inherents a les persones i no s’acaben a partir de determinada edat, vivim en una societat en què no es dòna a aquest fet la importància que mereix. Tampoc es posa gaire en valor durant els estudis ni crec que ho faci en cursos específics sobre geriatria (parlant des de la fisioteràpia almenys).

Com veurem més endavant no hem de donar per fet que la persona gran es mantingui activa sexualment, però tampoc el contrari. Fer un exercici de reflexió personal i pensar si aquest és un dels aspectes sobre els que preguntem als nostres pacients quan els tractem (ja sigui per saber si els podem ajudar, resoldre dubtes o generar en ells una motivació) pot ser un bon inici.

  • “Podríem dir que la sexualitat és com l’energia: no es destrueix, només es transforma.”
  • “[…] canvis a nivell de resposta sexual i la major prevalença de disfuncions sexuals, i és que a mesura que envelleixen, les dones poden experimentar una menor lubricació i dilatació vaginal, i els homes, una disminució de la vigorositat de l’erecció o una major dificultat per aconseguir tenir-ne una, i tant les unes com els altres, una disminució del desig sexual. Aquestes poden generar malestar físic i/o psicològic durant la pràctica sexual”.
  • “El deteriorament físic i les limitacions funcionals que les persones poden experimentar en diferents graus a mesura que envelleixen poden convertir-se en entrebancs addicionals per la pràctica sexual”.
  • “[…] desconeixement de l’existència de mecanismes per minimitzar l’impacte d’aquests canvis, o a la incomoditat que pot suposar buscar ajuda […] “.
  • “[…] es poden produir canvis positius en el terreny de la pràctica sexual”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A les imatges que teniu a sobre podeu veure un resum dels principals canvis biològics que es produeixen en homes i dones durant la vellesa, dels canvis en la resposta sexual i dels canvis que es produeixen en la sexualitat en sí i quins poden ser els factors que facilitin viure-la. M’agradaria destacar diversos fets: és evident que el cos, i els genitals no en són una excepció, i pateixen canvis amb l’edat, principalment, disminució de tamany i elasticitat, pèrdua de lubricació i canvis hormonals que afecten directament la resposta sexual. Però aquests fets són fàcilment paliables amb l’ús de lubricants i sobretot practicant l’autoconeixement i l’art de la curiositat, és a dir, preguntant (tant a la parella com a professionals). En contra del que podríem pensar, el fet de què els homes pateixen certa disminució de la potència sexual i la resposta a l’excitació estigui més enlentida en ambdós membres de la parella permet gaudir més de les relacions i els orgasmes són més fàcilment coordinables, i en el cas de les dones és més fàcil que arribin al multiorgasme perquè es perd la por a la concepció, tots ells efectes positius.

Amb l’edat, també podem tenir problemes de caire reumàtic/traumatològic i cardio-vascular que podríen condicionar les nostres relacions sexuals. En aquest punt sí que el fisioterapeuta pot jugar un paper bàsic, aconsellant, en base a la problemàtica de la persona, postures que siguin més còmodes o menys agressives a nivell articular i també reentrenant en l’esforç. Paral·lelament, tenint en compte els problemes associats al sòl pelvià, i molt especialment en les dones, és evident que els fisioterapeutes especialitzats en aquest àmbit tindràn un paper bàsic en paliar els efectes sobre aquesta musculatura (excès o manca de to muscular, dolors, incontinència, etc.).

  • “El fet de tenir un deteriorament cognitiu lleu, o un deteriorament cognitiu més significatiu com podria passar en el cas de les demències, pot generar canvis en la capacitat que la persona té de satisfer les pròpies necessitats sexuals, i en la manera de fer-ho”.
  • “Poden presentar comportaments sexualment inapropiats”.

L’esfera física no és l’única afectada amb l’edat. El deteriorament cognitiu associat a les malalties neurodegeneratives, més comuns a mesura que ens anem fent grans, també pot afectar l’esfera sexual de la persona. En aquest cas, el fisioterapeuta, desenvolupa un paper fonamental en l’observació i la transmissió d’informació per valorar les necessitats de la persona. Considero que som professionals privilegiats per les estones que compartim amb persones grans amb aquest perfil, especialment en centres geriàtrics. Hem de deixar-nos de paternalismes i intentar detectar i validar les necessitats afectivo-sexuals dels nostres pacients, compartir-les amb l’equip professional i intentar trobar les estratègies per cobrir-les i que la persona pugui superar les dificultats i pugui gaudir de la pràctica sexual com ho feia abans o de la manera més semblant.

  • “…naixem amb un cos amb unes característiques determinades que és el resultat de l’expressió de la nostra càrrega genètica, i a mesura que creixem, aquest cos es va desenvolupant mentre interactuem amb el nostre entorn social, cultural, econòmic, polític, legal, etc. Aquestes interaccions influiran en la manera en que pensem en nosaltres mateixos com a ésser sexuats […], en la manera en la que pensem sobre la sexualitat en general […] i en el nostre comportament […].
  • “Cada persona gran és única, de manera que la seva manera d’experimentar-se a sí mateixa, la seva manera de pensar sobre la sexualitat, i la seva manera d’expressar les pròpies necessitats sexuals variaran enormement”.
  • ” […] cal tenir en compte que bona part de la gent gran d’avui en dia va créixer en un entorn més aviat repressiu […]; moltes persones grans han desenvolupat actituds erotofòbiques, i això les pot portar, entre d’altres, a negar-se el dret a ser sexualment actives tot i que tinguin el desig de ser-ho. D’altra banda, la menor igualtat entre homes i dones […]”.

homosexualitat gent gran                   homosexualitat gent gran 2

Senzillament hem de mostrar-nos disponibles perquè aquella persona que tingui dubtes pugui demanar-nos-els i que no se senti jutjada. Així mateix, podem ser un bon canal de comunicació, junt amb la resta de l’equip, amb la familia, especialment en casos de persones intitucionalitzades.

  • “Accions que poden tenir un efecte perjudicial sobre el benestar de les persones grans: oposar-se al fet que un pare o mare vulgui establir una nova relació de parella, dutxar a una persona gran en un lloc on altres persones la poden veure, o receptar un fàrmac que pot interferir en la resposta sexual sense preguntar si això és important o no per la persona o explicar-l’hi […]”.
  • “[…] parany dels models de bellesa imperants i en l’edatisme. Això ho podem veure, per exemple, en anuncis de roba interior o productes relacionats amb l’activitat sexual, que normalment estan protagonitzats per homes i dones joves i amb uns cossos d’unes característiques molt determinades. Lamentablement, els anuncis de llenceria, preservatius o lubricants on hi apareguin persones grans són més aviat escassos, per no dir inexistents”.
  • “Educació sexual deficitària”.

Novament, la societat i els valors que hi imperen i el tipus d’educació que han rebut la majoria de persones grans d’avui dia condicionen molt la manera que ells tenen de viure i relacionar-se amb la sexualitat, però també de com ho abordem els propis professionals. És molt important que recordem a les persones que poden preguntar, que tot i els canvis, la sexualitat segueix sent una part normal i necessària dins les seves vides. Però també és important tenir en compte un altre aspecte bàsic: degut a la relaxació pel fet de què la dona ja no es pot quedar embarassada, moltes persones deixen d’usar protecció a partir de determinada edat i això fa que hagin augmentat els casos de malalties de transmissió sexual entre adults grans. Per exemple, segons dades de 2015, la meitat dels nous diagnòstics de VIH als EUA es feien en persones més grans de 50 anys.

 

Ja per acabar, buscant informació per documentar-me, incloent les paraules fisioteràpia, gent gran i sexualitat tot en pack a les bases de dades més habituals, hi ha molt pocs articles. Us deixo l’enllaç als 4 que més m’han cridat l’atenció. A part de la recerca per l’entrada, buscar i no trobar gaires resultats m’ha fet adonar d’un dels molts buits en investigació. Fisioterapeutes que us dediqueu al sòl pelvià: crec que teniu una gran oportunitat per fer recerca i ajudar moltes persones si considereu la geriatria.

Gràcies una vegada més a en Josep Fabà que ens va inspirar amb la seva entrevista.

Bibliografia

  1. https://vital.rpp.pe/expertos/derribando-mitos-sobre-la-sexualidad-en-adultos-mayores-noticia-1066708
  2. Villar F, Celdrán M, Fabà J, Serrat R, Martínez T. Sexualidad en entornos residenciales de personas mayores. Guía de actuación para profesionales (para la Fundación Pilares; descarregar aquí).
  3. https://infosida.nih.gov/understanding-hiv-aids/fact-sheets/25/80/el-vih-y-los-adultos-mayores
  4. “The importance of physiotherapy in the sexuality of patients with rheumatic diseases”.

  5. “Decline in sexuality and wellbeing in older adults: A population-based study”.
  6. “Expressing sexuality in nursing homes. The experience of older women: A qualitative study”.
  7. “Relationship between female pelvic floor dysfunction and sexual dysfunction: an observational study”.

Imatges

*primeronoticias.com.co

*Canvis biològics, de la resposta sexual i la sexualitat en gent gran (1).

*webconsultas.com revista de salud i bienestar

*leopoldest.blogspot.com

-Anna-

HORMONES, SEXE I GESTACIÓ

“en cuanto a instinto y emociones somos diferentes por la biología, y en cuanto a comportamientos más sofisticados lo somos por la cultura.”

La ciència del sexo – Pere Estupinyà

Aquesta setmana us vull parlar de sexe.

Crec que n’hem parlat poc en el blog i hauria de ser més visible i normalitzat. A la consulta parlo de mirar-se, de tocar-se, de masturbar-se, parlo d’orgasmes… Així que he decidit fer aquesta entrada sobre les relacions sexuals, i més concretament què passa durant l’embaràs i el post-part.

En una entrada anterior (aquí) vaig parlar de les diferents faseFisiologia sexuals de la sexualitat (fase d’excitació, maceta, orgasme, fase reflectària i resolució). Us deixo aquí l’esquema que demostra de manera molt visual com home i dona no van totalment coordinats durant un acte sexual. El fet de tenir això en compte, podria ser de molta ajuda per evitar problemes en aquest tema: el respecte del temps.

Però entrem en matèria i mirem elements més petits:

QUÈ PASSA A NIVELL HORMONAL DURANT UNA RELACIÓ SEXUAL?

Les hormones i el comportament estan extremadament correlacionats en quasi qualsevol situació del dia a dia, i en el sexe no és menys. Primer de tot ens posarem en context a nivell hormonal, donant per suposat que els seus noms no són desconeguts (aquí i aquí en vaig parlar).

  • Testosterona. Principal hormona masculina que participa en la definició dels caràcters masculins, i també és la principal hormona del desig sexual. En les dones també se’n crea, a nivell ovàric, amb menor quantitat i influeix menys en impulsar la motivació sexual.
  • Estrògens. És la hormona de la feminitat i, encara que no intervé en el desig sexual, produeix canvis en el cos (lubricació vaginal, rec sanguini en els genitals) i en el comportament (major seducció i benestar). Varia al llarg del cicle menstrual i està molt alta durant l’embaràs.
  • Progesterona. Durant la gestació també és la gran protagonista i hi ha dubtes de si afavoreix el desig sexual (com si fos similar a la testosterona dels homes).
  • Prolactina. Aquesta hormona es segrega durant la lactància i l’orgasme, així com també en el període refractari després de l’orgasme. Es diu que contribueix en la sensació de sacietat post-coit, per tant té un efecte inhibitori del desig sexual.
  • Dopamina. És la hormona de l’eufòria, de la motivació, del plaer. Té un paper important en la recerca de la trobada sexual.
  • Noradrenalina. Hormona de l’excitació prèvia a la relació sexual, com si preparés el cos per passar a l’acció.
  • Oxitocina. Coneguda com l’hormona de l’amor o l’enamorament. Es troba molt augmentada durant el post-part ja que participa en la relació entre mare i fill, però també s’allibera en grans quantitats durant l’orgasme produint la sensació de benestar i d’unió entre els dos amants.
  • Endorfines. És l’hormona del plaer que es segrega durant l’orgasme, així com també l’activitat física. Participa en la disminució del dolor.
  • Serotonina. Aquesta hormona es relaciona amb l’estat d’ànim, però a nivell sexual influencia, si està baixa, amb falta de libido.

Llavors tenint en compte totes aquestes hormones, podríem dir que al principi de la trobada sexual per la nostra sang viatjaran hormones com testosterona, estrògens, dopamina, serotonina i noradrenalina que augmentaran moltíssim quan s’arribi a l’orgasme juntament amb l’oxitocina i les endorfines. Després baixaran quasi totes i la prolactina agafarà el protagonisme.

fashion-2940203_960_720.jpg

Us transcric un paràgraf del llibre La ciència del sexo de Pere Estupinyà que crec que és un fantàstic resum: “…Si en esas circunstancias aparece la atracción hacia la pareja o una persona desconocida, poco a poco la dopamina y la noradrenalina irán aumentando la excitación, sensación de energía y bienestar, provocando que la atención se focalice en el encuentro sexual. (…) Si terminan en la cama, los niveles de dopamina y adrenalina irán subiendo progresivamente hasta el orgasmo, momento en el que ambos liberarán una enorme cantidad de opiáceas y placenteras endorfinas, acompañadas de una oxitocina que los hará sentirse espiritualmente unidos a la persona con quien han compartido ese fabuloso momento”. 

QUÈ PASSA DURANT L’EMBARÀS? ÉS BO O NO ÉS BO TENIR RELACIONS?

Abans d’entrar en el gruix de l’entrada crec que és important diferenciar entre desig sexual i excitació. El primer el podríem definir com la motivació o interès en el sexe, en canvi l’excitació és la resposta física que acompanya a un acte sexual. En el cas dels homes l’excitació és bastant visible, però en el cas de les dones no.

Els factors que poden influir en la manca de desig sexual són problemes amb la parella, disgustos laborals, falta d’educació sexual, preocupacions familiars, estrès, entre altres factors més externs. En canvi, els factors que influencien en la manca d’excitació poden ser problemes de salut (per exemple problemes cardiovasculars o metabòlics) i en el cas de les dones els canvis hormonals poden tenir un paper més important del que ens pensem.

Durant l’embaràs les hormones que estan més altes i tenen quasi tot el protagonisme són els estrògens i la progesterona. Si revisem la seva participació durant l’acte sexual veurem que són hormones que ajuden amb el desig sexual. Amb això vull dir que la dona durant la gestació pot no notar canvis en quant a les ganes de tenir relacions amb la seva parella. Però també podria passar que la dona nota menys ganes de tenir relaciones i això no ha de fer sentir-la culpable, ja que hi ha molts altres factors que també hi influencien (tan si estem embarassades com si no).

El cos de la dona sofreix una vertadera metamorfosis durant la gestació, cosa evident per a tothom. Tots aquests canvis poden fer que la futura mamà no es senti còmode amb el seu nou cos i, sobretot cap al final de l’embaràs, es senti pesada o amb poc moviment. Aquest és el moment on la imaginació per buscar noves postures per mantenir relacions i la comprensió de la parella han de ser molt importants.woman-2601847_960_720

I què sent el bebè durant les relacions? Si recordem, durant l’orgasme les hormones que més brillen són les endorfines i l’oxitocina. Doncs amb la gran unió que hi ha entre el bebè i la mamà, ell també notarà els seus efectes, l’efecte d’hormones de l’amor, del plaer, de la unió…

A més a més, habitualment quan una dona arriba a terme i no es posa de part, es recomana tenir relacions sexuals. Aquest fet no és per totes les hormones, sinó perquè els espermatozoides contenen prostaglandines, una substància que provoca que el coll de l’úter es reblaneixi una mica i pugui facilitar posar-se de part. Malgrat això, el motiu pel qual una dona es posa de part depèn més de la maduració dels pulmons del bebè o de la tranquil·litat que envolti a la mamà, que de les relacions sexuals que mantingui.

LA LACTÀNCIA: QUÈ PASSA SI NO TINC GANES DE TENIR RELACIONS?

Volia acabar l’entrada parlant del silenciat post-part, sobretot quan la lactància està implicada.

La resposta a aquesta pregunta és: lògicament RES!

No és una etapa fàcil per una dona per molts motius: el cansament, les poques hores de son, la incomoditat cap el nou cos, el còctel hormonal, els comentaris de l’entorn, entre altres. Si a més l’acompanyant l’acompanyant exigeix o insinuat que vol tenir relacions sexuals pot derivar amb un sentiment de culpa molt intens. I això pot acabar, per part d’algunes dones, amb relaciones sexuals sense tenir-ne ganes i, fins i tot, amb dolor… El que toca en aquests casos és dir NO, ARA NO ÉS EL MOMENT.

L’explicació d’aquesta manca de libido també la trobem a les hormones. La hormona protagonista durant la lactància és la prolactina, la gran inhibidora del desig sexual. Imaginem la intensitat del seu efecte que augmenta durant l’orgasme i es manté durant el període refractari. Com llavors hem de voler tenir relacions?

I, si ens mirem el regne animal, no hi ha cap femella que es posi en zel durant la criança. Llavors, per què nosaltres, de forma biològica, ho hauríem de fer?

Tot i així, si alguna dona en té ganes, que gaudeixi al màxim perquè això serà beneficiós per ella, pel bebè i per la relació.

BIBLIOGRAFIA

Marta S.