“Nuestra microbiota intestinal llega a pesar 2 kg y alberga unos 100 millones de bacterias.
…Se encarga de triturar la comida no digerible por nosotros, que aporta energía al intestino, fabrica vitaminas, descompone sustancias tóxicas o medicamentos y entrena a nuestro sistema inmunitario.” – Giulia Enders en su libro “La digestión es la cuestión” (100% recomendado).
Tenia preparada una altra idea per fer el següent post del blog, d’acord en principi amb l’estació de l’any, però he decidit deixar-vos una mica més amb la incògnita i fer la meva pròpia reflexió sobre el post anterior de la Marta, “El sucre“. Aprofitaré també per introduïr-vos un concepte que m’encanta i que donarà molt de sí: la microbiota intestinal (o microflora intestinal).
Em va agradar molt l’article de la Marta perquè ens fa pensar en les barbaritats de sucre que consumim al llarg del dia sense prestar-hi gaire atenció, i els efectes que això té sobre el nostre organisme. Crec que el missatge que ens intenta transmetre no és de deixar de consumir sucre (m’atreveixo a dir que és impossible) ni de crear alarmisme, però sí fer-nos parar a pensar què estem fent, quins hàbits tenim i, perquè no, començar a mirar etiquetes de productes. Potser allò que ens venen per “light” després resulta ser una bomba de sucre…
Avui el meu post pretèn comentar petits vídeos i textos (en anglès tots, menys l’últim, però molt molt interessants):
En aquest enllaç teniu l’audio i la transcripció (an anglès) d’una conversa amb una professora associada de la facultat de Medicina de la Universitat del Mount Sinai, de Nova York, i amb un investigador a la Pierce Foundation i professor associat de la facultat de Psicologia i Psiquiatria de la Universitat de Yale. Bàsicament comenten els efectes que ja comentava la Marta que el sucre té sobre els circuits de recompensa del cervell i la producció de dopamina (i la seva relació amb una addicció), així com també l’efecte dels edulcorants artificials en substitució del sucre.
(Sobre els edulcorants artificials i el seu efecte se’n pot fer un post a part, que si és del vostre interés, només heu de fer que demanar-lo; tot un món. Jo li llanço una petició a la Marta que sé que li agradarà: edulcorants artificials vs. edulcorants naturals, com per exemple l’estèvia; aquí ho deixo).
*En aquest vídeo el Dr.Lustig, de la Universitat de California, complementa una mica el missatge anterior, fent-nos entendre com ens tornem addictes al sucre (una mica melodramàtic pel meu gust, però l’explicació és clara). Introdueix el paper de la leptina, una hormona que intervé en el control de la sacietat, i la relació que aquesta té amb la producció de la insulina, que és l’hormona que regula els nivells de sucre en sang. Així mateix ens parla del centre de recompensa (situat als nucli acumbens del nostre cervell) i de la dopamina.
*En la mateixa línia també que l’anterior, tenim aquest vídeo, però aquest fa més èmfasi en la relació directa que hi ha entre la regulació del centres de la sacietat (mediada en part per la leptina, per l’activació dels centres de recompensa, i un llarg etcètera de factors) i el desenvolupament d’obesitat.
*Aquest últim vídeo parla, sortint una mica dels anteriors, què passa a nivell del nostre estòmac quan mengem massa (molt americà perquè parla de “Thanksgiving” però divulgativament interessant). Bàsicament explica perquè ens sentim tant plens després d’un gran àpat: lògicament hi ha una part física, donada per la pressió que el propi estòmac exerceix sobre altres òrgans perquè l’hem omplert i per la pressió que exerceix el gas que consumim. Però també parla de la cremor d’estòmac i de la leptina i els centres de sacietat del cervell.
*Finalment, i arribem al punt on volia anar a parar, us deixo un text que, resumeix de forma clara un article publicat aquest novembre, on sembla que es demostra que els microorganismes que habiten el nostre intestí, són capaços de controlar també la sensació de sacietat, determinant la quantitat que mengem (al text està explicat de forma molt més detallada).
És aquí quan us parlo de la microbiota intestinal, que no heu de confondre amb el terme més general de microbiota (que és la comunitat de microorganismes que habiten tant a la superfície com a les cavitats de diferents parts del cos), ni amb el terme microbioma (que és el terme que utilitzen els científics per definir el conjunt de gens presents en totes les cèl·lules microbianes que habiten dins de l’èsser humà).
La microbiota o microflora intestinal és, doncs, la comunitat de microorganismes que viuen al tracte gastrointestinal dels mamífers. La composició d’aquesta comunitat és específica de cada hoste, i pot patir alteracions tant endògenes com exògenes (sent els hàbits alimentaris una peça fonamental).
Espero que us agradi el post i esperem els vostres comentaris amb moltes ganes.
Fonts i enllaços consultats:
-La digestión es la cuestión-Giulia Enders
–http://www.gutmicrobiotawatch.org/es/glosario/ (“M”)
–https://www.youtube.com/watch?v=_hs2iRjQioQ (aquest enllaç és d’un documental del programa “La noche temática” de La 2, que parla sobre la manipulació que fa la indústria alimentària perquè no percebem amb tanta alarma els “perills” del sucre)-
-També hi ha el documental “Dolç verí”, emès fa pocs dies al Canal 33 dins el programa “60 minuts”, però l’enllaç per veure’l en obert ja no està disponible. Si algú el troba que me’l faci arribar i el posaré aquí.
-Anna-
Apapatxar 