Addició al sexe

Aquesta setmana tenim una nova col·laboració, ella és Verònica Ferrer. Graduada en Psicologia per la Universitat de Barcelona i màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment treballar a l’Hospital Universitari Dexeus, en el servei de Psiquiatria, Psicologia i Medicina Psicosomàtica com a psicòloga especialitzada en addició al sexe.

Amb aquesta formació i experiència vam considerar molt interessant proposar-li fer una entrada per a parlar d’un tema com aquest. Primer perquè és poc conegut i existeix poca informació al respecte, però també perquè pensem que és molt interessant entendre la sexualitat i la possible addició al sexe des d’una perspectiva de la psicologia.

Ens ha facilitat un link d’una entrevista que li van fer en el Congrés Nacional d’Addiccions i Patologista Dual a Madrid aquest any. Us el deixo a continuació i la seva entrada sobre l’addició al sexe: https://www.youtube.com/watch?v=qNESpQnh7cQ

“Las ruinas son un regalo, las ruinas son el camino a la transformación.”

(Come, reza, ama)

Tot i que les dades epidemiològiques sobre aquest trastorn no són concloents i les taxes d’aparició varien segons la literatura, Langstrom y Hanson, dos autors suecs que varen realitzar un estudi l’any 2006 amb població general, ja apuntaven que un 12,1% d’homes i un 6,8% de dones podrien classificar-se com a hipersexuals, i que a més, un 10,5% dels participants més actius sexualment reportaven nivells més alts de conductes sexuals de risc, dificultat de control de la conducta sexual i major simptomatologia psiquiàtrica comòrbida.

Segons un altre estudi (Reid et al, 2012), s’estimava que la prevalença de comportaments hipersexuals està entre un 3 i 6%. Segurament, amb el desenvolupament d’internet (i del cibersexe) aquests valors vagin en augment.

Però, què es realment l’addicció al sexe?
L’addicció al sexe (o Hipersexualitat primària) podria considerar-se com una addicció comportamental, com ho és el Joc Patològic. Tot i així, encara no s’inclou com a entitat diagnòstica pròpia en les diferents edicions del DSM (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders – American Psychiatric Association)  ni de la CIE (Clasificación Internacional de Enfermedades –  Organización Mundial de la Salut).
De fet, la seva classificació avui en dia encara és ambigua i genera controvèrsia.

Aquest trastorn presenta característiques i mecanismes (que detallarem més endavant) que tenen gran semblança amb les altres addiccions, tant a substàncies com comportamentals.

L’addicció al sexe es distingeix per:

• Existència de fantasies, pensaments i desig sexual apremiant, amb elements de tolerància o abstinència i urgència.
• Inversió de quantitat de temps excessiva en fantasies o impuls cap al sexe, així com planificació i realització compulsiva de la conducta sexual.
• Ús del sexe com a resposta a la pròpia impulsivitat sexual i a estats d’ànim (depressió, avorriment, soledat, irritabilitat, eufòria…) o per fer front a l’ansietat o estrès.
• Intents repetits per controlar la conducta sexual o les fantasies.
• Deteriorament laboral, professional, familiar, econòmic o de salut.

L’addicte al sexe seria com un alcohòlic que es caracteritza per una hipersexualitat que, al no saciar-se, està permanentment present en el pacient. Prescindeix per complet de la tendresa en la relació íntima i manifesta una pèrdua de control. Amb el sexe, es busca reduir l’ansietat o escapar d’un desassossec intern. El sexe es converteix en un remei per reduir el malestar emocional, utilitzant-lo com una estratègia d’afrontament. (Echebúrua, 2012).

MODELS EXPLICATIUS – ETIOLOGIA DEL TRASTORN

Existeixen diferents perspectives o models per explicar l’aparició de l’ “addicció al sexe”.

• Model Impulsiu

Alguns investigadors insisteixen que la hipersexualitat és un “Trastorn del control dels impulsos”, com a resposta excessiva a l’estrès i amb dèficit en el control dels impulsos (Chiclana, 2013). Així doncs, segons aquest model, l’aparició de “ l’addicció al sexe” vindria  donada per l’existència d’altre simptomatologia de tipus impulsiu.

• Model Compulsiu

Altres autors proposen que el trastorn hipersexual o “addicció al sexe” es una variant del Trastorn Obsessiu Compulsiu, per la forma que moltes vegades es presenta: amb l’objectiu clar de reduir l’ansietat i no tant d’obtenir plaer purament sexual. Per tant, “ l’addicció al sexe” estaria impulsada per una simptomatologia obsessiva – compulsiva prèvia, amb la presència d’uns pensaments/fantasies sexuals obsessius i d’unes compulsions (conducta sexual) per alleujar l’ansietat.

• Model de l’addicció

Es podria considerar la conducta sexual fora de control com addictiva al reunir característiques similars a les addiccions químiques. Ja en parlàvem al principi.

A nivell clínic, hem pogut comprovar l’existència de la tolerància, habituació i síndrome d’abstinència en molts pacients, tal com passa en altres addiccions. A més, en la sexualitat la recompensa fisiològica ve donada per la pròpia activitat sexual i s’activen les vies nervioses del sistema de recompensa: la dopamina, la serotonina i la noradrenalina.

  PATOLOGIA COMÒRBIDA MÉS FREQÜENT EN PACIENTS ADDICTES AL SEXE

• Trastorn estat d’ànim: 72%
• Trastorn d’ansietat: 38%
• Abús substàncies: 40%
• TDAH:18%
• Trastorns de Personalitat

 CONDUCTES MÉS FREQÜENTS EN L’ADDICCIÓ AL SEXE

• Masturbació compulsiva: 83%
• Pornografia: 72%
• Cibersexe: 39%
• Prostitució: 21%
• Clubs Strip: 3,5%
• Voyeurisme: 2%
• Fetitxisme: 3%
• Sadomasoquisme: 8%

Com veiem, una de les conductes més freqüents és el cibersexe i la pornografia. Relacions sexuals a través d’internet, web cam, vídeos pornogràfics o contacte amb prostitutes “on-line”.

Amb l’augment de l’ús d’Internet els darrers 10 anys, la conducta sexual per Internet també ha anat in crescendo i l’ addicció al sexe molts cops s’ha convertit en addicció al cibersexe..

DIAGNÒSTIC

La darrera edició del DSM (DSM5) proposava en el seu esborrany el diagnòstic de Trastorn Hipersexual (Hypersexual Disorder). Això va suposar un alleujament per molts professionals que ens dediquem, entre d’altres, a aquesta problemàtica. Per fi podríem disposar d’un diagnòstic comú.

El criteris diagnòstics que proposaven eren els següents:

A. Durant un període d’almenys sis mesos, la persona presenta fantasies sexuals recurrents i intenses, impulsos sexuals i conducta sexual en associació amb quatre o més dels següents cinc criteris:

1. Consumeix excessiu temps en fantasies i impulsos sexuals, planificant i participant en conductes sexuals.
2. Repetidament desenvolupa aquestes fantasies, impulsos i conductes sexuals com a resposta a estats d’ànim disfòrics (per exemple: ansietat, depressió, avorriment o irritabilitat).
3. Repetidament desenvolupa fantasies, impulsos i conductes sexuals com a resposta a situacions estressants de la vida.
4. Repetits intents per controlar o reduir significativament aquestes fantasies, impulsos i conductes sexuals.
5. Repeteix el comportament sexual sense tenir en conta el risc de dany físic o emocional a ell mateix o a altres.

B. Hi ha un malestar clínicament significatiu, perjudici personal en les àrees social, professional o d’altres tipus de funcionament, associat amb la freqüència i intensitat d’aquestes fantasies, impulsos i conductes sexuals.

C. Aquestes fantasies sexuals, impulsos i conductes no són provocades per efectes fisiològics directes de substàncies exògenes, per exemple, drogues d’abús o medicació, o a episodis maníacs.

D. La persona té almenys 18 anys.

Com hem comentat anteriorment aquest diagnòstic va quedar apartat i ha quedat inclòs dins el “calaix de sastre” de Disfuncions sexuals. El motiu? falta d’acord sobre la etiologia, l’origen del trastorn.

TRACTAMENT

– Psicoteràpia

La Teràpia Cognitiva Conductual (TCC) és el tractament psicològic de primera elecció (Gerber J., 2008) per abordar el Trastorn Hipersexual, ajudant a controlar o disminuir l’activitat sexual excessiva i a millorar l’autoestima, així com la simptomatologia ansiosa y depressiva que s’observa freqüentment en els pacients.

Els objectius de la teràpia, tot i que poden variar segons el pacient, són els següents:

• Autocontrol de la impulsivitat (iniciant amb control d’estímuls)
• Autoconeixement de l’estil cognitiu i disfuncions en la gestió d’emocions
• Aprenentatge en gestió d’emocions
• Millora en habilitats socials, assertivitat i autoestima
• Aprenentatge en solució de problemes
• Aprenentatge en gestió de l’estrès
• Estabilització de simptomatologia comòrbida
• Millora de la relació de parella i la seva sexualitat
• Planificació d’activitats gratificants (en solitari, però també en grup o parella)
• Planificació d’objectius per millorar l’autodirecció (percepció de dirigir i gestionar la vida).

Què és la Teràpia Cognitiva Conductual (TCC)?

La Teràpia Cognitiva Conductual és una teràpia psicològica enfocada a la vinculació del pensament i la conducta. Combina tècniques de reestructuració cognitiva (estratègia destinada a modificar la manera d’interpretar les situacions i la valoració subjectiva), l’entrenament en relaxació i estratègies d’afrontament (a l’estrès, a problemes, …) i exposició.

Terapeuta i pacient, treballen en col·laboració. S’analitzen les conductes i creences alterades, practicant estratègies adequades per a cada problema i que després s’han de realitzar en el seu medi natural. Durant el procés terapèutic, el clínic utilitza les diferents estratègies per modificar o flexibilitzar diferents esquemes disfuncionals i pensaments automàtics negatius que es desprenen d’ells.

– Altres teràpies:

Darrerament s’està començant a incloure el Mindfulness (concentració en l’atenció i consciència plena) com a teràpia psicològica adjunta a la TCC. Els resultats encara són pocs, però molts pacients accepten de manera molta positiva la introducció d’ algun mòdul de Mindfulness dins del tractament.

– Farmacologia

El tractament farmacològic també ha de formar part de l’estructura terapèutica. S’ha mencionat la comorbiditat psicopatològica en els pacients hipersexuals, i per tant, la farmacologia també ha d’estar present per tractar aquesta simptomatologia. Els ISRS (Inhibidors Selectius de la Recaptació de la Serotonina) són els fàrmacs d’elecció per aquests casos, ajudant a millorar l’estat d’ànim i controlant la conducta sexual excessiva (Guay DRP, 2009). De fet, en un estudi es van trobar millores significatives amb la Fluoxetina, millorant els símptomes de depressió i reduint la conducta sexual.

Pronòstic

Tots els que ens dediquem a la psicologia o psiquiatria sabem que no tot és blanc o negre. Com hem anat comentant al llarg d’aquest article, l’etiologia no és del tot clara i ens trobem amb molts factors concomitants que influiran decisivament en la evolució del tractament.

La nostra experiència és que els pacients que des d’un principi tenen molt clar que estan davant  d’un problema i que volen sortir-ne per ells mateixos i per la seva família, tindran una millor evolució. Sembla lògic.

Però també influirà la patologia comòrbida (si no hi ha altres addiccions presents o trastorns mentals greus) i la personalitat (persones amb elevada tendència a la impulsivitat, per exemple, tindran més problemes per aconseguir l’autocontrol).

SEXE TRIST

“Molts poden pensar que l’addicció al sexe és una sort, més que un problema de salut. Doncs no, parlem de persones que veuen perillar la seva estabilitat emocional, les relaciones familiars i socials, la seva feina o la seva economia per culpa d’un impuls impossible de frenar” (Josep Mª Farré, psiquiatre i Cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Universitari Quirón Dexeus).

Un cop a la consulta, ens trobem amb molts pacients desesperats, tristos, amb sentiments de culpa i vergonya, angoixa i inclús medicant-se per depressió o ansietat.

Després de fer la recollita protocol·lària d’informació mèdica a la historia clínica, li demanem al pacient que expliqui el motiu de consulta: “sóc addicte al sexe o cibersexe”. Tots, o pràcticament tots repeteixen aquesta frase. Un cop fem la sessió de psicoeducació, explicant el concepte d’addicció, surten encara més convençuts de que, addicció o no, tenen un problema amb el sexe.

Us deixem algunes frases reals d’alguns pacients que al llarg d’alguns anys d’experiència encara recordem:

• “el sexe es converteix en una cosa trista”
• “és com un núvol negre, a punt de ploure”
• “portava una doble vida, ara ho perdré tot”
• “estava boig, pensava que ho podria controlar, però cada cop anava a més”
• “estic a punt de perdre-ho tot: la meva dona, la família, la casa, …”
• “sort que la meva parella ha descobert el problema i m’ha portat aquí, sinó, no sé com hauria acabat”
• “deixava d’anar a la feina per poder-me quedar sol a casa tot el dia, i fer-ho”
• “estava encadenat al sexe”
• “tenia una vida normal, una feina normal, una família normal. Com he acabat aquí?”
• “A les nits no puc dormir pensant en tot el què he fet i tot el què he fet patir a la meva família”
• “Després d’explicar-me què és l’addicció al sexe, et puc dir que aquest sóc jo. De la A a la Z, és com si m’hagis definit a mi. I això encara em fa més por”

Com saber si tinc un possible problema amb la meva conducta sexual?

A  la web de sexólicos anònims en castellà (http://sexolicosanonimos.org/examinate/) ens trobem varies preguntes per fer un “screening “ o un autodiagnòstic per saber si necessitem consultar amb un especialista. Us en deixo unes quantes.

1.-¿Se te ha ocurrido alguna vez que necesitas ayuda para modificar tu comportamiento o pensamientos sexuales?

2.-¿Qué te iría mucho mejor si no te “dejaras llevar” por los impulsos sexuales?

3.-¿Tienes sentimientos de culpa, remordimientos o depresiones después de la conducta sexual?

PER FINALITZAR

Després d’unes quantes pàgines on he intentat resumir-vos què és això de l’Addicció al sexe i de l’embolic sobre la classificació diagnòstica, voldria que la part teòrica no eclipsi la part més humana. Per això, a manera de d’acabar amb aquesta entrada, intentaré que us quedeu amb l’essencial: els professionals no tenim 100% clara la etiologia del trastorn, però sabem que hi ha persones que el pateixen. Les veiem cada dia, demanant (quasi suplicant) ajuda. Això és el què ens mou a seguir investigant i aprenent de la experiència.

Addicció o no, estem davant d’un problema i les dades ho demostren, els professionals ho expliquen i els pacients ho viuen.

Enllaços i bibliografia d’interès:

– http://sexolicosanonimos.org/examinate/

– http://www.psiquiatriapsicologia-dexeus.com/es/sobre-psicodex.cfm

– Atrapados en el sexo. Cómo liberarte del amargo placer de la Hipersexualidad. Carlos Chiclana.Editorial Almuzara 2013. Madrid.

– Adicción a las nuevas tecnologías. ¿La epidèmia del S. XXI? Susana Jiménez- Múrcia y J.Mª. Farré Martí. Editorial Siglantana 2015. Barcelona.

BIBLIOGRAFIA

• American Psychiatric Association (2013). Diagnostic and Statistics Manual of Mental Disorders – DSM-5. Five edition. Washington, DC: American Psychiatric Association.
• Chiclana, C. (2013). Atrapados por el sexo. Cómo liberarte del amargo placer de la Hipersexualidad. Almuzara. Madrid.
• Echeburúa, E. (2012). Does really sex addiction exist? Adicciones, 24 (4), 281-286.
• Farré, J. M. et al. (2013). Diferents fenotips en addiccions comportamentals: adicció al joc vs adicció al sexe. XXVIII Jornada de Terápia del Comportament i Medicina Conductual en la Práctica Clínica. Barcelona, Spain.
• Guay, DR. (2009). Drug treatment of paraphilic and non-paraphilic sexual disorders. Clinical therapeutics, 31(1), 1–31.
• Gerber J. (2008) Treatment of sexually compulsive adolescents. The Psychiatric clinics of North America, 31(4), 657–669. doi: 10.1016/2008.06.006.
• Kafka M, et al. Sex Abuse 2002. Kafka M. Arch Sex Behavior 2010.
• Langstrom, N., y Hanson, R. K. (2006). High rates of sexual behavior in the general population: Correlates and predictors. Archives of Sexual Behavior, 35, 37–52.
• Reid, R.C., Garos, S., y Carpenter, B.N. (2011). Reliability, validity, and psychometric development of the Hypersexual Behavioral Inventory in an outpatient simple of men. Sexual Addiction and Compulsivity, 18 30-51.