Fisioteràpia en temps de confinament

La pandèmia de COVID-19 fa molts dies que dura, i som conscients que ja haureu pogut trobar molts recursos. Malgrat tot, des d’Apapatxar fa molts dies que treballem en aquesta entrada, i l’hem retrassada perquè no havíem volgut alterar el calendari previst fins ara. Aquests dies és inevitable reflexionar sobre la nostra professió, especialment tenint en compte que és una feina que, majoritàriament, necessita del contacte per fer-se; i sense gaire presència dins la sanitat pública, tot i que és un fet que fa temps que reclamem. És important que reivindiquem el nostre paper, que donem valor a les moltes accions que podem aportar i que ho aprofitem com una nova oportunitat per donar a conèixer a la població tot allò que som capaços de fer .

M’he proposat fer un llistat de totes aquelles feines que pot fer un fisioterapeuta en temps de confinament (i segur que me’n deixaré, així que, si us plau, ajudeu-me). Dividiré la classificació entre els que poden treballar presencialment en un hospital o residència i els que no (perquè ho solen fer en una clínica privada, centre de dia, gimnàs, centre d’estètica o qualsevol altre local que avui dia no pugui prestar servei; o no hauria de, però aquí ja entrem en un tema molt gros que dóna per una altra entrada tot solet). Però sobretot, pretenc fer un llistat de recursos útils per la població.

“Somriurem quan tot falli
Abraçarem el temps junts quan el món s’encalli
Somriurem quan tot falli
Guardo una vida a cada instant”

Somriurem – Txarango

FISIOTERAPEUTES PRESENCIALS

Així mateix, també es necessiten els fisioterapeutes que atenen altres situacions de pacients aguts com poden ser per un ictus, i que aquests dies s’està deixant de banda, però això comportarà situacions greus de dependència a posteriori. No oblidem que els fisioterapeutes són també professionals sanitaris. Poden ajudar en tasques de coordinació i logística, ajudant a organitzar llits, sales, material, etc. o apropant a tots els familiars malalts a les seves famílies a través de videotrucades, o atenent els telèfons per informar a la població.

  • A les residències: els professionals en aquest àmbit, així com qualsevol treballador d’aquest sector, són els oblidats, els que estan treballant amb menys recursos (de seguretat i econòmics, que afecten les condicions de treball). Tot i així aquests professionals segueixen vetllant per la salut dels residents, s’ajuden colze a colze amb qualsevol dels seus companys (tinguin la professió que tinguin) i estan a primera línia donant suport a les persones a qui sempre releguem a últim lloc, les persones grans.

FISIOTERAPEUTES CONFINATS

Els fisioterapeutes que no poden treballar són tots aquells que es queden a casa per responsabilitat, tot i saber que, segurament, molts d’ells hauran de tancar el seu centre privat. I també hi ha aquells assalariats a qui han aplicat un ERTO, o tots els falsos autònoms que també es queden a casa per responsabilitat, no només perquè no puguin treballar. I tots els professionals que treballen a domicili i dels qual tampoc ningú se’n recorda mai, però que també es queden a casa per garantir la seguretat dels seus pacients i la seva pròpia.

I tots nosaltres patim per les conseqüències que tindrà això per les persones de qui tenim cura, però hi ha un seguit d’accions que estem duent a terme per pal·liar al màxim els efectes negatius del confinament:exercici a casa

  • Pautem exercicis pels nostres pacients, per aquells que esteu sans però voleu mantenir-vos-hi, però sobretot per qualevol persona que tingui patologies prèvies, per les persones grans, que tenen uns requeriments específics en aquest sentit o per dones embarassades. A continuació us deixo un seguit de recursos de companys i companyes que us poden ser d’ajuda (i afegiu els que hi creieu convenients):
    • Per pacients amb EPOC: el Colegio de fisioterapeutas de Galícia, ens comparteix 2 documents amb exercicis i consells per aquests pacients (aquí i aquí); així mateix, la nostra companya Tina Delgado, comparteix informació interessant en quant a patologies respiratòries al seu Instagram de Cefirec Fisio Respi, i també us convida a que compartiu dubtes i consultes amb ella (tant per adults com per nens).
    • Per pacients diabètics: el Colegio de Fisioterapeutas de Castilla y León ha elaborat una sèrie de 5 vídeos amb exercicis; també podeu tenir accès a altres consells.
    • Per pacients amb patologia cardiovascular: hi ha 3 documents interessants al web del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya (CFC) (
    • Per persones grans: nosaltres us vam compartir un document amb exercicis molt senzills; també podeu accedir al vídeo que ha elaborat la comissió de geriatria del CFC o aquí. I per a professionals que necessiteu idees i una bona plataforma, podeu optar per Vivifrail.
    • Per persones amb malalties neurodegeneratives i dany cerebral adquirit: us podeu dirgir al twitter dels companys del Parc Hospitalari Martí i Julià de Girona, on pengen vídeos il·lustratius. També els companys de Vithas NeuroRhb han obert un canal telemàtic amb consells de fisioteràpia i neuropsicologia.
    • Per dones embarassades: podeu resoldre dubtes posant-vos en contacte amb la fisioterapeuta Marta Seguí (la meitat d’aquest blog), a través de la seva web i el seu instagram; l’Instagram de la fisioterapeuta i osteopata Maria Carrillo, on podreu veure consells i vídeos amb exercicis.
    • Informació per pacients del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya: via web, i l’enllaç al canal de telegram, on trobareu els exercicis, infografies, vídeos, etc. per seguir si esteu confinats, per problemàtiques específiques, pels que teletreballeu, etc.
    • Altres canals interessants (per persones sanes que us voleu mantenir actives): Plan Be Fisioteràpia, de la Clara Bergé, on ens proposa reptes cada dia que inclouen als petits, a la gent que ha d’estar asseguda en una cadira, que ha passat molts dies al llit, als que teletreballeu moltes hores… (una currada!); l’Instagram del Centre de Fisioteràpia Laura Ibañez Sanz, on pengen tot tipus de consells, exercicis de ioga i pilates per mantenir-nos en forma; la Clara Nebot, obre  temporalment de forma gratuïta el seu web amb exercicis posturals; el Colegio de Fisioterapeutas de Madrid ha elaborat 4 infografies segons el nostre nivell d’activitat física, perquè fem uns exercicis o altres.
  • Fem seguiment telemàtic (telèfon, mail o vídeotrucada) dels nostres pacients, per resoldre dubtes, per guiar-los, per saber com es troben i per animar-nos mútuament, tampoc cal dissimular. De cara als professionals, la Chartered Society of Physiotherapy ha elaborat una guia amb consells per fer aquest seguiment telemàtic.
  • Ens hem organitzat en una xarxa de voluntariat que ha muntat el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya per tal de donar suport a la població (més informació aquí).
  • Aprofitem per educar en salut. Així que us recordem que us recordem que us heu de moure, que us heu de rentar bé les mans, que heu de tenir rutines, que heu riure i cultivar les aficions, que heu de menjar bé, mantenir-vos hidratats i sortir de casa només per anar a comprar o a la farmàcia (més info.). I us donem les gràcies per l’esforç que esteu fent aquests dies.

FISIOTERÀPIA POST-CONFINAMENT

Volia fer un petit apunt, però que serà gran, tan com la feinada que tindrem els fisioterapeutes per ajudar a recuperar als nostres pacients de les seqüeles de la COVID-19, les respiratòries, les físiques (un no es recupera d’un llarg període d’enllitament així com així), però també per intentar reconduir tots aquells pacients que hem deixat en stand-by malgrat intentem mantenir-los atesos en la distància de la millor manera que podem. Com mostra la il·lustració (autor: @VectorSting), la 3ª onada és en la que tindrem un paper fonamental i on tothom, s’adonarà una vegada més, que no s’ha apostat mai per la fisioteràpia pública des de les institucions.

3ª ola

Espero que aquesta entrada serveixi per veure que no ens quedem parats, que som professionals SANITARIS molt formats però als quals no han deixat tenir tot l’accès a la sanitat pública que tocaria (ni deixant-nos especialitzar tipus MIR com els metges, ni deixant-nos gairebé accedir a l’atenció primària). I per fer-vos saber que ens posem a la vostra disposició, a la de la ciutadania, per qualsevol cosa en la que us poguem ajudar.

Salut i recordeu, quedeu-vos a casa, però moveu-vos!!!! Ja ens queda menys. ÀNIMS!

*Aclariment: declarem que no hi ha conflicte d’interès per cap dels recursos que veieu aquí adjuntats; senzillament hem fet un recull dels que coneixíem. Us animem a què ens feu arribar qualsevol proposta que us sembli útil i la unirem a les que ja tenim. Fem crèixer, entre tots, una gran xarxa de recursos de fisioteràpia. Gràcies!!!

-Anna-

El fisioterapeuta a la UCI

Aquest mes de març el dedicarem a un àmbit poc explorat des de la fisioteràpia: la unitat de cures intensives (UCI). A priori, potser no és habitual ubicar als fisioterapeutes a les UCI (i en especial a Espanya), però espero que quan hagueu acabat de llegir l’article, entengueu la importància de què hi tinguem un lloc. Comencem!

El cuerpo humano, está diseñado para moverse”. – José Carlos Igeño

Per comencar definirem correctament que és una UCI. Segons el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social del Govern Espanyol una UCI és: “una organización de profesionales sanitarios que ofrece asistencia multidisciplinar en un espacio específico del hospital, que cumple unos requisitos funcionales, estructurales y organizativos, de forma que garantiza las condiciones de seguridad, calidad y eficiencia adecuadas para atender pacientes que, siendo susceptibles de recuperación, requieren soporte respiratorio o que precisan soporte respiratorio básico junto con soporte de, al menos, dos órganos o sistemas; así como todos los pacientes complejos que requieran soporte por fallo multiorgánico. La UCI puede atender también a pacientes que requieren un menor nivel de cuidados” (1).

He destacat diverses parts de la definició per comentar-les:

  • L’assistència que es dóna ha de ser multidisciplinar. Aixo implica que hi hauria de treballar un equip format per metges, infermeres, auxiliars (administratius i d’infermeria), psicòlegs, zeladors, fisioterapeutes, dietistes-nutricionistes etc., però les úniques funcions que queden clarament definides al document són la del metge intensivista i la infermera (1).
  • Deixant de banda els recursos funcionals i estructurals (que òbviament són importants), si considerem els organitzatius, hi entra a dins la ratio de personal que s’estima necessari perque la UCI funcioni correctament. La realitat és que és difícil obtenir dades exactes sobre el número de professionals fisioterapeutes que treballen a les UCI. El Ministeri de Salut Espanyol estima que les necessitats de la nostra presència a les unitats depèn notablement del perfil dels pacients ingressats, però la idea general seria que cada pacient necessitaria 30 minuts/dia (avaluació i tractament) d’atenció directa a temps complert, a més del temps dedicat als passis de visita multidisciplinars (1). És veritat, que algunes UCI són “petites” (4-5-6 llits), però a Espanya (dades de 2013) es contava amb 237 UCI amb un total de 100.198 llits (2) i ja s’ha vist que el número de fisioterapeutes és deficitari per cobrir aquestes necessitats (1). A més, a la guia el·laborada per l’INSALUD el 1997, dins les recomanacions a nivell organitzatiu, es considera la presència del fisioterapeuta imprescindible a les UCI d’hospitals de zona o als de referència, i desitjable dins dels hospitals comarcals que disposin d’aquest servei, especialment pel que fa a la fisioteràpia respiratòria.(1)
  • He volgut destacar el fet de “persones susceptibles de recuperació” perquè realment el personal s’hi deixa la pell perquè això passi, però per això també fan falta aquests recursos dels que parlava en el punt anterior. I efectivament, la recuperació d’un pacient d’UCI depèn de múltiples factors, i entre els més evidents hi ha, per exemple, el fet que tingui disponibles els recursos més avançats i els professionals més ben formats que pugui. Malgrat tot, no podem oblidar la dimensió humana d’aquesta formació: cada persona ingressada a la UCI (i cada un dels seus familiars) pot tenir una motivació molt diferent per recuperar-se i els professionals hem de ser capaços de detectar-la i fer els possibles per portar-la dins la UCI; pel que fa als sanitaris, també necessiten ser escoltats i cuidats, i que tinguem present que, la feina que fan, és tremendament complicada. De fet, a la mateixa guia consta com a requisit que “El profesional del servicio debe tener una buena capacidad de comunicación para facilitar la relación entre el personal del servicio, unidades de hospitalización y otros especialistas; comprensión de los problemas físicos, cognitivos y psicológicos de los pacientes que se recuperan de enfermedades que han requerido cuidados críticos […]”, totes elles, habilitats relacionades amb la humanització (1).

Com bé heu vist, els fisioterapeutes estan contemplats dins de l’equip multidisciplinar que hauria de ser present a les UCI, però, quina és exactament la seva funció (4-8)? Mireu primer aquest vídeo i després en parlem.

  • Una de les principals funcions és la de dur a terme la fisioteràpia cardio-respiratòria. El perfil del pacient de UCI és d’una persona que està enllitada durant, en general, períodes llargs de temps i que, moltes vegades, està connecta a equips de ventilació mecànica. La figura del fisioterapeuta serà clau per facilitar i mantenir el “destete” de la màquina a més de, lògicament, ajudar al drenatge de secrecions pulmonars, mantenir la capacitat cardio-pulmonar necessària perquè l’alta sigui més ràpida etc. (7)
  • Una altra de les funcions, que no deixen d’estar lligades entre sí, és la mobilització precoç. Aquesta és la única intervenció que està associada a una reducció en els dies de delirium, als dies de ventilació mecánica i als dies d’estança a la UCI i a l’hospital, així com a la disminució de la depressió i l’ansietat i la millora de l’estat funcional (4). També se n’hauria de protocolaritzar l’ús per fer front a la debilitat muscular adquirida (5) i com a preventor de l’entitat anomenada síndrome post UCI/hospitalitzció*. En aquest cas, la mobilització precoç forma part del paquet de mesures anomenat ABCDEF Bundle** (per més informació consulteu 6,8).
  • La prevenció de caigudes i de les úlceres per pressió és un altra de les grans funcions del fisioterapeuta. Un dels indicadors segons L’Institute for Health Care Improvement per avaluar l’eficiència i la qualitat científico-tècnica d’una UCI és que les lesions per caigudes/1000 dies d’estança estiguin en < a 1 (1). Sens dubte, la millor manera de prevenir caigudes és dotar a la persona de força suficient i de les estratègies necessàries perquè això no passi, i el professional més format en aquest camp és el fisioterapeuta. Un altre indicador és el número d’úlceres per pressió, on la mobilitat també tindra un paper fonamental per reduir-les.

*Síndrome post UCI (PICS en anglès): conjunt de signes i símptomes físics, cognoscitius (de l’aprenentatge i l’assimilació de coneixements) i/o mentals associats a l’estança a la UCI (veure imatges).

picsmodel-3.jpegpics-promo

*Síndrome post hospitalització: conjunt de signes i símptomes associats a un període de vulnerabilitat després d’un ingrés hospitalari que, sovint, obliga a tornar a ingressar al pacient (9).

Els 2 tenen greus conseqüències sobre el pacient, però també la seva família (a qui hem de supervisar/ajudar), a més d’un gran impacte socio-econòmic (10).

**El paquet de mesures ABCDEF Bundle (resumit i traduït a la imatge de sota) és un conjunt d’elements que, tant de manera individual com conjunta ajuden a reduir el delirium, millorar el dolor i reduir les conseqüències de llargues estades a la UCI dels pacients.

ABCDEF-2017-español-1.png

Així doncs, després d’aquesta entrada, crec que queda palesa la importància que la fisioteràpia arribi realment a la UCI i de la feinada que encara tenim per fer. És una intervenció per la que estem preparats, amb resultats molt ràpids a curt termini i, el més important  (ens agradi o no prioritzar-ho), costo-efectiva. Col.legis, Associacions, fisios: posem-nos les piles que fem molta falta!

 

Bibliografia

  1. http://www.mscbs.gob.es › sns › docs › UCI, 2010.
  2. http://www.medintensiva.org/es-recursos-estructurales-los-servicios-medicina-articulo-S0210569113001356
  3. Cárceles Bordera A. Implementación de la fisioterapia en la UCI. 2017. TFG Universidad Miguel Hernández.
  4. Delgado Hito P, Romero García M, Heras la Calle G. Apuntes del módulo 2 del Máster de Humanización de la Asistencia Sanitaria sobre el síndrome post UCI. 2018.
  5. https://sepsis-debilidad-muscular.weebly.com/?fbclid=IwAR0VWdVjA58FJNgKXTNh86skZ1wwuXssPthzu8fl2WVtOdT-qQ00v5XPN6g
  6. https://www.sccm.org/ICULiberation/ABCDEF-Bundles/Early-Mobility
  7. https://www.lainformacion.com/asuntos-sociales/salud/especializaciones-medicas/los-fisioterapeutas-reivindican-su-presencia-en-la-uci_m2vp6s3sqajbsk81kaxg51/
  8. https://humanizandoloscuidadosintensivos.com/es/rehabilitacion-y-movilizacion-precoz-del-paciente-critico/
  9. https://humanizandoloscuidadosintensivos.com/es/cuidar-bien-yay-despues/
  10. https://humanizandoloscuidadosintensivos.com/es/sobrevivir-a-la-uci-mirando-a-traves-de-los-ojos-de-la-familia/

Imatges

*https://humanizandoloscuidadosintensivos.com/es/cuidar-bien-yay-despues/

*https://humanizandoloscuidadosintensivos.com/es/te-interesa-el-sindrome-post-cuidados-intensivos/

*fcchi.org.ar

-Anna-