Bacteris: part vaginal vs part per cesària

Fer aquesta entrada em fa molta il·lusió, va ser un dels primers temes que vaig posar sobre la taula. Crec que investigar sobre això serà molt enriquidor per a totes. Així que, allà vamos!

Primer de tot diferenciem els tipus de parts que hi ha:

• Part natural: És aquell part en què el bebè surt per la vagina sense gaire assistència, tecnologia o fàrmacs. En aquest cas no entrem en la posició que adopta la mama (estirada boca munt, en gatzoneta, en quadrúpedia) ni l’entorn que l’envolta (a l’aigua, a casa o a l’hospital).
• Part instrumental: És aquell part vaginal en què és necessària l’assistència externa mitjançant ventosa, també anomenada vacuum, o fòrceps per a facilitar la sortida del cap del bebè fora del canal del part. Molt habitualment va acompanyada d’una incisió en el periné.
• Part per cesària: És aquell part que es fa quirúrgicament a través d’una incisió a nivell abdominal per arribar a l’úter i treure el bebè.

 

Després d’aquest context, vull centrar l’entrada en la relació de la flora intestinal de bebè en un part vaginal en comparació en el part per cesària.

Cesària

No es tracta d’estar a favor de la cesària o del part vaginal, sinó de tenir clar que el part per cesària és una INTERVENCIÓ QUIRÚRGICA MAJOR. Sí, ho poso en majúscules perquè crec que a vegades no som conscients del que significa entrar a quiròfan pel cos. M’entristeixen comentaris com “així no em pixaré damunt quan sigui gran perquè tindré el sòl pelvià perfecte” o “prefereixo cesària perquè no hauré de fer res”, i encara pitjor la programació d’una cesària sense que realment sigui una necessitat. També és veritat que per sort cada cop som més conscients de què estem anatòmicament preparades per parir vaginalment.

Tot i així, hi ha algunes situacions en què la cesària està indicada:

• Placenta prèvia totalment a terme
• Posició fetal transvers amb dilatació completa
• Prolapse del cordo umbilical
• Despreniment de la placenta
• Tumor de gran a nivell uterí
• Eclampsia
• Sofriment fetal
• Desproporció cefalopèlvica
• Ruptura uterina
• Primera erupció d’herpes activa al començament del treball de part

(informació de www.elpartoesnuestro.es)

Part Vaginal

Quins beneficis té el part vaginal?

La resposta d’aquesta pregunta és fàcil, la colonització de bacteris en el sistema digestiu del bebè. Hem fet moltes entrades sobre la importància de les bactèries a l’intestí, de la relació amb el cervell o amb el desenvolupament de malalties, entre moltes altres. Però la pregunta que ara ens hauríem de plantejar és:

• D’on venen aquests bacteris? Naixem amb ells?

Fa alguns anys es pensava que l’intestí dels bebès era estèril, és a dir, sense bactèries, i que l’alimentació (en principi l’alletament) era qui ho colonitzava per primera vegada. Ara, però, se sap que no és així sinó que els recent nascuts ja tenen bacteris a nivell intestinal durant la gestació [1,4]. Llavors és molt important l’alimentació, els fàrmacs, l’estat mental i l’entorn de la mama pel futur nadó.

En quant a l’alimentació, el 2012 es va fer un estudi amb 29 dones embarassades que es van repartir en tres grups i se’ls va assignar aleatòriament dos tipus de bacteris diferent o placebo durant 14 dies. En els resultats exposen que la suplementació probiòtica materna modula significativament l’expressió de gens relacionats amb un tipus de receptor immunitari (TLR) tant en la placenta com en l’intestí fetal. Això es pot concloure dient que l’alimentació materna pot modular la fisiologia immunitària del bebè [7].

En relació a l’estrès s’ha fet un estudi amb mones embarassades exposades a estrès i es va observar que presentaven una reducció significativa de dos tipus de bacteris un parell de dies després del part en comparació als recents nascuts de control (sense estrès) [2].

Tot i així, encara no hi ha estudis que puguin determinar exactament com es fa aquesta transferència de bacteris materno-fetal durant la gestació, però es creu que s’aconsegueix a través de la barrera placentària o mitjançant la ingesta de líquid amniòtic [2]. S’ha observat que durant l’embaràs augmenta la translocació bacteriana, és a dir, el pas bacteris intestinal al sistema circulatori o limfàtic, i això explicaria que es puguin trobar bacteris a llocs intrauterins [6].

• I durant el part què passa?

Durant el part vaginal el nadó entra en contacte amb la flora vaginal de la seva mare fent que això provoqui una invasió bacteriana positiva. S’han fet estudis de la femta dels recents nascuts i han vist que el perfil microbià és molt semblant a les bactèries fecals i vaginals de la mare, en canvi quan els bebès són nascuts per cesària estan exposats a bacteris de la pell de la mare i de l’entorn hospitalari [8].

En aquest estudi del 2016 van agafar 18 bebès, 7 nascuts per via vaginal i 11 per cesària programada. Quatre dels nascuts per cesària se’ls van exposar als fluïts vaginals mitjançant la neteja de la boca, la cara i el cos en general amb una gasa estèril que s’havia posat a nivell vaginal una hora abans del naixement. Van poder concloure que aquests 4 recents nascuts que van ser exposats als fluïts vaginals tenien un microbiota intestinal, oral i de la pell semblant als nascuts per via vaginal durant els primers 30 dies de vida, que era el que va durar l’estudi [9].

Conclusió

Realment encara hi ha dubtes? Néixer així com estem programats i adaptats ens aporta la seguretat de tenir una comunitat bacteriana rica i variada per assegurar un sistema immunitari eficient i ràpid. Aquest fet ens protegeix de no tenir (o tenir menys possibilitats) de desenvolupar al·lèrgies, pells atòpiques, intolerancies alimentaries o malalties autoimmunitaries, entre moltes altres.

A més a més, hi ha estudis que demostren que un part per cesària s’associa a un major risc de desenvolupar obesitat infantil [10]. Parlar d’això era ampliar massa el tema i no haguéssim acabat mai, però ja ho faré pròximament.

I per acabar us deixo aquest vídeo sobre la fecundació que he trobat cercant varies coses i que m’ha fet gràcia. Espero que us agradi! https://www.youtube.com/watch?v=tXDsRrKijqs

Bibliografia

1. https://www.regenerapni.com/ca/blog/la-placenta-huevo-cuento-fascinante/
2. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5583026/
3. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4289016/
4. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26663884
5. https://www.nature.com/articles/srep23129
6. https://www.nature.com/articles/nrgastro.2012.144
7. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22776980/
8. Niños sanos, adultos sanos – Xavi Cañellas y Jesús Sanchis
9. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5062956/
10. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4390478/

Marta S

PROBIÒTICS i PREBIÒTICS

“Nuestra comida debería ser nuestra medicina y nuestra medicina debería ser nuestra comida”

Hipócrates

INTRODUCCIÓ

A l’entrada del 30 de desembre del 2015, n’Anna ja ens va introduir el concepte de microbiota intestinal, on la va definir com “La comunitat de microorganismes que viuen al tracte gastrointestinal dels mamífers”. Més endavant, el 18 de gener del 2016; ens vam introduir el concepte de Gut-Brain Axis (eix intestí-cervell) per veure la influencia que té el cervell sobre l’intestí i al reves.

Aquest cop us vull parlar del concepte de probiòtic i prebiòtic, però abans m’agradaria ampliar una mica més aquest concepte de microbiota intestinal i veure la seva relació amb la higiene.

L’intestí conté fins a 100 trilions de cèl·lules bacterianes, que aporten un pro-mig de 600.000 gens, ubicades majoritàriament al colon. Cada individu alberga el seu propi patró bacterià determinat pel seu genotip i per la colonització inicial al néixer, fent que en bessons idèntics la microbiota intestinal sigui diferent. Les investigacions mèdiques comencen a donar importància a l’estat de la microbiota per a la salut humana, i s’estan plantejant considerar-lo com a un òrgan en si mateix. Hem de tenir clar que els bacteris participen en la nostra fisiologia amb una gran varietat d’accions, com per exemple en el funcionament del sistema immunitari, la inflamació, la producció de neurotransmissors i vitamines, l’absorció de nutrients, en senyals de gana i satisfacció, en el libido sexual, en l’estat d’ànim, etc.

Durant la nostra evolució hem tingut una relació simbiòtica, és a dir amigable, amb els microorganismes, adaptant-se als canvis dels diferents ambients. Però actualment la higiene està destrossant tota aquesta comunitat bacteriana, que no només es troba a l’intestí sinó també a la pell, la boca, el nas i les orelles. “La higiene en un intestino nos la podemos imaginar como algo parecido a la higiene en un bosque. (…) Un bosque está limpio cuando en él domina un equilibrio de plantes beneficiosas”, així ho comparava en el llibre La digestión es la cuestión. Quan es neteja en excés o d’una forma destructiva, s’elimina tan el que és perjudicial com el que és beneficiós, i això pot afectar en la salut d’un país: quant més elevades són les normes d’higiene d’un país, major és el nombre d’al·lèrgies i malalties autoimmunes. Fa trenta anys, 1 de cada 10 persones era al·lèrgica, actualment és 1 de cada 3. Més del 95% de tots els bacteris del món no ens fan res. La importància de la higiene és tenir un equilibri entre els bacteris, així com també tenir en compte que quan n’hi ha un excés és perquè es troben en condicions idònies (espai protegit, calor humida i aliment).

PROBIÒTIC

Podríem definir els probiòtics com: Microorganismes que ajuden a la flora intestinal del cos. Alimenten i enforteixen a les tribus bones de bacteris que viuen en els intestins i ajuden a la digestió, així com també influeixen en la producció, absorció i transport de neurotransmissors com la serotonina, la dopamina i factor de creixement nerviós, els quals són essencials per a la salut cerebral i la funció neuronal (3).

Amb l’augment de bacteris que administren els probiòtics, ajuden a revertir diferents alteracions metabòliques i immunitàries que són cada cop més freqüents entre els humans. Alguns exemples podrien ser:

• Regulen la producció de citoquines (proteïnes encarregades de la comunicació intracel·lular) i indueixen la secreció de IgA (un tipus de anticòs).
• S’assenten en llocs on als agents patògens els agrada infectar-nos, per alliberar substàncies antibiòtiques o diferents àcids, així com també menjar-se els bacteris patògens.
• Estimulen la producció del moc que recobreix l’epiteli intestinal, ajudant a la cura de les vellositats. Com més grans siguin aquestes vellositats, millor assimilem els aliments, minerals i vitamines; i com més estables són les vellositats, menys fems deixen passar.
• Faciliten la unió de les diferents cèl·lules que formen la barrera intestinal, protegint-nos així de les invasions.
• També poden modular el comportament humà.

Llavors, quan s’haurien de prendre els probiòtics?

• Certs desordres i patologies
• Diarrea aguda o associada a antibiòtics
• Còlic del lactant
• Malalties inflamatòries intestinal
• Síndrome d’intestí irritable
• Vulvovaginitis
• Al·lèrgies
• …

Aquests són només alguns exemples, però si tenim en compte la definició de probiòtic, serà recomanable sempre que es produeixi una destrucció de la flora intestinal.

Amb els estudis, a més a més, s’ha demostrat que determinades comunitats probiòtiques tenen major eficàcia sobre alteracions concretes del sistema immunitari. Ara us posaré noms molt estranys, però per si algun dia compreu probiòtics i us és d’interès:

• Lactobacillus johnsonli L1: limita la inflamació crònica de baix grau degut a un sobrecreixement bacterià en persones majors.
• rhamnosus HN001: augmenta la capacitat de fagocitar incrementant l’activitat de les cèl·lules natural killer.
• fermentum CECT5716: juntament amb la vacuna antigripal, millora la resposta immunitària i la producció d’anticossos.

Un aspecte important a tenir en compte quan es decideix prendre probiòtics és:

• Designació del cep: al menys que hi hagi 10 ceps diferents.
• Recompte dels organismes viables de cada cep al final de la vida útil del producte: per a què hi hagi efectes en l’ecosistema intestinal, és necessari que hi hagi 1000 milions de bacteris.

Un cep microbià es defineix per les diferents propietats i característiques que el diferencien d’altres microorganismes de la seva espècie, compartint propietats fenotípiques, estructurals i genètiques.

PREBIÒTIC

Els prebiòtics els podem definir com ingredients alimentaris que estan fermentats selectivament per a produir canvis en la composició o en l’activitat de la microbiota gastrointestinal provocant beneficis en la salut de l’individu (2).

Malgrat es poden comprar prebiòtics en càpsules, hi ha aliments que són uns fantàstics prebiòtics. La fibra alimentaria n’és un exemple, ja que no es pot assimilar a l’intestí prim, fent que arribi a l’intestí gruixut on els bacteris se’n nodreixen. Quan es recomana menjar més fibra, s’està receptant aliments pels bacteris fent que produeixen vitamines, àcids grassos saludables o entrenen el sistema immunitari. Alguns aliments que porten fibra alimentaria, segons la Societat Espanyola de Probiòtics i Prebiòtics, són:

• Llet (*)
• Mel
• Hortalisses i verdures (porro, escarxofa, espàrrec, all, ceba, endívies, etc.)
• Fruites
• Cereals (blat integral, sègol i avena)
• Llegums
• Fruits secs

(*) La llet materna és un excel·lent prebiòtic. Presenta un 90% de GOS (tipus de prebiòtic que s’enganxa als agents patògens, fent com d’escuts) i un 10% d’altres fibres no digeribles -la llet de vaca només presenta un 10% de GOS. Quan es comparen, els nadons alimentats amb llet materna sofreixin menys al·lèrgies i neurodermitis que els nadons alimentats en llet en pols (4).

Llavors, quan s’haurien de prendre els prebiòtics?

Els prebiòtics es poden prendre quan sigui necessari ajudar a la flora intestinal a reviure-la, i no tan recrear-la. Alguns exemples que ens ofereix el llibre La digestión es la cuestión són:

• Quan hi ha problemes amb el fetge, ja no és possible desactivar tan bé les substàncies nocives dels bacteris dolents. Llavors els prebiòtics estimulen als bacteris bons, de manera que apareixen menys toxines a l’intestí.
• El càncer intestinal es manifesta la majoria de vegades al final de l’intestí perquè la poca fibra que es consumeix és absorbida a la primera part de l’intestí gruixut.

La Societat Espanyola de Probiòtic i Prebiòtic també ho recomana en la reducció del risc de patir Síndrome de Colon Irritable, Malaltia Inflamatòria Intestinal i malalties inflamatòries cròniques com Colitis Ulcerosa, Malaltia de Crohn i Pouchitis. També poden ser d’utilitat amb un efecte protector en infeccions intestinals, diarrea del viatger o per tractament amb antibiòtics.

Igual que amb els probiòtics la quantitat que s’administra és important, ja que si és excessiva pot provocar incomoditats com flatulències, diarrea o dolors. Per a determinar la ingesta adequada s’ha de tenir en compte el tipus de probiòtic que és i la microbiota de l’individu, tot i així els estudis estan entre 10-15g/dia.

CONCLUSIONS

Per a concloure, només m’agradaria afegir que iniciar la ingesta d’aquests productes s’ha de consultar amb un metge o especialista. Tot i així, ja hem vist que la nostra alimentació, sense la introducció de suplements, pot ser molt beneficiosa per la nostra flora intestinal i, per tant també per a la nostra salut.

BIBLIOGRAFIA

1. Alimenta tu cerebo – Dr. David Perlmutter
2. Niños sanos, adultos sanos – Xavi Cañellas i Jesús Sanchis
3. Cerebro de pan – Dr. David Perlmutter
4. La digestión es la cuestión – Giulia Enders
5. http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs00430-016-0481-y
6. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5037510/
7. http://www.sepyp.es/es/home
   • http://www.sepyp.es/pdf/docConsensoPrebioticos.pdf
   • http://www.sepyp.es/pdf/Documento-de-Consenso-sobre-Probioticos.pdf
8. http://www.worldgastroenterology.org/UserFiles/file/guidelines/probiotics-spanish-2011.pdf
9. http://www.ara.cat/suplements/ciencia/dieta-pobra-fibra-afavoreix-infeccions_0_1736226393.html

Marta S.

Bacteris i neurones es comuniquen de la mateixa manera.

“Each of us is a superorganism; a collective of species living side-by-side and cooperatively running the body that sustains us all” – Alanna Collen (al seu llibre “10% Human. How your body’s microbes hold the key to health and happiness”).

Aquesta setmana hem decidit canviar una mica de la temàtica habitual dels últims posts. La setmana que ve la reprendrem amb una altra patologia, però aquesta us hem volgut apropar una curiositat que fa uns mesos ens va cridar l’atenció. La revista Nature va publicar al juliol un estudi que demostra que, com les neurones, els bacteris també es comuniquen via senyals elèctriques.

A l’entrada “Gut-brain axis” us explicàvem la relació entre l’intestí i el sistema nerviós. Però resulta que la base d’aquests dos grans òrgans, la microbiota intestinal (i no només aquesta, sinó tota la resta de bacteris) i les neurones, fan servir el mateix sistema de comunicació: els impulsos elèctrics. Com us explicarem a continuació, és veritat que la complexitat i la velocitat amb que ho fan no és la mateixa (les neurones són més ràpides i precises). Però aquest descobriment obre la porta a entendre les aures (onades d’activitat elèctrica anormal que tenen lloc al cervell) associades a la migranya o l’epilèpsia, ja que s’hipotitza que aquesta comunicació bacteriana podria ser la precursora d’aquests comportaments patològics que són les aures.

Aquesta investigació, feta conjuntament entre la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la University of California, San Diego, va sortir a la llum al juliol, resultat d’una investigació prèvia en què es veia com les cèl·lules que vivien en comunitat podien tant cooperar com competir pels recursos. El que van fer va ser estudiar el comportament d’una comunitat de Bacillus subtilis (imatge 1) en un biofilm (imatge 2).

[*Un biofilm és, explicat d’una manera molt senzilla, la constitució d’una comunitat de microorganismes associada a una superfície. Els microorganismes generen unes substàncies que són la base perquè les cèl·lules d’adhereixin al material, constituïnt així la matriu del biofilm, que en permet el creixement i/o desenvolupament].

        

Van observar que les cèl·lules de la perifèria del biofilm condicionaven la vida de les cèl·lules centrals i viceversa, fent de la relació una co-dependència metabòlica.

En base a aquesta observació i a la, ja coneguda, presència de canals iònics (estructures que hi ha a les membranes cel·lulars i que permet els pas d’ions de dins a fora la cèl·lula) als bacteris, l’equip de la UPF, liderat per l’investigador Jordi Garcia-Ojalvo, i el de la University of California, van decidir buscar l’ús que feien els bacteris d’aquests canals, ja que fins al moment havien servit per saber com eren els de les neurones, però no se sabia perquè els tenien els propis bacteris.

La investigació conclou que els fan servir per comunicar-se entre ells quan està en risc la seva supervivència, i en fan ús quan viuen en comunitat (com en un biofilm). Quan organismes de la part central detecten que hi ha manca de nutrients, envien una senyal elèctrica d’estrès que es va amplificant cap als organismes de la perifèria perquè deixin passar més aliment (i per tant les cèl·lules exteriors en consumiràn menys). Aquest procés ve mediat a través d’ions de potassi i mitjançant el glutamat com a NT (podeu veure les oscil·lacions dels nivells de potassi en aquest vídeo, extret del propi article “Ion channels enable electrical communication in bacterial communities”). Així mateix, quan es detecta la presència d’un agent tòxic, les cel·lules de la perifèria avisen a les del centre. Es converteix en una lluita entre les dues bandes però sense guanyador, en un estira i arronsa constant però que assegura la supervivència. Això els fa altament resistents a antibiòtics i desinfectants i, per tant,un gran risc pels humans.

Els ions de potassi i el glutamat són els mateixos agents implicats en la formació de les aures. A més, aquest tipus de comunicació és, segons Garcia-Ojalvo “l’antecedent evolutiu del comportament neuronal”, però molt més simple (les neurones no només fan ús de canals de potassi, sinó que també en necessiten pel sodi) i lent (la comunicació tarda milisegons en la neurona però hores entre els bacteris). Tenint en compte les similituds dels dos sistemes, s’espera poder desenvolupar biofilms experimentals on analitzar, de forma més senzilla, els processos implicats en el desenvolupament de les aures i així poder-hi trobar una sol·lució.

I fins aquí l’article d’aquesta setmana. Esperem haver-vos despertat curiositat!

Fonts i enllaços consultats:

–Article “Las bacterias se comunican por impulsos eléctricos como las neuronas”, de El País, del 22 d’Octubre de 2015.

–https://www.upf.edu/cexs/news/20151023.html

-Liu J,Prindle A, Humphries J, Gabalda-Sagarra M, Asally M, Lee DD et al. Metabolic co-dependence give rise to collective oscillations within biofilms. Nature. 2015 Jul 30;523(7562):550-4. doi: 10.1038/nature14660.

-Prindle A, Liu J, Asally M, Ly S, Garcia-Ojalvo J, Süel GM. Ion channels enable electrical communication in bacterial communities. Nature. 2015 Nov 5;527(7576):59-63. doi: 10.1038/nature15709.

-Donlan RM. Biofilms: Microbial Life on Surfaces. Emerg Infect Dis. 2002 Sep; 8(9): 881-890.

-Apapatxar-