El prolapse i les hormones sexuals

“I hi ha dies que et sembla que t’has quedat com els arbres de Menorca batuts per la Tramuntant, vinclats gairebé fins a tocar en terra, sense rompre’s, és cert, però petrificats per sempre amb aquella inclinació, sense cap esperança de redreçar-se.”

Sònia Moll – Creixen malgrat tot les tulipes

Fa alguns mesos vam parlar dels prolapses (aquí teniu l’entrada) on els vam definir com descens d’una víscera respecte a la seva posició anatòmica original a causa d’una debilitat en les estructures de suport (lligaments, músculs…). Aquest descens provoca que la pacient, habitualment, tingui sensació de pes o d’ocupació a nivell vaginal, però també poden referir símptomes més greus com incontinència urinària, sagnat, infeccions, dolor lumbar, etc. Altres vegades, el prolapse està present però la pacient no té cap sensació ni incomoditat.IMG_20170923_092832

A la consulta molts cops les pacients em diuen que la sensació de pes a nivell de la vagina varia, malgrat que el prolapse no ho faci. Llavors, pensant en els factors que ho explicarien hi hauria l’activitat que hagin fet (si és hiperpressiva en si mateixa o han carregat pes), si han hagut de fer molt d’esforç quan han anat de ventre o el seu nivell d’estrès ha augmentat que s’explicaria per la influència sobre el diafragma. Aquests són alguns exemples, però altres cops no he trobat cap d’aquestes relacions i elles mateixes t’expliquen la influència amb el cicle menstrual.

Així que en aquesta entrada vull relacionar el moment del cicle menstrual, és a dir, les variacions de les hormones amb l’augment de la sensació de pes d’un prolapse.

Hormones sexuals femenines

Les hormones sexuals femenines que participen en el cicle menstrual, com ja també vam veure (aquí), són els estrògens i les progesterones. Llavors anem a saber quin són els efectes que tenen aquestes hormones en el nostre cos i com poden augmentar els símptomes dels prolapses.

Abans, m’agradaria que recordéssim l’entrada de la menopausa on vaig comentar la major possibilitat de sofrir prolapse a causa de la baixada hormonal. Llavors, això fa evident la influència que té i aquesta entrada ens ajudarà a acabar d’entendre perquè les dones sofreixen tant durant aquesta etapa.

  • Estrògens

Els estrògens tenen moltes accions directes sobre els òrgans i el funcionament de l’aparell reproductor, com per exemple estimular el desenvolupament dels caràcters sexuals, promou la proliferació cíclica de l’endometri, influencien en la regulació del cicle menstrual, entre altres. Però també té efectes més generals com promoure la proliferació cel·lular, incrementar els dipòsits de grassa, proporcionar protecció cardiovascular, així com també augmentar la síntesi de col·lagen (*).

(*) En quant al col·lagen, es diferencien una dotzena de molècules diferents, encara que majoritàriament al sòl pelvià hi ha la de tipus 1. Aquest col·lagen tipus 1 és generalment construït per fibres denses i ben organitzades, associades amb teixits lligamentosos. A més a més, s’han identificat receptors d’estrògens en els nuclis de teixit connectiu i cèl·lules de l’elevador de l’anus, els lligaments utero-sacres i la paret vaginal. Per tot això, es creu que la disminució relativa del col·lagen tipus 1 molt habitual en les dones post-menopàusiques és a causa de la baixada d’estrògens.

  • Progesterona

La progesterona, així com els estrògens, indueix els canvis a nivell endometrials, incrementa la viscositat del mocus cervical de l’úter, participa en la regulació del cicle menstrual i contribueix a la preparació de les mames per a la lactància. I els seus efectes més generals és la diferenciació tissular i l’actuació conjunta amb els estrògens, però també és un fort relaxant muscular.

Prolapse i el cicle menstrual

De tota la informació dels efectes de les hormones anteriorment mencionat, ens hem de quedar amb la influència sobre el col·lagen dels estrògens i la relaxació muscular de la progesterona.

Vull que us quedi clara la dimensió d’acció que tenen les hormones sobre el cos. És per això que us vull deixar les paraules textuals de l’entrada d’un blog que vaig llegir fa alguns mesos:  “Las heces van recorriendo el sistema digestivo mediante la peristalsis, el proceso mediante el cual los músculos lisos del tracto digestivo se contraen y relajan para crear una serie de ondas que permiten movilizar el contenido hacia abajo. La progesterona, gracias a su efecto relajante, puede frenar este movimiento, y por lo tanto se van paralizando las cosas ahí abajo.”

ciclomenstrual1Llavors tenint en compte tot això, anem a mirar les fluctuacions que fan les hormones durant el cicle:

  • Si la progesterona està alta provocarà major efecte relaxant de la musculatura del sòl pelvià i, per tant, major sensació de pes . Llavors, la simptomatologia del prolapse es pot veure augmentada en el moment en què la progesterona està alta, és a dir els 4-5 dies abans de la regla.
  • Si els nivells de estrògens estan baixos provocaran que la síntesis del col·lagen també baixi. Llavors, la sensació de pes en el prolapse es veurà augmentada durant la menstruació i a la meitat del cicle.

 

Per acabar, m’agradaria fer un acte de consciència del ritme cíclic que té el cos i com molts cops fugim d’ell. El sol és cíclic, els animals són cíclics, la naturalesa també ho és… per què els humans hem de fugir d’això i desconnectar-nos de nosaltres perquè els ritmes socials no parin? Crec que ens estem desconnectant del nostre jo interior i intentem controlar allò incontrolable: els ritmes interns.

Bibliografia

 

Marta S.

Menopausa

“La menopausia no puede ser considerada como una enfermedad de deficiencia hormonal como podría ser la diabetes o el hipotiroidismo. Ninguna enfermedad es un fenómeno universal para el ser humano (…), es un fenómeno fisiológico adaptativo.”

La cadera de Eva (José Enrique Campillo Álvarez)

Aquest cop us vull parlar de la menopausa, aprofitant que (i ara faré una mica de publicitat) el proper dijous 15 de juny faig un taller amb una companya sobre aquest tema al centre Osteo9.18766134_1534068243333313_3098517159855338381_n

La menopausa és la desaparició de la menstruació, i per tant també de l’edat fèrtil d’una dona. Aquesta desaparició va acompanyada d’un descens important de les hormones sexuals femenines (recordeu que en vam parlar fa alguns mesos? Aquí teniu l’entrada per si necessiteu revisar-la).

PERÒ, PER QUÈ BAIXEN LES HORMONES SEXUALS?

Quan una nena neix ja es determina la quantitat d’òvuls que desenvoluparà i, entre els 40 i 50 anys ja queden pocs fol·licles ovàrics capaços de reaccionar davant la presència de l’hormona foliculoestimulant (FSH) i l’hormona luteïnitzant (LH). Si recordem, en edat fèrtil, la baixa presència d’estrògens i progesterona provocaven l’activació de l’hormona gonadotropines (GnRH) per augmentar la presència de FSH i LH i començar la maduració dels fol·licles ovàrics, que augmenta la presència d’estrògens.

nivells estrogens

En etapa menopàusica, els fol·licles ovàrics no reaccionen amb la presència de FSH i LH, provocant que els estrògens tampoc pugin. Arribats en aquest punt l’hipotàlem i la hipòfisis intenten pujar més la LH i FSH per intentar crear més estrògens, cosa que no es produeix perquè els ovaris s’han atrofiat.

QUÈ ACOMPANYA NORMALMENT A LA MENOPAUSA?

Quan parles amb qualsevol dona major de 55 anys sobre la menopausa, et parla del que viu o va viure quan va començar aquest període: sofocos, augment de pes, retenció de líquid, insomni, presència de pél facial, depressió… Algunes t’acaben parlant de la sequedat vaginal, del dolor durant les relacions sexuals, de la incontinència urinària, de la baixada de libido… Tots aquests símptomes són habituals, però em nego a pensar que són normals. Si us fixeu amb la cita del principi, és una mostra d’aquesta inconformitat respecte el concepte de la menopausa.

Els símptomes que acompanyen la menopausa són a causa dels intents que fa el cos per augmentar els estrògens i tornar a començar el cicle, cosa que no aconsegueix. Més endavant us parlaré una mica d’evolució, però hi ha un fet curiós, i encara per demostrar, sobre tots aquests símptomes relacionats amb la menopausa. Es creu que aquesta irritabilitat, aquests sofocos, la depressió, els canvis d’humor, etc. eren senyals necessaris per a què la resta de membres de la tribu sabessin que aquella femella deixava de ser fèrtil.

Jo no vull tractar cap dona com una malalta pel fet d’estar en l’etapa de menopausa, ja que alguns d’aquests símptomes són a causa de la mala adaptació hormonal. Quan parlo de mala adaptació hormonal, em refereixo a tots aquells productes químics que entren en el nostre cos, sigui per l’alimentació, pels materials on guardem els aliments, pels productes de cosmètica, etc., i que es comporten com a hormones: són els famosos disruptors endocrins. Us deixo un episodi de Quequicom que parla sobre això i que vaig trobar molt interessant http://blogs.ccma.cat/quequicom.php?itemid=53992 .

I QUINA FUNCIÓ TÉ LA MENOPAUSA?

Quan s’observa el regne animal (incloent els humans com a animals), som la única espècie que presenta la menopausa de forma habitual, ja que les altres femelles animals són fèrtils fins a la seva mort. És cert que hi ha certes femelles en captivitat que presenten una infertilitat en edat avançada, però és un fet esporàdic i, s’ha de tenir en compte que s’ha alterat el seu hàbitat.

gorilla-2320407_960_720

En el passat, la menopausa, a nivell evolutiu, simbolitzava el suport d’una femella que ja no havia de criar els seus fills perquè era infèrtil. I a més a més, assegurava que les mares fossin suficientment joves per a poder veure tot el creixement dels seus fills, que no hi hagués competència en la reproducció dels gens entre una mare i la seva filla i que es disminuïssin les possibilitats d’avortament o malformacions relacionades en la reproducció en edat avançada.

Però ara la funció de les àvies és diferent en quant a la competència per la propagació dels gens; encara que actualment més que mai és necessari aquest suport per a la criança dels fills. És per això que l’evolució ha mantingut aquest fet?

QUÈ PODEM FER?

En aquest apartat m’agradaria centrar-me més en aquella simptomatologia relacionada amb el sòl pelvià: sequedat vaginal, incontinència urinària, prolapse, dolor en les relacions sexuals…

Abans de res, hem del parlar del col·lagen. El col·lagen és una proteïna present en molts dels teixits del cos (articulacions, ossos, pell, músculs i tendons) i que proporciona resistència, elasticitat i flexibilitat. A nivell de l’esfera pèlvica,  s’ha descobert que hi ha receptors estrogènics en els diferents components (epitelis, teixit connectiu, teixit vascular, tendons i músculs), i això ens ajuda a entendre per què apareixen els símptomes a nivell vaginal amb la menopausa.

El que podem fer, tan si ja tenim els símptomes com si ho volem prevenir, és una consulta amb un fisioterapeuta especialitzat amb reeducació del sòl pelvià. Els objectius que ens hauríem de marcar són: prendre consciència del sòl pelvià i de la postura, activar la musculatura del sòl pelvià i de la faixa abdominal, assegurar-nos una bona hidratació, proporcionar els suports externs necessaris (lubricació, pessaris, etc.). I amb suport d’altres especialistes, evitar el sobrepès, el restrenyiment, la inflamació intestinal, entre altres.

BIBLIOGRAFIA

Marta S.

Pastilles Anticonceptives

“Vèncer la por és atrevir-se a transitar pel desconegut, trencar hàbits i mantenir actituds fora de la convenció.  Vèncer la por és obrir-se a l’amor, a la cooperació i a la integració en detriment de la competència, la desigualtat, la relació violenta.”

Nascudes per al plaer – Mireia Darder

Aquesta setmana us vull parlar de les pastilles anticonceptives. La setmana passada quan vam parlar de l’endometriosi ja us vaig dir que aquest fàrmac podia ser una de les opcions en el tractament dels símptomes que produeix, així com també ho és en el casos d’ovaris poliquístics, pels seus efectes de control sobre les hormones. Malgrat això, les pastilles anticonceptives són habitualment utilitzades per evitar els embarassos.

Història de les pastilles anticonceptives

El 1951 es va fer la síntesi química del primer esteroide anticonceptiu a Mèxic, però no va ser fins el 1960 que es van començar a comercialitzar a Gran Bretanya i a Estats Units les pastilles anticonceptives. Els pares de la primera píldora, pel descobriment del compost químic, són Gergory Pincus i Luis Ernesto Miramontes Cárdenas.

Des de la seva comercialització, les pastilles anticonceptives han anat augmentant les seves consumidores. Algunes dades que ho demostren són les 10.000.000 dones que la prenien a EEUU la dècada dels 70 i com als anys 90 havia augmentat a 60.000.000. A Espanya l’equip DAFNE va veure que del 1997 al 2009 havia anat augmentant l’ús de preservatiu i el consum de mètodes hormonals com a sistema anticonceptius.

L’aparició de mètodes anticonceptius fiables va simbolitzar una alliberació femenina, ja que va permetre veure la sexualitat com un aspecte fonamental de l’èsser humà, separant-lo d’un acte purament biològic; és a dir, separar la sexualitat de la procreació. “La historia de la mujer ha estado enmarcada por una mala interpretación de sus dimensiones fundamentales: biológica, psicológica, espiritual y social; su dignidad y su rol. Erróneamente se considera que la dimensión de la maternidad femenina es una obligación para que biológicamente todas las mujeres sean madres, lo que las reduce a solo un aspecto de su identidad: el biológico.” (Mujeres y anticonceptivos, ¿liberación femenina? – Danelia Cardona-Lozada).

Mètode d’acció de les pastilles anticonceptives

Per entendre millor el mètode d’acció, és a dir, com funcionen les pastilles us deixo l’entrada sobre Hormones Sexuals Femenines per a què consulteu com és el funcionamentciclomenstrual1 del cicle menstrual.

Llavors, les pastilles anticonceptives estan formades per estrògens i progesterona de forma sintètica. La presència d’aquestes hormones sintètiques provoca que l’hipotàlem i la hipòfisi no produeixin hormona luteïnitzant (LH) ni hormona foliculoestimulant (FSH), que són les que estimulen la producció d’estrògens, progesterona i testosterona a les gònades sexuals. I si recordem, el sistema s’autoregulava depenent dels nivells d’aquestes tres últimes hormones. Això provoca que la principal tasca dels ovaris quedi abolida, i el sagnat es produeix per la baixada de les hormones sintètiques present en les pastilles.

Algunes pastilles, a més a més, provoquen l’engruiximent de la mucosa que envolta el coll de l’úter per a dificultar l’arribada de l’espermatozoide, en el cas que algun òvul s’hagués pogut alliberar, o provoca canvis en la capa endometrial que recobreix l’úter per a impedir que l’òvul es pugui unir a les seves parets.

M’agradaria deixar reflectit els problemes que hi poden haver després d’abandonar les pastilles anticonceptives en relació a la sensibilitat dels receptors hormonals. Amb això em refereixo a l’absència de sagnat durant un temps després de deixar les pastilles, ja que el receptor s’ha acostumat a l’hormona sintètica i necessita més hormona biològica per tornar arrencar el cicle.

Efectes secundarisla-pildora_2103942_0

Des del seu descobriment, es van veure alguns efectes secundaris que provocaven les pastilles. Entre els més importants hi ha els efectes trombòtics i la major possibilitat de càncer de mama i d’endometri, i que continuen estudiant-se; però també pot provocar falta de libido, augment de pes, mal de cap, canvis d’humor, hemorràgies fora de les regles, dolor als pits, depressió, ansietat, entre altres.

  • Cas clínic

Em fa especial il·lusió fer participar aquesta persona en aquest blog i, amb el seu permís, m’agradaria explicar-vos els efectes més psicològics que molts cops no tenim en compte de les pastilles anticonceptives.

Ella és una noia de 28 anys, que va començar a prendre pastilles anticonceptives amb 23 anys després d’estar molt temps amb parella estable. Va ser diagnosticada de VPH (virus del papil·loma humà) que amb 1 any el seu propi cos va eliminar. Després d’una citologia sense presència del virus, va demanar les pastilles anticonceptives. Ella em comenta que li va sorprendre que fos tan fàcil aconseguir-les, senzillament una visita amb la matrona on ja li va donar el nom d’una marca.

Va iniciar el tractament, i m’explica que el primer mes va ser el pitjor. Va començar a notar que l’envoltava una tristesa estranya, com si cada dia pensés que li passaria alguna cosa dolenta; i a més a més, es va començar a imaginar que la seva parella li estava posant les banyes. Les discussions van anar augmentant i ella només feia que plorar.

Després d’aquell mes, tot es va calmar i va “començar a tornar a ser ella”, transcrivint les seves paraules. El problema durant els 3 anys que les va prendre va ser la falta de libido, fet que va ser un dels determinant per a deixar-les. Quan va abandonar les pastilles li va tornar a passar el mateix que al principi, però amb menys intensitat.

Ara que ja fa un parell d’anys que no les pren, creu que el canvi en quant al libido i les ganes d’experimentar a nivell sexual són tan diferents que prefereix tornar a l’ús del preservatiu.

Bibliografia

Marta S.

 

Endometriosi

“La meva ment sembla haver-se convertit en una espècie de màquina que fabrica lleis a partir d’una gran col·lecció de fets.”

Charles Darwin

Aquesta setmana us vull parlar de l’endometriosi. Abans de res us vull deixar aquest vídeo que fa temps vaig veure, on crec que amb les imatges s’expressa el dolor que senten les dones diagnosticades d’aquesta malaltia.

https://www.facebook.com/playgroundidentity/videos/228210297657318/

L’endometriosi és una malaltia benigna de causa desconeguda que afecta a les dones en edat reproductiva (25-40 anys), amb una incidència del 10% de la població general. Està causada per la presència de teixit endometrial fora de la cavitat uterina.

Com ja vam parlar en el post d’Hormones Femenines, l’endometri o el teixit endometrial és aquell que recobreix l’úter. Durant l’ovulació prepara l’òrgan per albergar l’òvul fecundat i poder-lo desenvolupar, si s’escau. Però si la fecundació no es produeix, la presència del cos groc i la falta de l’estimulació hormonal provoca la descamació del teixit endometrial i la presència de la menstruació poc després.

Llavors, tenint en compte com es comporta el teixit endometrial, l’endometriosi significa 8d95a8_24fe09665db7469d98835f3ad0be916cla presència d’un teixit que s’escama, és a dir, que sagna periòdicament en zones que estan fora de la cavitat original. Aquesta acumulació de sang provoca fibrosis i/o adherències entre els òrgans, que significa falta de lliscament i/o unió anormal entre ells. A causa d’això les pacients refereixen molt dolor (durant les menstruacions, abans i després de les relacions sexuals, a nivell abdominal, durant la micció o les deposicions, etc.), així com també sagnat abundant durant la regla i problemes reproductius (esterilitat o falta de fertilitat).

Els llocs més habituals on es re-situa el teixit són els ovaris, la part posterior de l’úter, les trompes, la bufeta o els intestins.

Us deixo aquest vídeo que ho explica molt bé i dóna el suport visual que ajuda a comprendre-ho millor: https://www.youtube.com/watch?v=UXPXvSll3L4

CAUSES

El motiu del desplaçament del teixit, com ja he dit, és desconegut, tot i així existeixen varies teories que ho intenten explicar.

Factors cel·lulars

  • Teoria de la implantació: les cèl·lules endometrials són escamades a la cavitat peritoneal per menstruació retrògrada, és a dir, continuen viables i s’implanten en l’interior de la cavitat peritoneal.
  • Teoria de la metaplàsia: el teixit d’origen celòmic es transforma en un teixit de tipus endometrial, és a dir, que l’origen embrionari del teixit és el mateix i hi ha una equivocació de diferenciació.
  • Teoria de la inducció: l’epiteli mesotelial (membrana que recobreix varies cavitats corporals) es diferencia per algun factor hormonal, bioquímic i/o immunològic, en epiteli endometriòtic.
  • Teoria de la disseminació: la migració de fragments endometrials a través de diferents vies (sang, limfa o fibres nervioses) a altres localitzacions abdominals o extraabdominals.

Factors moleculars

  • Mecanismes epigenètics: alteracions de la transcripció genètica sense necessitat de què es produeixin alteracions de la seqüència d’ADN. Això provoca una pèrdua de la funció d’un gen “protector” produint-se una modificació dels receptors estrogènics que faciliten el creixement i la implantació de la cèl·lula en les localitzacions ectòpiques.

Factors genètics

  • Herència poligènica: regions en el cromosoma 7 i 10 que podrien ser responsables d’una susceptibilitat set vegades superiors a sofrir la malaltia.

TRACTAMENTS

En quant als tractaments hem de diferenciar els mèdics i els altres.

Mèdics

Amb medicina el tractament més habitual és el quirúrgic, tot i així també hi ha la opció farmacològica. Els fàrmacs que es donen tenen l’objectiu de suprimir la funció ovàrica (gestàgens, pastilla anticonceptiva), significant això la impossibilitat de8d95a8_3a8ca011b7e645398be12b870c629df6 gestació, o antiinflamatoris (antiprostaglandínics) per a reduir la contracció uterina.

A nivell quirúrgic el que es fa és una laparoscòpia abdominal amb l’objectiu d’eliminar qualsevol substància endometriòtica, procurant que la lesió al teixit sa sigui mínima.

Altres

Quan parlo d’altres tractaments, hem refereixo a osteopatia o fisioteràpia que, amb una visió global, intentaran harmonitzar les diferents parts del cos que se’n poden veure afectades.

En paraules d’una fantàstica osteòpata, Clara Nebot: “Tratar una endometriosis en nuestras consultas consiste en dinamizar en la medida posible las adherencias leves que se originan en la endometriosis y ayudar así a reconciliar a los tejidos afectos, y la estrecha relación entre sus capas, para disminuir la sensibilidad entre ellos. Mejorando el dolor.”

Això s’aconsegueix amb tècniques intracavitàries per assegurar una bona posició dels òrgans, suavitzar la tensió dels lligaments i alliberar la congestió abdominal, i amb tècniques estructurals d’osteopatia corregir les articulacions, si s’escau.

BIBLIOGRAFIA

Marta S.

Prolapse

 “No obstante, si tenemos una salvación, si nos queda un resquicio para la espereanza, creo que será de nuevo en la hembra de la especie, en la mujer, en quien reside la responsabilidad de lograr tal proeza.”

La cadera de Eva (José Enrique Campillo Álvarez)

Prolapse? Què és aquesta paraula tan rara?

S’usa el terme de prolapse quan es fa referència al descens d’una víscera respecte a la seva posició anatòmica original a causa d’una debilitat en les estructures de suport (lligaments, músculs…). Estadísticament succeeix més en dones que en homes, per la forma de la musculatura del sòl pelvià (SP) i la maternitat.

Per tant, podem dir que la dona notarà una sensació de pes en el periné o una alteració en la funcionalitat de la víscera caiguda (incontinència urinària, per exemple), o d’una altra que estigui pròxima, i que es pot veure agreujat en situacions d’augment de pressió dins de l’abdomen. També es poden desenvolupar símptomes de dolor lumbar baix, infeccions de repetició o sagnat.

Es classifiquen els prolapses en 4 graus:

  • 0: absència de prolapse
  • 1: lleuger descens de l’òrgan, però que encara es manté dins de la vagina.
  • 2: descens de l’òrgan que arriba fins l’entrada vulvar.
  • 3: òrgan que es troba en l’entrada vulvar, però que surt a l’exterior en situacions de pressió.
  • 4: òrgan que es troba fora de la vagina estant, inclòs en repòs.

I per últim, es defineixen en funció de l’òrgan prolapsat:prolapso

  • Cistocele: caiguda de la bufeta.
  • Uretrocele: caiguda de la uretra.
  • Histerocele: caiguda de l’úter.
  • Rectocele: caiguda de la paret anterior del recte.
  • Enterocele: caiguda de la massa intestinal.

Per què passa això?

Com ja he dit, el prolapse es produeix per què hi ha una situació d’excés de pressió sobre la víscera i, al mateix temps, fallen els sistemes de suport fibro-musculars. Malgrat això, no es coneix una causa única que produeixi el prolapse, sinó que es considera multifactorial.

Abans de parlar de les causes més habituals, m’agradaria donar un punt d’atenció a la postura. Aquesta és molt important en quant a la influència que té sobre la posició del nostre diafragma i l’actitud de la musculatura abdominal i del sòl pelvià, ja que això influenciarà en la distribució de les forces de pressió intrabdominal.

Causes més habituals:

  • L’edat
  • La menopausa
  • Els embarassos
  • Els parts vaginals
  • L’obesitat
  • La tos crònica
  • El restrenyiment crònic
  • L’estrès ocupacional
  • La cirurgia pelvica o abdominal
  • ELs factors congènits

Agruparé una mica les causes per a poder explicar-les millor.

Edat i menopausa

L’edat i, en el cas de les dones, la presència de la menopausa provoca canvis en la qualitat dels teixits.

En una entrada anterior ja vam definir la menopausa com l’esgotament dels ovaris  (entrada). La disminució del nivell d’estrògens que suposa, provoca que la força, el to i la resistència de la musculatura del sòl pelvià es vegi disminuïda; així com també la quantitat i la qualitat del col·lagen, present en els lligaments.

Embarassos i parts vaginals

Aquests es consideren un factor de risc per dos motius:

  • La possibilitat de desgarrament dels músculs del sòl pelvià (entrada) i, per tant, la pèrdua de la seva funció de suport.
  • La possibilitat de lesió dels nervis que innerven els músculs del sòl pelvià.

Aquestes possibilitats es veuen augmentades en parts en què s’utilitzin instruments (fòrceps, espàtules, ventoses…), que el nadó pesi més de 3,500 kg o que la fase expulsiva del part sigui molt llarga.

criteris-roma-iii

Restrenyiment crònic

Es defineix restrenyiment com a un trastorn de l’hàbit intestinal definit com una disminució en la freqüència evacuatòria per femta massa dura o difícil d’expulsar. Existeixen els criteris de Roma III (taula 1)  que ajuden a classifircar-ho.

Al tenir restrenyiment crònic, els esforços per evacuar seran molt grans provocant que alguna víscera es pugui prolapsar, si es manté en el temps.

La cirurgia pèlvica o abdominal

Si fem memòria a l’entrada sobre la diàstasis, vam parlar de l’estructura muscular que forma l’abdomen: les capes musculars i com es relacionaven entre elles. Però a més a més, hi ha una relació quasi directe entre la musculatura abdominal profunda (transvers de l’abdomen) i el sòl pelvià.

Quan es fa una cirurgia pèlvica o abdominal, sobretot si les cicatrius són molt grans o no es reparen correctament, l’abdomen pot deixar de ser competent. El concepte de competència abdominal es refereix a què la musculatura abdominal no es contreu per anticipar l’augment de pressió, sigui per un cop de tos o per apnea.

Factors congènits

Quan parlem de factors congènits, em refereixo a components genètics, com la qualitat del teixit conjuntiu, petites paràlisis de vies nervioses o defectes en el tancament de la línia alba, que també poden influir en el desenvolupament del prolapse.

Tractaments

El tractament serà diferent en funció del grau de prolapse que presenti l’òrgan.

Tractament de fisioteràpia

Estarà indicat en graus lleus o moderats (grau 1 i 2). Es basa en corregir totes aquelles conductes de risc  que es poden modificar (tos crònica, obesitat, restrenyiment, tipus d’esport…), teràpia conductual (postura, hàbits…) i reeducació del SP (consciència corporal, treball de la força, millora del to, GAH).

Tractament mèdic

Quan el prolapse ha avançat tant, que es troba al tercer o quart grau, la intervenció haurà de ser mèdica. Tot i així, la  fisioteràpia podria ser un complement per a què no hi hagi més recidives, fent modificacions posturals, entrenament de la musculatura, etc.

El tractament mèdic es divideix en l’extirpació de l’òrgan prolapsat o en la col·locació dels pesaris. En quant el primer, normalment es realitza en histerocele (caiguda de l’úter), quan la dona és major i no hi ha possibilitats de tenir més fills. En canvi, els pesaris són dispositius que es posen per ocupar l’espai vaginal i donar suport a la bufeta, l’úter o el recte quan aquests han descendit del seu lloc habitual.pesario-prolapso-dr-arabin

Bibliografia

Marta S.

 

Les hormones: definició i hormones sexuals masculines

“Aprenguem a posar delicadesa en les situacions delicades (…), i per això cal treure els cossos de l’armari i revestir-los de la seva dignitat com a generadors d’universos de percepcions i d’expressions, com a comunicadors que volen parlar i escoltar”.

El regal de la comunicació – Sebastià Serrano

 

Continuem aquest mes de setembre amb el tema de les HORMONES, per definir el concepte i parlar, en aquest cas, de les hormones sexuals masculines.

LES HORMONES

Abans de res hem de tenir clar què són les hormones. Molts cops en parlen, de les pròpies (“els adolescents van hormonats”, “després de l’embaràs, hi ha un festival d’hormones”), les dels animals que ens mengem (“aquesta carn està hormonada”), entre altres. Però què són?

Les hormones es defineixen en el diccionari de medicina VOX com: “Molécula de naturaleza proteica, lipídica, etc. segregada por glándulas y transportadas por la sangre hasta los órganos en los que ejerce su acción (activando o inhibiendo su actividad)”. Per tant, podem dir que són un tipus de missatgers per comunicar-se entre les cèl·lules del nostre cos, i aconseguir així que les funcions es facin de forma coordinada. Malgrat això, hem de saber també que existeixen altres tipus de missatgers: els neurotransmissors, les neurohormones, la paracrina i l’autocrina.

Vull donar una explicació en el cas de les neurohormones, ja que el control nerviós i l’endocrí es troben molts cops units o coordinats a través de les cèl·lules neuroendocrines localitzades a l’hipotàlem i que arriben fins a la hipòfisis, estructures cerebrals molt importants per a la regulació endocrina. Aquestes cèl·lules neuroendocrines alliberen les següents neurohormones: hormona antidiürètica, oxitocina i hormones hipofisotropes.

Les funcions que poden desenvolupar les hormones (o les neurohormones) són molt importants per a la regulació i l’equilibri (homeòstasis) del cos i poden anar des del creixement, el metabolisme, el desenvolupament, la reproducció, la conducta, etc.

La classificació de les hormones i neurohormones es fa en funció de la seva estructura química i, per tant podem diferenciar:

  • Proteïnes i pèptids: es sintetitzen en el reticle endoplasmàtic.
  • Esteroides: es sintetitzen a partir del colesterol.
  • Derivats de l’aminoàcid tirosina: diferenciem les hormones de la glàndula tiroides (tiroxina i triiodotironina) i les de la medul·la suprarenal (adrenalina i noradrenalina).

El control de la segregació de les hormones s’aconsegueix, majoritàriament, a travès d’un sistema de retroalimentació o biofeedback negatiu. És a dir, que l’excés de presència de l’hormona necessària, provoca que un efecte regulador sobre la glàndula endocrina aturant o disminuint la segregació de l’hormona.

Aquí us deixo un vídeo sobre les hormones que he trobat de la magnifica col·lecció de Érase una vez… el cuerpo humano: https://www.youtube.com/watch?v=XktP1NX1JrM

HORMONES SEXUALS

hormones masculinesEl cicle de les hormones sexuals, tan femenines com masculines, comença a nivell de l’hipotàlem. Aquesta estructura cerebral és qui comença amb la segregació de gonadotropines (GnRH), que aquesta provoca l’alliberació de dues hormones més a nivell de la hipòfisis, la hormona foliculoestimulant (FSH) i la hormona luteïnitzant (LH). La FSH i la LH influenciaran en les gònades sexuals provocant la producció de testosterona, en el cas dels homes, o d’estrògens i progesterona, en el cas de les dones.

Així com ja he explicat abans, la presència d’aquestes hormones (testosterona, progesterona i estrògens), provocaran una efecte regulador damunt l’hipotàlem i la hipòfisis. Per exemple, en el cas de l’augment de la concentració de testosterona, provoca que la FSH i LH disminueixin per la inhibició que exerceix sobre l’hipotàlem i la hipòfisis.

Hormones sexuals masculines

Si ens centrem ara en les hormones sexuals masculines, parlarem única i exclusivament de la testosterona. Aquesta és una hormona esteroide, és a dir sintetitzada a partir del colesterol, i secretada per les cèl·lules de Leydig localitzades en els testicles.

La testosterona té efectes sobre els òrgans sexuals i no sexuals, i és necessària per a la diferenciació en la pubertat, encara que és present durant tot el desenvolupament. hormones masculines2Participa en el desenvolupament dels testicles, del penis, de les vesícules seminals i la pròstata, la distribució del pèl i l’augment de l’espessor de la pell; però també en l’estimulació del creixement, en la proliferació de les cèl·lules òssies, en les funcions del fetge, l’estimulació de la síntesis de factors de la coagulació, entre altres.

La seva secreció es produeix, com ja he dit, a partir de l’augment de l’alliberació de LH i FSH en la hipòfisis, iniciada per la presència de gonadotropinas. La LH estimula la formació de testosterona per les cèl·lules de Leydig, i la FSH estimula l’espermatogenia i l’espermiogenia. L’espermatogenia és el procés de formació dels espermatozoides i l’espermiogenia és una part d’aquesta formació, concretament el procés de transformació dels espermàtides en espermatòcits.

BIBLIOGRAFIA

  • Apunts
  • Comprendio de Fisiología médica – Guyton & Hall

 

Marta S