Traumatisme cranioencefàlic (TCE)

“La diferencia  esencial entre emociones y razón es que la emoción lleva a la acción mientras que la razón lleva a conclusiones” – Donald Calne.

Encara no us havíem parlat d’un dels principals causants de dany cerebral adquirit, el traumatisme cranioencefàlic (TCE). A Espanya se’n produeixen 200 casos/100.000 habitants cada any. És 3 vegades més freqüent en homes que en dones i el grup d’edat més afectat està comprès entre els 15 i 35 anys. La mortalitat global és de l’11%.

La causa més freqüent són els accidents de trànsit (75%), seguit de caigudes (20%) i les lesions esportives (5%). Les caigudes i els atropellaments són més freqüents entre els nens i els majors de 65 anys, mentre que els accidents de moto i els de cotxe ho són entre els adults.

Tal i com indica la paraula, és un fet traumàtic que afecta el nostre cervell, ja sigui per una lesió primària (directa, com un cop, una caiguda, etc. o bé indirecta, com una fuetada cervical durant un accident de trànsit) o per una lesió secundària (edema, hemorràgia, augment de la pressió cranial, etc.). Com a complicació d’aquestes es pot produir una lesió terciària, la qual cosa indica una cascada metabòlica anòmala (o shock sèptic, on hi ha un quadre d’hipotensió prolongat que provoca una manca d’oxigenació dels teixits i que pot arribar a provocar una fallada multiorgànica). Les lesions poden afectar al nostre cervell de forma focal (localitzada) o difusa, i segons l’àrea del cervell que estigui lesionada observarem diferents afectacions. Un altre factor que influirà en la gravetat de la lesió és si el traumatisme és tancat, és a dir, si el crani i les meninges (les capes que protegeixen el cervell: duramare, aracnoides i piamare) estàn intactes, o és obert, és a dir, que el teixit cerebral queda en contacte amb  l’exterior.  Us deixo un vídeo explicatiu que us ho acabarà d’aclarir i un parell d’esquemes de les diferents lesions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les conseqüències del TCE dependràn de la localització i gravetat inicial del dany, així com de les complicacions que puguin anar sorgint. Poden tenir lloc a nivell:

  • Físic, incloent tant afectació motriu (sense oblidar alteracions del to muscular i de la coordinació), com sensitiva (incloent, l’olfacte, el gust i molt especialment el sentit de l’equilibri). Tampoc hem d’oblidar la possibilitat de que hi hagi trastorns de la deglució i alteracions en el control d’esfínters.
  • Cognitiu, afectant a la memòria, a l’atenció, la percepció, el llenguatge (tant de comprensió com d’expressió, cosa que influirà en la capacitat de comunicació) i altres funcions executives (com l’orientació, el càlcul, etc.).
  • Conductual, amb alteració de les emocions i del caràcter.

És la 1ª causa de discapacitat entre menors de 45 anys i genera grans costos a nivell sanitari (tant per atenció hospitalària com per atenció a la dependència i rehabilitació).

Tot i que no hi ha una lesió típica, sí que hi ha zones del cervell que resulten freqüentment afectades en un TCE, incloent:

  • Els pols frontals i la regió orbital (al voltant dels ulls), per la qual cosa és típica l’afectació de la conducta i de l’aprenentatge, ja que les àrees del cervell que ho controlen es troben en aquesta zona.
  • Els pols temporals i les superfícies laterals i inferiors dels lòbuls temporals, molt lligats al sistema límbic, que és l’encarregat de gestionar les emocions.
  • També solen resultar danyats la substància blanca, l’hipocamp, el tàlam i els ganglis basals (problemes en l’atenció, la memòria, la percepció, sobretot del dolor, etc)., i solen haver-hi problemes de dil·latació ventricular (causarà augments de la pressió intracranial entre d’altres).

Per classificar un TCE i poder fer un pronòstic de la severitat de les lesions es té en compte l’edat del pacient, la duració del coma i de l’amnèsia post-traumàtica (si hi són) i la puntuació que la persona obté en l’Escala de Coma de Glasgow (la teniu a la imatge de sota). A més, s’observen les proves de neuroimatge i es controlen paràmetres com la hipòxia (dèficit d’oxigenació), la hipertensió i altres variables de laboratori. A Espanya, un 10% dels TCE són greus, un 10% són moderats i el 80% restant són lleus.

escala-de-coma-de-glasgow

Com podeu veure en la part inferior de la imatge, segons la puntuació classificarem el traumatisme com a:

  • Lleu (14-15 punts) o commoció cerebral: no hi sol haver pèrdua de coneixement o és de molt curta durada i immediatament posterior al cop.
  • Moderat  (entre 9 i 13 punts): la pèrdua de coneixement és d’entre 30 minuts i un dia màxim. L’amnèsia posttraumàtica (període en què hi ha dificultat per aprendre coses noves) dura com a màxim 1 setmana.
  • Greu (= o menor a 8 punts): la pèrdua de coneixement dura més d’1 dia i l’amnèsia posttraumàtica més d’1 setmana.

Signes d’alarma d’una TCE (si de cop la persona apareix):

  • Somnolenta
  • Amb un comportament anormalalarma-tce
  • Té mal de cap fort o rigidesa al coll
  • Amb les pupil·les de diferent tamany
  • Amb la incapacitat de moure un braç o una cama
  • Pèrdua de coneixement (encara que sigui poca estona)
  • Vòmits (més d’una vegada)
  • Hi ha senyals de morats, especialment al voltant dels ulls, o sagna pel nas
  • Hi ha lesions, al cap o la cara  (ferides, fractures).

Per al tractament de totes les conseqüències d’un TCE serà imprescindible un equip de professionals diferents, incloent, a part del fisioterapeuta, el terapeuta ocupacional, el neuropsicòleg, el logopeda, el treballador social, etc.

Crec que pot ser d’ajuda el web de la Federación Española de Daño Cerebral, ja que hi trobareu moltíssima informació sobre recursos, tant assistencials com didàctics.

I fins aquí el post d’aquesta setmana.

>Fonts i enllaços consultats:

*http://www.neurorhb.com/traumatismo-craneoencefalico/

*http://www.guttmann.com/es/treatment/traumatismo-craneoencefalico-tce

*http://www.traumatismocraneoencefalico.com/

*https://neurobase.wordpress.com/2013/02/09/neuropsicologia-y-traumatismo-craneoencefalico-3/

*https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000028.htm

>Imatges

*http://www.neurorhb.com/traumatismo-craneoencefalico/

*http://salud.discapnet.es/Castellano/Salud/Enfermedades/EnfermedadesDiscapacitantes/T/Traumatismo%20craneoencefalico/Paginas/trauma.aspx

-Anna-

 

Introducció del Sistema Nerviós

“És com si visqués en una gàbia sense porta ni clau. I m’és impossible explicar a ningú la manera de fer-me sortir.” – Fora de mi (Sharon M. Draper)

Després del gran post de l’Anna, hem decidit endinsar-nos en un món variat i que ens fascina: LA NEUROLOGIA o, més ben dit, la FISIOTERÀPIA NEUROLÒGICA.407977_223197761097245_1974502076_n

Abans de res, però, considerem molt important fer una esquematització de totes les malalties que hi ha i les diferents maneres d’agrupar-les segons determinats paràmetres. Sé que no serà un post molt nou ni interessant, però creiem convenient situar-nos i poder recórrer a aquesta entrada cada cop que us vulguem explicar alguna cosa interessant que s’ha descobert d’una o altra malaltia. Llavors… vamos a ello!

Al llarg de la història s’han fet i refet diferents manera de classificar les malalties en funció dels canvis en l’evidència científica, en la societat, en els models de salut o en els models educatius. En el cas de la neurologia, el gran debat va ser en la nomenclatura d’aquesta. Al principi es parlava des d’un model més mèdic en què es treballava a partir de les deficiències que tenia la persona. Al 1980, es va passar a un model més habilitador on es parlava de deficiències (debilitats individuals), discapacitats (activitats que no es podien desenvolupar) i handicaps (el problema social que comportaven les deficiències i les discapacitats). Des del 2001 s’enfoca des d’un model més integrat en què es té en compte quina funció del cos està alterada, quines activitats estan limitades, posant importància en els interessos, el context, l’edat, entre altres; com és la restricció de la participació i els factors contextuals que ajuden a la persona a desenvolupar aquesta participació. Aquest últim model és el que forma la CIF (Classificació Internacional del Funcionament, de la discapacitat i de la salut) que ajuda als professionals de la salut a desenvolupar un bon diagnòstic centrat en la persona i en els aspectes externs que la rodegen.

Tot i així, classificarem, en primer lloc, les malalties tenint en compte el lloc de la lesió.

1. Lloc de lesió o dany:

Sistema nerviós central: El sistema nerviós central (SNC) està format per l’encèfal i la medul·la espinal. Es diferencia del perifèric perquè està protegit per estructures òssies i perquè es tracta d’un sistema complex amb les funcions de rebre estímuls procedents de l’exterior, processar la informació i transmetre un impuls com a resposta.

Les patologies més freqüentes són:

  • Traumatisme cranioencefàlic (TCE)
  • Accident vascular-cerebral (AVC)
  • Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA)
  • Meningitis
  • Esclerosi Múltiple (EM)
  • Malaltia d’Alzheimer
  • Malaltia de Parkinson
  • Síndrome de Tourette
  • Epilèpsia
  • Paràlisis Cerebral (PC)
  • Lesions medul·lars (LM)

Sistema nerviós perifèric: El sistema nerviós perifèric (SNP) està compost per nervis i ganglis nerviosos. Els nervis són prolongacions nervioses en forma de cordons que comuniquen els centres nerviosos amb tots els òrgans del cos. Es diferencia del sistema nerviós central perquè no està protegit per ossos i la seva funció és la transportar informació de l’exterior al SNC o a la inversa.

En aquest cas trobem:

  • Síndrome del túnel carpià
  • Neuràlgia del trigèmin
  • Lesions del plexe braquial
  • Síndrome de dolor regional complexa
  • Paràlisis facial de Bell
  • Síndrome de Guillain-Barré
  • Gangliopaties en general

Sistema muscular: El sistema muscular està format pel conjunt de músculs que ajuden a moure el cos. Les malalties que el poden afectar es diferencien depenent si afecten lesionant el múscul, al sistema immunològic, al metabolisme del múscul, a la unió entre el nervi i el múscul, entre altres.

  • Distròfia muscular de Duchenne
  • Distròfia muscular de Becker
  • Distròfia miotònica de Steinert
  • Miastènia Gravis
  • Amiotròfia espinal
  • Malaltia de Charcot-Marie-Tooth

Després de situar-les en el lloc, anem a classificar-les en funció de si són degeneratives o hereditàries.

2. Degeneratives o no:

Malalties degeneratives

  • Esclerosis Lateral Amiotròfica (ELA)
  • Esclerosis Múltiple (EM)
  • Malaltia d’Alzheimer
  • Malaltia de Parkinson
  • Distròfia muscular de Duchenne
  • Distròfia muscular de Becker
  • Distròfia miotònica de Steinert
  • Amiotròfia espinal
  • Malaltia de Charcot-Marie-Tooth

Malalties no degeneratives

  • Traumatisme cranioencefàlic (TCE)
  • Accidents vascular-cerebral (AVC)
  • Meningitis
  • Epilèpsia
  • Síndrome de Tourette
  • Paràlisis Cerebral (PC)
  • Lesions medul·lars (LM)
  • Síndrome de Guillain-Barré
  • Miastènia Gravis

3. Hereditàries o adquirides:

Hereditàries

  • Esclerosis Lateral Amiotròfica (ELA)
  • Esclerosis Múltiple (EM)
  • Epilèpsia (pot anar associada a altres malalties del sistema nerviós i ser, llavors adquirida)
  • Síndrome de Tourette
  • Distròfia muscular de Duchenne
  • Distròfia muscular de Becker
  • Distròfia miotònica de Steinert
  • Amiotròfia espinal
  • Malaltia de Charcot-Marie-Tooth

Adquirides

  • Traumatisme cranioencefàlic (TCE)
  • Accidents vascular-cerebral (AVC)
  • Meningitis
  • Malaltia d’Alzheimer
  • Malaltia de Parkinson
  • Paràlisis Cerebral (PC)
  • Lesions medul·lars (LM)
  • Síndrome del túnel carpià
  • Síndrome de Guillain-Barré
  • Miastènia Gravis

Aquí tenim l’esquema. Esper que us hageu pogut situar. Per cert, la foto que us he posat correspon a Phineas P. Gage, un obrer que va patir un accident al cervell que li va causar canvis en la personalitat i el temperament, però va sobreviure. Perquè us feu conscients de la resistència i alhora fragilitat del SN.

Les poques pàgines que he consultat, a més d’un munt d’apunts de diferents assignatures.

http://www.who.int/classifications/icf/icf_more/en/

http://www.asem-esp.org/index.php/tipos-de-enm

http://www.iqb.es/patologia/toc01.htm

– Marta S. –