Dismenorrea: el tractament

Todos los cuerpos sanos se parecen, pero cada cuerpo con mala salud tiene su propia mala salud.

La historia del cuerpo humano (Daniel E. Lieberman)

Aquesta setmana us vull parlar sobre el dolor menstrual o, científicament conegut com  a dismenorrea.

La dismenorrea es defineix com un dolor agut en forma de rampes a la zona abdominal baixa que apareix en el moment de la menstruació o uns dies abans. Aquest dolor pot anar associat a mal de cap, nàusees, vòmits, mal d’esquena, símptomes gastrointestinals, cansament, entre altres; i ser tan intens que la dona hagi de limitar la seva participació en les activitats de la vida normal.

Es poden diferenciar dos tipus de dolor de regla:

• Primària: menstruació dolorosa en dones amb anatomia pèlvica normal.
• Secundaria: menstruació dolorosa que pot aparèixer amb els anys i que pot tenir relació amb alguna patologia dels òrgans de la pelvis.

És tan freqüent que (massa habitualment) s’ha normalitzat. En alguns estudis es parla del 50% de noies amb dolor menstrual o fins i tot, en un estudi parlaven de valors tan alts com un 85% de les noies a Estats Units a l’any 2000.

CICLE MENSTRUAL

Per poder entendre millor el motiu del dolor és important entendre el cicle hormonal d’una dona, però en aquesta entrada no en parlaré perquè ja ho vaig fer a la d’hormones sexuals femenines (aquí).

Tot i així, vull insistir en el que succeeix a nivell uterí, quan les hormones baixen al final del cicle, moment en què esdevé la menstruació. A nivell de l’endometri es produeix una descamació de tot el teixit creat per si hi havia fecundació de l’òvul; això hem d’imaginar-nos que és una ferida que s’ha de cicatritzar i, per tant, l’acompanyarà tot un procés d’inflamació.

Ja a l’entrada d’hormones sexuals femenines vaig mencionar el concepte de dismenorrea, és per això que en aquest post em centraré en el motiu pel qual aquesta resolució de la lesió és tan dolorosa, quan naturalment no hauria de fer mal.

INFLAMACIÓ

Quan us vaig escriure sobre “La inflamació intestinal i el sistema immunitari” (aquí) ja vaig parlar sobre aquest concepte, però vull insistir-hi i explicar la inflamació amb unes altres paraules.

Quan es produeix una lesió és necessària la inflamació per assegurar l’arribada dels elements que netegen i reparen la ferida. Tot aquest procés es fa a partir de l’àcid araquidònic (AA), una grassa de tipus omega-6. L’AA produeix prostaglandines que desencadenen la inflamació, i leucotriens que provoquen quimiotaxis, és a dir, cridada del sistema immunitari, concretament dels neutròfils que netejaran la zona de patògens. En el moment en què les prostaglandines arriben al pic més alt es produeix un feedback negatiu i es comencen a crear lipoxines enlloc de prostaglandines per iniciar la reparació del teixit. Per tant podríem dir que és necessària la inflamació per començar la reparació.

També existeixen unes substàncies anomenades resoleomics que ajuden a resoldre de forma adequada i el més ràpid possible la inflamació. Se’n diferencien quatre tipus (resolvinas de tipus E, resolvinas de tipus D, protectines i maresines). Totes elles són grasses especialitzades en resoldre una inflamació i depenen de l’omega 3.

Llavors podríem dir que el dolor de regla podria estar influenciat per la manca d’una bona inflamació (molts cops limitada amb medicaments) que provoquen que no es pugui fer el canvi i començar a crear lipoxines. Encara que també hi poden haver altres factors que influenciïn, com per exemple una manca de nutrients bàsics (grasses saludables), inflamació de baix grau, descompensacions hormonals, etc.

A més a més, la manca de resolució de la inflamació provoca que hi hagi major possibilitat de crear fibrosis a nivell uterí, és a dir, mala cicatrització que es demostra amb la presència de coàguls a la regla.

TRACTAMENT

El tractament es basarà en primer lloc en l’aportació dels nutrients necessaris per resoldre la lesió i la inflamació de forma eficient i ràpida. L’alimentació és el punt on hem de posar atenció:

• Omega 6: La podem trobar a la carn d’animals que s’han mogut i han pasturat, ous de gallines que han sigut lliures, fruits secs i llavors.
• Omega 3: Aquest tipus de grassa la trobem en el peix (sobretot peix blau) que ha menjat altres peixos o plàncton, en el marisc i a la vedella ecològica. També podem trobar omega 3 en alguns aliments vegetals com el lli, la chia, les nous, l’oli d’oliva, l’advocat i en algunes micro-algues.

Però en quant a alimentació també és important la vitamina A i la vitamina D per a què el sistema immunitari estigui tranquil. Tot això sempre en un context en què la microbiota sigui correcte, no hi hagi inflamació de baix grau…

En el cos tenim receptors nuclears, és a dir, receptors en el nucli de les cèl·lules (quan el més freqüent és que hi hagi receptors a nivell de la membrana de la cèl·lula) per determinades substàncies que ajuden a modular el sistema immunitari. Habitualment són substàncies que el cos interpreta que hi són en abundància i mai n’hi haurà dèficit: omega 3, vitamina A, vitamina D i hormona tiroides.

• Vitamina A: Trobem aquesta vitamina en grans quantitats en les vísceres dels animals, però també a l’ou, la carabassa, els espinacs, la pastanaga, el meló, el mango…
• Vitamina D: Bàsicament és el sol. En quant a l’alimentació es troba a l’ou i en el peix blau.

Quan volem influir en la dismenorrea és important que l’alimentació sigui el màxim d’ecològica i respectuosa amb l’ambient possible. I saber que possiblement després del canvi, la primera regla continuarà sent molesta, però que la següent es podria eliminar totalment el dolor.

Fisioteràpia

Des de la fisioteràpia també es pot ajudar amb el dolor menstrual ja que pot estar influenciat per falta de moviment entre les vísceres o excés de congestió en el baix ventre. Tècniques com la teràpia manual visceral o l’osteopatia a nivell pèlvic poden ser de gran ajuda per la dismenorrea.

També pot ajudar la punció seca. Aquesta tècnica consisteix en punxar, habitualment en el punt gatell del múscul, per re-inflamar les fibres musculars danyades i així relaxar, desbloquejar i/o alleugerir el dolor de forma més ràpida. En el cas del dolor de regla es podria punxar a la part baixa dels rectes de l’abdomen o en el nivell del segment vertebral que representa l’ovari. En relació a aquesta última part, vaig fer una entrada sobre el segment facilitat (aquí) on us parlava sobre com es pot influir en altres estructures que comparteixen el mateix nivell nerviós. Us deixo l’explicació del segment facilitat com a recordatori: “Un SEGMENT FACILITAT és un conjunt d’arrels nervioses de la medul·la espinal que estan molt excitades i envien impulsos nerviosos de forma anòmala. Això provoca que totes aquelles estructures (vísceres, pell, articulacions, músculs…) que també són innervades pel segment medul·lar, rebin impulsos irritants”.

I finalment també ens podria ajudar la diatèrmia. Aquesta tècnica consisteix en l’escalfament local de teixits sota la influència d’un fort camp elèctric o magnètic, el que contribueix a la relaxació dels músculs i alleuja la sensació de dolor. A més a més, es genera calor que incrementa el flux sanguini, millor recuperació i la sensació de benestar per part de les pacients.

BIBLIOGRAFIA

• Yáñez N., Bautista-Roa S. J., Ruiz-Sternberg J. E., y Ruiz-Sternberg A.M. Prevalencia y factores Asociados a dismenorrea en estudiantes de Ciencias de la Salud. Rev. Cienc. Salud 2010; 8 (3): 37-48.
• Rahbar N., Asgharzadeh N., y Ghorbani R. Effect of omega-3 fatty acids on intensity of primary dysmenorrhea. Rev. Elsevier 2011.
• Ziaei S., Faghihzadeh S., Sohrabvand F., Lamyian M., y Emamgholy T. A randomised placebo-contrelled trial to determine the effect of vitamin E in tractament of primay dysmenorrhoea 2001; 108: 1181-1183.
• Serhan C. N. Novel Pro-Resolving Lipid Mediators in Inflammation Are Leads for Resolution Physiology. Rev Nature 2014; 510 (7503): 92-101.
• Vantman D., Vega M. Fisiología reproductiva y cambios evolutives con la edad de la mujer. Rev Med Clin Condes 2010; 21 (3): 348-362.
• Gonzales C. Revisión bibliográfica del abordaje fisioterápico de la dismenorrea primaria. Trabajo de final de grado 2018. Facultad de fisioterapia de Soria.

 

Marta S.

Menopausa

“La menopausia no puede ser considerada como una enfermedad de deficiencia hormonal como podría ser la diabetes o el hipotiroidismo. Ninguna enfermedad es un fenómeno universal para el ser humano (…), es un fenómeno fisiológico adaptativo.”

La cadera de Eva (José Enrique Campillo Álvarez)

Aquest cop us vull parlar de la menopausa, aprofitant que (i ara faré una mica de publicitat) el proper dijous 15 de juny faig un taller amb una companya sobre aquest tema al centre Osteo9.

La menopausa és la desaparició de la menstruació, i per tant també de l’edat fèrtil d’una dona. Aquesta desaparició va acompanyada d’un descens important de les hormones sexuals femenines (recordeu que en vam parlar fa alguns mesos? Aquí teniu l’entrada per si necessiteu revisar-la).

PERÒ, PER QUÈ BAIXEN LES HORMONES SEXUALS?

Quan una nena neix ja es determina la quantitat d’òvuls que desenvoluparà i, entre els 40 i 50 anys ja queden pocs fol·licles ovàrics capaços de reaccionar davant la presència de l’hormona foliculoestimulant (FSH) i l’hormona luteïnitzant (LH). Si recordem, en edat fèrtil, la baixa presència d’estrògens i progesterona provocaven l’activació de l’hormona gonadotropines (GnRH) per augmentar la presència de FSH i LH i començar la maduració dels fol·licles ovàrics, que augmenta la presència d’estrògens.

En etapa menopàusica, els fol·licles ovàrics no reaccionen amb la presència de FSH i LH, provocant que els estrògens tampoc pugin. Arribats en aquest punt l’hipotàlem i la hipòfisis intenten pujar més la LH i FSH per intentar crear més estrògens, cosa que no es produeix perquè els ovaris s’han atrofiat.

QUÈ ACOMPANYA NORMALMENT A LA MENOPAUSA?

Quan parles amb qualsevol dona major de 55 anys sobre la menopausa, et parla del que viu o va viure quan va començar aquest període: sofocos, augment de pes, retenció de líquid, insomni, presència de pél facial, depressió… Algunes t’acaben parlant de la sequedat vaginal, del dolor durant les relacions sexuals, de la incontinència urinària, de la baixada de libido… Tots aquests símptomes són habituals, però em nego a pensar que són normals. Si us fixeu amb la cita del principi, és una mostra d’aquesta inconformitat respecte el concepte de la menopausa.

Els símptomes que acompanyen la menopausa són a causa dels intents que fa el cos per augmentar els estrògens i tornar a començar el cicle, cosa que no aconsegueix. Més endavant us parlaré una mica d’evolució, però hi ha un fet curiós, i encara per demostrar, sobre tots aquests símptomes relacionats amb la menopausa. Es creu que aquesta irritabilitat, aquests sofocos, la depressió, els canvis d’humor, etc. eren senyals necessaris per a què la resta de membres de la tribu sabessin que aquella femella deixava de ser fèrtil.

Jo no vull tractar cap dona com una malalta pel fet d’estar en l’etapa de menopausa, ja que alguns d’aquests símptomes són a causa de la mala adaptació hormonal. Quan parlo de mala adaptació hormonal, em refereixo a tots aquells productes químics que entren en el nostre cos, sigui per l’alimentació, pels materials on guardem els aliments, pels productes de cosmètica, etc., i que es comporten com a hormones: són els famosos disruptors endocrins. Us deixo un episodi de Quequicom que parla sobre això i que vaig trobar molt interessant http://blogs.ccma.cat/quequicom.php?itemid=53992 .

I QUINA FUNCIÓ TÉ LA MENOPAUSA?

Quan s’observa el regne animal (incloent els humans com a animals), som la única espècie que presenta la menopausa de forma habitual, ja que les altres femelles animals són fèrtils fins a la seva mort. És cert que hi ha certes femelles en captivitat que presenten una infertilitat en edat avançada, però és un fet esporàdic i, s’ha de tenir en compte que s’ha alterat el seu hàbitat.

En el passat, la menopausa, a nivell evolutiu, simbolitzava el suport d’una femella que ja no havia de criar els seus fills perquè era infèrtil. I a més a més, assegurava que les mares fossin suficientment joves per a poder veure tot el creixement dels seus fills, que no hi hagués competència en la reproducció dels gens entre una mare i la seva filla i que es disminuïssin les possibilitats d’avortament o malformacions relacionades en la reproducció en edat avançada.

Però ara la funció de les àvies és diferent en quant a la competència per la propagació dels gens; encara que actualment més que mai és necessari aquest suport per a la criança dels fills. És per això que l’evolució ha mantingut aquest fet?

QUÈ PODEM FER?

En aquest apartat m’agradaria centrar-me més en aquella simptomatologia relacionada amb el sòl pelvià: sequedat vaginal, incontinència urinària, prolapse, dolor en les relacions sexuals…

Abans de res, hem del parlar del col·lagen. El col·lagen és una proteïna present en molts dels teixits del cos (articulacions, ossos, pell, músculs i tendons) i que proporciona resistència, elasticitat i flexibilitat. A nivell de l’esfera pèlvica,  s’ha descobert que hi ha receptors estrogènics en els diferents components (epitelis, teixit connectiu, teixit vascular, tendons i músculs), i això ens ajuda a entendre per què apareixen els símptomes a nivell vaginal amb la menopausa.

El que podem fer, tan si ja tenim els símptomes com si ho volem prevenir, és una consulta amb un fisioterapeuta especialitzat amb reeducació del sòl pelvià. Els objectius que ens hauríem de marcar són: prendre consciència del sòl pelvià i de la postura, activar la musculatura del sòl pelvià i de la faixa abdominal, assegurar-nos una bona hidratació, proporcionar els suports externs necessaris (lubricació, pessaris, etc.). I amb suport d’altres especialistes, evitar el sobrepès, el restrenyiment, la inflamació intestinal, entre altres.

BIBLIOGRAFIA

• Apunts
• Compendio de Fisiología médica – Guyton & Hall
• La cadera de Eva – José Enrique Campillo Álvarez
• http://www.binasss.sa.cr/revistas/farmacos/especial2009/art1.pdf

Marta S.

Pastilles Anticonceptives

“Vèncer la por és atrevir-se a transitar pel desconegut, trencar hàbits i mantenir actituds fora de la convenció.  Vèncer la por és obrir-se a l’amor, a la cooperació i a la integració en detriment de la competència, la desigualtat, la relació violenta.”

Nascudes per al plaer – Mireia Darder

Aquesta setmana us vull parlar de les pastilles anticonceptives. La setmana passada quan vam parlar de l’endometriosi ja us vaig dir que aquest fàrmac podia ser una de les opcions en el tractament dels símptomes que produeix, així com també ho és en el casos d’ovaris poliquístics, pels seus efectes de control sobre les hormones. Malgrat això, les pastilles anticonceptives són habitualment utilitzades per evitar els embarassos.

Història de les pastilles anticonceptives

El 1951 es va fer la síntesi química del primer esteroide anticonceptiu a Mèxic, però no va ser fins el 1960 que es van començar a comercialitzar a Gran Bretanya i a Estats Units les pastilles anticonceptives. Els pares de la primera píldora, pel descobriment del compost químic, són Gergory Pincus i Luis Ernesto Miramontes Cárdenas.

Des de la seva comercialització, les pastilles anticonceptives han anat augmentant les seves consumidores. Algunes dades que ho demostren són les 10.000.000 dones que la prenien a EEUU la dècada dels 70 i com als anys 90 havia augmentat a 60.000.000. A Espanya l’equip DAFNE va veure que del 1997 al 2009 havia anat augmentant l’ús de preservatiu i el consum de mètodes hormonals com a sistema anticonceptius.

L’aparició de mètodes anticonceptius fiables va simbolitzar una alliberació femenina, ja que va permetre veure la sexualitat com un aspecte fonamental de l’èsser humà, separant-lo d’un acte purament biològic; és a dir, separar la sexualitat de la procreació. “La historia de la mujer ha estado enmarcada por una mala interpretación de sus dimensiones fundamentales: biológica, psicológica, espiritual y social; su dignidad y su rol. Erróneamente se considera que la dimensión de la maternidad femenina es una obligación para que biológicamente todas las mujeres sean madres, lo que las reduce a solo un aspecto de su identidad: el biológico.” (Mujeres y anticonceptivos, ¿liberación femenina? – Danelia Cardona-Lozada).

Mètode d’acció de les pastilles anticonceptives

Per entendre millor el mètode d’acció, és a dir, com funcionen les pastilles us deixo l’entrada sobre Hormones Sexuals Femenines per a què consulteu com és el funcionament del cicle menstrual.

Llavors, les pastilles anticonceptives estan formades per estrògens i progesterona de forma sintètica. La presència d’aquestes hormones sintètiques provoca que l’hipotàlem i la hipòfisi no produeixin hormona luteïnitzant (LH) ni hormona foliculoestimulant (FSH), que són les que estimulen la producció d’estrògens, progesterona i testosterona a les gònades sexuals. I si recordem, el sistema s’autoregulava depenent dels nivells d’aquestes tres últimes hormones. Això provoca que la principal tasca dels ovaris quedi abolida, i el sagnat es produeix per la baixada de les hormones sintètiques present en les pastilles.

Algunes pastilles, a més a més, provoquen l’engruiximent de la mucosa que envolta el coll de l’úter per a dificultar l’arribada de l’espermatozoide, en el cas que algun òvul s’hagués pogut alliberar, o provoca canvis en la capa endometrial que recobreix l’úter per a impedir que l’òvul es pugui unir a les seves parets.

M’agradaria deixar reflectit els problemes que hi poden haver després d’abandonar les pastilles anticonceptives en relació a la sensibilitat dels receptors hormonals. Amb això em refereixo a l’absència de sagnat durant un temps després de deixar les pastilles, ja que el receptor s’ha acostumat a l’hormona sintètica i necessita més hormona biològica per tornar arrencar el cicle.

Efectes secundaris

Des del seu descobriment, es van veure alguns efectes secundaris que provocaven les pastilles. Entre els més importants hi ha els efectes trombòtics i la major possibilitat de càncer de mama i d’endometri, i que continuen estudiant-se; però també pot provocar falta de libido, augment de pes, mal de cap, canvis d’humor, hemorràgies fora de les regles, dolor als pits, depressió, ansietat, entre altres.

• Cas clínic

Em fa especial il·lusió fer participar aquesta persona en aquest blog i, amb el seu permís, m’agradaria explicar-vos els efectes més psicològics que molts cops no tenim en compte de les pastilles anticonceptives.

Ella és una noia de 28 anys, que va començar a prendre pastilles anticonceptives amb 23 anys després d’estar molt temps amb parella estable. Va ser diagnosticada de VPH (virus del papil·loma humà) que amb 1 any el seu propi cos va eliminar. Després d’una citologia sense presència del virus, va demanar les pastilles anticonceptives. Ella em comenta que li va sorprendre que fos tan fàcil aconseguir-les, senzillament una visita amb la matrona on ja li va donar el nom d’una marca.

Va iniciar el tractament, i m’explica que el primer mes va ser el pitjor. Va començar a notar que l’envoltava una tristesa estranya, com si cada dia pensés que li passaria alguna cosa dolenta; i a més a més, es va començar a imaginar que la seva parella li estava posant les banyes. Les discussions van anar augmentant i ella només feia que plorar.

Després d’aquell mes, tot es va calmar i va “començar a tornar a ser ella”, transcrivint les seves paraules. El problema durant els 3 anys que les va prendre va ser la falta de libido, fet que va ser un dels determinant per a deixar-les. Quan va abandonar les pastilles li va tornar a passar el mateix que al principi, però amb menys intensitat.

Ara que ja fa un parell d’anys que no les pren, creu que el canvi en quant al libido i les ganes d’experimentar a nivell sexual són tan diferents que prefereix tornar a l’ús del preservatiu.

Bibliografia

• http://salud.ccm.net/faq/6283-como-actua-la-pildora-anticonceptiva
• http://132.248.9.9/libroe_2007/0005801/10_07.pdf
• http://personaybioetica.unisabana.edu.co/index.php/personaybioetica/article/view/3733
• http://www.lrmcidii.org/wp-content/uploads/2014/01/pildora-anticon.pdf
• https://es.wikipedia.org/wiki/P%C3%ADldora_anticonceptiva_oral_combinada#Efectos_secundarios
• https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2726928/

Marta S.

 

Les hormones sexuals femenines

“Porque lo que en el fondo se quiere contar es que existen leyes en la biología, y que los fenómenos que observamos se pueden entender. Y eso me parece muy importante, porque a diferencia de los objetos que estudia la física y la química, que nos parecen sometidos a leyes inflexibles, rígidas, mecánicas, la variedad casi infinita de formas que observamos en el mundo viviente nos hace pensar, equivocadamente, que todo es posible, arbitrario, que no hay orden ni -en consecuencia- explicaciones.”

El primer viaje de nuestra vida (Juan Luis Arsuaga)

Continuem amb el tema de les hormones. La setmana passada vam parlar de la definició i la classificació de les hormones i vam explicar les hormones sexuals masculines. Aquesta setmana vull parlar-vos de les hormones sexuals femenines, que tenen una mica més d’història; per acabar amb algunes alteracions relacionades amb elles.

Recordatori

Abans de res farem un petit recordatori de l’eix hipotàlem-hipòfisis-gònades. L’hipotàlem és qui inicia el procés amb la segregació de gonadotropines (GnRH), que provoca l’alliberació de FSH i LH per part de la hipòfisis. Aquestes dues hormones provoquen la producció de testosterona, en el cas dels homes, o d’estrògens i progesterona, en el cas de les dones. Recordem també que aquest eix s’autoregula depenent de la concentració d’aquestes últimes hormones.

HORMONES SEXUALS FEMENINES

Si ens centrem en les hormones sexuals femenines, hem de parlar d’estradiol, procedent de l’estrògen, i de progesterona, procedent del gestàgen. L’estrogen promou la proliferació cel·lular i el creixement de cèl·lules específiques que marquen característiques sexuals de les dones, en canvi el gestàgen prepara l’úter per a la gestació i les mames per la lactància.

Els estrògens són segregats pel efoliculo abans de l’ovulació i pel cos luteo després, en canvi la progesterona és segregada només pel cos luteo després de l’ovulació. A partir d’això ens endinsem completament en el món del cicle menstrual on vull fer una aturada per entendre millor quin és el paper de les hormones.

El cicle menstrual

El cicle menstrual és el patró rítmic que sofreixen les dones durant els anys fèrtils de variacions en la segregació d’hormones femenines i les conseqüents alteracions físiques dels ovaris i altres òrgans sexuals. El cicle dura 28 dies i consisteix en la maduració i l’alliberació d’un òvul i la preparació de l’endometri per a la implantació de l’òvul fecundat en el moment oportú. Per a què això es produeixi hi ha variacions dels nivells hormonals durant tot el cicle.

Per entendre-ho millor hem de diferenciar la transformació que es fa a nivell de l’òvul i el de l’endometri.

Òvul

• Creixement del fol·licle ovàric

Les concentracions d’estrògens i progesterona són baixos, i això provoca que a nivell hipotalàmic s’alliberi GnRH, que estimula la segregació de FSH i LH per part de la hipòfisis. La presència de FSH provoca el desenvolupament de 12-14 fol·licles ovàrics, que secreten un líquid amb una elevada concentració d’estrògens, i que provoquen que s’expandeixin anomenant aquesta estructura fol·licle antral.

Després d’una setmana de desenvolupament, un fol·licle ovàric creix més que la resta i provoca la degeneració dels 11-13 restants. El seu creixement està estimulat per les altes concentracions de FSH, LH i estrògens. La concentració d’aquesta última provoca que l’hipotàlem rebi una senyal inhibitòria, disminuint la segregació de GnRH i, conseqüentment també de FSH i LH. Tot i així, el fol·licle ovàric continua la seva maduració.

• Ovulació

Als 12 dies de l’inici, la hipòfisis produeix una segregació de LH, i alhora les cèl·lules teca secreten progesterona. En aquest moment en una zona de la paret del fol·licle es produeix una protrusió per acabar amb el trencament per a què l’ovòcit i les capes de granulosa que el rodegin entrin a la cavitat abdominal, a l’alçada de la trompa uterina.

Tota l’estructura que havia envoltat l’ovòcit durant la seva maduració, passa a anomenar-se cos groc per l’augment de mida i el color que agafen a causa de la presència de LH. El cos groc segregarà grans quantitats d’estrògens i progesterona durant uns 12 dies, sota la influència de LH. Passats aquests dies, el biofeedback negatiu a causa de les altes concentracions d’estrògens, provocarà que disminueix la segregació de LH i que el cos groc s’acabi degradant.

• Menstruació

Després de dos dies de la degradació del cos groc, apareix la menstruació.

Endometri

• Proliferació

Aquesta fase s’inicia per la segregació d’estrògens en els fol·licles quan s’estan desenvolupant, que estimulen la proliferació de les cèl·lules epitelials i de l’estroma. I després de 10 dies, els efectes estimulants dels estrògens provoquen el desenvolupament i l’engruiximent de l’endometri per preparar-se per la possible fecundació.

• Secreció

Després de l’ovulació, el cos groc segrega estrògens i progesterona. La presència d’aquesta última hormona provoca que les cèl·lules endometrials acumulin lípids i glucogen en el seu citoplasma, segregat per les glàndules. A més a més, continua el creixement de l’endometri que arriba a mesurar 6 mm.

• Menstruació

Sense l’estimulació dels estrògens i la progesterona que provoca el cos groc, l’endometri perdi la seva espessor. I a continuació hi ha una vasoconstricció dels vasos sanguinis que provoca la necrosis del teixit i, posteriorment, la descamació. La menstruació apareixerà poc després per a poder expulsar tot aquest teixit influenciada per la distensió de la cavitat uterina, les elevades concentracions de prostaglandines i les baixes concentracions de progesterona que contribueixen a unes contraccions uterines.

Us deixo aquest esquema que potser facilita la comprensió de tot aquest procés.

ALTERACIONS

Dismenorrea

La dismenorrea és el dolor durant la menstruació. M’agradaria deixar clar que el dolor no té perquè ser una incondicional a la menstruació, però si succeeix va bé entendre perquè.

El dolor té sentit si entenem la regla com una ferida de l’endometri que provoca el sagnat, i que aquesta lesió allibera prostaglandines. Les prostaglandines són unes molècules presents en quasi tots els teixits i que actuen com a mesuradors dels processos fisiològics, com per exemple la vasoconstricció, la inflamació, la coagulació de la sang, etc.

Llavors, si hi ha més o menys dolor durant la regla depèn de la capacitat que té el nostre cos de resoldre el procés inflamatori que suposa la menstruació.

Ovaris poliquístics

Com ja he explicat, durant el cicle menstrual es desenvolupen en els ovaris els fol·licles, on hi ha l’òvul.  En un determinat moment del cicle, apareix un fol·licle domina sobre els altres fent que aquestes altres es vagin atrofiant.

El síndrome de l’ovari poliquístic és en realitat una aturada ovàrica, és a dir, que els fol·licles es queden a mig creixement, a causa molts cops d’una mala regulació hormonal. Quan es produeix això, poden tenir símptomes com alteració de la regla per la manca de maduració d’un únic òvul, fent que els òvuls immadurs s’enquistin dins l’ovari. Això, a més a més, provoca un augment d’andrògens (hormona sexual masculina) i resistència a la insulina.

El tractament habitual és l’administració de pastilles anticonceptives que desenvolupen els processos hormonals de forma artificial. Tot i això, m’agradaria que es comprengués que realment no s’està solucionant el problema hormonal ni la possible resistència a la insulina; sinó senzillament tapant els símptomes.

Menopausa

La menopausa és l’esgotament dels ovaris.

Quan nena neix ja es sap la quantitat d’òvuls que desenvoluparà. Entre els 40 i 50 anys ja queden pocs fol·licles capaços de reaccionar davant la presència de FSH i LH, provocant que la producció d’estrògens disminueix. Arribats en aquest punt l’hipotàlem i la hipòfisis intenten pujar la LH i FSH per intentar crear més estrògens, cosa que no es produeix perquè els ovaris s’han atrofiat. Són aquests intents els que provoquen una simptomatologia: sagnats cada 4 mesos, alteracions de l’estat d’ànim, entre altres. Tot això són els símptomes que fa el cos davant l’apagament  de l’òrgan.

Després de la menopausa, apareix una etapa post-menopausa en que la LH i la FSH estan baixen i ja no intent pujar els estrògens que continuen baixos, igual que la progesterona. Per tant podem resumir dient que la menopausa és una procés neuroendocrí.

Un dels tractaments que s’han donat al llarg del temps són els fito-estrògens per intentar millorar la simptomatologia de la menopausa, però s’ha de vigilar perquè la sensibilitat als estrògens per part de les mames no disminueix i poden aparèixer miomes o mames fibrossades.

En totes aquestes disfuncions la fisioteràpia pot ajudar amb les seves maniobres per intentar descongestionar la zona, amb les tècniques que influencien sobre el sistema nerviós autònom i/0 millorar el repartiment de tensions viscerals, entre altres.

BIBLIOGRAFIA

• Fisioterapia en obstetricia y uroginecologia – Carolina Walker
• Compendio de Fisiología médica – Guyton & Hall
• Apunts

Marta S.

Les hormones: definició i hormones sexuals masculines

“Aprenguem a posar delicadesa en les situacions delicades (…), i per això cal treure els cossos de l’armari i revestir-los de la seva dignitat com a generadors d’universos de percepcions i d’expressions, com a comunicadors que volen parlar i escoltar”.

El regal de la comunicació – Sebastià Serrano

 

Continuem aquest mes de setembre amb el tema de les HORMONES, per definir el concepte i parlar, en aquest cas, de les hormones sexuals masculines.

LES HORMONES

Abans de res hem de tenir clar què són les hormones. Molts cops en parlen, de les pròpies (“els adolescents van hormonats”, “després de l’embaràs, hi ha un festival d’hormones”), les dels animals que ens mengem (“aquesta carn està hormonada”), entre altres. Però què són?

Les hormones es defineixen en el diccionari de medicina VOX com: “Molécula de naturaleza proteica, lipídica, etc. segregada por glándulas y transportadas por la sangre hasta los órganos en los que ejerce su acción (activando o inhibiendo su actividad)”. Per tant, podem dir que són un tipus de missatgers per comunicar-se entre les cèl·lules del nostre cos, i aconseguir així que les funcions es facin de forma coordinada. Malgrat això, hem de saber també que existeixen altres tipus de missatgers: els neurotransmissors, les neurohormones, la paracrina i l’autocrina.

Vull donar una explicació en el cas de les neurohormones, ja que el control nerviós i l’endocrí es troben molts cops units o coordinats a través de les cèl·lules neuroendocrines localitzades a l’hipotàlem i que arriben fins a la hipòfisis, estructures cerebrals molt importants per a la regulació endocrina. Aquestes cèl·lules neuroendocrines alliberen les següents neurohormones: hormona antidiürètica, oxitocina i hormones hipofisotropes.

Les funcions que poden desenvolupar les hormones (o les neurohormones) són molt importants per a la regulació i l’equilibri (homeòstasis) del cos i poden anar des del creixement, el metabolisme, el desenvolupament, la reproducció, la conducta, etc.

La classificació de les hormones i neurohormones es fa en funció de la seva estructura química i, per tant podem diferenciar:

• Proteïnes i pèptids: es sintetitzen en el reticle endoplasmàtic.
• Esteroides: es sintetitzen a partir del colesterol.
• Derivats de l’aminoàcid tirosina: diferenciem les hormones de la glàndula tiroides (tiroxina i triiodotironina) i les de la medul·la suprarenal (adrenalina i noradrenalina).

El control de la segregació de les hormones s’aconsegueix, majoritàriament, a travès d’un sistema de retroalimentació o biofeedback negatiu. És a dir, que l’excés de presència de l’hormona necessària, provoca que un efecte regulador sobre la glàndula endocrina aturant o disminuint la segregació de l’hormona.

Aquí us deixo un vídeo sobre les hormones que he trobat de la magnifica col·lecció de Érase una vez… el cuerpo humano: https://www.youtube.com/watch?v=XktP1NX1JrM

HORMONES SEXUALS

El cicle de les hormones sexuals, tan femenines com masculines, comença a nivell de l’hipotàlem. Aquesta estructura cerebral és qui comença amb la segregació de gonadotropines (GnRH), que aquesta provoca l’alliberació de dues hormones més a nivell de la hipòfisis, la hormona foliculoestimulant (FSH) i la hormona luteïnitzant (LH). La FSH i la LH influenciaran en les gònades sexuals provocant la producció de testosterona, en el cas dels homes, o d’estrògens i progesterona, en el cas de les dones.

Així com ja he explicat abans, la presència d’aquestes hormones (testosterona, progesterona i estrògens), provocaran una efecte regulador damunt l’hipotàlem i la hipòfisis. Per exemple, en el cas de l’augment de la concentració de testosterona, provoca que la FSH i LH disminueixin per la inhibició que exerceix sobre l’hipotàlem i la hipòfisis.

Hormones sexuals masculines

Si ens centrem ara en les hormones sexuals masculines, parlarem única i exclusivament de la testosterona. Aquesta és una hormona esteroide, és a dir sintetitzada a partir del colesterol, i secretada per les cèl·lules de Leydig localitzades en els testicles.

La testosterona té efectes sobre els òrgans sexuals i no sexuals, i és necessària per a la diferenciació en la pubertat, encara que és present durant tot el desenvolupament. Participa en el desenvolupament dels testicles, del penis, de les vesícules seminals i la pròstata, la distribució del pèl i l’augment de l’espessor de la pell; però també en l’estimulació del creixement, en la proliferació de les cèl·lules òssies, en les funcions del fetge, l’estimulació de la síntesis de factors de la coagulació, entre altres.

La seva secreció es produeix, com ja he dit, a partir de l’augment de l’alliberació de LH i FSH en la hipòfisis, iniciada per la presència de gonadotropinas. La LH estimula la formació de testosterona per les cèl·lules de Leydig, i la FSH estimula l’espermatogenia i l’espermiogenia. L’espermatogenia és el procés de formació dels espermatozoides i l’espermiogenia és una part d’aquesta formació, concretament el procés de transformació dels espermàtides en espermatòcits.

BIBLIOGRAFIA

• Apunts
• Comprendio de Fisiología médica – Guyton & Hall

 

Marta S