Endometriosi

“La meva ment sembla haver-se convertit en una espècie de màquina que fabrica lleis a partir d’una gran col·lecció de fets.”

Charles Darwin

Aquesta setmana us vull parlar de l’endometriosi. Abans de res us vull deixar aquest vídeo que fa temps vaig veure, on crec que amb les imatges s’expressa el dolor que senten les dones diagnosticades d’aquesta malaltia.

https://www.facebook.com/playgroundidentity/videos/228210297657318/

L’endometriosi és una malaltia benigna de causa desconeguda que afecta a les dones en edat reproductiva (25-40 anys), amb una incidència del 10% de la població general. Està causada per la presència de teixit endometrial fora de la cavitat uterina.

Com ja vam parlar en el post d’Hormones Femenines, l’endometri o el teixit endometrial és aquell que recobreix l’úter. Durant l’ovulació prepara l’òrgan per albergar l’òvul fecundat i poder-lo desenvolupar, si s’escau. Però si la fecundació no es produeix, la presència del cos groc i la falta de l’estimulació hormonal provoca la descamació del teixit endometrial i la presència de la menstruació poc després.

Llavors, tenint en compte com es comporta el teixit endometrial, l’endometriosi significa la presència d’un teixit que s’escama, és a dir, que sagna periòdicament en zones que estan fora de la cavitat original. Aquesta acumulació de sang provoca fibrosis i/o adherències entre els òrgans, que significa falta de lliscament i/o unió anormal entre ells. A causa d’això les pacients refereixen molt dolor (durant les menstruacions, abans i després de les relacions sexuals, a nivell abdominal, durant la micció o les deposicions, etc.), així com també sagnat abundant durant la regla i problemes reproductius (esterilitat o falta de fertilitat).

Els llocs més habituals on es re-situa el teixit són els ovaris, la part posterior de l’úter, les trompes, la bufeta o els intestins.

Us deixo aquest vídeo que ho explica molt bé i dóna el suport visual que ajuda a comprendre-ho millor: https://www.youtube.com/watch?v=UXPXvSll3L4

CAUSES

El motiu del desplaçament del teixit, com ja he dit, és desconegut, tot i així existeixen varies teories que ho intenten explicar.

Factors cel·lulars

• Teoria de la implantació: les cèl·lules endometrials són escamades a la cavitat peritoneal per menstruació retrògrada, és a dir, continuen viables i s’implanten en l’interior de la cavitat peritoneal.
• Teoria de la metaplàsia: el teixit d’origen celòmic es transforma en un teixit de tipus endometrial, és a dir, que l’origen embrionari del teixit és el mateix i hi ha una equivocació de diferenciació.
• Teoria de la inducció: l’epiteli mesotelial (membrana que recobreix varies cavitats corporals) es diferencia per algun factor hormonal, bioquímic i/o immunològic, en epiteli endometriòtic.
• Teoria de la disseminació: la migració de fragments endometrials a través de diferents vies (sang, limfa o fibres nervioses) a altres localitzacions abdominals o extraabdominals.

Factors moleculars

• Mecanismes epigenètics: alteracions de la transcripció genètica sense necessitat de què es produeixin alteracions de la seqüència d’ADN. Això provoca una pèrdua de la funció d’un gen “protector” produint-se una modificació dels receptors estrogènics que faciliten el creixement i la implantació de la cèl·lula en les localitzacions ectòpiques.

Factors genètics

• Herència poligènica: regions en el cromosoma 7 i 10 que podrien ser responsables d’una susceptibilitat set vegades superiors a sofrir la malaltia.

TRACTAMENTS

En quant als tractaments hem de diferenciar els mèdics i els altres.

Mèdics

Amb medicina el tractament més habitual és el quirúrgic, tot i així també hi ha la opció farmacològica. Els fàrmacs que es donen tenen l’objectiu de suprimir la funció ovàrica (gestàgens, pastilla anticonceptiva), significant això la impossibilitat de gestació, o antiinflamatoris (antiprostaglandínics) per a reduir la contracció uterina.

A nivell quirúrgic el que es fa és una laparoscòpia abdominal amb l’objectiu d’eliminar qualsevol substància endometriòtica, procurant que la lesió al teixit sa sigui mínima.

Altres

Quan parlo d’altres tractaments, hem refereixo a osteopatia o fisioteràpia que, amb una visió global, intentaran harmonitzar les diferents parts del cos que se’n poden veure afectades.

En paraules d’una fantàstica osteòpata, Clara Nebot: “Tratar una endometriosis en nuestras consultas consiste en dinamizar en la medida posible las adherencias leves que se originan en la endometriosis y ayudar así a reconciliar a los tejidos afectos, y la estrecha relación entre sus capas, para disminuir la sensibilidad entre ellos. Mejorando el dolor.”

Això s’aconsegueix amb tècniques intracavitàries per assegurar una bona posició dels òrgans, suavitzar la tensió dels lligaments i alliberar la congestió abdominal, i amb tècniques estructurals d’osteopatia corregir les articulacions, si s’escau.

BIBLIOGRAFIA

• Apunts
• http://www.endometriosiscatalunya.com/
• http://cat.dexeus.com/informacio-de-salut/enciclopedia-ginecologica/ginecologia/endometriosi
• http://www.ginecologiavhebron.com/unidad3.php?nom=informa33
• https://osteo9.com/endometriosis-parte-2/
• https://www.endofound.org/
• https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18293678
• https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18798462

Marta S.

Les hormones sexuals femenines

“Porque lo que en el fondo se quiere contar es que existen leyes en la biología, y que los fenómenos que observamos se pueden entender. Y eso me parece muy importante, porque a diferencia de los objetos que estudia la física y la química, que nos parecen sometidos a leyes inflexibles, rígidas, mecánicas, la variedad casi infinita de formas que observamos en el mundo viviente nos hace pensar, equivocadamente, que todo es posible, arbitrario, que no hay orden ni -en consecuencia- explicaciones.”

El primer viaje de nuestra vida (Juan Luis Arsuaga)

Continuem amb el tema de les hormones. La setmana passada vam parlar de la definició i la classificació de les hormones i vam explicar les hormones sexuals masculines. Aquesta setmana vull parlar-vos de les hormones sexuals femenines, que tenen una mica més d’història; per acabar amb algunes alteracions relacionades amb elles.

Recordatori

Abans de res farem un petit recordatori de l’eix hipotàlem-hipòfisis-gònades. L’hipotàlem és qui inicia el procés amb la segregació de gonadotropines (GnRH), que provoca l’alliberació de FSH i LH per part de la hipòfisis. Aquestes dues hormones provoquen la producció de testosterona, en el cas dels homes, o d’estrògens i progesterona, en el cas de les dones. Recordem també que aquest eix s’autoregula depenent de la concentració d’aquestes últimes hormones.

HORMONES SEXUALS FEMENINES

Si ens centrem en les hormones sexuals femenines, hem de parlar d’estradiol, procedent de l’estrògen, i de progesterona, procedent del gestàgen. L’estrogen promou la proliferació cel·lular i el creixement de cèl·lules específiques que marquen característiques sexuals de les dones, en canvi el gestàgen prepara l’úter per a la gestació i les mames per la lactància.

Els estrògens són segregats pel efoliculo abans de l’ovulació i pel cos luteo després, en canvi la progesterona és segregada només pel cos luteo després de l’ovulació. A partir d’això ens endinsem completament en el món del cicle menstrual on vull fer una aturada per entendre millor quin és el paper de les hormones.

El cicle menstrual

El cicle menstrual és el patró rítmic que sofreixen les dones durant els anys fèrtils de variacions en la segregació d’hormones femenines i les conseqüents alteracions físiques dels ovaris i altres òrgans sexuals. El cicle dura 28 dies i consisteix en la maduració i l’alliberació d’un òvul i la preparació de l’endometri per a la implantació de l’òvul fecundat en el moment oportú. Per a què això es produeixi hi ha variacions dels nivells hormonals durant tot el cicle.

Per entendre-ho millor hem de diferenciar la transformació que es fa a nivell de l’òvul i el de l’endometri.

Òvul

• Creixement del fol·licle ovàric

Les concentracions d’estrògens i progesterona són baixos, i això provoca que a nivell hipotalàmic s’alliberi GnRH, que estimula la segregació de FSH i LH per part de la hipòfisis. La presència de FSH provoca el desenvolupament de 12-14 fol·licles ovàrics, que secreten un líquid amb una elevada concentració d’estrògens, i que provoquen que s’expandeixin anomenant aquesta estructura fol·licle antral.

Després d’una setmana de desenvolupament, un fol·licle ovàric creix més que la resta i provoca la degeneració dels 11-13 restants. El seu creixement està estimulat per les altes concentracions de FSH, LH i estrògens. La concentració d’aquesta última provoca que l’hipotàlem rebi una senyal inhibitòria, disminuint la segregació de GnRH i, conseqüentment també de FSH i LH. Tot i així, el fol·licle ovàric continua la seva maduració.

• Ovulació

Als 12 dies de l’inici, la hipòfisis produeix una segregació de LH, i alhora les cèl·lules teca secreten progesterona. En aquest moment en una zona de la paret del fol·licle es produeix una protrusió per acabar amb el trencament per a què l’ovòcit i les capes de granulosa que el rodegin entrin a la cavitat abdominal, a l’alçada de la trompa uterina.

Tota l’estructura que havia envoltat l’ovòcit durant la seva maduració, passa a anomenar-se cos groc per l’augment de mida i el color que agafen a causa de la presència de LH. El cos groc segregarà grans quantitats d’estrògens i progesterona durant uns 12 dies, sota la influència de LH. Passats aquests dies, el biofeedback negatiu a causa de les altes concentracions d’estrògens, provocarà que disminueix la segregació de LH i que el cos groc s’acabi degradant.

• Menstruació

Després de dos dies de la degradació del cos groc, apareix la menstruació.

Endometri

• Proliferació

Aquesta fase s’inicia per la segregació d’estrògens en els fol·licles quan s’estan desenvolupant, que estimulen la proliferació de les cèl·lules epitelials i de l’estroma. I després de 10 dies, els efectes estimulants dels estrògens provoquen el desenvolupament i l’engruiximent de l’endometri per preparar-se per la possible fecundació.

• Secreció

Després de l’ovulació, el cos groc segrega estrògens i progesterona. La presència d’aquesta última hormona provoca que les cèl·lules endometrials acumulin lípids i glucogen en el seu citoplasma, segregat per les glàndules. A més a més, continua el creixement de l’endometri que arriba a mesurar 6 mm.

• Menstruació

Sense l’estimulació dels estrògens i la progesterona que provoca el cos groc, l’endometri perdi la seva espessor. I a continuació hi ha una vasoconstricció dels vasos sanguinis que provoca la necrosis del teixit i, posteriorment, la descamació. La menstruació apareixerà poc després per a poder expulsar tot aquest teixit influenciada per la distensió de la cavitat uterina, les elevades concentracions de prostaglandines i les baixes concentracions de progesterona que contribueixen a unes contraccions uterines.

Us deixo aquest esquema que potser facilita la comprensió de tot aquest procés.

ALTERACIONS

Dismenorrea

La dismenorrea és el dolor durant la menstruació. M’agradaria deixar clar que el dolor no té perquè ser una incondicional a la menstruació, però si succeeix va bé entendre perquè.

El dolor té sentit si entenem la regla com una ferida de l’endometri que provoca el sagnat, i que aquesta lesió allibera prostaglandines. Les prostaglandines són unes molècules presents en quasi tots els teixits i que actuen com a mesuradors dels processos fisiològics, com per exemple la vasoconstricció, la inflamació, la coagulació de la sang, etc.

Llavors, si hi ha més o menys dolor durant la regla depèn de la capacitat que té el nostre cos de resoldre el procés inflamatori que suposa la menstruació.

Ovaris poliquístics

Com ja he explicat, durant el cicle menstrual es desenvolupen en els ovaris els fol·licles, on hi ha l’òvul.  En un determinat moment del cicle, apareix un fol·licle domina sobre els altres fent que aquestes altres es vagin atrofiant.

El síndrome de l’ovari poliquístic és en realitat una aturada ovàrica, és a dir, que els fol·licles es queden a mig creixement, a causa molts cops d’una mala regulació hormonal. Quan es produeix això, poden tenir símptomes com alteració de la regla per la manca de maduració d’un únic òvul, fent que els òvuls immadurs s’enquistin dins l’ovari. Això, a més a més, provoca un augment d’andrògens (hormona sexual masculina) i resistència a la insulina.

El tractament habitual és l’administració de pastilles anticonceptives que desenvolupen els processos hormonals de forma artificial. Tot i això, m’agradaria que es comprengués que realment no s’està solucionant el problema hormonal ni la possible resistència a la insulina; sinó senzillament tapant els símptomes.

Menopausa

La menopausa és l’esgotament dels ovaris.

Quan nena neix ja es sap la quantitat d’òvuls que desenvoluparà. Entre els 40 i 50 anys ja queden pocs fol·licles capaços de reaccionar davant la presència de FSH i LH, provocant que la producció d’estrògens disminueix. Arribats en aquest punt l’hipotàlem i la hipòfisis intenten pujar la LH i FSH per intentar crear més estrògens, cosa que no es produeix perquè els ovaris s’han atrofiat. Són aquests intents els que provoquen una simptomatologia: sagnats cada 4 mesos, alteracions de l’estat d’ànim, entre altres. Tot això són els símptomes que fa el cos davant l’apagament  de l’òrgan.

Després de la menopausa, apareix una etapa post-menopausa en que la LH i la FSH estan baixen i ja no intent pujar els estrògens que continuen baixos, igual que la progesterona. Per tant podem resumir dient que la menopausa és una procés neuroendocrí.

Un dels tractaments que s’han donat al llarg del temps són els fito-estrògens per intentar millorar la simptomatologia de la menopausa, però s’ha de vigilar perquè la sensibilitat als estrògens per part de les mames no disminueix i poden aparèixer miomes o mames fibrossades.

En totes aquestes disfuncions la fisioteràpia pot ajudar amb les seves maniobres per intentar descongestionar la zona, amb les tècniques que influencien sobre el sistema nerviós autònom i/0 millorar el repartiment de tensions viscerals, entre altres.

BIBLIOGRAFIA

• Fisioterapia en obstetricia y uroginecologia – Carolina Walker
• Compendio de Fisiología médica – Guyton & Hall
• Apunts

Marta S.