Canvis

Había sido simplemente un ser humano que permaneció vivo desde un nanosegundo al siguiente, inhalando una bocanada después de otra, completamente consciente de que cada una podría ser la última. Sintió que nunca volvería a ser el mismo.

Homo Deus – Yuval Noah Harari

Com cada any, aquesta és l’última entrada de la temporada, però aquesta vegada la vivim diferent ja que hem decidit prendre’ns un descans. Ja fa 5 anys que anem invertint hores i energia per descobrir noves curiositats del cos humà, però necessitem aturar un temps.

Marta

Els tancaments de la temporada han sigut diferent cada cop, però aquest any, després de tot el que hem vist i viscut, crec que necessito fer una reflexió.

Sempre ens han dit això: la vida són canvis. La frase dóna una força espiritual i no controlable a la vida, però realment cada persona té la capacitat de generar els seus propis canvis i la vida (ara sí com a entitat espiritual) serà la que acompanyarà aquestes decisions. Aquesta és la raó per la qual penso que la frase inicial té part de raó, però també té part de mentida.

Si mires al voltant t’adones que qualsevol humà té la necessitat de cercar alguna cosa millor: millor feina, millor sou, millor casa, millor cotxe, millor parella… I, ha reflexionat si realment és això el que busca? O potser és una vida millor? O una millor llibertat? O relacions de millor qualitat? Jo crec que realment tots busquem una felicitat millor: the best happiness.

Tot i així, si volem algun d’aquests canvis serà necessari prendre una decisió, fer un pas endavant. Ha de ser un mateix que incentivi el canvi de la vida. La fórmula per a fer aquest pas no està escrit: hi ha gent que ho medita prèviament i altres que ho fan de forma impulsiva; hi ha qui necessita un temps fora per entendre-ho i altres que ho poden fer sense allunyar-se… Però, és realment important la fórmula per arribar a l’objectiu desitjat?

IMG-20200528-WA0020

Fa unes setmanes tan n’Anna com jo, vam decidir deixar allò conegut i segur per intentar trobar el que ens faltava. Vam decidir silenciar la por i donar veu al canvi. Cadascuna a la seva manera, però vam prendre LA DECISIÓ de canviar la rutina per una incertesa que ens feia més felices.

I potser és per això que Apapatxar també agafa un canvi.

Anna

La veritat és que no és gens fàcil posar en paraules tot el que suposen aquests canvis. Per això escric unes hores més tard que la Marta hagi publicat aquestes paraules que tan comparteixo (és ara que hem surt allò que crec que val la pena compartir). Apapatxar ha esdevingut un projecte enorme dins les nostres vides: allò que va nèixer d’una petita conversa entre nosaltres ha acabat sent part de la nostra feina durant 5 anys. Ens ha servit per fer-nos millors fisioterapeutes, però també per creure en nosaltres (l’una en l’altra, i en nosaltres mateixes) i a mi, particularment, per fer-me adonar que sense la Marta, sense ser un equip, aquest blog no haguès tirat endavant. Sempre que una estava bloquejada, l’altra l’ajudava. Gràcies Marta per haver fet possible l’aventura.

No sé si tornarem o no, ni en la forma que ho farem, però estic molt orgullosa d’aquest espai que hem creat. Visca els canvis i visca la vida i la passió per lluitar per allò que una vol amb l’energia que es mereix.

Gràcies per acompanyar-nos i llegir-nos.

Una abraçada gran i molta salut!

2 thoughts on “Canvis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s