Preclàmpsia

“en realitat tots som com som fins que decidim canviar”

L’ofici de viure bé – Gaspar Hernàndez

La preclàmpsia es defineix com l’elevació ràpida de la pressió arterial durant els últims mesos de l’embaràs associada a la presència de proteïnes en l’orina. A vegades pot anar associada a retenció de líquids i/o augment de pes. Aquesta elevació de la pressió arterial és a causa d’una alteració de la funcionalitat de les cèl·lules endotelials vasculars i un espasme de les artèries de tot el cos, principalment en el ronyó, el cervell i el fetge.

Els estudis ens diuen que entre un 5 i un 10% de les dones embarassades desenvoluparan preclàmpsia.

Existeix també l’eclàmpsia. Aquesta patologia segueix el mateix mecanisme, però amb una intensitat molt més alta. Es poden presentar convulsions clòniques i, a vegades, entrar en coma. També pot aparèixer disminució de la producció d’orina, fallada hepàtica, hipertensió arterial molt alta i un estat tòxic de forma general. Si no es tracta, pot causar la mort; però amb els medicaments apropiats i una cesària d’urgència, la mortalitat baixa a un 1%.

CAUSA

Com ja he mencionat, la preclàmpsia es produeix per la disfunció de les cèl·lules que formen els vasos del nostre cos, però el motiu pel qual succeeix això és desconegut.

Tot i així, hi ha varies teories que ho intenten explicar:

  • Isquèmia de la placenta.
  • Excés de secreció d’hormones per part de la placenta o les glàndules suprarenals.
  • Un tipus d’autoimmunitat o d’al·lèrgia per la presència del fetus.

Actualment la teoria que agafa més força és la de la isquèmia placentària. Es creu que en el moment de la formació de la placenta es produeix una malformació d’algunes artèries uterines. Aquest fet provoca que s’alliberin factors tòxics, com per exemple citoquines inflamatòries o factors antiangiogènics, que provoquen el dany endotelial.

close-up-photography-of-water-bursting-out-of-hose-666013

TRACTAMENT

El tractament habitual consisteix en mitigar els símptomes que provoca la preclàmpsia. És a dir, evitar les convulsions, controlar la pressió arterial i manejar els líquids intravenosos.

Malgrat això, la gran curació de la preclàmpsia és el part. En el moment en què elimines la placenta, s’elimina la hipertensió. En aquest cas, és important tenir en compte la setmana de gestació i la implicació que tindrà per el bebè si el part és molt prematur.

IMPLICACIONS PER LA MARE I EL BEBÈ

Arribats en aquest punt vull acabar el post parlant sobre les implicacions que té la preclàmpsia per la mama i pel bebè.

> BEBÈ

Les implicacions més importants de la preclàmpsia sobre el bebè és el baix pes i la prematuritat. En un estudi es veu que els infants que van patir un embaràs complicat per la hipertensió de la preclàmpsia tenen un 5% menys de pes quan es comparen amb infants d’un embaràs no complicat. A més a més, si la preclàmpsia apareix de forma prematura durant l’embaràs, el baix pes pot arribar a ser d’un 23% menys del pes esperat.

El fet de què un bebè neixi amb baix pes té implicacions en l’edat adulta en funció de com recupera aquest pes. Se sap que si es recupera en els 24 primers mesos seran adults amb major possibilitat de patir síndrome metabòlic i/o patologia puberal. En canvi, si no el recuperen, seran infants petits.

Un altre punt important pel bebè és la taxa de mortalitat fetal. En l’estudi mencionat anteriorment, es veu que la taxa de mortalitat és de 5,2 per cada 1000 mort fetals quan hi ha preclàmpsia i de 3,6 quan no n’hi ha. Les dones que desenvolupen una preclàmpsia al principi de l’embaràs, tenen set vegades més possibilitat de mort fetal.

> MARE

En quant a la mare, s’ha observat que hi ha un augment de la possibilitat de desenvolupar malaltia cardiovascular.

Un estudi danès va fer un seguiment durant 14’5 anys a 700.000 dones. Es va observar com, després d’una preclàmpsia severa, apareixia un augment 6 vegades major de patir hipertensió, 1,7 vegades més de tenir una cardiopatia isquèmica, 1,9 vegades més de patir un tromboembolisme i 4 vegades més de desenvolupar diabetis tipus 2. Inclús, dos anys després del part, el 30% de les dones que van tenir preclàmpsia van desenvolupar hipertensió i el 25% d’aquestes tenien síndrome metabòlic.

La gravetat de la preclàmpsia s’associa amb la gravetat de les malalties cardiovasculars que poden aparèixer en la vida. Encara que això no està totalment clar, sí que podem intuir que és una oportunitat de prevenció de patologies més greus en el futur.

BIBLIOGRAFIA

  • Compendio de Fisiologia médica – Guyton & Hall
  • Amel A.F.El-Sayed. (2017). Preeclampsia: A review of the pathogenesis and possible management strategies based on its pathophysiological derangements. Taiwanese Journal of Obstetrics and Gynecology, 56 (5): 593-598.
  • Phipps E.,Prasanna D., Brima W. i Jim B. (2016). Preeclampsia: Updates in Pathogenesis, Definitions, and Guidelines. Clinical Journal of the American Society of Nephrology, 11 (6): 1102-1113.
  • Bokslag, A., van Weissenbruch, M., Mol, B. W., & de Groot, C. J. M. (2016). Preeclampsia; short and long-term consequences for mother and neonate. Early Human Development, 102, 47–50.

-Marta S.-

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s