Realitat virtual i Alzheimer

La memoria es un trozo infinito, a veces se hace visible y grita, pero a veces se encierra en su silencio” – Alzheimer Universal (web).

Per a aquesta entrada he optat per esbrinar què deien els estudis sobre realitat virtual i Alzheimer, ja que em picava la curiostat perquè no és un camp que hagi tractat.

Abans de començar, i sent molt genèrica, voldria explicar-vos algun concepte que anirà sortint al llarg del text, i diferenciar termes.

-És important diferenciar entre realitat augmentada (RA) i realitat virtual (RV), 2 conceptes que sovint es confonen. La primera consisteix en complementar un entorn real amb elements digitals; per contra, la segona és un entorn completament artificial, dins del qual és possible simular una experiència sensorial complerta sense que es vegi res del que hi ha a l’exterior.

-De realitat virtual, que és en la que ens centrarem, n’hi ha 3 tipus:

  • la immersiva on, mitjançant equips de visió i accessoris de RV, se situa l’usuari dins de l’escenari creat, amb l’ajuda d’un avatar que simula ser la nostra persona, i que és controlat amb els moviments del nostre cos, permetent la interacció de l’usuari amb tot el que veu. Tot això és possible gràcies a la visió estereoscòpica (integra dues imatges que, gràcies al cervell humà, es converteix en una de sola i es crea una imatge tridimensional). La RV immersiva es pot presentar en 2 modalitats:
    • Head mounted device: consisteix en un casc o unes ulleres connectats a un ordenador que presenta la informació per a cada camp visual.
    • Cave automatic virtual environment: en aquest cas, els entorns virtuals es projecten sobre una pantalla que genera una sensació de 3D, o bé sobre una pantalla plana amb escenaris en 3D (seran necessàries ulleres 3D).
  • la semi-immersiva, on es fa ús de dispositius hàptics (instruments encarregats de simular respostes tàctils), com per exemple uns guants, que incorporen tan sols una part del nostre avatar dins l’entorn virtual, el qual veiem a través d’una pantalla. En aquest cas, només es veurien els nostres braços a la pantalla, i els controlaríem també a través del nostre moviment.
  • la no immersiva, on es pot disposar d’un avatar però en aquest cas el veiem a través d’una pantalla i el controlem a través de dispositius externs, com un comandament a distància o un joystick. Una consola de jocs, per exemple.

-Pot ser que també sentiu a parlar de la realitat mixta, on es combina el món virtual amb el real, permetent crear espais en els que les persones interactuïn amb altres persones o objectes reals o virtuals en temps real.

Encarnació virtual o virtual embodiment: consisteix en la capacitat de la RV de transportar-nos a altres entorns i posar-nos en la pell d’altres persones.

 

-La RV pot ser una bona eina per ajudar en la rehabilitació psicològica i funcional en la demència ja que permet un control precís en la presentació d’estímuls complexes, que fa que poguem avaluar amb gran exactitud els rendiments cognitiu i funcional de la persona.

-Revisant els usos que se li estan donant a la realitat virtual per a l’Alzheimer, els podríem classificar en 3 grans grups. A continuació us els detallo, amb alguns exemples:

  1. Diagnòstics: La majoria d’eines diagnòstiques per a les demències basades en realitat virtual estudien la capacitat d’orientació de la persona, i els canvis que els sistemes neuronals encarregats van patint amb l’aparició de la malaltia (més informació aquí).  El mètode més famós és el joc Sea Hero Quest, que va començar com una aplicació mòbil i que va acabar fent el salt a la realitat virtual. Gràcies a les partides que s’hi van fer es van recollir milions de dades per a l’investigació d’una manera ràpida i pràctica.
  2. Terapèutics/rehabilitadors:
    • L’empresa catalana Broomx ha creat un projector de 360º que permet tenir la realitat virtual projectada a les parets d’una habitació. Es fa servir en molts àmbits, però en residències s’ha provat la seva eficàcia per fomentar la socialització i facilitar la reminiscència entre els residents (per més detalls podeu consultar aquí).
    • En un estudi qualitatiu realitzat per la Matia Fundazioa sobre 4 persones amb deteriorament cognitiu avançat es va comprovar que, amb l’ús de continguts personalitzats i significatius les persones estaven més implicades i es reflexava un major benestar en l’expressió facial dels participants. Tot i la limitació de l’estudi per tenir una mostra molt petita, és rellevant que es comencin a implementar estratègies per persones amb deteriorament cognitiu ja avançat, que solen quedar fora de les investigacions (per més detalls podeu consultar aquí).
    • Evoca: projecte de musicoteràpia que sorgeix de la unió dels esforços del Centre d’Estudis Musicals María Grever i la startup Blue Mirror TECH. Uneix realitat virtual, biofeedback i intel·ligència artificial amb la idea de millorar el benestar dels pacients a través de la musicoteràpia.  Aquestes millores s’aprecien en la socialització, però també en paràmetres físics com una millor oxigenació de la sang, l’activació del ritme cardíac o una millor gestió del dolor i l’angoixa. A través de dispositius que monitoritzen diversos paràmetres i amb l’ajuda de psicòlegs i psiquiàtries es construeix la identitat sonora de la persona, la qual té un gran poder evocatiu i emocional.old caucasian man using a virtual reality headset
  3. Educatius:
    • Al Centre d’Investigació de l’Alzheimer, al Regne Unit, van desenvolupar una experiència virtual que ens permet viure en primera persona com és el dia a dia d’una persona amb la malaltia (A walk through dementia). Hi ha 3 escenaris on es desenvolupen situacions quotidianes: el supermercat, la casa i el carrer. Durant la compra, el nostre dia a dia i un passeig podem sentir què suposa llegir les descripcions dels productes i no entendre-ho, desorientar-se, confondre un bassal per un forat, etc.
    • A Gales, existeix el Dementia First Hand, que també serveix per conscienciar sobre què suposa viure amb la malaltia.
    • Embodied Labs. Darrera d’aquesta startup americana hi ha Carrie Shaw, una empresària que va viure la malaltia a través del procés de la seva mare, i va adonar-se de la duresa que suposa, com a cuidador, afrontar els canvis que pateix la persona malalta. Així doncs va desenvolupar una eina per recrear situacions a les que ha de fer front l’afectat d’Alzheimer i així preparar als familiars i ajudar-los a assumir millor el que els espera.

 

-Finalment, he volgut fer una revisió del articles publicats a Pubmed. Fent servir la combinació de termes MeSH (“Virtual Reality” AND “Alzheimer Disease”), a data 1/2/2020 hi ha 28 resultats. Ho filtro a només en humans, els últims 10 anys i el resultat és de 23 estudis. D’aquests, he fet una revisió dels abstracts per descartar els que inclouen més patologies a part de l’Alzheimer, i els que són poc clars a l’hora d’explicar el tipus d’intervenció utilitzada. A partir d’aquí, després de la lectura, podríem dir que les intervencions analitzades es poden dividir en 3 grans objectius:

  • crear estudis diagnòstics que siguin més àgils i personalitzats que els tests neuropsicològics clàssics a través de la RV. A més es veu com una potencial manera d’obtenir grans quantitats de dades en poc temps i barat.  L’exemple més clar i actual és el programa “Panoramix” (aquí podeu consultar l’article).
  • analitzar les alteracions en l’orientació espaial com a signe pre-clínic i símptoma predictor d’empitjorament de la malaltia d’Alzheimer. Es fa una clara diferència entre l’orientació egocèntrica (posició dels objectes respecte a la persona, integrant els estímuls que rebem de la perifèria) i l’alocèntrica (posició d’un objecte respecte a un altre; l’ambient serveix com a marc de referència per un sistema de coordenades independent a l’observador), i les dificultats per canviar de l’una a l’altra. S’investiguen tan les alteracions que es detecten, com possibles intervencions pal·liatives o estratègies de millora.orientacio alo i egocentrica
  • valorar si la RV pot ser una bona eina per fomentar l’autonomia en les AVD Instrumentals en persones afectades amb aquesta malaltia. Els resultats són positius, però els estudis presenten força limitacions de diferent índole.

 

Sens dubte, les noves tecnologies venen amb força i per quedar-se des de ja fa molt de temps. Avui en dia, s’han abaratit els costos i tenim opcions senzilles que ens poden donar grans resultats. No hem d’oblidar, però, que són un recurs més i que davant hi tenim persones. Abans d’acabar, m’agradaria demanar-vos que si heu tingut alguna experiència usant la RV amb persones amb Alzheimer, la compartiu amb nosaltres. Gràcies!

 

Bibliografia

*https://www.xataka.com/basics/diferencias-entre-realidad-aumentada-realidad-virtual-y-realidad-mixta

*https://quasardynamics.com/dispositivos-hapticos-la-realidad-virtual/

* Díaz-Pérez E, Flórez-Lozano JA. Realidad virtual y demencia. Rev Neurol 2018; 66 (10): 344-352.

**https://i-amvr.com/alzheimer-y-realidad-virtual-casos-de-uso/ (Verónica Rodríguez)

*https://www.ticbeat.com/innovacion/evoca-proyecto-musicoterapia-ia-enfermos-alzheimer/

Imatges

*(RV): proyectovrunicyt.wordpress.com; isanidad.com; elmundo.es

*ticbeat.com

*https://www.researchgate.net/figure/Allocentric-versus-egocentric-spatial-processing-Allocentric-spatial-transformations_fig1_261140491

-Anna-

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s