Diafragma: com funciona i com tenir-ne cura.

“No ens hauríem d’allunyar gaire de qui ens fa riure”. – Eva Piquer

Aquesta setmana us vull parlar d’un dels músculs més importants del cos, el diafragma.

La Marta ja ens en va fer una molt bona explicació a la seva entrada “Activitat física i sòl pelvià“, i jo, per la meva banda, també us en vaig explicar força detalls a l’entrada “La respiració: per què ens calma?“, però us vull fer un recordatori a mode d’introducció i així us aniré explicant tot allò que vull compartir amb vosaltres. Som-hi!

ANATOMIA

El diafragma és el principal múscul inspiratori. Serveix de “frontera” entre la cavitat toràcica i l’abdominal. Té forma de cúpula, però durant la seva contracció s’aplana. Al centre té un forat anomenat centre frènic, una gran aponeurosi tendinosa a partir de la qual surten les diferents fibres contractils que s’insereixen a l’estern, les costelles i les vèrtebres. A través d’aquest centre frènic hi passen l’esòfag, l’artèria aorta, la vena cava, el nervi frènic i els troncs limfàtics toràcics, entre d’altres, totes elles, relacions anatòmiques molt importants que veurem més endavant.

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pel que fa al control respiratori a nivell cerebral, l’encarregat és el tronc de l’encèfal, en concret la protuberància i el bulb raquidi, on hi ha els centres respiratoris, que controlen tant la freqüència com el ritme. I com ho fan? Doncs a través de la informació que recullen els receptors de tipus químic i mecànic que tenim a la sang, la musculatura i les mucoses de la via respiratòria, que informen sobre els canvis de pH, d’oxigen, d’estirament de la musculatura, etc. Aquesta informació viatja del cervell al diafragma a través del nervi vague.

tallo-cerebral

DINÀMICA (FISIOLOGIA)

La respiració és un procés automàtic que inclou els moviments d’inspiració i espiració (la primera la realitza bàsicament el diafragma amb ajuda d’altres músculs, i l’espiració és passiva, conseqüencia de l’intercanvi de pressions que es produeix a l’interior del tòrax).

Com ja us vaig comentar en una entrada anterior, en condicions neutres, la pressió a la cavitat toràcica és igual o una mica superior a l’atmosfèrica. El nostre tòrax és com una xeringa, i el diafragma és l’èmbol. Durant la inspiració traccionem l’èmbol (el diafragma s’aplana), augmentant l’espai a la cavitat toràcica, fent així que la pressió disminueixi i que l’aire pugui entrar als pulmons. Quan el diafragma es relaxa (recupera la seva forma de cúpula inicial), torna a augmentar la pressió, i l’aire va sortint fins que es tornen a igualar les pressions.3-ingreso-egreso2bdel2baire

PER QUÈ ÉS IMPORTANT EL DIAFRAGMA

  • Per respirar bé, que ens permetrà la correcta oxigenació dels diferents teixits del cos.
  • Per poder mantenir una bona postura, ja que la seva tensió constant ens pot portar a una posició de tancament (caiguda d’espatlles, cifòsi toràcica, avançament del cap) degut a les seves relacions anatòmiques òssies. Per aquesta mateixa raó pot influir en dolors musculars.diafragma 3
  • Per evitar problemes a nivell de les vísceres i del sòl pèlvià. A nivell visceral, el moviment rítmic és bàsic per fer un massatge als òrgans interns; pel sól pèlvià, el bon estat del diafragma toràcic és necessari perquè l’intercanvi de pressions funcioni correctament i no resulti danyat.
  • Per poder tenir una bona digestió, ja que l’esòfag hi passa entremig i la tensió diafragmàtica el pot afectar.
  • Juntament amb l’esòfag passen els troncs del nervi vague que, com ja us vaig explicar, també està relacionat amb quasi totes les vísceres (recordeu, incloent l’intestí i la important relació d’aquest amb el cervell i la microbiota); és bàsic per regular el sistema nerviós parasimpàtic, i és qui envia els missatges dels centres respiratoris al propi diafragma. Entendreu doncs que novament un excès de tensió no és beneficiós.
  • També té relació directa amb l’artèria aorta, la vena cava i els troncs limfàtics toràcics. En aquest cas, un excès de tensió al diafragma pot provocar problemes circul·latoris, tant a un nivell més perifèric (perquè el bombeig del diafragma afavoreix el retorn venós i el drenatge limfàtic), com a nivell més central, influïnt en el desenvolupament d’hipertensió. La influència a aquest nivell és doble, ja que els canvis de volum pulmonar fan un massatge sobre el cor, afavorint així la regulació del seu ritme.

TÈCNIQUES PER TENIR-NE CURA

-Abans de començar voldria fer un parell d’apunts:

  • quan parli de RESPIRACIÓ, ho faré per incloure tant la inspiració com l’espiració; quan vulgui referir-m’hi individualment, ja ho faré.
  • les maniobres es poden fer tant estan asseguts com estirats però, segons com, estirats podeu tenir més dificultats.
  • us deixo un vídeo on podreu observar el moviment del diafragma, el de les costelles i les diferents relacions anatòmiques que us he comentat abans. Els comentaris del vídeo no estan relacionats del tot amb el que us explico, però es veu molt bé.

 

-Presa de consciència del múscul i del seu moviment. Col.locar les mans a la graella costal, a banda i banda, per sota el pit. Notarem com, durant la inspiració, les costelles pujaran i s’obriran, i durant l’espiració baixaran i es tancaran.

*Serà interessant “observar” si aquest moviment és igual a les dues bandes, si percebem dificultats (com si notéssim resistència) durant la respiració, etc. Això pot ser degut a tensions del propi diafragma o de les vísceres, a problemes pulmonars, a cicatrius, etc.

-Palpació diafragmàtica. *AQUESTA MANIOBRA NO LA FEU SI TENIU UNA HÈRNIA D’HIAT, JA QUE PODRÍEU EMPITJORAR-LA. / POT RESULTAR MOLESTA, PER LA QUAL COSA, FEU-LA AMB CURA. SI NO L’ENTENEU, PARLEU AMB EL VOSTRE FISIOTERAPEUTA PERQUÈ US AJUDI. Mai podrem palpar tot el múscul, ja que és molt gran i a la major part d’ell no hi tenim accès, però sí que el podem notar resseguint la graella costal, des de la part final de l’estern (més o menys on hi ha la boca de l’estómac, per entendre’ns) i cap als laterals del nostre tronc. Per fer-ho, utilitzarem els tous dels nostres dits, excepte el polze. Serà important, també, acompassar-nos amb els moviments respiratoris. Durant la inspiració notarem com els dits son “expulsats” de la revora costal, però durant la espiració podrem introduir lleugerament els dits a les costelles per tal de notar el múscul.

-Pressions lliscants o mantingudes: les precaucions seran les mateixes que per l’exercici anterior, i segurament notarem més molèsties. Per fer-les, col·locarem les mans igual que a la maniobra anterior, però en aquest cas, quan notem que els nostres dits volen “sortir” de la graella costal durant la inspiració, no els deixarem, oposant resistència a la pròpia dinàmica respiratòria. Durant l’espiració aprofitarem per fer com un petit massatge amb moviments circulars o bé mantindrem la pressió uns segons. Com abans, començarem a la zona de la boca de l’estómac i anirem “caminant” amb els dits al llarg de la revora costal fins al lateral del tronc. Us deixo un vídeo dels companys de fisioterapia-online.com per veure-ho.

*Si volem, també podem fer aquestes pressions de forma unilateral, usant el polze de la mà contrària a la graella a la que fem el massatge.

-Pinça rodada: pessigant lleument la pell de la zona entre els polzes i els dits índex i mig de cada mà, recorrerem la revora de la graella costal, primer d’un costat i després de l’altre, seguint el mateix recorregut que sempre: des de la boca de l’estómac cap al lateral. Podem anar pessigant més pell (guanyant profunditat) a mesura que anem fent massatge. Pot resultar força dolorosa, així que aneu poc a poc i segons tolerància.

Exercicis d’estirament, en especial de la zona toràcica i lumbar, i en sí de tota la cadena muscular posterior, i també de la musculatura pectoral, per mantenir una bona mobilitat i elasticitat.

A més, mantenir una bona alimentació i una vida activa ens ajudaran a no crear tantes tensions a nivell abdominal, ja que l’estat d’aquesta cavitat influeix directament en la mobilitat del diafragma. Així mateix, qualsevol cicatriu o operació quirúrgica (per petita que us sembli) que us hagin fet a qualsevol nivell toraco-abdominal pot influir en el moviment diafragmàtic. Comenteu-ho amb el vostre fisioterapeuta si us genera molèsties.

Acabo amb un últim consell per cuidar el vostre diafragma: rieu, rieu molt! Bona setmana!

Bibliografia

  1. Atlas de anatomía Prometheus. Gilroy AM et al. Ed.Médica Panamericana, Madrid (2008).
  2. Neuroanatomía clínica. Waxman SG. McGraw Hill (2011). 26a edició.
  3. https://masquefisioterapia.wordpress.com/2013/11/03/redescubriendo-el-diafragma/

Imatges

-slideshare (anatomía abdomen y diafragma)

-anatoin.com (atlas de anatomia Netter)

-https://masquefisioterapia.wordpress.com/2013/11/03/redescubriendo-el-diafragma/

-suelo pélvico google

-Anna-

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s