Nous enfocaments pel tractament del deteriorament cognitiu

“Las arrugas solo deberían indicar donde las sonrisas han estado.”
Mark Twain

Aquest any he tingut novament l’oportunitat de participar en la Quinzena de la Salut per la Gent Gran de Sants, que arribava ja a la 29ª edició. La xerrada ha estat sobre els “Nous enfocaments pel tractament del deteriorament cognitiu”, i us en deixo un resum.

Els punts que vaig tractar són els següents:

1. Paradigma actual de l’assistència sanitària

Actualment dins el món sanitari hi està havent un canvi de paradigma, de biomèdic, on el que té importància és la malaltia, enfront del biopsicosocial, que a qui situa al centre és a la persona en tota la seva globalitat.

Aquest canvi porta implícits 2 conceptes importants:

  • L’atenció centrada en la persona, que és un enfoc humanista que sorgeix de la teràpia centrada en el client de Carl Rogers i que, dins del món de l’atenció a la demència, el desenvolupa Tom Kitwood, perquè s’ha vist que d’aquesta manera es redueixen de forma considerable les alteracions conducutals que moltes vegades hi van associades. Es basa en 3 principis: el de promoció l’autonomia (tenint en compte la història de vida del pacient, les seves capacitats i necessitats), la protecció de la intimitat (respecte de la dignitat, i el drets de consentiment i informació de la persona) i l’aconseguir un entorn positiu (càlid, confortable, accessible, etc).
  • La humanització de l’assistència sanitària, que és un procés que situa a la persona al centre, fent-la part implícita de la seva recuperació i tractament, però que no oblida a la família, als professionals que els atenen i que també implica a la societat en la que vivim. Gràcies a aquest procés, que requereix formació i revaloració constants, prenem consciència del dret a la salut, que és universal, i que ens garanteix qualitat de vida, d’atenció sense diferències, poder de participació actiu en les polítiques sanitàries, informació i decisió.

2. Conceptes d’envelliment normal, deteriorament cognitiu i demència.

Quan una pèrdua de memòria es produeix de forma PUNTUAL i no va acompanyada d’altres símptomes, com per exemple, el fet d’estar tenint una conversa i que no em surtin les paraules, que m’oblidi d’on he deixat el telèfon mòbil o que em costi d’aprendre a fer servir un electrodomèstic nou, llavors parlem de situacions d’envelliment normal. Quan aquestes situacions es van repetint en el temps, i ja no només afecten la memòria sinó que també afecten també l’atenció, el llenguatge, la capacitat d’orientació, problemes de son, etc., llavors ja podem parlar de deteriorament cognitiu (DC). En aquest cas, ja estem parlant d’una situació provocada per una patologia que, depenent de l’origen que tingui, pot tenir un caràcter REVERSIBLE (com per exemple, quan la persona té un dèficit vitamínic important o pateix un procés depressiu que no va acompanyat de cap altre problema). Però aquest DC també pot ser símptoma inicial d’un procés que continuarà progressant en el temps i que NO és REVERSIBLE, causat per una malaltia neurodegenerativa, que és la demència. En aquest cas, l’afectació de les capacitats cognitives, també anirà acompanyada d’alteracions motrius (que afectaràn al desenvolupament de les activitats de la vida diària (AVD)) i d’alteracions conductuals (trastorns de l’estat d’ànim, del son, etc.).

demència

3. Malaties que poden causar demència.

L’Alzheimer, el Pàrkinson, l’escleròsi múltiple, la demència per Cossos de Lewy, l’ictus o els traumatismes cranioencefàlics són algunes de les malalties neurodegeneratives que poden portar a desenvolupar una demència. Això sí, hem de tenir en compte que no totes afecten de la mateixa manera: ni pel que fa al nombre d’afectats ni pel que fa al tipus de demència, ja que es desenvolupa de manera diferent en cada una d’aquestes malalties.

4. Situació actual de la demència a Espanya (dades projecte MapEA)

L’Alzheimer és la demència més comuna, sent un 60-80% dels casos existents, afectant unes 800.000 persones a Espanya (2016) [l’altre dia no recordo on vaig llegir que ja podem parlar d’1.200.000 afectats; de cara a 2050 es preveu que els casos es tripliquin]. Si comptem també als familiars i cuidadors dels malalts, l’Alzheimer forma part de la vida de 3’5 milions de persones.

La prevalença és d’un 7% en majors de 65 anys, i de fins a un 50% en majors de 80 anys. Els menors de 65 anys tampoc de salven: un 10% dels casos de la malaltia els afecten, i a més solen ser les formes més “agressives” de la malaltia, amb un avenç més ràpid.

Unitats de memòria a Espanya
Unitats de memòria a Espanya

5. Tractaments no farmacològics

Per aquest punt em vaig inspirar en l’entrada que vaig fer sobre tractaments no farmacològics de l’Alzheimer. De fet, és una versió modificada i actualitzada.

Els símptomes de l’Alzheimer, especialment els de caire conductual, se solen tractar amb fàrmacs, que ajuden a estabilitzar-los i són necessaris, però també s’ha comprovat que l’efecte de les píndoles i els pegats és molt més potent quan va acompanyada de tota una sèrie de recursos que no necessiten la química per funcionar, el que podem anomenar com a “teràpies no farmacològiques”. N’hi ha moltes i no totes són igual d’eficaces ni serveixen per treballar el mateix (algunes fan més èmfasi en l’afectació conductual-social-cognitiva, i altres en la motriu). Mencionaré les principals.

  • Estimulació cognitiva: accions dirigides a mantenir el funcionament cognitiu mitjançant exercicis de memòria, percepció, atenció, llenguatge, funcions executives (solució de problemes, planificació, control, etc.) i visuoespaials, etc. Es basa en la plasticitat neuronal i la reserva cognitiva. Ha de ser significativa per la persona, i evitar els exercicis en paper.
  • Exercici físic: activitats proposades per al bon manteniment de l’estat físic (mobilitat, força, resistència cardio-pulmonar, equilibri, coordinació, marxa, elasticitat). Perquè tingui efectes a nivell cognitiu (neuroprotecció, prevenció indirecta a través de la protecció enfront malalties cardiometabòliques i fragilitat) ha de ser aeròbic (de baixa-mitja intensitat però perllongat en el temps) mínim durant 150’/setmana, en principi sense que importi la distribució en el dies i acompanyar-se d’una dieta equilibrada.
  • Reminiscència: consisteix en pensar o parlar sobre la pròpia experiència vital per compartir records i reflexionar sobre el passat. Potent estimulador de la memòria autobiogràfica i molt sovint acompanyat de música.
  • Intervenció intergeneracional: permet relacions entres persones de diferents edats amb la voluntat d’incrementar els seus vincles i el coneixement mutu (oportunitats de relació). Importa més la significància de l’activitat que es dugui a terme més que el tipus d’intervenció en sí (vídeo).cosas de la edad
  • Teràpia assistida amb animals: ús d’animals com a mitjà perquè la persona pugui arribar a establir comunicació eficaç amb les persones que l’envolten. L’animal orienta a la persona (records i present) i disminueix ansietat. A més és un motivador de moviment (benefici social, conductual i funcional).
  • Musicoteràpia: segons la World Federation of Music Therapy consisteix en l’ús científic de la música o els seus elements musicals (so, ritme, melodia i harmonia) per part d’un musicoterapeuta professionalamb un pacient o en grup, amb la idea de complir uns objectius terapèutics de comunicació, interacció, aprenentatge o mobilitat, treballant les necessitats físiques, emocionals, socials i cognitives de la persona, perquè aquesta pugui desenvolupar el potencial o millorar la qualitat de vida. Té efectes molt potents per “despertar” persones amb demències ja avançades, però també n’està molt estudiada la seva validesa per millorar les capacitats motrius, com per exemple, la marxa en els malalts de Pàrkinson.
  • Estimulació gustativa i olfactiva: busca el treball de la comunicació verbal aprofitant la conservació memòria afectiva a través de l’estimulació del gust i l’olfacte.
  • Storytelling: explicar històries partint d’una fotografia; col·laboratiu. Permet l’expressió de sentiments i millora autoestima; treball comunicació verbal i no verbal/expressió corporal.
  • Art teràpia: psicoteràpia que usa l’art com a mitjà primari per la comunicació. No requereix de coneixements d’art previs. Millora la qualitat de vida i ajuda en les alteracions conductuals.
  • Massatge: estimulació de receptors de pressió, afectant l’activitat vagal (sistema nerviós autònom, parasimpàtic), fomentant la reducció dels nivells de cortisol (estrés). Ajuda també en l’autopercepció.
  • Mindfulness: fer-se conscient del moment present, del que sentim i pensem, del que ens rodeja, etc. sense emetre cap judici de valor. Millora la capacitat de concentració i ajuda a treballar la memòria de treball i la planificació (molt útil per AVD); podria millora l’adherència a la medicació.
  • Mètode Montessori per adults: manteniment de les capacitats cognitives interactuant amb l’entorn (físic i humà) fent ús de tots els sentits, a través d’activitats significatives. Especialment per treballar les apràxies (més informació), del vestit o del menjar per exemple.
  • Estimulació multisensorial (concepte Snoezelen): oferir a la persona i al seu acompanyant diferents mètodes d’estimulació sensorial (música, olors, llums de colors, teles de diferents tactes, imatges, etc.) en un entorn controlat per facilitar el benestar i la relaxació, millorar alteracions conductuals o la comunicació (demències avançades).

sonrisa

Ha estat un plaer poder compartir una altra vegada aquesta experiència.

Bibliografia

Imatges

*Mapa: Estudi Projecte MapEA

*Intergeneracional: Cosas de la edad; movistar +.

*Àvia: Arnaud Vanderplancke

-Anna-

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s