El mastòcit, la mucosa intestinal i l’estil de vida

“en realitat tots som com som fins que decidim canviar. Tots som genis, perquè tots tenim a l’abast de la mà la vida i la persona que volem ser, independentment de les condicions de partida”.

L’ofici de viure bé – Gaspar Hernàndez

La primera entrada d’aquest mes sorgeix d’un període de reflexió personal sobre la vida, sobre com vivim. Simultàniament, va arribar a les meves mans un article que serà l’inici per entrar en el tema.

L’article que us vull comentar parla sobre la inflamació de la mucosa intestinal en el síndrome de l’intestí irritable i com influencia sobre l’eix estrès-mastòcit. No em centraré en el síndrome de l’intestí irritable, sinó que donaré importància als efectes de l’estrès, i concretament als efectes que pot tenir en la salut de la nostra mucosa intestinal.

En l’article parlen d’un estudi en rates a les que els provoquen estrès social per aglomeració i mostra com es produeix una infiltració de neutròfils (elements del sistema immunitari) a la mucosa de l’intestí, sensibilitat a la distensió intestinal i alteracions a les mitocòndries de l’epiteli. En altres animals, s’ha vist com l’estrès crònic provocava alteracions inflamatòries i epitelials associades a un augment de la penetració bacteriana. I estudis amb humans també indiquen un notable augment de la secreció i permeabilitat intestinal amb activació dels mastòcits.

Crec que fins aquí no he dit res nou ja que hem fet moltes entrades a Apapatxar parlant sobre l’eix intestí-cervell (gut-brain axis) o sobre la importància de tenir una bona flora intestinal (us deixo les referències a la bibliografia). Però el que més em crida d’aquest article és que diu que només fa falta 1 HORA d’aglomeració per a què hi hagi un augment de la permeabilitat intestinal i que després es necessita 1 MES per tornar a la situació prèvia.

MASTÒCIT

El mastòcit és una cèl·lula del sistema immunitari present a la mucosa de la pell, de l’aparell digestiu, de l’aparell genitourinari i de les terminacions nervioses. La seva funció consisteix en modular els processos inflamatoris i al·lèrgics, formant part de la primera barrera de defensa que té el cos.  220px-SMCpolyhydroxysmall

Van ser descrits per primer cop per Paul Ehrich el 1877, que els va anomenar “celulas granulares del tejido conectivo” ja que el que crida més l’atenció són els grànuls que tenen al citoplasma on emmagatzema, per exemple, la histamina.

Quan una substància perillosa entra al cos aquest presenta a una cèl·lula anomenada CD4 naive que decideix quina resposta es desenvoluparà en funció de quina sigui la substància perillosa: bacteri, fong o paràsit. En el cas que sigui un paràsit, el CD4 naive es diferencia cap a un limfòcit B que allibera anticossos (immunoglobulines del tipus E) específicament contra aquell patogen. Aquestes immunoglobulines E (IgE) s’uneixen a la membrana del mastòcit per a què alliberi els grànuls que té al citoplasma. Majoritàriament es coneixen els mastòcits per l’alliberació d’histamina, però també poden produir altres substàncies com heparina, citoquines (inflamació) o quimiocines (senyalització i comunicació cel·lular). Senzillament perquè us soni, la histamina és la substància que participa en les reaccions al·lèrgiques.

A la mucosa intestinal més del 50% dels mastòcits es situen prop de les terminacions nervioses. Quan hi ha inflamació del teixit digestiu aquesta relació es torna molt més propera, per exemple en una al·lèrgia alimentària, en presència de paràsits o en una malaltia inflamatòria intestinal, fent que hi hagi un augment dels mastòcits. A més a més, com ja he mencionat, l’augment de la proximitat provoca que hi hagi més comunicació multidireccional entre mastòcit, sistema nerviós, sistema immunitari i flora intestinal. Tot això fa que, el mastòcit, augmenti l’alliberació de substàncies com la histamina, les proteases, les prostaglandines, els leucotriens, la interleuquina 6, entre d’altres, que provoquen més reacció, més inflamació.

Però no vull que veiem el mastòcit com a un enemic ja que el problema està en els inputs que li arriben de la flora intestinal, del sistema nerviós o del sistema immunitari. L’intestí humà està colonitzat per uns 100 bilions de bacteris que han conviscut amb nosaltres des de fa molt temps, però si es produeix un augment de la captació bacteriana per part dels receptors de membrana, també s’augmenta l’activació del mastòcit. Aquest augment de captació bacteriana pot estar produïda per una mala alimentació que altera la flora intestinal, un excés de tòxics, que augmenta la presència del sistema immunitari; una vida estressant, que activa més el sistema nerviós,…

EIX HPA – L’ESTRÈS I EL PAS A L’ACCIÓ

L’eix HPA és el que comunica l’hipotàlem, la glàndula pituïtària i la glàndula suprarenal. A l’entrada que vaig fer sobre El contacte matern i el cortisol  ja vaig parlar una mica sobre aquest tema. Resumidament podríem dir que el cos no entén una situació d’estrès mantinguda i es produeixen respostes mal adaptatives. Però la percepció d’estrès del cos és tan ambigua…, vull dir que pot estar produit per moltes raons, malgrat això, les respostes sempre són molt semblants. El cortisol, com ja vaig dir a l’entrada, “en el fons és la hormona que prepara el cos per a l’acció, carregant-lo d’energia”.

I tornant a l’estudi: la resposta del cos davant 1 hora d’aglomeració, al final, provoca una resposta d’estrès que altera la relació amb la nostra microbiota intestinal. I jo em pregunto si no vivim una mica aglomerats amb aquesta organització de ciutat que tenim. Té això concordança amb el que el nostre cos viu com a pau i tranquil·litat? Perquè ara que sabem el nivell d’influència en la nostra flora intestinal, el nostre sistema immunitari i/o el sistema nerviós.

20180905_085419

CONCLUSIÓ FINAL

La presa de decisions és una acció important, sobretot quan aquella veu interior (potser dels bacteris, potser de la consciència) et diu que alguna cosa no va bé. Passar a l’acció davant una incomoditat és el que el cos sap fer i entén com a pau.

BIBLIOGRAFIA

 

Marta S

One thought on “El mastòcit, la mucosa intestinal i l’estil de vida

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s