Introducció a la humanització (en fisioteràpia)

[sobre la fisioteràpia] “Es una profesión, sin duda, humana, humanista y humanizadora que debemos reivindicar como tal.” – Martín Urrialde (degà del Colegio de Fisioterapeutas de Madrid en una entrevista per “Acta Sanitaria”; https://www.actasanitaria.com/jose-antonio-martin-urrialde-la-humanizacion-pretende-dar-equidad-entre-ciencia-y-humano/)

He volgut començar el post amb un vídeo perquè crec que explica millor del que jo podré ara expressar el que tinc ganes d’explicar-vos aquesta setmana i el per què.

La humanització de l’assistència sanitària (HAS) hauria de ser un dels temes que més debat ens generés als professionals de la salut. Amb això vull dir que cada dia hauríem de fer l’exercici de parar-nos a pensar com hem actuat, quin llenguatge hem fet servir per dirigir-nos als nostres pacients o als nostres companys, si hem escoltat, i un llarg etcètera de preguntes més.

La HAS no deixa de ser un tema controvertit, malgrat en la meva opinió hauria de ser un fet intrínsec a la pràctica de qualsevol persona que estès en contacte amb el sistema sanitari, i especialment dels professionals d’atenció directa (la creixent literatura al respecte ho justifica i argumenta). Hi ha qui diu que, si ens humanitzem, si empatitzem, ja no fem bé la nostra feina. Tota la tècnica, tota la professionalitat, se’n van en orris perquè no som capaços d’actuar amb l’objectivitat que requereix la situació. I vosaltres, què en penseu?

El concepte “humanització de l’assistència sanitària (HAS)” és molt ampli, afecta moltes àrees i moltes persones. Destacaré diverses definicions que a mi m’agraden i les desgranarem fent un resum dels principals punts a tenir en compte (gràcies als meus professors del màster; (1)):

“Humanizar la atención sanitaria significa apostar por una sanidad más amable y centrada en las personas, independientemente de su rol; humanizar también significa personalizar la asistencia escuchando lo que necesitan pacientes y familiares, no lo que nosotros pensamos que necesitan, sino atendiendo a sus necesidades, aunque no coincidan con las nuestras y convertir esto en un proceso clínico donde la actitud sea fundamental. Humanizar es también entender y aceptar que los profesionales somos falibles y vulnerables, y que también necesitamos ser escuchados puesto que somos el capital básico para humanizar la Sanidad. Todos los sistemas sanitarios estarán humanizados cuando esté al servicio de todas las personas: personas enfermas, familiares y profesionales.
El cuidado requiere competencia profesional y formación, pero también individualidad, emoción, solidaridad, sensibilidad y ética. Precisa de grandes dotes de comunicación y habilidades de relación: empatía, escucha activa, respeto y compasión”.

“Hablar de humanización reclama la dignidad intrínseca de todo ser humano y los derechos que de ella derivan“.

“Para muchas personas la humanización es algo utópico, algo que debería ser pero que se antoja irrealizable dados los numerosos condicionantes socioculturales, laborales, propios del mundo en el que se pretende situar la acción de humanizar.
Pero si entendemos la utopía como lo hace Bloch, se convierte en una empresa apasionante: <<La utopía no está en su realización que es indispensable, sino en que nos sirve de estímulo para tender siempre hacia una meta que todavía no hemos alcanzado>>“

“Humanizar es cultura, política, sociedad, economía, ética y justicia. […] Humanizar no solo es cuestión de actitud: también precisamos poner la H a las estructuras materiales y técnicas“.

Com veieu en aquesta multitud de definicions es destaquen múltiples factors a tenir en compte. Comentem-los:

• La humanització s’ha de centrar en les persones. Dins d’aquest grup, passa per davant de tot atendre les necessitats dels pacients i respectar-ne la seva dignitat. Però també implica valorar i escoltar les necessitats de les famílies que acompanyen aquesta persona i, per últim, però també important, dels professionals sanitaris que els atenen.
• Pel que fa als pacients, s’han d’atendre necessitats bàsiques, se’ls ha d’escoltar i valorar (inclús, i especialment, quan estan en situació crítica, que llavors podem precisar de l’ajuda de la familia) i respectar sempre els seus drets (especialment el de la informació) i voluntats. Se’ls ha de convertir en part activa del seu procés de cura i recuperació.
• Pel que fa a les famílies (que el concepte de familia en humanització també varia de la definició que contempla el diccionari, ja que no implica necessàriament una relació genética, sinó la persona que designi el pacient com a tal, on la importància recau en el vincle afectiu), també se’ls ha de tenir en compte en les decisions, convertir en part activa de la cura i garantir-ne els drets d’informació i educació.
• Pel que fa als professionals, a part de valorar-ne la professionalitat i els coneixements tècnics, se’ls ha de donar la formació necessària en habilitats comunicatives i coneixements ètics, se’ls ha d’escoltar, donar espais adequats per al descans i la gestió, etc.
• La humanització és un procés, i com a tal, hem d’entendre que no és un fet que esdevindrà d’un dia per l’altre, sinó un continuum en el temps. Tothom (pacients, famílies, professionals tènics i gestors i, fins i tot, la societat) n’és part activa i, per tant, requerirà d’una constant formació i valoració per fer-lo avançar.
• La comunicació i les habilitats de relació en són una part fonamental i esdevenen, sens dubte, la principal manca curricular de molts dels professionals sanitaris avui en dia. És cert, que es comencen a contemplar dins dels plans d’estudis, però no de tots els professionals sanitaris i tampoc amb un nombre d’hores suficient (al meu entendre). És cert, que també hi ha una part d’aquestes habilitats que és innata, que es té o no, però també es pot treballar.
• El dret a la salut, igual que qualsevol dels drets en altres àmbits, és un concepte heteri i abstracte per molts de nosaltres; sabem que el tenim però no sabem exactament en què consisteix. Bàsicament ens garanteix que visquem amb el nivell més alt de salut que poguem amb la màxima dignitat i sense fer distincions entre persones; que qualsevol acte o política que tingui com a finalitat posar en perill la integritat física d’una persona o col·lectiu sigui penada; que gaudim de qualitat de vida en diferents entorns i contemplant els factors econòmic, cultural, social i polític; que poguem implicar-nos activament en la realització de polítiques per la salut (2). D’això, lògicament, en deriven una sèrie de legislacions, polítiques, accions, etc. que, com podeu veure, sobrepassen l’àmbit purament sanitari, i impliquen també altres sectors de la societat (“Humanizar es cultura, política, sociedad, economía, ética y justicia”).
• Humanitzar no implica només les persones, sinó també les tècniques i les estructures. És a dir, qualsevol dels procediments que els professionals realitzem a diari requereixen (o hauríen de requerir) d’una explicació prèvia, de la valoració de la situació de la persona en aquell moment (per exemple: imaginem una persona que està ingressada a l’UCI i, durant la nit, se li han de fer cures, revisar diferents constants vitals i fer un canvi postural. El/s professional/s que l’atenguin seria bo que intentéssin fer totes aquestes accions d’una tongada per no molestar la persona en repetides ocasions, amb una llum que no molesti en excès a la persona, intentant moure-la el mínim possible, intentant no fer gaire soroll, per no interferir tant en el seu descans i, abans que res, explicant-li a la persona què anem a fer i com). Per altra banda, l’arquitectura i la distribució del mobiliari, així com el mobiliari en sí, i altres objectes que hi puguin haver en una habitació o una sala d’espera, també contribueixen a fer l’ambient més acollidor, orientador (en temps), on és més fàcil de treballar i de conviure, i també d’accedir-hi.

Si ens centrem en la fisioteràpia, hi ha encara molt poca bibliografia referenciada amb el concepte “Humanització de l’assistència”, que és el descriptor que hauríem d’usar (jo he trobat a penes 10 articles deprés de fer una recerca en les principals bases de dades i tan sols 2-3 impliquen de forma activa als fisioterapeutes; els podeu veure citats a la bibliografia; referències de la 3 a la 12). Hi ha, potser, més referències usant el concepte “enfoc biopsicosocial”, el nou paradgima al que tendeix la sanitat en aquests moments, però és un concepte massa ampli per validar-lo. Tenim feina per començar a plasmar el que veiem cada dia amb els nostres ulls: que quan fem la feina amb perspectiva humanista (i no només científico-tècnica), els resultats milloren exponencialment.

Dins el nostre Codi Deontològic hi consta la següent frase (13):

39. “En la seva activitat i, especialment, en l’exercici de la professió, el fisioterapeuta ha de tenir cura de respectar i de promoure l’atenció dels principis fonamentals de la persona”.

No se m’acut millor argument per justificar per què els fisioterapeutes no quedem exempts de tot aquest procés.

En conclusió, m’agradaria que aquesta entrada servís per fer-vos reflexionar a vosaltres, professionals, sobre la manera com desenvolupeu la vostra activitat diària i animar-vos a fer formació sobre comunicació, habilitats relacionals, etc, perquè en tenim una manca important. M’agradaria també que valoréssiu el munt de punts en els que podem influir per humanitzar la nostra activitat. I finalment, m’agradaria que servís com font d’informació per a tots, com a ciutadans, per poder reclamar i ser part activa del canvi. Benvinguts a la revolució de la cura!

 

Bibliografia

1. Zaforteza C, Heras G. Introducción a la humanización en la asistencia sanitaria. 2018. Módulo 1 del “Máster en humanización de la Asistencia Sanitaria: pacientes, familias y profesionales”. Universitat de Barcelona, IL3.
2. http://www.codevida.org/derecho-a-la-salud-y-la-vida/que-es-el-derecho-a-la-salud
3. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25868310
4. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5808422/
5. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28231685
6. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24483968
7. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21575243
8. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15458755
9. https://www.researchgate.net/publication/300411811_Preventive_physical_therapy_and_care_humanization_in_the_treatment_of_a_bedridden_home_care_neurologic_patient
10. http://www.scielo.br/scielo.php?pid=S1809-29502016000300294&script=sci_arttext&tlng=en
11. http://www.nureinvestigacion.es/OJS/index.php/nure/article/view/857
12. https://www.picuida.es/influencia-de-la-humanizacion-de-la-atencion-perinatal-sobre-el-uso-de-la-analgesia-epidural-y-las-tasas-de-fiebre-intraparto/
13. https://www.fisioterapeutes.cat/ca/institucional/legislacio/codi-deontologic
14. https://humanizandoloscuidadosintensivos.com/es/inicio/

Imatges

*Entrada “(DES)Humanización en (de) la atención sanitària” (16/12/2011) del blog Regimen Sanitatis 2.0.

*EFE Salud

-Anna-