Caigudes en la gent gran (II)

“Que el pitjor de la por és quan ens fa de pilot, quan s’instal·la al volant. La por de la veritat ens fa mentiders, la por de sentir emocions fortes ens fa freds, la por del risc ens fa tirar massa tovalloles, i la por de morir ens pot impedir viure” – Carles Capdevila.

I arriba la segona part de l’entrada sobre les caigudes. La primera va ser teòrica i enfocada al problema: les caigudes en sí i l’anàlisi de què podíem fer millor. Aquesta és més pràctica, buscant la prevenció i solucions, així que som-hi! A nivell introductori us deixo un [vídeo] amb consells generals.

-El primer que m’agradaria comentar és com hauria de ser la seqüència típica d’aixecament:

20180619_172612

  • Avançar les natges cap a la punta de la cadira.
  • Parar atenció a què els nostres peus quedin una mica per darrere els genolls.
  • Flexionar el tronc ben endavant, fins que notem que el cul es vol desenganxar del seient (si això ens és molt difícil, podem posar les mans sobre les nostres cames i fer força contra elles per anat amunt i endavant).

 

-En segon lloc, aquí teniu un seguit de trucs i consells que poden facilitar les transferències i el dia a dia de la persona i eliminar riscos fàcils o típics de caigudes (1-6):

  • Potser us sembla una obvietat, però les persones grans prenen bastants medicaments i la majoria d’ells poden causar somnolència, reducció del to muscular o bé alteracions del son, per tant, serà important revisar amb el metge els efectes de cada medicament i que ho tinguem en compte. A vegades pot ser possible fer un reajustament de l’horari en el que es prenen perquè provoquin menys risc de caiguda [sempre parlant amb el metge abans!] (1).
  • Procurar evitar l’ús de calçat obert per darrere o xancles de dit, ja que llisquen amb facilitat i el peu no està ben subjecte. Es recomana un calçat més agafat, intentant però respectar al màxim les preferències de la persona. Per l’estiu, que fa calor, que siguin espardenyes de cotó o fil, o sandàlies ben agafades. En el cas de les senyores, molt taló no és recomanable tampoc, però sempre es pot arribar a un consens de portar taló més baix i ample. 

  • Intentar eliminar objectes que entorpeixin el pas dels llocs per on passa la persona i que no hi hagi cables o catifes. Si aquestes són molt importants per la persona, però, entrenar la persona perquè sigui capaç d’alçar més els peus o usar algun material per fixar-los a terra.
  • Al bany, sempre que sigui possible, optar per un plat de dutxa enlloc de per una banyera i, millor que quedi arran de terra. Al mateix temps, seria bo posar algun agafador i, si és necessari, col·locar una cadira. Al costat del WC podem usar baranes i pot ser recomanable l’ús d’una alça, però sempre a valorar amb l’ajuda d’un professional.
  • Evitar enfilar-nos a tamborets o escales, ja que és molt fàcil perdre l’equilibri o que ens maregem quan hi estem enfilats. Ja de passada, la solució més senzilla és col·locar els objectes, roba, aliments el més a mà possible.
  • La il·luminació també s’ha de tenir en compte. Si sabem que la persona no vol encendre el llum quan s’aixeca de nit, procurar reforçar-li que ho faci o instal·lar algun sistema de llum de menys intensitat o d’encesa automàtica amb el moviment.
  • Durant les transferències al llit, serà important recordar a la persona que s’aixequi posant-se de costat primer i que es prengui el seu temps, i si té molta dificultat per incorporar-se es pot posar mitja barana al capçal del llit que afavorirà el desplaçament en espiral. Així mateix, si el llit és articulat podem regular l’alçada per facilitar el pas a bipedestació: com més alt més fàcil (però adaptant-nos a l’alçada de la persona!); quan no es disposa de llit articulat, sempre es pot comptar amb les potes d’elefant o petites alces fetes amb fusta, igual que al sofà (com us vaig explicar en aquesta entrada). Pel que fa a les cadires i als sofàs, s’ha de comprovar que la persona no quedi molt enfonsada. Si els coixins són molt tous, podem posar una post de fusta per sota o intentar canviar-lo per un de més dur. El seient dur i alt facilita la transferència ja que augmenta el to muscular .

*Pel que fa al llit, i en el cas especialment de gent que pateix Alzheimer voldria fer un petit comentari: és molt fàcil que durant la nit el son estigui alterat, que hi hagi deambulació sense sentit (o “vagabundeo”) i que la persona s’aixequi repetidament del llit, però en un estat de somnolència important, fent que siguin més probables les caigudes. Moltes vegades, per manca de recursos, s’opta per la contenció física o química de la persona. Seria bo valorar, en cas de tenir un llit articulat, de posar-lo el més arran de terra possible, perquè si la persona cau, hi ha una menor probabilitat que es faci mal i si es vol aixecar ho farà amb menys risc.

  • Quan una persona és usuària d’una ajuda tècnica (bastó, crossa, caminador, cadira de rodes, etc.) la probabilitat de caure augmenta. Amb això vull dir que no s’han d’usar? NO, ni molt menys, però sí que s’han d’utilitzar en base a les recomanacions i consells d’un professional.
  • La incontinència (per diferents raons) força comú en gent gran, també pot ser motiu de caiguda així que s’ha de revisar que l’accès al WC pugui ser fàcil/ ràpid (en cas d’incontinències d’urgència) i estar atents a si la persona s’orina a sobre (per incontinència d’esforç o per rebossament) i així atendre-la de seguida perquè no rellisqui (i fer ús de compreses i/o bolquers si és necessari a més d’intentar millorar la incontinència amb rehabilitació específica).
  • Quan la persona té més dolor en una extremitat, obligar-lo a que carregui pes en aquella cama a l’hora de posar-se de peu pot facilitar una caiguda. Sempre que sigui possible, explicarem a la persona que deixi l’extremitat més dolorosa una mica més avançada perquè no hi posi tota la càrrega i intentar facilitar-li la transferència.

-Finalment, també volia compartir amb vosaltres vídeos de situacions típiques per saber com actuar davant d’una caiguda:

  • Si veig algú que ha caigut, què haig de valorar i com l’he d’aixecar? (mireu el següent vídeo) Serà important veure si la persona està conscient i respira; també valorar si té alguna fractura, en especial de fèmur (en aquest cas la cama quedarà caiguda en rotació externa) i trucar immediatament a urgències en cas afirmatiu; si només està atordida, posar de costat fins que estigui una mica més tranquil·la, ajudar a posar de peu sense estirar-la i que descansi en una cadira. Pensar sempre en el servei de teleassistència.
  • I si la persona és hemiplègica?
  • I si jo caic, com m’he d’aixecar? [vídeo] Haureu de seguir el que s’anomena seqüència de sirena (ho podeu veure a la imatge de sota): passar d’estar estirat boca amunt a posar-se de costat, d’aquí a recolzar-se sobre el colze, d’aquí a quatre grapes, d’aquí a estar sobre els genolls, de genolls a posició de cavaller (avançant una cama), i finalment seure a la cadira. Al vídeo es mostra la mateixa seqüència però després d’estar de costat es passa a estar boca terrosa. Aquesta opció serà per gent que tingui força suficient als braços; sinó optar per la sirena.20180619_165904.jpg
  • I si la persona físicament no pot fer aquesta seqüència de moviments? Si està sola, el millor serà que truqui al servei de teleassistència. Si es sospita de fractura informeu d’immediat. Si la persona està amb algú, i es veu que no hi ha fractura i que la persona està bé, serà millor demanar ajuda a una tercera persona i que entre els 2 l’alceu. Podeu veure com fer-ho de forma segura al següent vídeo (a partir del minut 5:58).

I ho deixem aquí. Abans d’acabar però, m’agradaria comentar que, la frase inicial parlava de POR a propòsit, per recordar la por emocional i al buit de la que vaig parlar ja en la primera entrada sobre caigudes. Aquesta, moltes vegades, la perpetuem els professionals sanitaris que atenem la persona. Hem d’educar per evitar les falses creences i vigilar amb el llenguatge com ja vaig comentar. Si la por fa de pilot res tornarà a ser com abans.

 

Bibliografia:

  1. http://www.elsevier.es/es-revista-vigilia-sueno-270-articulo-farmacos-que-pueden-producir-somnolencia-13109171
  2. https://www.alzheimeruniversal.eu/2016/06/27/caidas-ancianos-definicion-y-prevencion/
  3. https://www.alzheimeruniversal.eu/2015/08/04/ejercicio-fisico-para-adultos-y-prevencion-de-osteoporosis-caidas-y-fracturas/
  4. https://www.alzheimeruniversal.eu/2012/12/11/los-cinco-mayores-peligros-para-una-persona-mayor-en-casa/
  5. http://www.personamayor.org/consejos/incontinencia-urinaria-en-ancianos/
  6. http://www.igerontologico.com/salud/sindromes-geriatricos/incontinencia-urinaria-6442.htm
  7. Apunts del curs “Fisioteràpia en geriatria: actualització, valoració i tractament terapèutic i preventiu” (Carles Salvadó).
  8. Apunts del curs “Fisioteràpia en geriatria basada en l’evidència” (Luis Soto).
  9. https://fisiotv.cat/index.php?menu=menu16&f=14&b1=Ciutad%C3%A0&b2=Gent%20gran&b3=

 

-Anna-

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s