Avançaments tecnològics i la seva aplicació en la salut

“No puc pretendre ser una persona sense por, però la meva sensació predominant és de gratitud” – Oliver Sacks.

Ahir vaig tenir l’enorme plaer de fer una xerrada sobre “Avançaments tecnològics i la seva aplicació en la salut” dins el marc de la 28ª Quinzena de Salut per la Gent Gran (aquí us en deixo el Tríptic), organitzada pel Districte de Sants-Montjuïc. Avui que ja ho puc fer de forma oficial, m’agradaria compartir-vos-en un resum (molt resum) i l’experiència. També m’agradaria compartir com d’afortunada em sento pel fet d’haver representat els fisioterapeutes com a col·lectiu del personal sanitari que intenta divulgar coneixement a la població. Malgrat que és un tema que aparentment s’escapi del nostre coneixement, som professionals formats i encuriosits per poder aprendre i ensenyar, i molts dels nostres pacients (o nosaltres mateixos) són usuaris d’aquesta tecnologia i l’hem de conèixer de primera mà.

IMG_20180507_230027_127

I ara sí, som-hi! A continuació la llista de temes tractats i el per què.

  1. Desfibril·lador extern automàtic (DEA)
  2. Drone AMBULÀNCIA
  3. Desfibril·lador automàtic implantable (DAI) vs. MARCAPASSOS
  4. TELEASSISTÈNCIA + Projecte Cuida’t (Creu Roja)
  5. BOMBES INSULINA
  6. ROBÒTICA (dispensadors farmacèutics, Robot cirugià Da Vinci i nanorobots per diagnosticar i curar el càncer).
  7. OPTOGENÈTICA

Per seleccionar els temes tractats em vaig basar en les patologies o circumstàncies que ens afecten més a tots plegats. Les patologies cardíaques, juntament amb les vasculars, són la principal causa de mort al món (d’aquí els 3 primers dispositius dels que parlo); a Espanya, el 18% de la població és major de 65 anys (2014) amb una esperança de vida mitjana de 83 anys i s’estima que un 92% del total de les morts són degudes a malalties cròniques (per això calen sistemes per prevenir-les i controlar-les de forma més eficient, i la teleassistència és un d’ells); la diabetis afecta a un 8’5% de la població mundial (2014) i les previsions de cara a 2030 la situen com a 7ª causa de mort de la població (una part dels afectats són nens i adolescents que requereixen un control constant i les bombes d’insulina es plantegen com un sistema efectiu per millorar i facilitar el seu maneig); el càncer afecta persones de totes les edats i és responsable d’1/6 part de les morts mundials (2015) (d’aquí el plantejament de les millores per al seu diagnòstic i tractament mitjançant l’ús de la robòtica); els trastorns mentals (en especial ansietat i depressió) són la principal causa de discapacitat entre la població activa i causen una gran despesa econòmica per la qual cosa millorar-ne el seu diagnòstic i tractament i fer-ho de forma menys invasiva seria un gran avenç, així com la possibilitat de prevenir o disminuir els danys causats per les patologies neurodegeneratives (aquest és, segons el meu punt de vista, el gran repte de l’optògenètica).

A mode introductori em vaig plantejar com havia canviat la tecnologia de la salut del s.XX al S.XXI i per què.

Per una banda, durant el s.XX el gran revulsiu dels canvis van ser les guerres. Això va fer que hi haguéssin millores i canvis en els materials orto-protèsics i en l’instrumental quirúrgic, que milloréssin les condicions d’higiene, esterilitat i els antibiòtics. El model a seguir contemplava una medecina humanitzada, amb el metge a la vora del llit. Es va descobrir el sistema de determinació dels grups sanguinis, es van fer les 1es transfusions amb èxit; també es van descobrir múltiples vacunes, les vitamines, l’estructura de l’ADN; es va tractar per primera vegada amb insulina o penicil·lina i es va conèixer el virus de l’VIH.

Per altra banda, el que ha marcat un canvi en aquest segle XXI han estat la revolució de les tecnologies de la informació, la robòtica i la intel·ligència artificial. Això ens està portant a un model més deshumanitzat, o com a mínim, menys proper; tothom té accés a grans quantitats d’informació (no sempre filtrada) i de manera molt ràpida. És el segle del cervell i les bactèries que viuen al nostre intestí, que ens està permetent conèixer molt millor moltes malalties, però també s’obren grans interrogants.

I a partir d’aquí, una breu pinzellada de cada un dels temes:

  • DEA: com el seu nom indica és un desfibril·lador, en aquest cas portàtil i dissenyat per fer una atenció ràpida a la persona que pateix una aturada cardíaca per part de qualsevol que ho vegi en aquell moment. En estudis realitzats a EUA i Canadá s’ha demostrat que el seu ús duplica la supervivència dels afectats per una aturada cardíaca, tant a curt com a llarg termini. L’impacte que es calcula és el de salvar unes 1700 vides l’any, senzillament col·locant-lo i apretant un botó. Però el DEA multiplica la seva eficàcia quan va acompanyat de RCP (reanimació cardio-pulmonar bàsica). *Cada minut que passa una persona sense RCP, la probabilitat de mort augmenta un 10%.

 

  • Drone AMBULÀNCIA: projecte desenvolupat per l’estudiant Alec Momont que va pensar que les característiques d’aquests aparells voladors millorarien en rapidesa i eficàcia l’atenció en una aturada cardíaca i és que, aquests dispositius, permeten arribar al lloc dels fets en menys d’1 minut ja que poden viatjar fins a 100km/h. Incorporen un GPS per localitzar el mòbil que ha trucat per l’emergència, micròfon, altaveus i càmeres (perquè un equip mèdic pugui guiar l’atenció en tot moment) i el propi desfibril·lador. Vídeo.
  • DAI vs. MARCAPASSOS: dos dispositius creats per fer front a les arrítmies que pot patir el cor, però el DAI és capaç de revertir la situació de mort sobtada, cosa que el marcapassos no pot fer. Tots 2 es col·loquen amb una petita intervenció quirúrgica i el DAI és una mica més gran que el marcapassos ja que incorpora un ordenador que registra l’estat del cor i els tractament que se li apliquen per enviar la informació directament al cardiòleg.

 

  • TELEASSISTÈNCIA + Projecte Cuida’t (Creu Roja): la teleassistència és un servei que té com a finalitat ajudar a les persones grans amb discapacitat o dependència perquè puguin seguir vivint a casa seva amb seguretat, i buscant reduir el risc d’aïllament. Consisteix en la instal·lació d’un aparell molt senzill a l’habitatge de l’usuari, connectat mitjançant la línia telefònica a una central receptora, amb la qual es pot comunicar en cas d’urgència simplement prement un botó.
    Des del centre d’atenció, uns professionals atenen la consulta i activen, si cal, el recurs més adient per cada situació: localitzar els familiars o persones de contacte, desplaçar una unitat mòbil al domicili de la persona usuària o activar altres serveis d’urgència. El “Cuida’t” neix amb la mateixa idea però fent extensible el servei al mòbil i, per tant, al carrer. Permet també fer un seguiment més acurat de les malalties del pacient, enviar-li recordatoris de medicació o visites mèdiques, etc.

 

  • BOMBES d’INSULINA: aparells dissenyats per simular el funcionament d’un pàncrees normal, alliberant petites dosis d’insulina a mode de glucèmia basal i indicant la quantitat de bolus extra necessari després dels àpats. Connectats a un cateter que s’ha d’anar canviant cada 2-3 dies. Han d’anar acompanyades d’un control exhaustiu dut a terme per un endocrinòleg i una enfermera que n’ensenya el maneig més bàsic i els sistemes per monitoritzar els nivells de sucre en sang. *De moment el seu ús està pensat per a diabètics tipus I.
  • ROBÒTICA
    • Dispensadors farmacèutics: carrets auto-propulsats i connectats a la wifi de l’hospital que tenen per funció repartir la medicació entre els pacients ingressats a l’hospital.

Robot farmàcia (cartif)

  • Robot cirugià Da Vinci: robot dissenyat per Ken Goldberg i el seu equip amb la idea de fer les cirurgies menys invasives i més segures i ràpides.

robot DaVinci (CUN).jpg

  • Nanorobots per diagnosticar i curar el càncer i altres patologies: diferents nanodispositius acompanyats de més tecnologia fets per fer més eficaç el diagnòstic del càncer o un infart de miocardi, per determinar quin fàrmac quimioteràpic és més eficaç per tractar un tumor o per bloquejar els vasos sanguinis que aporten nutrients a un determinat tumor, fent que aquest mori (video).
  • OPTOGENÈTICA: tècnica sobre la que ja vaig parlar àmpliament en una entrada d’aquest blog i que un dels seus creadors defineix com un comandament a distància per activar i desactivar neurones”.  I això ho faria a través de feixos de llum. Us deixo un vídeo per si en voleu saber més.

Per acabar la xerrada vaig plantejar una mica quins reptes de futur se’ns plantejaven amb aquests avenços tecnològics:

  • S’ha de treballar per fer que la tecnologia sigui accessible a tothom, per generar igualtat d’oportunitats.
  • No hem de veure la tecnologia com l’enemic, però hem de saber entendre-la i gestionar-la adequadament (seguretat).
  • Tots aquests ginys ens ajuden a guanyar en qualitat de vida, en rapidesa, però s’enfoquen molt a la cura. Hem de començar a entendre la importància de fer pedagogia per prevenir, per actuar abans que ja estem malalts, i fer-nos responsables actius de la nostra salut.

 

No vull acabar sense fer el agraïments necessaris: al Carles Armengol que és, de fet, qui m’ha brindat aquesta oportunitat i al meu germà Xavi, sense qui no me n’hauria assabentat; a la Laia, per tota l’ajuda i la paciència que va tenir explicant-me el funcionament de les bombes d’insulina 🙂 ; a les meves companyes de feina (Montse i Marta) per fer difusió de la xerrada i per deixar-me compartir-la amb els nostres participants que tant em van animar els dies previs; als meus pares per fer-me de conillet d’índies les vegades que ha fet falta i per venir-me a veure amb la il·lusió als ulls; a la resta de família i amics que m’ha animat i escoltat i confiat en mi els mesos de preparació; i a qui ahir em va venir a escoltar. MOLTES GRÀCIES! Ha estat una experiència xulíssima!

-Fonts i enllaços consultats:

www.who.int
http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0325-00752017000200001
https://clinic-cloud.com/blog/avances-tecnologicos-en-la-medicina-desde-el-siglo-xx/
Aportación de valor de las tecnologías en el sector sanitario. PWC, 2007.
https://youtu.be/ffxLVXbucDA
http://amp.infosalus.com/asistencia/noticia-desfibriladores-externos-automaticos-duplican-supervivencia-paro-cardiaco-20180316072550.html?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter&__twitter_impression=trueApunts curs de RCP i DEA. JL Estrada.
https://www.mediatrends.es/a/65069/dron-ambulancia-holanda-salva-vidas/
https://youtu.be/GumSx2W9Wgk
Vivir con un DAI. Manual del Paciente. Sociedad española de Cardiología, 2014.
https://medlineplus.gov/spanish/pacemakersandimplantabledefibrillators.html
https://youtu.be/hQHRQz-UUEM
http://www.heartfailurematters.org/es_ES/%C2%BFQu%C3%A9-puede-hacer-su-m%C3%A9dico%3F/Desfibrilador-Automatico-Implantable-DAI
http://www.fundaciondelcorazon.com/corazon-facil/recursos-didacticos/marcapasos-dai.html
http://ajuntament.barcelona.cat/gentgran/ca/canal/teleassistencia
https://www.social.cat/noticia/7870/cuidat-el-nou-projecte-tecnologic-per-fomentar-lautoproteccio-i-la-seguretat-de-les-person?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twiter
https://www.pancan.org/section_en_espanol/learn_about_pan_cancer/what_is_the_pancreas.php
https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/001214.htm
https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/001214.htm
https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000305.htm
https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000313.htm
http://www.fundaciondiabetes.org/infantil/177/tipos-de-diabetes-ninos
https://www.diabetes.ascensia.es/blog/blog-detail-one/
http://www.medtronicdiabeteslatino.com/productos/bombas-de-insulina/que-es-una-bomba-de-insulina
http://www.fundaciondiabetes.org/infantil/185/bomba-de-insulina-ninos
http://www.fundaciondiabetes.org/general/articulo/173/sistemas-de-monitorizacion-continua-de-glucosa
https://www.youtube.com/watch?v=399x30c8JIk
http://www.ccma.cat/324/salut-financara-laparell-de-monitoratge-continu-de-glucosa-als-diabetics-de-tipus-1/noticia/2837150/
http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-cazador-de-cerebros/cazador-cerebros-12-09-17/4216962/
http://www.expansion.com/tecnologia/2017/04/15/58f24ada22601d67308b460b.html
http://www.cartif.com/proyectos/item/680-robomed-robots-dispensadores-de-medicamentos.html
http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-cazador-de-cerebros/cazador-cerebros-rincon-mas-interesante-del-planeta/4247360/
https://www.ecured.cu/Nanopart%C3%ADculas
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/03/26/nanotecnologia/1332760914.html
http://www.abc.es/salud/tecnologia-salud/abci-nanorrobots-programados-para-matar-cancer-201802121709_noticia.html
https://players.brightcove.net/55814260001/SyGj52bf_default/index.html?videoId=5731480394001
http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-cazador-de-cerebros/cazador-cerebros-hacking-life/4330562/
http://www.abc.es/ciencia/abci-gero-miesenbock-optogenetica-como-mando-distancia-para-activar-y-desactivar-neuronas-201606201532_noticia.html
https://apapatxar.wordpress.com/2017/03/21/optogenetica/
https://youtu.be/TRkap3rBf14
https://www.youtube.com/watch?v=AIc-okTrxgg&feature=youtu.be (PLUS OPTOGENÈTICA)
http://www.ccr.cat/

-Imatges:

Lamps-Aldama, Adam, Gencat, Creu Roja, CardioGuadalajara, Cartif, CASG.

-Anna-

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s