Síndrome del canal carpià

Aquesta setmana comptem amb una nova col·laboració, la del nostre amic i company fisioterapeuta Albert Domínguez. Ens hi vam posar en contacte perquè teníem ganes de començar a parlar de les patologies que afecten al Sistema Nerviós Perifèric  (SNP), ja que és un tema que havíem tractat poquíssim, i com veureu, ningú millor que ell per il·lustrar-nos. Si voleu veure la seva feina el podeu seguir al seu blog (https://fisiomans.wordpress.com/) i també per Instagram (@fisiomans.and).

I a continuació us deixem amb ell…

“El tractament d’aquesta patologia té un fort component educacional, ja que el pacient ha d’entendre que és ell mateix el que s’està realitzant la lesió”.

Apreciats amics, el meu nom és Albert Domínguez Arasa. Sóc fisioterapeuta especialista en lesions de l’extremitat superior i estic encantat de poder tenir una oportunitat en aquesta magnífica finestra que és aquest blog digital.

Avui vull parlar-vos d’una de les lesions nervioses més comuns, i que de ben segur que vosaltres mateixos, un familiar o un amic, ha patit, el síndrome del canal carpià. Aquesta és, sense dubte, una de les lesions més freqüents que veiem a les consultes els terapeutes especialistes en mans, i els fisioterapeutes en general.

-A nivell anatòmic la regió del canal carpià és força complexa: la conformen els ossos del carp per la seva part posterior, i a la part anterior el lligament transvers del carp. Entre aquestes dues estructures es situen 9 tendons i el nervi mitjà, així que el nervi té poc espai per poder bellugar-se.

 cts_anatomy

El teixit neural és especial ja que pot transmetre impulsos nerviosos gràcies als canvis de potencial que tenen lloc a la membrana, a nivell de l’axó. Aquests impulsos nerviosos es veuen fàcilment alterats si el nervi es troba comprimit, estirat o mal nodrit. És per aquest motiu que el nervi mitjà és l’estructura del canal carpià que es veu afectada més ràpidament si hi ha un augment de pressió a dintre del canal.

Després de sortir del canal, el nervi mitjà dóna innervació muscular (motora) al dos primers lumbricals i a tota la musculatura de l’eminència tenar (la massa muscular de la zona del polze), menys al cap profund del flexor curt del polze. A nivell sensitiu recull els estímuls de les puntes del 3 primers dits i de la cara palmar d’aquests tres dits, i de la part radial de la mà.

inervacic3b3nmotoraysensitivanerviomediano

-L’etiologia del síndrome del túnel carpia (STC) és variada:

  • Primerament hem de pensar en una reducció de la llum del canal carpia. Això pot ser degut a una sinovitis (inflamació) del flexors de dits o del flexor llarg del polze, a un edema generalitzat en aquesta regió o, en alguns casos, a tumoracions.
  • Un altra possible causa podrien ser les activitats repetitives amb posicions de tancament de la mà.
  • La compressió directa sobre el canal de manera repetitiva.
  • I una de les causes més freqüents i menys coneguda és la posició fetal nocturna. Això és la flexió de canell i dits. Aquesta posició fa que els lumbricals llisquin cap a proximal (cap al cos) i una part es pot introduir dintre del canal, amb el conseqüent augment de pressió dintre del canal.

 

-La simptomatologia del STC sol ser prou clara:

  • parestèsies (sensacions de formigueig) a la zona palmar dels tres primers dits
  • dolor a la mà
  • pèrdua d’agilitat en activitats manipulatives fines
  • atrofia muscular a la zona tenar
  • agreujament de tota aquesta simptomatologia a la nit

Aquesta simptomatologia però, no s’ha de confondre amb altres lesions del nervi mitjà, ja que el nervi neix a la zona cervical i existeixen altres zones on el nervi es pot veure compromés, és per això que una bona exploració i anamnesi son essencials.

-L’exploració d’aquesta patologia compta amb unes quantes proves que es poden realitzar sobre el pacient.

  • Signe de Tinnel: és la percussió amb el dit o amb el martell de reflexes sobre el túnel carpià; la prova és positiva si desperta simptomatologia.
  • Signe de Phalen: consisteix en realitzar la flexió de canell a 90º, aquest fet genera augment de pressió sobre el nervi. El signe és positiu si apareix simptomatologia.6fc80f_473abeae0f5c153cd720a8b17596b09e
  • Signe de Durkan: és la flexió de canell + compressió directa sobre el canal amb els dits de l’explorador.
  • Signe de Berger: consisteix en realitzar la flexió de canell i dits activament i amb força durant 60”. El signe és positiu si apareix simptomatologia.

-El tractament d’aquesta patologia té un fort component educacional, ja que el pacient ha d’entendre que és ell mateix el que s’està realitzant la lesió.

  • Si els símptomes són de predomini nocturn, serà necessària una fèrula de repòs nocturn que impedeixi la flexió de dits i canell, per evitar que els lumbricals irrompin dintre del canal.
  • També està indicat realitzar exercicis neurodinàmics per tal d’afavorir la nutrició i la mobilitat del nervi mitjà, sempre recomanat i pautat per un fisioterapeuta. Aquí teniu un bon exemple i explicació dels exercicis. https://www.youtube.com/watch?v=BA79sesXdCI
  • La teràpia ocupacional pot ser de gran ajuda. En aquest cas s’haurien d’adaptar activitats de la vida quotidiana, per tal d’evitar els mecanismes de lesió.
  • A nivell de teràpia manual caldria veure si existeixen altres zones on el nervi mitjà pot estar compromès i tractar-les.

 

-Bibliografia:

  • Atlas d’anatomia humana Netter.

*(per a més concreció, consultar amb l’autor)

-Albert Domínguez Arasa-

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s