Disfàgia

“No deberían existir fronteras para el esfuerzo humano.”– Stephen Hawking

Tornem a la feina! Us recordem que, a partir d’ara, Apapatxar publicarem cada 2 setmanes. De tant en tant, farem un mes temàtic, tractant temes diversos però enfocant-ho cada una des de la seva especialitat. A més a més, aquest any volem apostar més i millor per les entrevistes amb altres professionals, donant a conèixer aspectes que solen passar més desapercebuts. I aquestes són les novetats de moment… 🙂

Per començar aquest mes de setembre m’agradaria parlar-vos de la DISFÀGIA, un concepte que últimament s’escolta bastant però que ningú acaba de tenir ben clar què és.

CONCEPTE

Segons l’Organització Mundial de Gastroenterologia, “la disfàgia és la dificultat per tragar el bol o la sensació de dificultat de portar aquest de la boca cap a l’estómac” (el bol és el resultat de triturar i insalivar el menjar).

Així doncs, les persones que presenten disfàgia no degluteixen correctament, un acte certament molt complex, que comparteix sistema amb la parla i amb la respiració. I amb això ja ens podem començar a imaginar les importants repercussions que pot tenir no tragar bé: desnutrició, deshidratació, infeccions respiratòries i, en molts casos, la mort. I d’aquí la importància de tractar la disfàgia com el problema real que és.

En general a Espanya és una patologia infradiagnosticada: hi ha fins a un 80% dels pacients sense diagnòstic ni tractament. (I a nivell mundial també; és una problemàtica sobre la que s’ha de conscienciar).

I abans d’entrar més en matèria us deixo una imatge d’un moment en què una persona traga sense problemes i una on hi ha disfàgia. El que veieu marcat de color blau a la 2ª imatge és l’epiglotis, una “tapa” que ens serveix per protegir la via respiratòria (que queda per davant de la digestiva) del menjar en el moment de tragar. En la 1ª tanca bé i en la 2ª no, per la qual cosa una part del menjar es cola cap a la via respiratòria. Aquest procés és bastant més complex, però per entendre-ho ja ens va bé així.

 

 

 

També us enllaço 2 vídeos perquè ho veieu de forma dinàmica:

*Deglució normal: https://youtu.be/b2gSZU3pKD0

*Disfàgia orofaríngia: https://youtu.be/0wSXerrfOn0

PREVALENÇA

Els problemes deglutoris es poden presentar a qualsevol edat i estan associats a diferents patologies (nens prematurs, paràlisi cerebral, pàrkinson, càncer (especialment de cap i coll), ELA, demència, etc.).

En ictus la prevalença és d’entre un 13-94% (més en fase aguda); en Alzheimer 45-84%; en ELA un 100% (ja que hi ha afectació dels centres dels parells cranials, que controlen totes les estructures implicades directament en la respiració i la deglució, a més de la musculatura de cap i coll); Miastenia gravis (malaltia neuromuscular) un 44%; ancians institucionalitzats un 56-78% (sense cap problema de salut més que el de l’envelliment fisiològic), i si estan sense institucionalitzar arriba al 25%; Pàrkinson un 52-82%; EM més del 44%; TCE entre un 25-61%; càncer de cap i coll entre 25-50%. També es por presentar en gent amb patologia psiquiàtrica i per anomàlies estructurals (principalment a nivell de l’esòfag), però no tinc les dades de prevalença.

TIPUS

Segons en quina part del sistema digestiu (boca-faringe, esòfag) tingui la persona el problema, parlarem de:

  • Disfàgia orofaríngia (DO): dificultat per tragar líquids, i més en concret a l’aigua (també pot passar amb la saliva!!!). Afecta especialment la fase oral o la faríngia. És la més típica de les disfàgies i és el cas típic dels qui tenen malaties neurodegenertaives i d’ancians.
  • Disfàgia esofàgica (DE): hi ha disfàgia sobretot a sòlids; en aquest cas la fase més afectada és l’esofàgica. Afecta sobretot a gent amb anomàlies estructurals a nivell de l’esòfag.

FASES DE LA DEGLUCIÓ

  • Fase oral: es prepara el bol alimentari i es propulsa cap a la faringe. En aquest cas s’haurà de mastegar i insalivar l’aliment i empenyer-lo cap a la faringe amb la llengua, que serà l’element clau. És voluntària.
  • Fase faríngia: bàsicament s’activa el reflex deglutori, per la qual cosa serà una fase automàtica. El bol rossa les parets de la faringe; això genera un estímul a l’escorça i d’aquí s’activa el reflex que genera contraccions de la musculatura faríngia; mentrestant la llengua es manté posterioritzada per evitar que el bol torni a la boca. Paral·lelament, el vel del paladar i la úvula (el paladar tou i la “campaneta”) s’aixequen (horitzontalitzen) i la paret faríngia es desplaça anteriorment perquè l’aliment no pugi al nas.
  • Fase esofàgica: el bol passa des de l’esfínter esofàgic superior (EES) (que queda una mica per sota de la nou del coll, més posterior) fins a l’estómac. Aquesta fase també es reflexa. En principi es fa via gravetat, però si fa falta també s’activa peristaltisme a l’esòfag.

8eb3fe8f58ec57940176642ef2b8902b.jpg

AVALUACIÓ I DIAGNÒSTIC

Aquesta part serà realment important i ens permetrà prendre mesures de prevenció i/o tractament el més aviat possible.

  1. Avaluació clínica
    • Història clínica i anamnesi: es demana pels antecedents patològics, les característiques de la disfàgia i el tipus de nutrició que té el pacient.
    • Inspecció visual: de l’estat general del pacient, del seu estat cognitiu i comunicatiu, i el seu estat a nivell respiratori.
    • Exploració de les fases de la deglució: oral, faríngia i esofàgica.
  2. Screening: via un testa anomenat “Mètode d’exploració clínica volum, viscositat” (MECV-V), que ha de ser realitzat per personal entrenat.
  3. Proves complementàries (no tenen perquè fer-se)
    • VIDEOFLUOROSCÒPIA (VFL): estudi radiològic dinàmic o s’utilitza contrast per veure el pas del bol a les diferents fases.
    • FLEXIBLE ENDOSCOPIC EVALUATION SWALLOWING (FEES): s’introdueix un tub flexible i amb llum pel nas per observar les cavitats. arriba fins a l’EES.
    • RADIOGRAFIA (RX) TÒRAX
    • MANOMETRIA: amb un tub introduït a través del nas es mesuren les diferents pressions al llarg del tub digestiu.
  4. Estatus deglutori: ens diu si la disfàgia es lleu, moderada o lleu mitjançant un test anomenat “Swallowing Performance Status Scale” (SPSS).
  5. Qüestionaris d’avaluació de la qualitat de vida: per veure la percepció que té la persona afectada del seu problema i com li afecta en el dia a dia.
    • EAT-10 (EATING ASSESSMENT TOOL)
    • SWAL-QoL
    • MINI NUTRITION ASSESSMENT (MNA)

TRACTAMENT

La disfàgia és un problema que afecta totes les esferes de la persona, i no només la física. Les dificultats per tragar poden afectar també les relacions socials i l’estat psicològic, per la qual cosa haurem de dur a terme un abordatge pluridimensional i mutidisciplinar: metge, infermera, dietista-nutricionista, logopeda, psicòleg, fisioterapeuta. I no podem oblidar conscienciar i implicar la família i, sobretot, el cuidador principal!

Pel que fa als fisioterapeutes, podem actuar amb diferents tècniques:

  • Tècniques posturals: per intentar facilitar la deglució.
  • Maniobres deglutòries: per entrenar la musculatura i reeducar els diferents reflexes i mecanismes de seguretat que s’activen durant la deglució.
  • Treball sensorial (mecànic, tàctil, tèrmic, gustatiu, químic, olfactiu i visual): per facilitar l’acte de la deglució i fer-lo més agradable.
  • Treball motor: tècniques musculars, mobilitzacions, exercicis i estiraments. Per al reforç i el manteniment de les estructures afectades.
  • Higiene oral: ser un agent més remarcant la importància que té.
  • Electroteràpia: com a complement al treball sensitiu i motor.
  • Assessorament en la modificació del bol: en volum, textura i viscositat segons els resultats obtinguts en el MECV-V. **
  • Assessorament per controlar l’entorn del pacient i fer-lo facilitador.

**En quant a la modificació del bol, la tendència més estesa que hi ha per “tractar” la disfàgia és l’ús d’espessant per als líquids i l’ús de textures tipo puré o triturat, però aquesta no és, en la gran majoria de vegades, la sol·lució, o almenys no tota. En primer lloc perquè moltes vegades el problema no és només pel grau de viscositat de l’aliment, en segon lloc perquè, pel que fa a l’espessant, no se n’utilitza la quantitat adequada i en tercer lloc, però no per això menys important, perquè les dues coses fan els menjars bastant poc desitjables (comprovat). I no ho oblidem, perquè la saliva és un líquid i també ens pot donar problemes, i aquesta ho farà sempre.

Com que aquest món requereix d’una mica d’enginy i imaginació, però sobretot acostumar-s’hi, m’agradaria destacar el paper que la Fundació Alícia, conjuntament amb l’Hospital de Mataró (referent mundial en l’abordatge i el tractament de la disfàgia) està fent amb una gama de menjars completament adaptats per a persones amb disfàgia. Us deixo un article i el seu web perquè hi pogueu fer una mirada.

I això intenta ser una explicació del món de la disfàgia. Espero que us hagi estat d’utilitat.

Fonts i enllaços consultats.

  1. www.worldgastroenterology.org/UserFiles/file/guidelines/dysphagia-spanish-2014.pdf
  2. http://www.myessd.org/
  3. Apunts del curs “Abordatge de la disfàgia en fisioteràpia”, per part de la sra. Marta Bisbe.
  4. http://www.lavanguardia.com/vida/20170606/423209524272/disfagia-enfermedad-tragar.html
  5. http://www.lavanguardia.com/local/maresme/20150930/54437771143/mataro-hospital-referente-internacional-disfagia.html
  6. http://www.lavanguardia.com/vida/20161130/412288870857/el-75–de-personas-con-disfagia-vuelven-a-tragar-con-neurorrehabilitacion.html

Imatges (tenen l’enllaç posat)

-Anna-

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s