Adaptació de la llar (I): persones amb Alzheimer.

“Vive el momento, me digo a mí misma. Es lo único que puedo hacer, vivir el momento.” – Alice Howland (Julianne Moore, a la pel·lícula “Siempre Alice“).

Aquesta setmana he volgut fer una mica de recull de les adaptacions més senzilles que podem dur a terme dins d’una llar quan tenim un familiar, principalment amb Alzheimer, però que també ens poden servir per persones amb altres tipus de deteriorament cognitiu. Amb aquesta entrada comença una petita sèrie d’adaptacions per a diferents patologies. Els diferents recursos usats els trobareu enllaçats al final.

-El primer a tenir en compte seran les premises bàsiques (al final us deixo una infografia amb algunes pautes més):

  • L’entorn s’haurà d’anar adaptant progressivament a la persona, tant pel que fa al grau de deteriorament de la persona, com per la quantitat de canvis que es facin, que no es poden fer de cop.
  • Tot haurà de ser el més còmode i senzill possible, per fomentar l’autonomia de la persona. Així mateix haurem d’intentar que l’ambient sigui tranquil, evitant canvis de llum i soroll bruscos.
  • L’estança hauria d’estar sempre ben il·luminada, a part de per la seguretat evident, també perquè generalment a la tarda moltes persones amb deteriorament cognitiu pateixen una exacerbació dels símptomes (sundown syndrome” o “síndrome del ocaso”). D’aquesta manera actuarem a mode preventiu.
  • Els objectes punxants o afilats, els medicaments i els productes de neteja hauran d’estar fora d’un lloc de fàcil accès per la persona, especialment en fases una mica més avançades de la malatia.
  • Tenir en compte qüestions de seguretat general:
    • Si la persona es desorienta amb facilitat, procurar que no surti al carrer sense adonar-nos-en, posant algun sistema a les portes.
    • Així mateix, vigilar les finestres o els accessos a balcons, terrasses, que no siguin massa fàcils, i si la persona surt que no pugui saltar, per exemple, posant una barana més alta. Això és especialment important per aquelles persones que pateixen episodis de deliri o paranoia.
    • Procurar que no hi hagi obstacles al mig, que dificultin la marxa de la persona (no oblidar, per exemple, els cables de la tele, el telèfon, etc.); així mateix hem d’evitar l’ús d’alfombres que poden relliscar.
    • El calçat de la persona sempre ha de ser ben tancat, especialment les pantufles.
  • Els miralls poden ser un problema per aquelles persones que no es reconeixen, ja que es poden espantar. S’haurà de valorar si el seu ús és convenient.
  • Pot ser útil col·locar elements de referència pel que fa a temps (calendaris, rellotges) i espai (indicadors de què és cada estança) repartides per la casa. Així mateix, seria interessant que el terra i les parets fossin clarament diferenciables (per exemple, si la rajola de terra és clara, i les parets també, estaria bé pintar les parets amb un to més pujat; accions com aquesta també poden ajudar a donar referències pel que fa a l’espai). També es poden senyalitzar elements importants com el telèfon, establint-hi botons de marcació ràpida.

seguridad en el hogar alzheimer

-Tot i les premises més genèriques, hi ha algunes consideracions i adaptacions més puntuals segons l’estança de la casa a la que ens referim.

DORMITORI

  • En general, s’ha de procurar que l’estança sigui el més “neta” possible, sense mobles ni cables o alfombres que puguin fer caure la persona. Així mateix serà important que sigui fàcil encendre el llum i que, si cal, senyalitzem el camí del dormitori al bany per si la persona s’ha de llevar a la nit.
  • Serà important que els armaris estiguin ben organitzats, indicant l’època de l’any en què s’utilitzen les peces de roba i distribuint bé l’espai.
  • El llit. Aquest és l’element que més atenció requerirà al dormitori. Seria ideal que fos un llit articulat i regulable en alçada i amb un bon matalàs antiescares perquè reparteixi bé les pressions mentre la persona dorm, especialment si, ja en fases més avançades, ha de passar moltes hores al llit. No sempre és fàcil permetre’s econòmicament aquest tipus de dispositius, però sí que hi ha una sèrie de premises que no hem d’oblidar:
    • Ha de ser fàcil sortir del llit, per la qual cosa el matalàs no ha de ser massa tou.
    • Podem posar baranes, però no senceres, sinó que siguin la meitat del que és habitual, des del capçal cap avall. Us deixo una foto.cobi2fmedia2fdsc652fstorage2fmedia2fuploads2f20162f122f092f345-discubre
    • Quan la persona quedi asseguda al llit ha de poder tocar de peus a terra.
    • La part dels peus hauria de quedar una mica elevada, especialment durant la nit, per facilitar el retorn venós, per la qual cosa podem usar un tac de fusta sota les potes davanteres o bé el que col·loquialment anomenem “potes d’elefant”, que compleixen amb la mateix funció. Això és pot usar també en cadires o sofàs per facilitar que la persona s’aixequi, però en aquest cas col·locant-ho a totes les potes per igual, o potser només a les de darrere.

CUINA

  • Si la cuina és de gas, haurà de tenir la clau tancada excepte durant el seu ús i seria recomanable instal·lar un sistema de seguretat extra. Així mateix vigilar l’ús d’encenedors o mistos. A ser possible millor que la cuina sigui elèctrica i que s’apagui automàticament si es queda encesa.
  • És fàcil que caiguin aigua, oli o altres substàncies a terra que facin que el terra rellisqui. Anar amb compte.
  • Vigilar l’accès a materials de neteja, medicaments, objectes punxeguts i afilats, etc.
  • Organitzar els armaris perquè els objectes més usats siguin fàcils d’agafar.
  • Si hi ha microones, sempre deixar a mà recipients on posar el menjar que siguin aptes per al microones.
  • Si amb el temps hi ha pitjor control motor, intentar substituir els gots i els plats per materials que no es trenquin, i deixar a mà el que més s’ha d’utilitzar.

BANY

  • Seria recomanable que les portes fossin corredisses o que s’obrissin enfora, perquè si la persona cau poguem accedir a l’interior amb més facilitat. Tampoc haurien de tenir pestells.
  • Col·locar alguna barana o un lloc on es pugui agafar tant al bany com a l’interior de la dutxa. Millor plat de dutxa que banyera, però si hi ha una banyera, facilitar-hi l’accés amb alguna cadira o barana.
  • Deixar molt a mà i sempre al mateix lloc els objectes d’us quotidià com ara el raspall de dents, la pinta, les tovalloles, etc.
  • Vigilar l’accès a productes que es puguin ingerir o confondre fàcilment amb altres.

-Ara ja per acabar, us deixo altres enllaços d’interès:

  1. Vídeo-tutorials del web “Know Alzheimer”. Altament recomanables.
  2. A través dels nostres companys de “Alzheimer Universal”, guia editada per la Creu Roja amb totes les pistes per als cuidadors, figura que tampoc hem d’oblidar, amb referència a com actuar davant la caiguda de la persona amb deteriorament cognitiu. Consultar pàg.6-8 del primer document PDF que apareix a l’enllaç.

 

-Fonts i enllaços consultats:

*http://afate.es/adaptacion-de-la-vivienda/

*https://ascadacr.wordpress.com/2010/06/30/si-vives-con-un-enfermo-de-alzheimer-adapta-tu-hogar-a-sus-necesidades/

*https://recuerdamequerecuerde.wordpress.com/2013/07/11/como-adaptar-una-vivienda-para-personas-con-demencia/

*https://knowalzheimer.com/

Imatges:

*https://www.alzheimeruniversal.eu/2015/01/30/infografia-seguridad-en-el-hogar-para-personas-con-alzheimer/

-Anna-

One thought on “Adaptació de la llar (I): persones amb Alzheimer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s