Diàstasi

“Tingués present que com tu i jo n’ hi ha molts!,
però no són tu i jo,
desafiant mars, muntanyes i ports.
Lliurant batalles contra la monotonia
amb espases fetes d’anys de companyia i de suport.”

Cançó d’Anegats – Caragola

Aquesta setmana us vull parlar de la diàstasis. Aquesta paraula tan estranya es refereix a la separació que es pot produir entre els dos rectes de l’abdomen, tan per sota del melic (infraumbilical) com per sobre (supraumbilical).

La freqüència de trobar diàstasis abdominal és del 100% en dones embarassades a la setmana 35 segons un estudi del 2005, i d’aquest percentatge el 34% de les dones ho mantindrà 6 mesos després d’haver parit. Malgrat sigui més freqüent en dones, no és una condició exclusiva del sexe sinó que està condicionat per l’augment del volum de la panxa; llavors es pot veure en dones que no estiguin embarassades o homes que tinguin un volum abdominal gran.

Ens posem en context amb una mica d’ANATOMIA DE L’ABDOMEN. Així segur que ho entendreu millor.

Com ja sabeu, el cos està format per un esquelet ossi que ens dóna suport, però per a poder produir-se el moviment i contenir les vísceres hi ha la musculatura.

Llavors, si ens centrem amb la cavitat abdominal trobem per la part superior les costelles, per la part inferior la pelvis i per la part posterior (darrera) la columna vertebral com estructures òssies. Tot això està tancat pel diafragma (superior), musculatura del sòl pelvià (inferior), musculatura abdominal (davant i costats) i múscul quadrat lumbar (darrera). I com ja he dit, es forma una cavitat on hi ha contingudes totes les vísceres.

Anem a parlar dels diferents músculs que formen els abdominals:

  • Rectes de l’abdomenrectes.jpg

Els rectes de l’abdomen són els músculs abdominals més superficials. S’inserten a la caixa toràcica (estern i cartílags costals 5-6-7) per baixar quasi verticalment fins a la pelvis (pubis). Tenint en compte això podem determinar que la seva funció sobre l’esquelet és la flexió del tronc, i si ho dividíem per parts participa en la retroversió de la pelvis i el descens de les costelles; així com també en l’espiració forçada.

Es diferencien dos rectes de l’abdomen, dret i esquerra. S’uneixen entre ells mitjançant una aponeurosis anomenada línia alba. Es defineix aponeurosis com tendó pla i ample que tenen alguns músculs, com per exemple a l’arc plantar del peu.

  • Oblic externoblic-extern

L’oblic extern s’origina a la caixa toràcica (costelles 5ena a 12ena) per acabar a la pelvis (cresta ilíaca) i a la línia alba. També existeix un oblic extern dret i un oblic extern esquerre. La seva funció és la inclinació lateral i la rotació del tronc cap al costat contrari del múscul que s’ha contret, i si es contreu els dos participen en la flexió de tronc, elevació de la pelvis i espiració.

  • oblic-internOblic intern

L’oblic intern s’origina a la fàsica toraco-lumbar i a la pelvis (cresta ilíaca i lligament inguinal) per acabar a la línia alba i a la 10ena, 11ena i 12ena costella. Existeix l’oblic intern dret i l’esquerre. La seva funció sobre l’esquelet és la inclinació lateral i rotació de tronc cap al mateix costat del múscul que s’ha contret, però si es contreu bilateralment participa en la flexió del tronc i l’elevació de la pelvis.

  • Transverstransvers

El transvers és el múscul més profund de tots. Surt de la fàsica toraco-lumbar fins a la línia alba, insertant-se també a nivell de la caixa toràcica (cartílags costals 7-8-9-10-11-12) i a la pelvis (cresta ilíaca i lligament inguinal). La seva funció sobre l’esquelet és quasi nul (tanca una mica les costelles inferiors i participa en la rotació), però és un múscul que dóna estabilitat, contenció visceral i participa en l’espiració.

Llavors, tenint en compte això podríem dir que depenent del moviment participa un múscul o un altre. Per exemple en la inclinació lateral dreta i rotació esquerra, participen d’oblic extern dret i oblic intern esquerre (dibuix b). En la inclinació dreta participen l’oblic extern i intern dret (dibuix c). La rotació dreta és acció del transvers dret (dibuix d). I durant la flexió, són els rectes de l’abdomen que s’activen (dibuix e).

img_20161117_111721

Continuant amb l’anatomia, us vull parlar una mica més de la aponeurosis abdominal. Exceptuant els rectes de l’abdomen, la resta de la musculatura abdominal es troba envoltada individualment per dues aponeurosis: profunda i superficial. Cadascuna d’aquestes aponeurosis, sis en total, estan superposades per acabar envoltant dels rectes de l’abdomen i tornar a unir-se per formar la línia alba.

El fet d’envoltar els rectes és diferent en la part supraumblilical i la infraumbilical:

A) Part superior de l’abdomen: les aponeurosis del transvers i l’aponeurosi profunda de l’oblic intern passen per darrera dels rectes, mentre que la aponeurosis superficial de l’oblic intern i les aponeurosis de l’oblic extern per davant dels rectes.

B) Part inferior de l’abdomen: totes les aponeurosis passen per davant dels rectes abdominals.

4331349870480295

I per acabar, ara podem entendre perquè succeeixen les diàstasis. Quan una dona està embarassada els rectes de l’abdomen es separen i la aponeurosis es torna més fina, això és un procés fisiològic. La problemàtica és quan aquesta distàncidiastasisa entre els rectes de l’abdomen i l’aprimament de la aponeurosis es mantenen en el temps, sobretot si supera els 2,5 cm,  ja que això significa una major possibilitats de patir dolors d’esquena al veure’s compromesa l’estabilitat lumbo-pèlvica i major possibilitats de patir disfuncions del sòl pelvià al modificar la distribució de les pressions intra-abdominals.

A més a més, es troben diàstasis infra-umbilicals en major freqüència per aquesta diferència en com les aponeurosis envolten els rectes de l’abdomen.

COM SABER SI TENS DIÀSTASIS?

Com a fisioterapeutes explorem la presència de diàstasis mitjançant la introducció dels dits sobre la línia alba mentre la pacient està estirada. Amb els dits introduïts en la aponeurosis, demanem que es faci una activació dels rectes de l’abdomen (aixecar el cap i les espatlles) i si no es produeix una expulsió de les dits, es sospita de diàstasis. Tot i així, la millor forma de confirmar-ho totalment és mitjançant ecografia.

QUÈ FER ARA?

El primer consell seria visitar una fisioterapeuta per a què pugui aconsellar-te una pauta de treball abdominal, sobretot de la musculatura profunda (transvers i oblic intern). A més a més, de consells per a reeducar la respiració durant l’exercici físic, l’estabilitat lumbo-pèlvica i/o higiene postural, sempre que no hi hagi simptomatologia del sòl pelvià.

BIBLIOGRAFIA

Marta S.

3 thoughts on “Diàstasi

  1. Retroenllaç: Prolapse – Apapatxar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s