Alzheimer II-Teràpies no farmacològiques.

“El pasado reemplaza al presente, la noche y el día se mezclan y se solapan porque no hay ningún sitio al que ir, nada que hacer, nadie a quien ver nunca” – Naomi Fail

[*Us recomano el seu llibre “Validación-Un método para ayudar a las personas desorientadas“; tant si treballeu amb gent gran com si no].

Com us vaig dir la setmana passada, aquesta entrada busca ser molt més pragmàtica, informant de les teràpies no farmacològiques disponibles per retardar l’evolució de la malaltia i per fer-ne prevenció. Intentaré mostrar-vos el grau d’evidència que té cadascuna (em centro en revisions i metaanálisis molt recents). És una entrada per mirar-se tranquil·lament perquè conté molta informació.  Només començar us enllaço un estudi que proposa una nova nomenclatura per totes les teràpies que es poden acollir dins la terminologia “no farmacològiques” i resumeix la situació i els reptes actuals en aquest àmbit. A més, incloc una revisió sistemàtica de l’efectivitat i el cost que suposen les diferents intervencions per les alteracions del comportament en persones amb demència.

Primer, posem-nos al lloc d’una persona que pateix demència, i de la seva família, EMPATITZEM… [Feu clic i mireu el vídeo].

Després que aquest curt us hagi traslladat a les emocions de cada persona, passem a comentar les opcions de tractament no farmacològic.

  • Estimulació de l’olfacte i el gust: si vam començar el mes amb un post sobre els sentits va ser, en part, perquè aquest apartat tinguès més sentit. Tal i com ens explicava la Marta, l’olfacte és el nostre sentit més primitiu, encara que no el tinguem gaire desenvolupat, i el gust és un sentit molt instintiu, molt de supervivència. Per aquestes raons, són 2 sentits molts interessants d’estimular en gent que pateix demència, sobretot ja avançada, on la comunicació verbal no sempre és efectiva i el moviment és, en general, reduït. Les persones sempre conservem la memòria afectiva i és curiós com, els nostres records, s’emmagatzemen al cervell no només amb imatges sinó també amb olors i sabors, i reviure’ls ens pot permetre arribar a llocs específics del cervell fent que la persona reaccioni. El millor és començar amb olors i gustos molt extrems o reconeixibles: la llimona, el cafè, una ceba, etc.

Us deixo un estudi que parla especialment de la relació de l’olfacte amb la cognició. Molt interessant.

  • Estimulació cognitiva: qualsevol tipus d’exercici per estimular les funcions cognitives, principalment la memòria i l’atenció, però també altres com el llenguatge o la percepció ajudaràn a frenar l’avenç de la malaltia i estimularan el manteniment dels circuits neuronals. Aquí dins s’hi poden englobar moltes activitats, també de les que us parlaré més avall, però vull que s’entengui com a exercicis purs de reforç de memòria per exemple. Hi ha multitud de pàgines web on descarregar-se materials d’estimulació cognitiva. Aquí un exemple: http://www.demenciayalzheimer.com/ejercicios-cognitivos-para-descargar/

*Interessant una revisió molt recent sobre l’ús d’interevencions psicològiques i neuropsicològiques en pacients amb Alzheimer lleu-moderat. Mostra que l’estimualció cognitiva millora les habilitats funcionals i disminueix els símptomes emocionals negatius si va en combinació amb inhibidors de l’acetilcolinesterasa (medicació típica per l’Alzheimer).

  • Exercici físic: conjuntament amb l’estimulació cognitiva  conformen els 2 principals tractaments no farmacològics. En un petit estudi dut a terme recentment, es defensa que un estil de vida saludable (incloent exercici i una dieta correcta) està lligat a protecció cerebral en Alzheimer. També una revisió sistemàtica de molts estudis afiança els beneficis de l’exercici físic sobre la funció cognitiva de les persones amb demència, independentment del diagnòstic clínic o la freqüencia d’intervenció. Fer exercici millora el nostre estat metabòlic general, prevenint malalties que és fàcil que apareguin amb l’edat i que poden influir en el funcionament del nostre cervell; millora la plasticitat neuronal, potenciant la qualitat de les sinàpsis i afavorint la formació de noves neurones, en especial de les que es troben a l’hipocamp, estructura cerebral clau en la memòria i l’aprenentatge. Així mateix, augmenta la producció de l’anomenat “factor neurotròfic derivat del cervell” (un factor neuroprotector, important per la supervivència de les neurones i la creació de noves sinàpsis i dendrites) i de la proteïna irisina, durant l’exercici de resistència, que activaria circuits neuronals destinats a lluitar contra la neurodegeneració.

M’agradaria destacar també la importància de donar estratègies per les caigudes. Aquí és on els fisioterapeutes podem tenir un paper més actiu: ensenyar estratègies per caure (sí, ho heu llegit bé: saber caure és important) i aixecar-se als nostres pacients. I no oblidem el treball en la penombra, ni sortejant objectes o terres irregulars. Com més apropem el dia a dia als nostres pacients, millor s’hi podran desenvolupar. I també tenim un rol important per millorar les pràxies (o habilitats motores adquirides), ja que és freqüent que la gent amb la malaltia d’Alzheimer desenvolupi problemes, sobretot, en el vestit i en l’alimentació.

  • Teràpia intergeneracional: Altra vegada, val més 1 imatge que 1000 paraules. Veieu aquest vídeo de la residència Ibada de Navarcles i tindreu l’explicació.

Incloc una revisió i un estudi fet a Japó d’un programa de seguiment a llarg termini. En principi la teràpia presenta beneficis per a gent amb demències, però falta evidència per problemes metodològics a l’hora de realitzar els estudis.

  • Storytelling: aquesta és una eina utilitzada en molts àmbits, però aplicat a les demències s’utilitza perquè la persona no senti la pressió de recordar, i recorri més a l’àmbit de la imaginació per expressar el que sent, ajudant-lo a que ho verbalitzi i millorant la seva autoestima. Hi ha un terapeuta especialitzat encarregat de dirigir i guiar la sessió (hi ha un petit protocol a seguir i es requereix un entrenament).  Xafardejant, he trobat un web molt interessant: http://www.timeslips.org/

No he estat capaç de trobar una revisió com a tal sobre l’ús de l’storytelling en Alzheimer o demència, però sí un article força interessant que defensa més la part “interpretativa” en comptes de fomentar tant la narrativa en les sessions, degut a que les persones amb demències avançades és freqüent que presentin importants problemes de llenguatge.

  • Massatge: el contacte humà s’ha demostrat com un dels millors “antídots” als problemes de comportament que poden sorgir quan es desenvolupa una demència. A més, resulta una forma més de comunicació i una potent arma per prendre consciència d’un mateix, ja que ens permet reforçar el nostre esquema corporal. Segons la zona on s’apliqui el massatge (mans, part baixa de l’esquena, peus, etc), els efectes poden variar, però l’evidència és aclaparadora. Us enllaço aquí una revisió, però al peu d’aquesta entrada, deixo altres articles sobre massatge interessants (estudis 1-4).

Recentment hi ha un neuròleg de Bellvitge que defensava el poder de la carícia amb els malalts. Aquí l’entrevista que li van fer al Diari Ara.

  • Musicoteràpia: abans de res, perquè veieu els efectes de la musicoteràpia en directe, i no només sobre malalts d’Alzheimer, sinó també per a gent amb moltes altres problemàtiques, podeu veure el documental “Alive inside” (aquí un tràiler). També podeu buscar un grup a Facebook anomenat “Música para despertar“.

Com a evidència científica us enllaço 2 articles, el primer, un resum sobre el què, el com i el perquè de la musicoteràpia, i en especial a Espanya, ja que en recull el marc legal d’aplicació. El segon, un recull més exhaustiu sobre els efectes de la musicoteràpia com a tal. Tampoc voldria deixar de recomanar-vos el llibre “Musicofília“, del gran neuròleg Oliver Sacks.

  • Mindfulness: és la qualitat de fer-se conscient del moment present, del que sentim i pensem, del que ens rodeja, etc. però sense emetre cap judici de valor. Més que meditació és una filosofia de vida. Requereix la pràctica diària i un esforç més conscient al principi. Està començant a demostrar la seva eficàcia tant en persones “sanes” com en gent que ha desenvolupat demència, millorant la capacitat de concentració i la memòria. A part, també ajuda al cuidador, figura que no hem d’oblidar, a deixar-se un espai per a ell.

A Espanya se n’ha dut a terme un interessant estudi. També hi ha un article on s’observa el paper que el mindfulness juga en l’adherència a la medicació de pacients amb Alzheimer.

>Per a qui es vulgui introduir al món del Mindfulness, us puc dir per pròpia experiència que si busqueu llibres n’hi ha moltíssims. Us recomano el que jo tinc, perquè és molt pràctic i senzill: “Mindfulness funciona-Cómo desconectar y reducir el estrés“, de Beatriz Muñoz. Podeu buscar meditacions guiades a Youtube, on també n’hi ha moltes. Les del Vicente Simón, per exemple, estan bé.

  • Concepte Snoezelen (estimulació multisensorial): aquest concepte neix a Holanda a mitjans dels 70, i també engloba més aviat una filosofia de vida que abraça la idea d’oferir a la persona i a un acompanyant diferents mètodes d’estimulació sensorial en un entorn controlat per tal de facilitar una sensació de benestar i relaxació. Els estímuls poden ser música, olors, llums de colors, teles de diferents tactes, imatges, etc. Us deixo una imatge d’una sala d’Snoezelen i us en feu millor la idea.

Pel que fa a l’evidència científica, us enllaço una revisió que conclou que falten més estudis i més pràctics, perquè la majoria són molt teòrics, perquè es pugui recomanar de forma efectiva. I també enllaço un estudi fet en 2 institucions geriàtriques a Austràlia on es compara l’efecte de l’Snoezelen amb l’efecte d’altres bones pràctiques respecte a les alteracions comportamentals en malalts d’Alzheimer.

  • Teràpia assistida amb animals: en aquest cas, s’utilitzen els animals com a mitjà perquè la persona pugui arribar a establir comunicació eficaç amb les persones que el cuiden en el moment present. L’animal ajuda a la persona a fer-se conscient de qui és, tant a través dels seus records com del present. Aquest fet també li permet disminuir la seva ansietat. Generalment s’utilitzen gossos, i de forma menys freqüent, cavalls.

Pel que fa a l’evidència, sembla ser que és un bon mètode per ajudar tant a malalts com a cuidadors. Us deixo aquest estudi, així com també una revisió bibliogràfica que demostra que encara manquen estudis per poder ser concloent, que convindria estudiar els efectes de la teràpia tant a curt com a llarg termini i que estaria bé que crear protocols o guies de treball per a que, metodològicament, els estudis tinguéssin una major validesa.

  • Mètode Montessori en adults: per explicar-vos-ho m’ajudaré dels companys de BSP Assistència (una empresa barcelonina que dóna servei a centres de dia, institucions geriàtriques i a domicili), que van fer un article molt ben explicat sobre com s’aplica aquest mètode, tradicionalment usat en infants, a l’àmbit geriàtric. Us enllaço també un vídeo seu on es veu com es treballa la motricitat de braços i la coordinació oculo-manual.

Les conclusions d’una revisió molt recent són que el métode Montessori és molt efectiu per a millorar les conductes incorrectes a l’hora de menjar, però que ara per ara no hi ha evidència científica pel que fa a la millora dels aspectes cognitius.

 

I per acabar, la pregunta clau: com sé quina estratègia terapèutica triar? Doncs la veritat és que dependrà molt de cada persona, de la seva història de vida, el seu bagatge emocional… Com ja vaig dir una vegada hi ha tants tipus de demències com persones les desenvolupen. A pesar de tenir trets característics similars, cada un reaccionem amb les nostres individualitats i haurem de conèixer bé la persona que tinguem a davant per dirigir el tractament d’una manera o d’una altra.

 

Aquestes 2 últimes entrades han estat una feinada, però estic contenta del resultat i espero que siguin d’utilitat.

[L’Alzheimer, tant per aspectes professionals com personals, desperta en mi moltes emocions i m’agradaria fer diversos agraïments especials en aquest post. El primer a un professor que vaig tenir a la universitat, en Carles Salvadó, un excel·lent professional que m’ha ensenyat gairebé tot el que aquí us plasmo, però que la lliçó més important que m’ha transmés és la de donar exemple d’humanitat, de tractar amb afecte infinit i tendresa a qui tenim al davant. També a un company seu, en Jordi Pujol: la seva primera classe de geriatria em va trencar tots els esquemes i em va recordar que tractem a persones i que les persones, el primer que volem és que ens mirin, ens amanyaguin i ens facin sentir com a casa encara que no coneguem la cara que tenim a davant. Agraïment especial també als avis i àvies amb qui he treballat i treballo, per posar-me a prova i ensenyar-me cada dia: paciència, escolta activa i sabiesa. Als meus pares, per haver-me transmès el respecte i l’estima que es mereixen les persones grans. I finalment, a l’Enric i la Lola, i al Cisco i la Maria, perquè sempre m’han fet sentir la nena més especial del món i m’han donat un amor infinit, d’aquell que només els padrins i les iaies saben donar. Gràcies a tots i cada un de vosaltres!]

-Anna-

-Fonts i enllaços consultats:

*Muñoz Marrón M. Blázquez Alisente JL, Galpasoro Izaguirre N, González Rodríguez B, Lubrini J, Periáñez Morales JA, et al. Estimulación Cognitiva. Material Docente Universitat Oberta de Catalunya (UOC). 2009.

*Salvadó Escarramán C. Apunts del curs “Fisioteràpia en geriatria: actualització, valoració i tractament terapèutic i preventiu”. Fisiofocus. 2015.

*http://abcblogs.abc.es/cerebro/public/post/por-que-el-ejercicio-fisico-es-bueno-para-el-cerebro-15949.asp/

*http://www.massagetoday.com/mpacms/mt/article.php?id=15057

*Articles d’evidència sobre massatge: estudi 1, estudi 2, estudi 3, estudi 4.

*https://www.alzheimeruniversal.eu/2016/09/22/mindfulness-y-demencia/

*http://www.xn--isnaespaa-s6a.es/concepto-snoezelen/

*http://www.bspasistencia.com/es/

*http://jaisaeducativos.net/blog/aplicaciones-del-metodo-montessori-en-adultos-ancianos-dano-cerebral-adquirido-enfermedades-degenerativas/

+ tots els articles que hi ha enllaçats al llarg del text.

-Imatges

*http://www.portaldealbergaria.pt/wp-content/uploads/2015/09/snoezelen.jpg

*http://www.ortopediarehabilitacion.com/images/blog/metodo_snoezelen04.jpg

2 thoughts on “Alzheimer II-Teràpies no farmacològiques.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s