Neurones Mirall

“Solo las mentes abiertas son capaces de comprender que todo puede ser mejorado, y que siempre podemos ir a por más. El problema más grande que padecen los seres humanos es la parálisis mental, parálisis que les impide seguir soñando.”

Gente tóxica (Bernando Stamates)

Giacomo Rizzolatti i el seu equip són els grans descobridors de les neurones mirall. El 1996 van iniciar un estudi per a estudiar l’activació de les neurones de l’àrea premotora (àrea cerebral destinada bàsicament a la mobilitat corporal) en els monos macacos amb una acció concreta de la mà. Com era d’esperar es van activar les àrees pertinents quan se li va demanar al mono l’acció concreta: agafar un cacauet, aplaudir o qualsevol moviment de les mans. Però després van descobrir que hi havia una activació de les mateixes àrees cerebrals quan el mono observava com altres individus realitzaven aquella mateixa acció.

400px-Makak_neonatal_imitation

A partir d’aquí es va començar a parlar de les neurones mirall i s’han fet un gran ventall d’estudis per a determinar la seva funció. Actualment es podria definir les neurones mirall com un tipus de neurones que s’activen en l’execució d’una acció i quan s’observa la mateixa acció executada per un altre individu. Són neurones altament especialitzades en aconseguir comprendre la conducta que realitzen els altres, connectant amb l’emoció que porta a desenvolupar-la. És llavors, a partir d’aquestes neurones, que podem parlar d’empatia.

La localització d’aquestes neurones és difusa ja que es troben distribuïdes per moltes zones del cervell. En els humans de forma predominant en l’hemisferi esquerra, participant en les accions manuals, la vocalització, l’aprenentatge i el comportament social. La morfologia de les neurones mirall és similar a les altres, que ja vam explicar en un post anterior (https://apapatxar.wordpress.com/2016/02/02/anatomia-basica-del-sistema-nervios/).

NEURONES MIRALL I TEA

Han sorgit línies d’investigació que relacionen la disminució de l’activitat d’aquestes neurones amb el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), tot i així no hi ha cap teoria sobre les causes d’aquest. Alguns estudis han observat que una reducció de l’activitat neuronal en la regió on es troben la majoria de les neurones mirall, suggerint que el sistema nerviós de les persones amb TEA no està totalment activat. Ara m’agradaria parlar-vos de diferents estudis que intente donar suport a aquesta teoria:

  • Ramachandran i el seu equip, de la Universitat de Califòrnia, van demostrar que els subjectes presentaven una supressió del ritme quan observaven un individu realitzar una acció concreta, provocant una incapacitat pel reconeixement empàtic de la conducta amb els altres.
  • Hari i el seu equip, de la Universitat de Helsinki, van trobar un dèficit del sistema de les neurones mirall .
  • Dapretto i el seu equip, també de la Universitat de Califòrnia, van demostrar una reducció de l’activitat de les neurones mirall en l’esforça prefrontal en individus amb TEA.
  • Thoeret i el seu equip, de la Universitat de Montreal, van observar com hi havia una activitat més dèbil en els individus amb TEA quan realitzaven i observaven una acció, que quan ho comprovaven amb individus sense TEA.

Llavors, aquest estudis donen suport a la idea de que les persones amb TEA tenen un sistema de neurones mirall mal desenvolupat provocant la incapacitat de comprendre els actes dels altres i la incapacitat d’imaginar que les altres persones són éssers pensants amb intencions i motivacions intel·lectuals similars a les seves. Tot i aquesta conclusió, les causes del Trastorn de l’Espectre Autista continuen definint-se com a desconegudes.

NEURONES MIRALL I EMPATIA

Segons la Real Academia Española es defineix empatia com: 1. Sentimiento de identificación con algo o alguien 2. Capacidad de identificarse con alguien y compartir sus sentimientos.

Llavors tenint en compte això i la definició de les neurones mirall, és evident el paper que desenvolupen. Però el més interessant és la importància a nivell conductual, que ha participat en el desenvolupament social.

Segons el model de percepció-acció, l’observació o imaginació d’una altra persona en un estat emocional particular, activa de forma automàtica una representació d’aquest estat en l’observador, amb les respostes fisiològiques associades. Llavors, la unió amb les emocions és la causa de l’evolució conductual humana i el vertader motor del desenvolupament cultural de la societat: “Respectar per ser respectat.”

BIBLIOGRAFIA

 

Marta S.

One thought on “Neurones Mirall

  1. Retroenllaç: Apràxia – Apapatxar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s