“El cuerpo es el grano de arena que da origen a la perla”
Woodman, Los frutos de la virginidad
Aquest cop us vull parlar dels exercicis dels sòl pelvià (SP), aprofitant que aquesta setmana la Fundació de la Continència de Austràlia celebra la Setmana Mundial de la Incontinència. Aquesta trobada ja ha tingut lloc altres cops impulsada per la ICS (International Continence Society, organització benèfica registrada amb un enfocament de salut global que s’esforça per millorar la qualitat de vida de les persones afectades per trastorns urinaris, intestinals i del sòl pelvià). El tema d’aquest any és animar a la població a adoptar uns hàbits saludables en relació a la bufeta i l’intestí per a prevenir i millorar la incontinència.
L’objectiu d’aquesta Setmana Mundial de la Incontinència és disminuir el percentatges de persones que sofreixen alteracions funcionals del sòl pelvià i que propicien als trastorns urinaris. Les dades d’incontinència són importants ja que afecta a més de 400 milions de persones al món actualment , i concretament a Espanya al 2009 n’hi havia 6,5 milions.
Després d’aquesta introducció us vull parlar del sòl pelvià (SP) i de com es pot treballar la musculatura, ja que aquest simple “entrenament” ajuda en algun tipus d’incontinència.
SITUACIÓ ANATÒMICA
El músculs del sòl pelvià o periné estan limitats per la pelvis, formada pel sacr
e i el còccixs per la part de darrera, els dos ilíacs pels costats i per davant per l’articulació símfisis púbica. La cavitat que forma es divideix en la pelvis major i la pelvis menor. En la pelvis menor és on es troba la bufeta, l’úter i el recte, en el cas de les dones.
A nivell muscular es pot dividir en superficial, mitja i profunda, però també en la regió anal i la regió urogenital. La disposició dels diferents músculs també provoca que es formin tres canals en el cas de la dona i dos en el cas de l’home, per a la uretra, la vagina i l’anus.
Regió urogenital
Superficial
- Isquio-cavernós: la seva funció és l’erecció del clítoris.
- Bulbo-esponjós: la seva funció és estrènyer la vagina i participa també en l’erecció del clítoris.
- Transvers superficial del periné: contribueix en la fixació del NFC del periné.
Mitja
- Esfínter extern de la uretra: forma l’esfínter voluntari de la uretra.
- Transvers profund del periné: col·labora en el control de la micció.
Profund
- Elevador de l’anus: està format per tres fascicles:
- Pubo-rectal
- Pubo-coccigi
- Ilio-coccigi
- Coccigi o isquio-coccigi
Regió anal
- Coccigi o isquio-coccigi
- Elevador de l’anus
- Esfínter anal extern
La funció de tota aquesta musculatura és la de sostenir les vísceres i la part baixa de l’abdomen, així com també permetre l’entrada i la sortida.
Aquí us deixo un vídeo que he trobat interessant per acabar d’aprendre on estan tots aquests músculs que hem mencionat en aquesta part del post.
https://www.youtube.com/watch?v=jl_0qEvMJTk
EXERCICIS DEL SÒL PELIVÀ
Els exercicis del sòl pelvià són coneguts popularment per exercicis de Kegel o, antigament, per pipi-stop. Es podrien definir com contraccions voluntàries del sòl pelvià, principalment del pla més profund.
L’entrenament del sòl pelvià pel tractament de la incontinència urinària ja es troba descrita en textos antics. En el taoisme xines de fa més de 6000 anys es troben escrits indis que informen d’exercicis similars, així com també Hipòcrates i Galè en l’antiga Grècia i Roma on es creia que l’entrenament d’aquesta musculatura promovia la salut, la longevitat, el desenvolupament espiritual i la salut sexual. Però no és fins el 1936, amb Margaret Morris, que el treball d’aquesta musculatura entre dins la medicina moderna com opció terapèutica i de tractament de la incontinència urinària i fecal. I 1948, Arthur Kegel va ser qui va aconseguir establir la seva pràctica regular.
Les pautes d’entrenament del sòl pelvià han de ser adaptades a la força, a la resistència i al to de cada persona, llavors és necessari una visita amb un/a fisioterapeuta. Tot i això, normalment es fan series de 10 contraccions de 10 segons de duració i 20 segons de descans varis cops al dia amb l’objectiu de treballar la força al principi i després ja aconseguir millorar el to de la musculatura. També és veritat, però, que la musculatura del sòl pelvià es fatiga ràpidament i, si hi ha una debilitat important, és millor reduir el nombre de contraccions i el temps de duració per anar augmentant-ho progressivament. La variabilitat dels exercicis pot ser amb el temps de duració, però també amb el tipus de contraccions (contraccions ràpides, lentes o amb aturades abans d’arribar a la contracció màxima) o amb la posició (estirada, quadrúpeda, dempeus, asseguda…).
Hi ha diferents aspectes importants que s’han de tenir en compte durant l’entrenament del SP, la respiració, l’abdomen i les contraccions parasitàries.
- Respiració. És important no bloquejar la respiració, sinó respirar normalment. Si fos necessària una pauta respiratòria, és millor fer la contracció quan s’està espirant (traient l’aire).
- Abdomen. La musculatura del SP treballa conjuntament (amb sinergia) amb la musculatura més profunda de la faixa abdominal (transvers i oblic intern), anticipant-se a l’augment de pressió en la cavitat abdominal per un determinat moviment. Però això és important reeducar la sinergia i fomentar la contracció de la musculatura profunda de l’abdomen en cada contracció del SP.
- Contraccions parasitàries. Les contraccions parasitàries són aquelles que es desenvolupen quan es demana una contracció del SP i que habitualment són dels músculs glutis, adductors i maseters.
BIBLIOGRAFIA
http://www.continence.org.au/pages/world-continence-week.html
Price, N., Dawood, R. y Jackson, S.R. (2010). Pelvic floor exercise for urinary incontinence: A systematic literatura review. Elsevier, 67 (4), 309-315. http://dx.doi.org/10.1016/j.maturitas.2010.08.004
Esper que us hagi agradat.
-Marta S-
Apapatxar 