Relació entre la deshidratació i el dolor

“El agua es un caos sensible.” – Novalis

Aquesta setmana he volgut canviar de tema, però sense perdre el fil del dolor. M’agradaria parlar-vos de la importància de mantenir una bona hidratació ara que arriba l’estiu. Centraré l’article en la gent gran, que és l’àmbit a què més acostumada estic. A part d’aportar-vos fets que són més evidents, m’agradaria destacar-vos altres problemes derivats de la deshidratació.

Com a fisioterapeutes, moltes vegades podem ser els responsables, almenys en àmbits geriàtrics, de procurar una bona hidratació als nostres pacients. Dins de la rutina d’exercici, hem d’incloure el beure aigua o menjar fruita, com una activitat més de la jornada. A part d’aportar un bé molt necessari, pot ser l’oportunitat de fer una activitat per estimular aquells pacients amb graus de demència més avançada. Jugar amb notar la temperatura a la que està l’aigua, i els colors, les olors o els sabors de les diferents fruites, poden resultar un bon incentiu de treball per als pacients que no responen als estímuls més habituals.

Little toddler boy and his great grandmother eating watermelon a

L’aigua és un 65% del nostre cos durant l’edat adulta (aquest percentatge va disminuïnt amb l’edat, especialment en les dones) i compleix 5 funcions bàsiques dins el nostre organisme:

  1. Transport i/o disolvent de fluïds orgànics (saliva, sang, orina, etc.).
  2. Lubricant de teixiats i articulacions.
  3. Metabolisme cel·lular i eliminació de toxines i productes de desfet.
  4. Termorregulació.
  5. Protecció d’infeccions.

Les necessitats d’aigua varien d’una persona a una altra en funció de molts factors com poden ser el grau d’activitat física, les condicions ambientals, la dieta, els hàbits tòxics, l’edat, etc. Per norma general s’estima que es requereixen uns 30-35ml d’aigua per kg de pes i dia, per la qual cosa, una persona gran entre 55-70kg requerirà la ingesta d’uns 2-2’5l al dia.

Parlarem de deshidratació quan el balan hídric (BH; a la imatge), és a dir, la diferència entre el guanys i les pèrdues de l’organisme pel que fa a aigua, sigui negatiu.

balanç hídric

El primer que hem de tenir en compte és que, en els pacients geriàtrics, el BH és més difícil d’equilibrar perquè  hi ha molts factors que afecten tant la ingesta com l’eliminació. Els factors principals són:

  • El centre de la sed sol estar alterat, fent que, la sensació de sed sigui menor i que arribi més tard.
  • Els centres de sacietat també estan canviats, saciant-se abans i amb menors quantitats de líquid que un adult.
  • Hi ha una disminució de la funció renal i per tant les necessitats hídriques augmenten per ajudar a mantenir-la.
  • Els òrgans dels sentits com l’olfacte i el gust queden alterats i això també fa que perdin les ganes pels líquids i per la majoria de menjars. També pot ser que hi hagi problemes en la visió que en dificultin la ingesta.
  • Els problemes de disfàgia o altres alteracions en la mobilitat poden condicionar igualment la ingesta.
  • Certs graus de demència i altres problemes psicoafectius poden generar una disminució de la sed, una manca de demanda per falta de sensació o per dificultats de caire més cognitiu.

És fàcil confondre els símptomes de deshidratació amb altres de més típics en la gent gran, i especialment amb aquells que pateixen demència, però serà molt important identificar-los per prevenir futurs problemes. A l’inici són bastants inespecífics però els principals són:

  • Caigudes
  • Desorientació
  • Dèficit cognitiu
  • Quadres confusionals

 

Sortint una mica dels aspectes més evidents dels problemes que pot comportar la deshidratació m’agradaria remarcar-vos el fet que aquesta augmenta la percepció del dolor i redueix el flux sanguini cap al cervell. Els dos estudis, tant per estudiar la nocicepció, com per detectar el flux sanguini, van tenir una mateixa base. Els participants es van haver de desplaçar 2 vegades al centre d’estudi, un havent fet la seva ingesta habitual de líquid, sense fer cap modificació en la dieta, l’activitat física ni limitant la ingesta de cafeína (com es fan de manera habitual els estudis per “aconseguir” l’estat de deshidratació) i una altra eliminant la ingesta líquida durant 24h. Els van posar els peus en aigua glaçada en les 2 situacions que us he comentat.

  • Per estudiar la nocicepció, estudiant la resposta, van veure que en situació de deshidratació la percepció del dolor augmentava. Així doncs, van recomanar que sempre que s’estigui passant per un procés dolorós (ja sigui en un post-operatori, per una malaltia crònica o per algún factor més agut), serà important mantenir una bona hidratació. Així mateix, tots aquells medicaments per a disminuir el dolor, seràn més efectius si el BH de la persona és correcte.
  • Pel veure el flux sanguini cerebral van, al mateix temps que tenien els peus en aigua glaçada, provocar-los una mena d’esforç cardiovascular i van medir la tensió arterial, les pulsacions i el rec sanguini cerebral. Van observar que la deshidratació augmentava la sensació de dolor cosa que feia hiperventilar i, a la vegada, disminuïa el rec sanguini al cervell.

Per acabar-ho d’arrodonir, en un altre estudi s’ha vist que el dolor crònic altera de forma important el sistema immunitari. L’estudi està fet sobre un model animal (rates en aquest cas) i l’han dut a terme investigadors de la McGill University de Montréal, Canadà. El que han pogut observar els investigadors és que el dolor crònic condiciona com l’ADN s’expressa tant a nivell del cervell com als limfòcits T, un tipus de glòbuls blancs essencials pel sistema immunitari. Ho faria “reprogramant” els gens. El que més va cridar l’atenció dels investigadors va ser la gran quantitat de gens que es van veure afectats. Això va donar més força a la teoria de què el dolor crònic acaba afectant el funcionament de tots els òrgans del cos. També estableix les bases per buscar noves dianes en quant a medicació pel dolor.

 

Com podeu comprovar, els pacients geriàtrics, i la gent gran en general són, doncs, la diana perfecta per patir problemes de deshidratació. A més, pateixen de dolor crònic ja de forma habitual. Tal i com us he explicat, aquesta combinació pot ser una bomba. Com a fisioterapeutes, doncs, tenim en les nostres mans les eines per prevenir cadascún d’aquests problemes.

Espero que us hagi agradat el post. És diferent, però crec que molt interessant.

Fonts i articles consultats

*Guia de pràctica clínica de la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (SEGG) sobre hidratació i salut; 2011: us donarà una bona quantitat d’informació si esteu interessats en el tema, i sempre se’n poden aprendre coses.

*http://neurosciencenews.com/pain-blood-flow-dehydration-3706/ (en aquest mateix link, al final, trobareu l’enllaç als dos estudis originals).

*http://neurosciencenews.com/genetics-pain-immune-system-3510/

Imatges

*http://previews.123rf.com/images/romrodinka/romrodinka1401/romrodinka140100022/24948006-Dos-generaciones-Ni-o-peque-o-y-su-gran-abuela-comiendo-sand-a-en-la-cocina-casera-Enfoque-selectivo-Foto-de-archivo.jpg

*Balanç hídric: figura 1 de la GPC de la SEGG.

-Anna-

One thought on “Relació entre la deshidratació i el dolor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s