Entrevista a Francesc Granja

“…si prenem  consciència de qui som, què ens agrada i com (i amb qui) volem viure la nostra vida; tot serà una mica més fàcil i més lleuger. Prendre consciència, per mi, es escollir allò que volem per nosaltres de manera sentida (i no tant raonada).”

A partir d’una entrevista que es va fer per a la revista del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, vam conèixer Tandem Team (TT). Ens va semblar que donar a conèixer la seva tasca seria un bon complement al post que la Marta va fer sobre la sexualitat i alteracions neurològiques. Avui tenim l’honor de presentar-vos-en el seu president, Francesc Granja, que ens ha permès fer-li algunes preguntes. Li hem volgut demanar en què consisteix el seu projecte, la seva opinió en respecte a la concepció de la sexualitat en general i, en especial, entre les persones amb diversitat funcional (DF), i el paper que juguem els professionals de la salut, en concret els fisioterapeutes, en aquest camp. Esperem que disfruteu de les seves paraules tant com nosaltres!

iqa-tplr

1-Abans de res ens agradaria que ens expliquessis una mica la teva història i els aprenentatges que n’has extret.
Em dic Francesc Granja, tinc 54 anys i sóc llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE. Durant diversos anys vaig treballar com a executiu a Kellogg’s.
Una tarda de maig de 1994, mentre desenvolupava la meva tasca a Portugal com a Cap de Màrqueting i Vendes, vaig tenir un gravíssim accident de cotxe que em va causar una tetraplegia. Després d’una prolongada etapa en què em vaig veure obligat a assimilar la meva nova condició física i a afrontar desenes de dols emocionals (entre els quals hi havia un divorci), vaig reprendre la meva carrera professional com a consultor freelance de màrqueting per a petites empreses. Vaig estar diversos anys aportant la meva experiència i els meus coneixements sobre gestió, fins que un dia em vaig adonar que la meva veritable passió no estava en els negocis sinó en les persones. En aquest moment vaig prendre la decisió de ser coach i em vaig formar en reconegudes escoles nacionals i internacionals.
Des de que em vaig acreditar com a coach, m’he dedicat a acompanyar a tots aquells directius d’empresa i alumnes del programa LEAD d’ESADE que volen desenvolupar les seves habilitats de lideratge emocional. En els últims anys, també he descobert la meva faceta creativa com a escriptor i he publicat un llibre (“Vivir el sexo, El hombre que aprendió a vibrar”, Ed. Luciérnaga) on narro una sèrie d’experiències en l’àmbit de la sexualitat que, malgrat la meva condició, o potser gràcies a ella, han tingut un impacte transcendental en el meu ésser i en el meu estar.
Actualment, a més de la meva activitat com a coach i com a col·laborador acadèmic a ESADE en els programes LEAD (lideratge) i EMPENTA (emprenedoria), sóc president d’una associació sense ànim de lucre (Tandem Team) que promou l’autonomia i el benestar de les persones amb DF des de tres àmbits ben diferenciats: la sexualitat, l’auto imatge i el viatge. També em dedico a fer divulgació motivacional en empreses sobre els aprenentatges que he acumulat al llarg de la meva vida.
El primer aprenentatge (perdoneu per ser una mica obvi i, fins i tot, agosarat) és que no podem anar a 180km/h per una autopista quan cau una pluja torrencial. Les accions arriscades poden tenir conseqüències irreversibles. Per tant, si no som conscients del que fem, és probable que la nostra vida vagi per camins plens de dificultats i patiments. Aquí teniu el meu primer aprenentage: si prenem consciència de qui som, de què ens agrada i de com (i amb qui) volem viure la nostra vida, tot serà una mica més fàcil i més lleuger. Prendre consciència, per mi, es escollir allò que volem per nosaltres de manera sentida (i no tant raonada). Per exemple, estudiem això perquè ens agrada o perquè ens han dit que ens agrada? Ens casem perquè volem fer feliços a la nostra família o perquè volem fer-nos feliços a nosaltres mateixos? De vegades, i aquest era el meu cas fins el dia de l’accident, fem les coses per inèrcia, o per agradar als que ens estimen, o perquè, senzillament, mai ens hem parat a pensar si volíem o podíem fer les coses de manera diferent; tot i que, potser, aquestes ‘maneres de fer’ ens duen a llocs o a persones que ens generen inquietud, por o patiment.
Altres aprenentatges que m’emporto del meu procés vital són l’acceptació (que no vol dir resignació), la necessitat de demanar ajuda i la comprensió de la diversitat, la singularitat i la diferència com a pilars fonamentals de la construcció social. En aquest sentit, tant la meva professió de coach com l’activitat que desenvolupem a Tandem Team, em permeten accedir a dos realitats, aparentment diferents, però que tenen molts punts en comú: tots som diversos, tots tenim una biografia que ens identifica i tots passem per un procés de presa de consciència, més o menys ordenat, que alimenta les decisisons i les eleccions que fem.
A nivell d’empresa, la meva experiència m’han portat a concloure que la major part dels conflictes en les organitzacions neixen en la dificultat que tenim els éssers humans per relacionar-nos des de la nostra autenticitat, és a dir, des del nostre vessant més emocional. El feedback positiu, la confiança en els equips i la capacitat de del·legar tasques de manera engrescadora estan lligats a aquesta capacitat de connectar amb les emocions. El contacte amb el nostre costat més genuí només porta beneficis a la vida de les persones i les organitzacions.

2-Què és Tandem Team? D’on sorgeix la idea?

Tandem Team és una associació sense ànim de lucre que impulsa, col·labora i promou projectes en pro de la defensa de la diferència i la diversitat en qualsevol dels dominis d’expressió humana (social, cultural, sexual, laboral o econòmica) per tal de millorar la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional. TT és una plataforma que pretén generar impacte i influència a través d’una extensa oferta de projectes estructurals i tallers puntuals. La nostra missió és acompanyar a la persona (i / o a les persones del seu entorn) que ho sol·liciti, en el seu procés únic, individual i irrepetible d’adaptació i normalització de la seva nova situació de DF. Promovem un servei d’acompanyament ad hoc per compartir experiències i aprendre mútuament. Creiem en l’experiència com a via per canviar conductes, hàbits i actituds.

Som conscients de l’impacte que té la disminució d’autonomia en el dia a dia i, precisament, focalitzem les nostres accions en mostrar als nostres usuaris que quan canvien les regles del joc cal transitar per un camí d’acceptació, adaptació i normalització.

3-Pel que hem vist, teniu diversos projectes en marxa. Si ens centrem en Tandem Intimity, que busca que les persones amb diversitat funcional puguin trobar amb qui compartir la seva esfera més íntima, quina creus que és la tasca més important que s’ha de fer per canviar la visió que en té la societat de la sexualitat, en general?
Hi ha una doble tasca fonamental. La primera és més genérica i està relacionada en la comprensió del fet sexual humà. El que diu aquest teoria és que els éssers humans no fem sexe, sinó que som sexe. El fet de ser sexuats, de ser home o dona, és un fet que té una enorme quantitat de conseqüències i implicacions en la vida d’una persona. És un fet consubstancial a l’ésser que es pot reconèixer o negar, però que no per això existeix o deixa d’existir. És inherent a la potencialitat humana de ser home o dona i, per tant, va vinculat a la pròpia existència, no a les capacitats i aptituds d’una persona.
El sexòleg E. Amezúa diu que “la sexualitat humana és una dimensió fonamental de la personalitat de l’ésser humà i integra elements psicològics (emocionals), físics (biològics) i socials (històric- culturals) que la configuren com identificadora de les diverses biografies de les persones, individus únics i irrepetibles amb diferències, dificultats i particularitats. La sexualitat és, per tant, cultivable i el seu desenvolupament és fonamental pel desenvolupament integral d’una persona.”
Segons aquest model de sexualitat sustantiva, la sexualitat explica processos fonamentals pel creixement i la maduració d’una persona i és essencial per:

  • Desenvolupar l’autoconeixement (la identitat de gènere, l’autoestima, l’afectivitat, el coneixement corporal, etc).
  • Coneixement social (coneixement de les altres persones, de les característiques principals del sexe aliè i del propi, de les orientacions sexuals, de mètodes anticonceptius, etc).
  • Relacions interpersonals (els vincles amb altres persones, la família, l’amistat, l’amor, els afectes, les relacions sexuals, d’influència, de poder, etc).
  • Coneixement del marc social establert (normes i valors socials i culturals en relació als diversos moments històrics).

La sexualitat és, sens dubte, una de les dimensions més completes i complexes del desenvolupament de la persona i contempla com a funcions clau al llarg de tot el procés maduratiu la comunicació, l’afectivitat i el plaer. Aquestes funcions òbviament inclouen el coit, la genitalitat i l’orgasme però no es queden només aquí i contemplen, de la mateixa manera, l’expressió verbal i no verbal dels desitjos, el contacte corporal, l’excitació sexual, el plaer, etc. És a dir, la sexualitat és diversa en si mateixa i, com a tal, presenta nombroses possibilitats d’existència dels subjectes sexuats els quals, en lloc de ser cultivats en la matèria sexual amb les seves peculiaritats, matisos i circumstàncies personals, tendeixen a la uniformitat i a la problematització (disfuncions, trastorns …) de la diferència.

4-I si ens centrem en les persones amb diversitat funcional, quina és la gran incògnita que els rodeja? Quins són els dubtes més freqüents per a què se us adrecen?
Si el model predominant és el genital-instintiu i les persones amb DF no tenen activa la funcionalitat genital, la societat acaba per anular aquesta sexualitat. Són cossos no normatius que no encaixen en l’estàndard de bellesa. A nivell col·lectiu no s’accepten els cossos amb les seves peculiaritats. En l’àmbit personal la persona se situa en una posició d’opressió que ella mateixa s’autoimposa perquè no accepta el seu cos tal com és, el mateix subjecte interioritza les formes repressives de poder.
La societat és un element que “discapacita”, en negar la possibilitat de viure i de gaudir d’una relació sexual a causa dels estigmes i els prejudicis. I aquí si que hi ha molta feina de sensibilització per fer.
El desenvolupament de la sexualitat forma part de les necessitats humanes, de manera que hem de reflexionar de quina manera atendre, educar i prestar suports a les persones amb DF i les seves famílies perquè puguin viure la seva sexualitat de forma plena.
Mentre que els models d’atenció i el reconeixement dels drets de les persones amb DF han avançat de manera important, l’àmbit de la sexualitat segueix sotmés a prejudicis, mites i tabús, que en molts casos han suposat la negació de l’existència de la seva sexualitat i la repressió sistemàtica de les seves manifestacions. En la mesura que aquestes persones aconsegueixin desenvolupar competències per a l’autodeterminació, estaran en millors condicions d’optar a la vivència d’una sexualitat plena, satisfactòria i segura. Si l’entorn no facilita recursos per aproximar-se d’una manera satisfactòria a la sexualitat, s’està descuidant una àrea important del desenvolupament vital d’aquestes persones, generant-se l’efecte contrari al desitjat, ja que augmenten els factors de risc.
Cal convèncer a la societat i a les pròpies persones amb DF que pel fet de tenir una determinada condició no els encaixa en una particularitat eròtica, més enllà de la diversitat eròtica humana. Cal fer visible la idea de què el que es presenten són particularitats que depenen del tipus de discapacitat i que afecten al coneixement, vivència i expressió del fet sexual i altres aspectes relacionats amb l’entorn que impacten de forma important en la seva sexualitat. Com, per exemple:
– Poc coneixement de la sexualitat.
– Sobreprotecció.
– Absència d’entorns normalitzats.
– Dèficit d’habilitats socials.
– Socialització asexuada.
– Absència d’intimitat.
– Desconsideració cap la seva nuesa i el seu pudor.
– Menor grau d’autonomia

5-Explica’ns una mica l’acompanyament/protocol que seguiu en relació a la sexualitat. Quins serveis oferiu?
Nosaltres escoltem les demandes dels usuaris i intentem acompanyar-los en allò que busquen, sigui una formació o sigui una trobada íntima. En el cas de Tandem Intimity, el nostre protocol pretén buscar una persona que vulgui compartir la seva intimitat amb una persona amb DF. Aquesta figura l’anomenem Acompanyament Íntim i Eròtic (AIE) i proposem que es plantegi com un recurs més, no com una solució definitiva. La seva importància deriva del fet que permet l’accés a la intimitat i / o al plaer de les persones amb DF que per la seva biografia (familiar, institucional) o per la seva condició (física, emocional o intel·lectual) no poden expressar-se sexualment.
El protocol que seguim és el següent:

  • Pas 1: Entrevista en profunditat a usuaris i AIE per determinar habilitats,
    motivacions, necessitats, límits i experiència.
  • Pas 2: Reunió privada entre usuari i AIE per ajustar expectatives i arribar a
    pactes: ¿m’agrada aquesta persona ?, lloc, durada de la sessió, què
    esperem de la sessió ?, hi haurà intercanvi econòmic ?, estic d’acord amb
    els límits?
  • Pas 3: Sessió pròpiament dita.
  • Pas 4: Feedback

Tandem Team (TT) només participa en els passos 1 i 4 del procés. No podem (ni volem) intervenir ni en la reunió d’expectatives (pas 2) ni en la sessió d’AIE (pas 3).
En el pas 2 està la clau de tot el nostre model. Aquí, usuari i AIE arriben als pactes que desitgin de manera privada i decideixen, entre moltes altres coses, si hi haurà intercanvi econòmic o no i, en cas afirmatiu, amb quina quantitat. Aquest pas ens permet legalitzar tot el projecte perquè és aquí on es tracta el tema més controvertit dels diners que, cas de dependre de TTB, ens posaria en una situació d’il·legalitat.

6-En quins aspectes més ajudeu? Hem vist que hi ha el Tandem TravelTandem Style
Sí, tot el que fem està orientat a generar autonomia i autoconfiança a la persona amb DF. El projecte Tandem Travel pretén que una persona amb DF pugui participar en un viatge on es prioritzarà l’aventura, la improvisació i el repte per sobre del confort i la planificació. El viatge es planteja com a metàfora per enfrontar-se als propis murs i dificultats de la vida. Sortir a l’exterior per trencar barreres interiors. Passar del “No puc” al “Per què no?”. El viatge com a conversa i com a autodescobriment.
El projecte Tandem Style intenta desenvolupar l’autoestima a través d’una acceptació i millora de la imatge que té de si mateix/a la persona amb DF. La manera en què una persona amb DF es vesteix, s’interrelaciona amb les seves ajudes tècniques (cadira de rodes, crosses, pròtesis) o cuida la seva imatge exterior reflecteix, generalment, el nivell d’acceptació de la seva condició o, pitjor, el desinterés que mostren alguns professionals socio-sanitaris en la cura d’aquest aspecte tant fonamental per l’acceptació social. La nostra proposta és ajudar a aquestes persones a presentar-se al món des de la seva nova condició. I ho fem, no des de la formació, sinó des de la transformació, des de l’acompanyament ad hoc a les botigues, perruqueries, etc. L’objectiu és millorar l’autoestima ajudant a la persona a trobar el seu propi estil en el vestir, en la cura personal i en la de les seves ajudes tècniques.

7-Un altre dels eixos principals del vostre projecte és poder donar suport a professionals de la salut a qui se’ls adreci una persona amb diversitat funcional per poder resoldre els seus dubtes, sobretot pel que fa a la seva sexualitat. Com gestioneu aquestes consultes? Quin paper podem jugar els fisioterapeutes en això?
Tenim dues línies de treball. Per una banda hi ha la formació online, on intentem donar suport puntual a dubtes que li sorgeixen al professional en el seu dia a dia. Per altra, fem cursos més llargs i més personalitzats per tal que la institució que acull a les persones amb DF desenvolupi un protocol integrat d’abordatge de la sexualitat i l’educació sexual.
En relació a les persones amb DF, molta gent equipara l’educació sexual amb activitat sexual promíscua. Quin error! L’educació sexual és una oportunitat per aprendre, comprendre i practicar el que significa ser un home o una dona en la cultura i el temps en què estem vivint. I és una oportunitat per rebre idees sobre com viure feliç, segura i responsable en l’edat adulta. Per això, creiem que tots els professionals llur treball sigui el d’acompanyar o atendre a l’altre —amb i sense DF— (fisioterapeutes, metges, sanitaris, educadors socials, psicòlegs) tinguin uns coneixements bàsics sobre sexualitat que, quan sorgeixin les preguntes dels seus usuaris o pacients, sàpiguen orientar-los de la manera menys invasiva i més empoderadora possible. El fisioterapeuta pot ser una peça fonamental en el desenvolupament de la sexualitat de les persones amb DF. Des del respecte a les normes de la institució per la qual treballa, des del compliment dels desitjos
explícits i creences de la família, des de, per descomptat, l’ètica professional; però també des del reconeixement dels drets sexuals de la persona amb DF, el/la fisioterapeuta pot fer ús de la confiança dipositada en ell/a per intervenir (informació, cursos, lectures, converses) i facilitar l’accés a la sexualitat dels usuaris.

8-Un missatge principal que vulguis transmetre, a les persones amb diversitat funcional i als professionals que puguin haver de resoldre’n els dubtes.
Em remeto als dos valors que parlava abans i que hem incorporat a Tandem Team: diversitat i consciència. Entenem que les persones són singulars, irrepetibles i diverses, sigui quina sigui la seva condició física o emocional. Com diu H. Maturana, “Acceptem l’altre com un legítim altre”. Així mateix, defensem que la millor manera per exercir aquesta singularitat i fer-ho amb harmonia i serenitat és la presa de consciència. És a dir, proposem que la persona es respongui a la pregunta “Qui sóc?” o “Què m’apassiona”? o “Quin és el meu propòsit vital?” i que des d’aquí sigui capaç de crear les condicions per viure en l’aquí i l’ara i en coherència amb el seu ésser més genuí.

Moltíssimes gràcies Francesc! Ha estat un plaer poder entrevistar-te i conèixer, de primera mà, Tandem Team i el seus objectius.

I per a tots els qui ens llegiu, esperem que us hagi agradat. Per si teniu més curiositat sobre en Francesc Granja podeu veure l’entrevista que li va fer Albert Om al programa “El convidat”. Aquí us deixem l’enllaç.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s