El sistema nerviós autònom i la Bufeta

“I si trobés l’adreça, convidaria aquella part de mi que em van arrencar. Li enviaria una targeta demanant-li que fes una excepció, que fa tants anys que la busco que gairebé n’he oblidat el nom.”

-D’un article –

El sistema nerviós, com ja hem mencionat, està compost pel sistema nerviós central i el perifèric. Existeix també el sistema nerviós autònom que és l’encarregat de controlar la funció dels diferents sistemes viscerals de l’organisme, com per exemple la sudoració, la pressió arterial, la temperatura corporal o les secrecions digestives, entre altres.

Aquest sistema es divideix en sistema nerviós autònom simpàtic i parasimpàtic. A grans trets podríem dir que es diferencien entre ells per la localització del gangli (agrupació de cossos neuronals fora del sistema nerviós central), pel tipus de neurotransmissor (substància química que s’encarrega de la transmissió d’informació d’una neurona a l’altra) i per la funció que exerceixen sobre les vísceres. En aquest últim punt és important entendre que és imprescindible un equilibri entre els dos sistemes, ja que damunt la majoria de les vísceres exerceixen funcions contràries.

Per a poder comprendre millor les funcions que faran cadascún d’aquest sistemes és important tenir en compte que el cos no entén d’avenços tecnològics i socials, sinó de supervivència. Les variacions que exerceix el sistema nerviós autònom sobre l’activitat visceral està destinada a protegir la integritat i la supervivència de l’organisme. Dit això, el sistema nerviós simpàtic serà l’encarregat d’encarar aquest perill (fight or flight) i el parasimpàtic de mantenir el funcionament de cada sistema visceral en situació de repòs. Anem a veure alguns exemples:

Sistema simpatico y parasimpatico

Després d’aquesta “posada a punt” us vull introduir el tema que m’ha portat a fer aquest post: LES ALTERACIONS A NIVELL DE LA BUFETA.

La bufeta és un òrgan muscular buit situat a la pelvis menor. La seva funció és emmagatzemar l’orina que li arriba a través dels urèters i expulsar-la mitjançant la contracció del múscul que la forma, el detrusor. Aquesta funció tan contrària és la que provoca que la seva forma vagi variant depenent de si està plena o buida, però també del sexe i de l’edat. Quan la bufeta s’omple pot emmagatzemar fins 300-400 ml d’orina, en canvi quan està buida presenta una forma aplanada.

Una part molt important d’aquest òrgan és el trígon vesical. Aquest està situat a la part baixa i interna de la bufeta i és on es troben les terminacions sensitives encarregades d’informar del grau d’ompliment vesical. És en aquest punt en què ens hem de preguntar quina funció desenvolupa el sistema nerviós autònom damunt de la bufeta:

  • Sistema nerviós autònom simpàtic. Els impulsos nerviosos arriben a través dels nervis hipogàstrics que surt a nivell de L1-L2. La seva funció és la relaxació del detrusor mentre aquesta s’està omplint i la contracció del coll vesical per mantenir la continència.
  • Sistema nerviós autònom parasimpàtic: Els impulsos nerviosos arriben a través dels nervis pèlvics que surten a nivell de S2-S4. La seva funció és la contracció del detrusor durant l’expulsió de l’orina. Això implica que el nervi pèlvic és també qui rep la informació sensitiva de la bufeta.

També hi ha innervació voluntària, el sistema nerviós somàtic. Els impulsos nerviosos viatgen pel nervi pudend que s’encarrega d’innervar la majoria dels músculs del sòl pelvià i l’esfínter extern de la uretra, tot això de control voluntari.

Però això no és tan senzill, ja que la majoria de cops hi intervé el sistema nerviós central inhibint o activant els impulsos primaris. Amb això em refereixo a què tenim la capacitat de silenciar les ganes d’anar al bany si no és un bon moment; i això és responsabilitat del sistema nerviós central (lòbul frontal, sistema límbic, entre altres). Però també hi ha el centre pontí de la micció, molt important; localitzat a la protuberància, que s’encarrega de coordinar la contracció del detrusor i la relaxació del coll vesical per a què l’orina pugui sortir. Si aquest centre no funciona correctament es poden desenvolupar patrons de disinèrgia.

IglesiasFig5Llavors, per resumir, podríem dir que durant la fase d’emmagatzematge de l’orina predomina la funció del sistema nerviós simpàtic (relaxació del detrusor i contracció del coll vesical) i en la fase de buidament, el sistema nerviós parasimpàtic (contracció del detrusor i relaxació del coll vesical).

I quines alteracions es poden patir?

Abans de començar m’agradaria mencionar que, malgrat que els símptomes que es poden desenvolupar en aquest òrgan són similars tant quan hi ha una lesió neuronal com quan no hi és, les causes són totalment diferents.

Incontinència urinària

Es defineix com la pèrdua involuntària d’orina. Es diferencien molts tipus, alguns dels quals us explicaré ja que són més freqüents:

  • Incontinència urinària d’esforç: És quan la pèrdua va associada a un esforç o exercicis que provoquen un augment de pressió abdominal, i la causa, habitualment, s’associa a una pèrdua del suport anatòmic de la uretra, la bufeta i/o la unió uretrovesical.
  • Incontinència urinària d’urgència: És quan la pèrdua va acompanyada per una desig intens d’orinar o urgència miccional.
  • Incontinència urinària mixta: És quan la pèrdua està associada amb la urgència miccional i amb l’esforç.
  • Incontinència urinària per revessament: És quan la pèrdua es produeix perquè la capacitat d’emmagatzematge de la bufeta és superat. La causa pot ser perquè hi hagi una obstrucció a la uretra o perquè la contracció del detrusor sigui insuficient.
  • Incontinència urinària continua: És quan no hi ha desig d’anar al bany. Molts cops va associat a lesions neurològiques o després de l’extracció de la pròstata en homes.
  • Altres incontinències: Existeixen múltiples incontinències urinàries descrites que es podrien associar als tipus que hem mencionat anteriorment, però que se les aïllen. Alguns exemples són la incontinència coital, l’enuresis o la incontinència del riure.

En danys neurològics, sigui lesió medul·lar, esclerosis múltiple, dany cerebral, entre altres; el més freqüent és la incontinència urinària d’urgència, la incontinència urinària per revessament i la incontinència urinària continua. Però en aquest camp es parla més de bufeta neurògena en general, que engloba totes les possibles alteracions que es poden patir.

Llavors, diferenciem tres grups dins la bufeta neurògena:

HIPERACTIVITAT NEUROGÈNICA DEL DETRUSOR: És quan es produeixen contraccions involuntàries del detrusor amb baixos volums d’orina. Això provoca que sempre hi hagi pèrdues i, per tant, influencia en la fase d’emmagatzematge.

DISINÈRGIA VESICOESFINTERIANA: És quan es produeix una contracció simultània del detrusor (fase de buidament) i del coll vesical (fase d’emmagatzemat); impedint que es produeixi la micció.

DETRUSOR ACONTRÀCTIL: És quan el múscul que forma la bufeta no es contreu i influencia en la fase de buidament.

Prolapses

Es defineix prolapse com el descens d’un o varis òrgans pèlvics respecte la seva posició anatòmica, a través del conducte vaginal. Al modificar la posició de l’òrgan, poden aparèixer símptomes associats com incontinències o retencions urinàries, restrenyiment o incontinència fecal, dolor a la penetració (disparèunia), entre altres.

En lesions neurològiques es poden produir prolapses a causa de l’augment de pressió abdominal que han de fer per a poder evacuar ja sigui perquè pateixen restrenyiment o perquè tenen una bufeta acontràctil. Però d’això ja en xerrarem en un altre post, només us ho volia mencionar.

Més endavant us especificaré més detalladament en quines condicions es produeix un tipus o altre de bufeta neurògena i dels tractaments que hi ha. Espero que us hagi agradat!

– Marta S –

Bibliografia:

  • Comprendio de Fisiología médica – Guyton & Hall
  • Atles d’anatomia Prometheus
  • Apunts del màster
  • Treball de Final de Màster
  • Rehabilitación del Suelo Pélvico Femenino – Inés Ramírez, Stephanie Kauffmann i Laia Blanco
  • Fisioterapia en obstetrícia y uroginecología – Carolina Walker

6 thoughts on “El sistema nerviós autònom i la Bufeta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s