…la “Díaita” (de la que deriva el vocablo “dieta”), hacía referencia al estilo de vida, a la manera de vivir.
…los pitagóricos aplicaban a esta palabra el equilibrio entre cuerpo, mente y espíritu. Comer saludablemente todos los días, y no solo durante una temporada, realizar ejercicio físico a diario, mantener una buena relación con nuestros congéneres y respetar el medio ambiente, todo eso significaba seguir una buena dieta. – Julio Basulto (al seu article “Por qué no funcionan las tres dietas más buscadas” a El País, del 23/9/2015).
Aprofitant que la Marató de TV3 d’aquest any ha anat dedicada a la diabetis i l’obesitat, hem volgut començar el blog. El tema que tracta és part de la raó de ser d’aquest espai: promoure un estil de vida saludable per prevenir aquests i altres trastorns metabòlics, entre d’altres (i explicar què hi pinta en tot això la fisioteràpia).
I en què consisteix l’estil de vida saludable? Doncs en fer exercici, evitar el sedentarisme (sembla redundant, però no ho és; ara us ho explico), dur una bona dieta i, com no, parar i pensar en el què estem fent.
La idea que tinc quan parlo de “dur una bona dieta” és que no existeix cap miracle. Estic 100% en contra del “funciona per tothom”, del “aquesta és la definitiva” o del “aquest aliment o aquell altre són verí i aquests altres són la panacea”; la dieta ha de ser personalitzada. La base és educar nutricionalment, és a dir, transmetre la importància de menjar bé, informar-nos sobre els pros i els contres de consumir els diferents aliments, del seu origen, estar oberts a incorporar aliments diferents als de consum habitual i, amb els que consumim habitualment, valorar com ens senten i si poden ser causants d’algunes dolències que tinguem, acostumar-nos a aprofitar els productes de temporada i estar ben informats per poder ser crítics amb el bombardeig diari de “consells nutricionals” que arriben de qualsevol banda.
I per què dic fer exercici i evitar el sedentarisme? No són el mateix? Doncs resulta que no, que es pot ser sedentari i fer exercici al mateix temps. I segurament us estareu preguntant com. És molt senzill d’entendre si sabem què impliquen les definicions de cada concepte:
- Ser sedentari implica inactivitat física que, segons la OMS, és el 4t factor de risc de mortalitat a nivell mundial (aprox. uns 3’2 milions de persones moren cada any d’inactivitat física) i un dels principals factors de risc per desenvolupar una malaltia no transmissible (malalties cardiovasculars, càncer, etc.). El contrari és, doncs, l’activitat física, que la OMS defineix com a “qualsevol moviment corporal produit pels músculs esquelètics, amb el conseqüent consum d’energia. Això inclou les activitats que es realitzen al treballar, jugar i viatjar, les feines de casa i les activitats d’oci”.
- No hem de confondre però, activitat física amb exercici, que és una categoria dins l’activitat física. Aquest es planeja, està estructurat, és repetitiu i té com a objectiu mantenir un o més components de l’estat físic.
La intensitat i la duració de l’exercici variaràn segons la persona, però la OMS recomana:
- per nens i adolescents: 60 minuts diaris d’activitat moderada o intensa.
- per adults (+18): 150 minuts setmanals d’activitat moderada.
A més, sapigueu que segons la American Journal of Clinical Nutrition per accelerar el metabolisme i evitar el temut sedentarisme hauríem d’aixecar-nos de la cadira o el sofà cada 30 minuts i fer 1 minut i 40 segons d’activitat física (amb moure’s i estirar-se una mica n’hi ha prou).
Els fisioterapeutes juguem un paper molt important en aquest procés, perquè som els professionals que més entenem l’efecte del moviment sobre el nostre cos i hauríem de ser els “receptadors” d’activitat física. Amb la nostra feina podem fer molt per tractar dolors i altres problemes derivats de la manca d’activitat física (circulatoris, respiratoris, pèrdua de massa òssea i muscular, etc.), a més de ser els qui aconsellen sobre el tipus d’activitat física que més convé a cada persona segons les seves capacitats o el seu estat físic. Però la feina principal hauría de ser la de prevenir, la d’aconseguir ser la figura en qui la gent confiï per resoldre els seus dubtes. Així doncs, us animo a que contacteu amb un fisioterapeuta quan no sàpigueu quina és la pràctica física que més us convé.
Finalment, i per lligar-ho tot amb l’inici de l’article, us deixo amb unes quantes estadístiques, i un vídeoconsell per saber qué podem fer els fisioterapeutes per la gent que pateix diabetis:
- L’esperança de vida a nivell mundial es troba en 83,2 anys i a partir dels 68’1 es viu amb algún tipus de discapacitat, en gran mesura degut a que no duem un estil de vida saludable. Ens hauríem de plantejar el lema “sumar salut als anys, i no anys a la vida (sense salut)”.
- Almenys un 60% de la població mundial no realitza l’activitat física necessària per obtenir beneficis sobre la salut.
- L’any 2013, més de 42 milions de nens menors de 5 anys teníen sobrepès.
- L’any 2014 més de 1900 milions d’adults (un 39% de la població mundial) de 18 o més anys teníen sobrepès, i d’aquests més de 600 milions (13%) eren obesos.
- Hi ha 347 milions de persones que pateixen diabetis al món.
- La càrrega de morbilitat de la diabetis està augmentant a nivell mundial, i en particular als països en desenvolupament. Les causes són complexes, però majoritàriament estan relacionades amb el ràpid augment del sobrepès, l’obesitat i l’inactivitat física.
- A Catalunya, 1 de 4 persones pateixen diabetis i/o obesitat i la meitat no ho saben.
Fonts consultades i enllaços d’interés:
–http://www.who.int/dietphysicalactivity/factsheet_inactivity/es/
–http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs311/es/
–http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs385/es/
–http://www.who.int/features/factfiles/diabetes/es/
–http://www.fisioterapeutes.cat
–http://www.fundaciondiabetes.org/
-Anna-
Apapatxar 